Xah Xuia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXah Xuia
Biografia
Naixement 10 març 1333
Nashtifan Tradueix
Mort 9 octubre 1384 (51 anys)
Xiraz
Activitat
Ocupació Poeta
Família
Pare Mubariz al-Din Muhammad Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Abu l-Fawaris Djamal (o Djalal) al-Din Shah Shuja (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad. El 1353 a la mort de Shah Muzaffar de Yedz, fou reconegut hereu i nomenat governador del Kirman. El 1358 quan Mubariz al-Din fou deposat i cegat pels seus fills que es van repartir els territoris, va rebre Fars i la condició de sobirà suprem, residint llavors a Shiraz.

Els seus primers enemics foren els shuls i les tribus mongoles i turques que volien la restauració dels injúides. Però el seu enemic més persistent foren els jalayàrides que dominaven Iraq i l'Azerbaidjan. També es va haver d'enfrontar als seus germans Shah Mahmud i Sultan Ahmad que dominaven Jibal (Isfahan) i Kirman respectivament, i amb el seu nebot Shah Yahya, que dominava Yedz. Shah Mahmud es va revoltar el 1364 i l'exèrcit de Shah Shuja fou derrotat a Isfahan i es va haver de retirar. Shah Mahmud va obtenir el suport del seu nebot Shah Yahya i del jalayàrida Shaykh Uways (que era el seu sogre) i junts van marxar contra Shiraz; Sultan Ahmad també va abandonar a Shah Shuja i va quedar assetjat a la seva capital i a finals de desembre de 1364 o primers de gener de 1365 es va rendir i va poder marxar a Abarkuh. Un rebel s'havia apoderat de Kirman i Shah Shuja va aprofitar per derrotar-lo i apoderar-se d'aquest feu. El seu nebot Shah Yahya se li va sotmetre junt amb el seu germà Shah Mansur i amb el seu ajut va marxar a Shiraz, va derrotar a Shah Mahmud assetjant la capital. Shah Ahmad va tornar a l'obediència i l'agost de 1366 Shah Mahmud va fugir de Shiraz i el 1367 va acabar reconeixent la sobirania del seu germà recuperant els seus dominis. Per consell del seu pare va acceptar una investidura del califa abbàssida del Caire (1368/1369) però no va servir per consolidar el seu poder i el seu propi fill Sultan Uways es va revoltar encara que fou derrotat; Uways es va refugiar amb Shah Mahmud que el va acollir. Enderrocat breument el 1374 per Uways que tenia el suport d'una facció, va recuperar el control i a la mort de Shah Mahmud (1375), Shah Shuja va ocupar Isfahan.

Mentre Shaykh Uways, el jalayàrida va morir igualment el 1375 i Shah Shuja es va voler revenjar i va envair l'Azerbaidjan derrotant l'exèrcit jalayàrida (3 d'octubre de 1375) i va entrar a Tabriz ocupant també el Karabakh i Nakhitxevan, però aviat es va haver de retirar i va signar la pau amb Sultan Husayn (fill i successor de Shaykh Uways) la germana del qual es va casar amb un fill de Shah Shuja de nom Zayn al-Abidin, al qual el su pare va concedir el feu d'Isfahan. Shah Yahya tornava a estar revoltat i va haver de fer una campanya contra Yedz; el seu germà Shah Mansur va fugir al Mazanderan i després a Bagdad.

En els següents anys va intervenir en la política interna dels jalayàrides on el governador de Sultaniyya, Sarik Adil, s'havia revoltat i on Sultan Husayn havia de fer front a les pretensions dels seus germans. Sarik Adil va acceptar la sobirania muzaffàrida el 1379/1380. El 1382 Sultan Husayn fou enderrocat pel seu germà Ahmad i fou executat, i Shah Shuja va incitar a un emir jalayàrida a revoltar-se i ocupar Shushtar i Bagdad; el rebel va encunyar moneda i va llegir la khutba en nom de Shah Shuja. Ahmad va recuperar Bagdad i va enviar al muzaffàrida Shah Mansur a prendre Shushtar però es va haver d'enfrontar amb Sarik Adil que dominava Sultaniyya i que volia posar al tron a un tercer germà, Bayazid, per lo qual va demanar suport a Shah Shuja. Aquest finalment va imposar una reconciliació entre els dos germans jalayàrides, però contra Shah Mansur no va aconseguir res i va haver de signar la pau. El 1383 el seu fill Sultan Shibli, que sospitava conspirava contra ell, fou cegat.

Va morir el 9 d'octubre de 1384. El seu fill Sultan Uways ja havia mort i a Shiraz el va succeir Zayn al-Abidin, que no va poder imposar la seva autoritat.

Bibliografia[modifica]

  • Cambridge History of Iran