Zarià (Estació Espacial Internacional)
| Informació general | |
|---|---|
| Tipus | mòdul espacial i Functional Cargo Block (en)   |
| Estació | Segment Orbital Rus |
| Derivat de | Functional Cargo Block (en) |
| Fabricant | Centre de Recerca i Producció Astronàutica Estatal Khrúnitxev |
| Pais d'origen | Rússia |
| Núm. SATCAT | 25544 |
| Llançament | |
| Data | 20 novembre 1998 |
| Vehicle de llançament | Proton-K |
|
| |
| Acoblament | 20 novembre 1998 |
| Desacoblament | cap valor |
| Punt de sortida | plataforma 23 |
| Especificacions | |
| Massa | 20.260 kg |
Dimensions
| |
| Llargada | 12,99 m |
| Amplada | 24,4 m |
| Diàmetre | 4,1 m |
|
| |
| Volum | 71,5 m³ |
Zarià ( rus: Заря, "alba" o "clarejar"), coneguda formalment com a "Bloc de Càrrega Funcional" (en rus функционально- грузовой блок, ФГБ, transliterat com funktsionalno-gruzovoy Blok, FGB), va ser el primer mòdul llançat a l'Estació Espacial Internacional (International Space Station, ISS).[1]
La FBG proveeix d'electricitat, emmagatzematge, propulsió, i guia a la ISS durant l'acoblament inicial. Com altres mòduls amb més funcions especialitzades construïts, el rol de Zarià és primàriament d'emmagatzematge, tant dins de la secció pressuritzada com a la zona externa amb muntatge de tancs de combustible.
És oficialment propietat dels Estats Units (ja que el seu govern va ser qui la va pagar). Va ser construïda a Rússia, entre desembre de 1994 i gener de 1998, al Centre Espacial Estatal de Producció i Investigació Khrunichev (KhSC) a Moscou. Va ser inclòs com a part del pla "B" en comptes de l'opció Bus-1 de la Lockheed pel seu significatiu estalvi (220 milions de dòlars contra 450 milions). Com a part del contracte, Khrunichev va construir moltes parts d'un mòdul idèntic per contingències. Això va ser proposat per a una varietat de projectes, incloent-hi reemplaçaments potencials per a la nau de subministraments Progrés, els mòduls d'Atracada i d'Emmagatzematge, el Mòdul d'Acoblament Universal, un Mòdul Espacial Comercial, o una Estació Espacial Independent.
El Zarià es fonamenta en la nau espacial TKS dissenyada per al programa Saliut.[2] Pesa 19,3 tones, fa 12,55 metres de longitud i té 4,1 m de diàmetre al punt més ample. Va ser llançat en un coet Proton des del cosmòdrom de Baikonur, Kazakhstan, el 20 de novembre de 1998 a una òrbita de 400 km, amb una vida útil d'almenys quinze anys.[3]
Després d'arribar a la seva òrbita, el Transbordador espacial Endeavour va ser llançat el 4 de desembre de 1998 per aconseguir i acoblar el Zarià al mòdul Unity (Unity module).[4]
En principi va ser dissenyat per volar autònomament per sis a vuit mesos,[5] Zarià va ser després reequipat per fer-ho autònomament per almenys per dos anys a causa de falles en el "Mòdul de Servei Rus", el ISS Zvezdà. Finalment el 12 de juliol de 2000, Zvezdà va ser llançat i es va acoblar el 26 de juliol usant el sistema rus Kurs.[6]
El mòdul Zarià té tres ports d'acoblament, un a cada costat. Zvezdà és fixat amb un d'ells, i el mòdul Unity a un altre, amb el costat de port axial o nadir, usat per acoblar-se a un altre Soiuz o un Progress. Té dos panells solars, mesurant 10,67 x 3,35 m, i sis bateries de níquel-cadmi (Ni-Cd) que donen 3 kW. Zarià té 16 tancs de combustible externs que emmagatzemen 6 tones de propel·lent, amb 24 jets grans, 12 petits i dos motors grans per reforçar els canvis d'òrbita.
Inicialment Zarià tenia problemes amb els circuits de càrrega de bateries, però es va resoldre. Requeriria blindatge suplementari per micro meteorits.[7]
El nom Zarià li va ser donat pel fet que va significar l'alba d'una nova era de cooperació internacional en l'espai (entre Rússia, els Estats Units i altres nacions), després de la fi de la carrera espacial que havia tingut lloc dins el marc de la Guerra Freda.
Especificacions[modifica]
- Longitud: 12,56 m
- Diàmetre: 4,11 m
- Longitud dels panells solars: 10,67 m
- Ample dels plafons: 3,35 m
- Massa: 19,3 tones
Galeria fotogràfica[modifica]
-
Interior de Zarià -
Zarià i Unity (Node 1) -
Zarià a primer pla amb els panells solars plegats, Zvezdà darrera
Referències[modifica]
- ↑ Uri, John. «Space Station 20th: First NASA Research on ISS - NASA» (en anglès americà). nasa.gov, 11-09-2020. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Gorn, Michael H. Spacecraft: 100 Iconic Rockets, Shuttles, and Satellites That Put Us in Space (en anglès). Voyageur Press, 2018-09-04, p. 175. ISBN 978-0-7603-6505-2.
- ↑ «Launch sites». A: The Rebirth of the Russian Space Program (en anglès). New York, NY: Springer, 2007, p. 207–264. DOI 10.1007/978-0-387-71356-4_6. ISBN 978-0-387-71356-4.
- ↑ Shayler, David J «Linking the Space Shuttle and Space Stations» (en anglès). SpringerLink. DOI: 10.1007/978-3-319-49769-3.pdf.
- ↑ Chladek, Jay. Outposts on the Frontier: A Fifty-Year History of Space Stations (en anglès). U of Nebraska Press, 2017-08-01, p. 343. ISBN 978-0-8032-2292-2.
- ↑ Bond, Peter. The Continuing Story of The International Space Station (en anglès). Springer Science & Business Media, 2002-05, p. 177. ISBN 978-1-85233-567-0.
- ↑ Montesino Valle, Gonzalo. Conceptual Design and Structural Analysis of a Space Station in a Martian Orbit (Tesi), 2019-10-04.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zarià |
