Zeta Reticuli

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaZeta Reticuli
Dades d'observació
Constel·lació Reticle
Format per Zeta II Reticuli Tradueix i zet01 Ret Tradueix
Ascensió recta (α) 49,546417 °
Declinació (δ) -62,507944 °
Magnitud aparent (V) 5,51
Moviment propi 1,98 km/s
Característiques astromètriques
Velocitat radial 11,5 km/s
Distància a la Terra 39 anys llum
Magnitud absoluta 5,124
Paral·laxi 83,61 mas
Planetes Calpamos Tradueix i KG-348 Tradueix
Característiques físiques
Tipus espectral G2 i 5 V / G1 V
Radi 0,91 radis solars
Massa 0,93 masses de la Terra
Velocitat de rotació 1,98 km/s
Més informació
id. SIMBAD ** ALB 1
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata

Zeta Reticuli (ζ Ret / ζ Reticuli) és una estrella binària en la constel·lació de Reticulum, situada a 39,5 anys llum de la Terra. Visualment, la separació entre les dues components és de 310 segons d'arc, per la qual cosa poden ser resoltes a simple vista.[1]

Les dues components del sistema tenen una brillantor similar —magnituds +5,54 i +5,24— i, de fet, són estrelles molt semblants. Ambdues anàlegs solars, Zeta2 Reticuli (HD 20807 / HR 1010), la més semblant al Sol, té tipus espectral G0V i una temperatura superficial de 5795 K. Brilla amb una lluminositat pràcticament idèntica a la lluminositat solar. Zeta Reticuli (HD 20766 / HR 1006) té tipo G2V i 5675 K de temperatura, essent llur lluminositat un 90% de la del Sol.

Atesa la separació angular entre ambdues estrelles i llur distància respecte al Sistema Solar, la separació real entre elles és 3750 UA. El període orbital del sistema és de més de 170.000 anys, per la qual cosa no és estrany que no s'hi hagi observat cap moviment orbital. No obstant això, llur moviment comú a través de l'espai confirma que formen un vertader sistema binari.

Gliese 118 és l'estrella més propera al sistema estel·lar Zeta Reticuli, del qual dista 2,8 anys llum.

Referències[modifica]

  1. del Peloso, E. F.; da Silva, L.; Porto de Mello, G. F. «zeta1 and zeta2 Reticuli and the existence of the zeta Herculis group». Astronomy and Astrophysics, 358, juny 2000, pàg. 233–241. Bibcode: 2000A&A...358..233D.

Enllaços externs[modifica]