Wilhelm Lexis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaWilhelm Lexis
Voit 172 Wilhelm Lexis.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Wilhelm Hector Richard Albrecht Lexis
17 de juliol de 1837
Eschweiler, Confederació Germànica; avui Alemanya
Mort 24 d'agost de 1914(1914-08-24) (als 77 anys)[1]
Göttingen, Imperi Alemany
Alma mater Universitat de Bonn
Universitat de Heidelberg
Es coneix per Diagrama de Lexis
Activitat professional
Tesi De generalibus motus legibus (1859)
Director de tesi August Beer
Ocupació Economia
Estadística
Matemàtiques
Organització Universitat d'Estrasburg
Universitat de Dorpat (avui Tartu)
Universitat de Freiburg
Universitat de Breslau
Universitat de Göttingen
Influències de Adolphe Quetelet
Obra
Estudiants de doctorat Ladislaus Bortkiewicz, Carl Plehn
Dades familiars
Pares Ernst Joseph Lexis i Gertrud Stassen
Modifica dades a Wikidata

Wilhelm Lexis (nom complet: Wilhelm Hector Richard Albrecht Lexis 1837-1914) va ser un economista, matemàtic, estadístic i científic social alemany.

Vida i Obra[modifica]

Lexis va fer els seus estudis secundaris a Colònia i després va estudiar a la universitat de Bonn, primer lleis i després física i matemàtiques. Després de obtenir el doctorat el 1859, va fer de mestre algun temps i va treballar amb el conegut químic Robert Bunsen a la universitat de Heidelberg.[2]

El 1862 va anar a París per fer estudis d'economia, mentre es guanyava la vida com corresponsal d'un diari alemany. Durant la guerra francoprussiana va ser periodista d'una coneguda revista alemanya. En acabar la guerra, el 1872, va ser nomenat professor de la recent fundada universitat imperial alemanya d'Estrasburg.[3] A partir d'aquest punt, ja no va abandonar la carrera docent.

Va ser professor de les universitats de Dorpat (1874-1876), de Friburg (1876-1884), de Breslau (1884-1887) i de Göttingen (1887-1914). En aquesta última, va fundar el 1895 el primer institut universitari d'estudis actuarials d'Alemanya.[4]

Lexis va ser un dels membres fundadors del International Statistical Institute el 1885 i en va ser nomenat vicepresident el 1889, càrrec que va mantenir més de vint anys.[5]

Lexis va fer treballs pioners en l'estudi de la dispersió, mesurant i comparant les fluctuacions de diferents sèries estadístiques. Aquest treballs van conduir anys després a l'anàlisi de la variància. Per a fer-ho va partir de les idees d'Adolphe Quételet[6] i, per això, va denominar (en el seu honor) al coeficient de dispersió que va inventar.[7]

Lexis va escriure nombrosos treballs sobre economia, però en opinió de Schumpeter[8] tots aquests treballs tenen una debilitat pel costat teòric i sorprenen en un home que tenia gran capacitat matemàtica. Schumpeter conclou que Lexis no tenia el menor interès en perfeccionar l'aparell analític de la naixent ciència de l'economia. Malgrat tot, poden trobar-se idees interessants en els seus treballs que han tingut influències posteriors, com per exemple en els seus estudis de la sobreproducció o de les crisis econòmiques.[9]

Referències[modifica]

  1. MacTutor History of Mathematics dona com a data de la mort el 25 d'octubre, però no és consistent amb altres fonts
  2. Hertz, 2001, p. 204.
  3. Hagemann, 2012, p. 376.
  4. Hertz, 2001, p. 205.
  5. Hagemann, 2012, p. 377.
  6. Véron; Rohrbasser; Mandelbaum, 2003, p. 306 i ss.
  7. Hertz, 2001, p. 206.
  8. Schumpeter, 1971, p. 932.
  9. Hagemann, 2012, p. 381-382.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Lexis» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)