Arthur Evans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaArthur Evans

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Arthur John Evans Modifica el valor a Wikidata
8 juliol 1851 Modifica el valor a Wikidata
Nash Mills (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 1941 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Youlbury House (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
12è President of the Royal Numismatic Society (en) Tradueix
1914 – 1919
← Henry Hoyle HoworthCharles Oman → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBrasenose College (1870–)
Harrow School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArqueologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg, arqueòleg, historiador de l'art, numismàtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Família
PareJohn Evans Modifica el valor a Wikidata
GermansLewis Evans Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg: 47474
Monument a Arthur Evans.

Sir Arthur John Evans (Nash Mills, 8 de juliol de 1851 - Boar Hill, 11 de juliol de 1941), arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos i de la civilització minoica la qual va ser una de les troballes més importants a la Història. Era fill del també arqueòleg sir John Evans.

Va estudiar en les universitats d'Oxford i Göttingen i va realitzar diverses excavacions a Itàlia, Escandinàvia i els Balcans. Va estar vinculat a l'Ashmolean Museum d'Oxford abans de llançar-se a la recerca del palau de Cnossos a Creta. El 1898 va adquirir la propietat dels terrenys on es trobava, on també acabaria construint-se una casa per a ell mateix (Vil·la Ariadna). Les excavacions a Cnossos van començar el 1900 i van continuar sota la seva direcció fins al 1930, quan va retornar a Anglaterra. Evans va relacionar el Palau de Cnossos, per la seva construcció laberíntica, amb el mític Palau de Minos, per la qual cosa va donar a les seves troballes la denominació genèrica de civilització minoica. La intervenció d'Evans a Cnossos conté aspectes polèmics com ara les reconstruccions d'algunes parts del palau o de les seves pintures murals, perquè les va repintar amb colors forts.[1]

Va ser nomenat el 6 de desembre de 1901 membre de la Royal Society.[2] «Lord Minos de Creta», el 1911, per les seves aportacions a l'arqueologia.

Es diu que va morir de càncer l'11 de juliol de 1941, dies després que li arribés la falsa notícia que la seva esposa havia mort.

Obres escrites[modifica]

  • Cretan Pictographs and Prae-Phoenician Script (1895)
  • Scripta Minoa (volumen 1, 1909; volum 2 pòstum, 1952)
  • El palau de Minos (4 volums, 1921-1935)
  • Jarn Mound (1933)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Evans
  1. Manero, Irene Rodríguez; Olives, María Teresa Magadán «Una mirada retrospectiva a les restauracions antigues II El palau de Cnossos». UNICUM, 0, 11, 2012, pàg. 37–61–61. ISSN: 2462-3326.
  2. Myres, John L «Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society» (en anglès). Obituary Notices of Fellows of the Royal Society. Royal Society, 3, 10 940-968, desembre 1941. DOI: 10.1098/rsbm.1941.0044 [Consulta: 17 febrer 2012].