Yell

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaYell
Bouster.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusIlla Modifica el valor a Wikidata
Part deShetland Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaShetland Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaShetland (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
VK Yell.PNG Modifica el valor a Wikidata
 60° 37′ 22″ N, 1° 06′ 00″ O / 60.622777777778°N,1.1°O / 60.622777777778; -1.1Coord.: 60° 37′ 22″ N, 1° 06′ 00″ O / 60.622777777778°N,1.1°O / 60.622777777778; -1.1
Banyat perMar del Nord Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície212,11 km² Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deNational Trust for Scotland Modifica el valor a Wikidata

Yell (escocès: Yell)[1] és una de les illes del nord de les Shetland, Escòcia. Al cens de 2011 tenia una població resident habitualment de 966 persones.[2] És la segona illa més gran de les Shetland després de Mainland, amb una àrea de 212 km²,[3][4] i és la tercera més poblada del arxipèlag (quinzè de les illes d'Escòcia), després de Mainland i Whalsay.[3]

La roca base de l'illa es compon en gran part d'esquist de Moine amb un gra nord-sud, que es va aixecar durant el període de formació de les muntanyes de Caledònia.[5] La torba cobreix dos terços de l'illa amb una profunditat mitjana d'1,5 metres.

Yell ha estat habitada des de l'època neolítica, i s'han identificat una dotzena de brochs del període pre-nòrdic. El domini nòrdic va durar dels segles IX al XIV, fins que es va materialitzar el control escocès.[3] L'economia moderna de l'illa es basa en el cultiu, la pesca, el transport i el turisme. L'illa afirma ser la "Capital de la llúdria de Gran Bretanya" i té una presència d'ocells diversa que inclou poblacions reproductores de paràsit boreal i cuapunxegut.[6] Sovint apareixen per les seves costes balenes i dofins.

L'Old Haa Museum de Burravoe.

Un edifici notables de l'illa és l'Old Haa of Brough del segle XVII a Burravoe; es tracta de la casa d'un comerciant convertida avui en un museu i centre de visitants.[7]

Hi ha diversos contes populars i referències literàries modernes dedicats a la vida de l'illa.

Referències[modifica]

  1. «Map of Scotland in Scots - Guide and gazetteer» (en anglès i scots). Scots Language Centre. [Consulta: 31 març 2022].
  2. «2011 census: Statistical bulletins» (en anglès). National Records of Scotland, 2011. [Consulta: 31 març 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 Haswell-Smith, 2004.
  4. Penrith i Penrith, 2007.
  5. Blackadder, 2003.
  6. Gooders i Harris, 1994, p. 147-149.
  7. Keay, 1994.

Bibliografia[modifica]

  • Blackadder, Jill Slee. Shetland (Colin Baxter Island Guides) (en anglès). 2003: Colin Baxter Photography Ltd. ISBN 1-84107-125-0. 
  • Gooders, J.; Harris, A. Field Guide to the Birds of Britain and Ireland (en anglès). Londres: Kingfisher, 1994. ISBN 978-1856971454. 
  • Haswell-Smith, Hamish. The Scottish Islands (en anglès). Edinburgh: Canongate, 2004. ISBN 978-1-84195-454-7. 
  • Keay, J. Collins Encyclopaedia of Scotland (en anglès). Londres: HarperCollins. 
  • Penrith, Deborah; Penrith, James. Orkney & Shetland (en anglès). Richmond: Crimson Publishing, 2007. ISBN 978-1854583710. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yell