Zakros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jaciment del palau de Zakros

Zakros (en grec:Ζάκρος), Zakro o Kato Zakro, és un lloc arqueològic que es troba a la costa est de l'illa de Creta.[1] Es creu que va poder haver estat un dels quatre centres administratius principals de la civilització minoica. El seu protegit port i la localització li proporcionen un lloc estratègic molt important per al comerç a l'est.

El palau de Zakro va ser construït originàriament al voltant del 1900 aC, reconstruït al voltant 1600 aC [2] i va ser destruït al voltant 1450 aC junt amb els altres centres principals de la civilització de minoica.[1]

Va ser l'arqueòleg grec Nikólaos Platon –aleshores director del Museu de l'Acròpoli d'Atenes– el 1961, qui va descobrir per complet aquesta ciutat minoica junt amb el seu Palau;[2]anteriorment també havien estat excavant a les proximitats arqueòlegs anglesos com el famós arqueòleg Arthur Evans però aquest no va trobar res. L'estructura és molt semblant a la dels altres palaus minoics: pati central envoltat pels edificis que acollien les cambres privades i els magatzems. L'entrada principal se situa en l'ala est, reservada per els allotjaments reials i estava connectada al port. L'ala oest estava ocupada pels edificis religiosos, a l'ala nord els magatzems i a la zona sud els artesans. Per la situació de Zakros i les restes trobades, es demostra que era un important centre en el comerç amb l'Àsia Menor i Egipte.

Restes trobades[modifica | modifica el codi]

Sembla evident, per les excavacions que s'estan portant a terme, que en desplomar-se la construcció a causa d'un incendi, (prop el 1425 aC) molts objectes van quedar sota i no ha estat fins l'arribada dels arqueòlegs grecs quan es va trobar. Entre les restes trobades cal destacar rics i variats frescs pintats que es van recuperant a poc a poc. A més a més, s'han trobat alguna esplèndida representació femenina de finíssima cintura, grans pits i exagerat escot a l'estil de les conegudes pintures i esmalts trobats al palau de Cnossos. També s'han trobat vasos de pedra tallats amb magnificència i delicadesa; s'han recuperat més de 50 vasos. Amb tot això cal sumar una gran quantitat de tauletes d'argila de lineal A.[3] [2]

Parts del Palau[modifica | modifica el codi]

Tallers artesans de l'ala sud
  1. Carrer del Port
  2. Entrada Principal
  3. Pati petit
  4. Estany lustral
  5. Pati amb piscina subterrània
  6. Manantial
  7. Font Monumental
  8. Sales de recepció
  9. Pati central (30 x 12 metres)[4]
  10. Vestíbul
  11. Sala de cerimònies
  12. Sala de banquets
  13. Santuari
  14. Ofrenes Votives
  15. Arxiu
  16. Botigues
  17. Rebosts i Cellers
  18. Cuina i salas de banquets
  19. Botigues

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Zakros» (en anglès). Ancient-Greece.org. [Consulta: 7 de gener de 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Almagro Basch, Martín. «El nuevo palacio minoico de Zakro y las escrituras lineales A y B» (en castellà), 1965. [Consulta: 7 de gener de 2014].
  3. Jan G. P. Best and Fred Woudhuizen, Lost Languages from the Mediterranean, 1989, Brill Archive ISBN 90-04-08934-9
  4. «Zakros» (en anglès). [Consulta: 7 de gener de 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Nikólaos Platon (1971). Zakros: The Discovery of a Lost Palace of Ancient Crete. Scribner. Scribner. ISBN 0684311038 (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zakros

Coord.: 35° 05′ 53″ N, 26° 15′ 41″ E / 35.09806,26.26139