Wilhelm Fiedler
.jpg) Retrat per Johannes Meiner (vers 1900) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 abril 1832  Chemnitz |
| Mort | 19 novembre 1912 (80 anys) Zúric (Suïssa) |
| Sepultura | Friedhof Enzenbühl (Zuric) 47° 20′ 56″ N, 8° 34′ 55″ E / 47.348925°N,8.581830°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leipzig |
| Tesi acadèmica | Die Zentralprojektion als geometrische Wissenschaft (1858) |
| Director de tesi | August Ferdinand Möbius Wilhelm Gottlieb Hankel |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i Geometria descriptiva |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat Tècnica de Praga Politècnic de Zuric |
| Membre de | |
| Alumnes | Jan Sobotka |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Marcel Grossmann Emil Weyr |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Lina Elise Springer |
| Fills | Ernst Fiedler |
| Pares | Christian Wilhelm Fiedler i Amalie Ruppert |
Premis Premi Steiner (1884) | |
Otto Wilhelm Fiedler (1832-1912) va ser un matemàtic alemany especialitzat en geometria descriptiva.
Vida i Obra[modifica]
Fill d'un mestre sabater, va fer els seus primers estudis gràcies al suport econòmic d'un ric industrial de Chemnitz, CA Caspary, fins que va poder començar a pagar-se els seus estudis amb el dibuix, en que era molt hàbil.[1] Després d'estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Chemnitz (1846-1849) va ingressar a la Bergakademie[2] (actual universitat de Freiberg) on va estudiar matemàtiques amb Julius Weisbach (1849-1852). El 1858 va obtenir el doctorat a la universitat de Leipzig amb un treballs sobre la projecció central.
Va ser professor a l'Escola d'Arts i Oficis de Chemnitz (1852-1864), a la Universitat Tècnica de Praga (1864-1867) i al Politècnic de Zuric (1867-1907) fins al seu retir.
A partir de 1859, va posar-se d'acord amb el matemàtic britànic George Salmon per traduir els seus llibres al alemany.[3] Les primeres edicions eren traduccions literals al alemany, però en les següents edicions va fer adaptacions lliures, incorporant abundants materials de la seva pròpia recerca.[4]
El seu camp de treball va ser la geometria descriptiva i va tenir notable influència sobre els geòmetres italians del segle xix i començament del XX.[5] Els seus principals llibres originals són:
- Die Methodik der darstellenden Geometrie zugleich als Einleitung in die Geometrie der Lage (La metodologia de la geometria descriptiva amb una introducció a la geometria de posició) (1867)
- Die darstellende Geometrie (Geometria Descriptiva) (1871)
Referències[modifica]
- ↑ O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics.
- ↑ Fuchs, Dictionaire Historique de la Suisse.
- ↑ Cajori, 1999, p. 297.
- ↑ Gow, 1997, p. 40.
- ↑ Menghini, 2006, p. 39.
Bibliografia[modifica]
- Cajori, Florian. A History of Mathematics (en (anglès)). American Mathematical Society, 1999. ISBN 0-8218-2102-4.
- Gow, Rod «George Salmon 1819 - 1904: His Mathematical Work and Influence» (en (anglès)). Irish Mathematical Society Bulletin, Vol. 39, 1997, pàg. 26-76. Arxivat de l'original el 2017-02-02. ISSN: 0791-5578. Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine.
- Menghini, Marta «The Role of Projective Geometry in Italian Education and Institutions at the End of the 19th Century» (en (anglès)). International Journal for the History of Mathematics Education, Vol. 1, Num. 1, 2006, pàg. 35-55. ISSN: 1932-8818.[Enllaç no actiu]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilhelm Fiedler |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Fiedler» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Fuchs, Thomas. «Fiedler, Wilhelm». Dictionnaire historique de la Suisse. [Consulta: 16 maig 2017].