Wilhelm Fiedler
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Otto Wilhelm Fiedler 3 abril 1832 Chemnitz (Regne de Saxònia) |
| Mort | 19 novembre 1912 Zúric (Suïssa) |
| Sepultura | Cementiri Enzenbühl 47° 21′ 00″ N, 8° 34′ 48″ E / 47.350022°N,8.580071°E |
| President Societat d'Història Natural de Zuric | |
| 1884 – 1886 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leipzig - doctor (–1858) Universitat de Freiberg (1849–1852) Universitat Tècnica de Chemnitz (1846–1849) |
| Tesi acadèmica | Die Zentralprojektion als geometrische Wissenschaft (1858) |
| Director de tesi | August Ferdinand Möbius Wilhelm Gottlieb Hankel |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i Geometria descriptiva |
| Ocupació | professor universitari (1867–1907), professor universitari, matemàtic, traductor, pedagog, professor |
| Ocupador | ETH Zürich (1867–1907) Universitat Tècnica Alemanya de Praga (1864–1867) Universitat Tècnica de Chemnitz (1850–1864) |
| Membre de | |
| Professors | Julius Weisbach |
| Alumnes | Jan Sobotka i Adolf Kiefer |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Marcel Grossmann i Emil Weyr |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Lina Elise Springer |
| Fills | Ernst Fiedler, Alfred Fiedler |
| Pares | Christian Wilhelm Fiedler i Amalie Ruppert |
| Premis | |
Premi Steiner (1884) | |
Otto Wilhelm Fiedler (1832-1912) va ser un matemàtic alemany especialitzat en geometria descriptiva.
Vida i obra
[modifica]Fill d'un mestre sabater, va fer els seus primers estudis gràcies al suport econòmic d'un ric industrial de Chemnitz, CA Caspary, fins que va poder començar a pagar-se els seus estudis amb el dibuix, en que era molt hàbil i amb una beca estatal.[1] Després d'estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Chemnitz entre 1846 i 1849, va ingressar a la Bergakademie[2] (actual universitat de Freiberg) on va estudiar matemàtiques amb Julius Weisbach (1849-1852). El 1858 va obtenir el doctorat a la universitat de Leipzig amb un treballs sobre la projecció central.

Va ser professor a l'Escola d'Arts i Oficis de Chemnitz (1852-1864), a la Universitat Tècnica de Praga (1864-1867) i al Politècnic de Zuric (1867-1907) fins a la seva jubilació.[3]
A partir de 1859, va posar-se d'acord amb el matemàtic britànic George Salmon per traduir els seus llibres al alemany.[4] Les primeres edicions eren traduccions literals al alemany, però en les següents edicions va fer adaptacions lliures, incorporant abundants materials de la seva pròpia recerca.[5][6]
Tal com era costum a l'època a les escoles d'arts i oficis i als politècnics, Fiedler donava les classes basant-se en models i va ser molt actiu en la compra i construcció de nous models durant tota la seva estança a Zuric.[7]
El seu camp de treball va ser la geometria descriptiva i va tenir notable influència sobre els geòmetres italians del segle xix i començament del XX.[8] Els seus principals llibres originals són:
- Die Methodik der darstellenden Geometrie zugleich als Einleitung in die Geometrie der Lage (La metodologia de la geometria descriptiva amb una introducció a la geometria de posició) (1867)
- Die darstellende Geometrie (Geometria Descriptiva) (1871), aquest és lùnic dels seus llibres que va tenir cert èxit amb varies reedicions.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Pyenson, 2021, p. 222.
- ↑ Fuchs, 2005, p. Dict..
- ↑ Volkert, 2022, p. 146.
- ↑ Cajori, 1999, p. 297.
- ↑ Gow, 1997, p. 40.
- ↑ Volkert, 2022, p. 147.
- ↑ Volkert, 2022, p. 156 i ss.
- ↑ Menghini, 2006, p. 39.
- ↑ Volkert, 2022, p. 169.
Bibliografia
[modifica]- Cajori, Florian. A History of Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 1999. ISBN 0-8218-2102-4.
- Gow, Rod «George Salmon 1819 - 1904: His Mathematical Work and Influence» (en anglès). Irish Mathematical Society Bulletin, Vol. 39, 1997, p. 26-76. ISSN: 0791-5578.
- Menghini, Marta «The Role of Projective Geometry in Italian Education and Institutions at the End of the 19th Century» (en anglès). International Journal for the History of Mathematics Education, Vol. 1, Num. 1, 2006, p. 35-55. ISSN: 1932-8818.
- Pyenson, Lewis. The Shock of Recognition: Motifs of Modern Art and Science (en anglès). Brill, 2021. ISBN 978-90-043-2572-2.
- Volkert, Klaus. «Wilhelm Fiedler and His Models - The Polytechnic Side». A: Michael Friedman, Karin Krauthausen (eds.). Model and Mathematics: From the 19th to the 21st Century (en anglès). Birkhäuser, 2022, p. 145-176. ISBN 978-3-030-97832-7.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Fiedler» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Fuchs, Thomas. «Fiedler, Wilhelm» (en francès). Dictionnaire historique de la Suisse, 2005. [Consulta: 16 maig 2017].