Zeynep Tüfekçi
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XX Istanbul |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Istanbul - sociologia (–1995) Universitat de Texas a Austin - Master of Arts (–1999) Universitat de Boğaziçi - programació d'ordinadors Universitat de Texas a Austin - Philosophiæ doctor (–2004) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi de xarxes socials, periodisme, mitjà de comunicació social i tecnologia de la informació |
| Ocupació | sociòloga, periodista, escriptor de magazines, escriptora, periodista d'opinió, professora d'universitat, acadèmica |
| Ocupador | Berkman Klein Center for Internet & Society (2012–) Center for Information Technology Policy (2012–2013) Berkman Klein Center for Internet & Society (2011–2012) Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill, professora associada (2011–) Universitat de Maryland, Baltimore (2005–2011) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
| Lloc web | theinsight.org |
     | |
Zeynep Tufekci (/ ˈzeɪnɛp tʊˈfɛktʃi / ZAY-nep tuu-FEK-chee; turc: Zeynep Tüfekçi) és una escriptora turca, acadèmica i tecno-sociòloga coneguda principalment per la seva investigació sobre les implicacions socials de les tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial i les dades massives, en el context de la política i la responsabilitat corporativa, així com en reptes socials com la pandèmia COVID-19 mitjançant un pensament complex i basat en sistemes. El New York Times ha descrit que "té el costum de tenir raó en les coses grans"[1] i com una de les veus acadèmiques més destacades a les xarxes socials per The Chronicle of Higher Education.[2]
És professora associada a la School of Information and Library Science de la Universitat de Carolina del Nord i professora associada al Berkman Center for Internet and Society de la Universitat Harvard a Massachusetts. És també col·laboradora de la pàgina d'opinió The New York Times sobre temes relacionats amb l'impacte social de la tecnologia.
Ha estat escriptora de The New York Times i The Atlantic i ha escrit periòdicament columnes per le revistes Wired i Scientific American en el passat. És professora visitant al Craig Newmark Center for Journalism Ethics and Security de la Universitat de Colúmbia, professora associada a la School of Information and Library Science de la Universitat de Carolina del Nord i professora associada al Berkman Klein Center for Internet and Society de la Universitat de Harward.[3][4][5]
El 2015 va ser nomenada Andrew Carnegie Fellow en Ciències socials i humanitats per la classe inaugural.[6]
El 2017 va escriure el llibre Twitter and tear gas : the power and fragility of networked protest. (Yale University Press) on tracta sobre les protestes en l'era d'internet, els mitjans i les xarxes socials. Tufekci descriu internet com un tipus d'esfera pública digital i compara els moviments de protesta durant la història amb els del present que utilitzen internet.[7] El llibre és accessible lliurement sota llicència Creative Commons.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, Ben «How Zeynep Tufekci Keeps Getting the Big Things Right» (en anglès). The New York Times, 24-08-2020. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Brown, Sarah «Meet the Professor Who's Warning the World About Facebook and Google». The Chronicle of Higher Education, 22-04-2018.
- ↑ Singal, Jesse. «Why Did WikiLeaks Help Dox Most of Turkey’s Adult Female Population?» (en anglès americà). Intelligencer. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ Abbruzzese, Jason. «Meet Zeynep Tufekci, the critic who predicted Facebook's impact on politics» (en anglès), 03-11-2017. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ «Dr. Zeynep Tufekci to Join Columbia Journalism School’s Craig Newmark Center for Journalism Ethics and Security». Columbia Journalism School. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ «Zeynep Tufekci» (en anglès). Carnegie Corporation of New York. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ Lozada, Carlos «Review | Twitter and Facebook help spark protest movements. Then they undermine them.» (en anglès). Washington Post, 25-05-2017. ISSN: 0190-8286.
- ↑ «Twitter and Tear Gas» (en anglès). [Consulta: 26 setembre 2021].