Xavier Busquets i Sindreu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1917  Barcelona |
| Mort | 15 agost 1990 (72/73 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Pare | Guillem Busquets i Vautravers |
Xavier Busquets i Sindreu (Barcelona, 1917 - 15 d'agost de 1990)[1] va ser un arquitecte català, conegut per haver projectat la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears a la plaça Nova de Barcelona, entre 1958 i 1962. A l'interior de l'edifici, cada arquitecte va dissenyar o decorar una planta, donant-li un estil internacional al mateix.[2]
Durant la Guerra Civil espanyola, formà part del bàndol feixista i fou pilot de la Legió Còndor. A la 2a Guerra Mundial, fou membre de la División Azul i un dels pilots que ajudà en l'ofensiva sobre Moscou de la tardor-hivern del 1941. Fou condecorat amb la Creu de Ferro del règim nazi.[3]
El 1973 projectà la nova seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona a l'Avinguda Diagonal, 530 de Barcelona.
Era fill del també arquitecte Guillem Busquets i Vautravers (1877-1955) i de Maria Sindreu Oliba.
Referències[modifica]
- ↑ «Edición del domingo, 19 agosto 1990, página 26 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Xavier Busquets i Sindreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Andreu, Marc «Reportaje | Picasso i el tinent de la Legió Còndor». El País [Madrid], 12-07-2012. ISSN: 1134-6582.