Xavos
 |
Aquest article tracta sobre la planta. Si cerqueu la moneda, vegeu «Xavo». |
Hydrocharis morsus-ranae  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Planta | |
| Color de les flors | blanc |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Alismatales |
| Família | Hydrocharitaceae |
| Gènere | Hydrocharis |
| Espècie | Hydrocharis morsus-ranae L., 1753 Hydrocharis morsus-ranae |
.svg){kind=icon}
Els xavos,[1] hidrocaris o mos de granota[2] (Hydrocharis morsus-ranae L.) és una espècie del gènere Hydrocharis. És una planta amb flors que sura lliurement i que fa petites flors blanques. Als Països Catalans només vivia en comptades poblacions a l'Empordà.
"Morsus-ranae" significa "mossegada de granota" en llatí, i forma part del nom científic d'aquesta espècie perquè les granotes en mosseguen les fulles.[3] El mos de granota europeu sovint es confon amb el mos de granota americana (Limnobium spongia) a causa del seu aspecte i la seva flotació similar.[4] Normalment, té un comportament invasiu al Canadà i a l'Amèrica del Nord, amb repercussions importants en els ecosistemes autòctons. No obstant això, el mos de granota europeu és eficient per a acumular altes concentracions de metalls pesants i productes químics, per la qual cosa elimina els residus de l'aigua.[5]
Descripció
[modifica]Hydrocharis morsus-ranae és una planta perenne amb un creixement estolonífer, que arriba a un diàmetre de 0,1 a 1,5 metres. Forma rosetes individuals que van d'1 a 30 cm. Tot i que principalment té plantes masculines i femenines separades, de vegades mostra els dos sexes en diferents brots dins d'un grup de plantes (genet) en lloc de dins de la mateixa roseta.[3] La planta té arrels blanques no ramificades que s'estenen fins a 50 cm amb nombroses arrels amb pèls estesos. Les fulles flotants circulars mostren un aerènquima visible a la superfície inferior. Els pecíols esvelts, de 6–14 cm, tenen dues estípules laterals lliures a la base.[4]
Les flors d' Hydrocharis morsus-ranae tenen característiques úniques. Són mascles o femelles, i ambdós són simètriques i atrauen insectes per a la pol·linització. Les flors masculines s'agrupen d'una manera determinada, amb 2-5 cabdells coberts per dues fulles protectores. Aquestes fulles porten les dues primeres flors que floreixen. En canvi, les flors femenines creixen sempre soles i van envoltades d'una única estructura tubular. Tant les flors masculines com les femenines tenen tres sèpals de color vermella verdosa i pètals blancs. És important destacar que totes les altres parts reproductives d'aquestes flors són de color groc brillant.[6]
Hàbitat i distribució
[modifica]Hydrocharis morsus-ranae és originari d'Europa i Àsia i n'hi ha en rius de flux lent, aigües estancades, séquies aquàtiques i braços morts de rius.[5] És molt rar a la península ibèrica on es considera una espècie en perill crític d'extinció (CR) que ha desaparegut d'algunes de les seves localitats clàssiques i només manté una població viable al parc nacional de Doñana.[7] A Catalunya on mantenia algunes comptades poblacions en alguns canals de reg de l'Empordà es considera com a presumiblement extingida, a causa de la contaminació de les aigües i la neteja mecanica dels canals de reg.[8] Per aquesta raó es troba a l'annexe I (espècie en perill) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya[9]
En canvi, el 1932 es va introduir al Canadà i a l'Amèrica del Nord i allí s'ha convertit en una Espècie invasora. A l'est del Canadà i en alguns estats del nord dels Estats Units el mos de granota europea es considera una plaga, per tal com colonitza les vies navegables i forma denses masses de vegetació a la superfície i n'amenaça la biodiversitat autòctona. Així, és prohibit de comercialitzar o transportar aquesta planta en estats com Washington o el Minnesota.[10]
Benefici ambiental
[modifica]Hydrocharis morsus-ranae tendeix a acumular més metalls en el seu òrgan quan creix prop de les fàbriques en comparació amb les granges o àrees recreatives. La planta naturalment té grans quantitats de certs metalls com el potassi, el cobalt, el ferro i el nitrogen, independentment d'on creixi. Els recercadors van descobrir que la planta és bona per absorbir i emmagatzemar metalls específics, cosa que la converteix en un candidat potencial per a netejar la pol·lució de l'aigua. Tanmateix, cal més recerques que esbrinin on trobar les millors condicions per al seu creixement i assegurar-se que massa quantitat de metalls no danyen la planta.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «xavos - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Hydrocharis morsus-ranae». Flora Catalana. [Consulta: 21 febrer 2024].
- 1 2 Catling, P. M.; Mitrow, G.; Haber, E.; Posluszny, U.; Charlton, W. A. «The biology of Canadian weeds. 124. Hydrocharis morsus-ranae L.» (en anglès). Canadian Journal of Plant Science, 83, 4, 01-10-2003, p. 1001-1016. DOI: 10.4141/P02-033. ISSN: 0008-4220.
- 1 2 Catling, Paul M.; Catling, Paul M.; Dore, W. G. «Status and identification of Hydrocharis morsus-ranae and Limnobium spongia (Hydrocharitaceae) in northeastern North America». Rhodora, 84, 1982, p. 523––545. ISSN: 0035-4902.
- 1 2 3 Polechońska, Ludmiła; Samecka-Cymerman, Aleksandra «Bioaccumulation of macro- and trace elements by European frogbit (Hydrocharis morsus-ranae L.) in relation to environmental pollution» (en anglès). Environmental Science and Pollution Research, 23, 4, 2-2016, p. 3469–3480. DOI: 10.1007/s11356-015-5550-z. ISSN: 0944-1344.
- ↑ Scribailo, Robin W.; Posluszny, Usher «Floral Development of Hydrocharis morsus-ranae (Hydrocharitaceae)». American Journal of Botany, 72, 10, 10-1985, p. 1578. DOI: 10.2307/2443308.
- ↑ «Ficha de Hydrocharis morsus-ranae L» (en castellà). Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. MITECO. [Consulta: 23 agost 2025].
- ↑ «Poblaments natants de xavos (Hydrocharis morsus-ranae): fitxa de l'hàbitat prioritari». [Consulta: 23 agost 2025].
- ↑ RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
- ↑ Zhu, Bin; Ottaviani, Cora C; Naddafi, Rahmat; Dai, Zhicong; Du, Daolin «Invasive European frogbit (Hydrocharis morsus-ranae L.) in North America: an updated review 2003–16» (en anglès). Journal of Plant Ecology, 11, 1, 19-01-2018, p. 17–25. DOI: 10.1093/jpe/rtx031. ISSN: 1752-9921.