Zona Fafan
| ጅጅጋ (am) Jigjiga (so)  | |||||
| |||||
| Tipus | zona d'Etiòpia | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Etiòpia | ||||
| Regió | Regió Somali | ||||
| Capital | Jijiga | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 967.652 (2007) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
Fafan (en somali: Faafan) és una de les nou zones de la regió somali d'Etiòpia. Abans se la coneixia com la zona de Jijiga, dita així per la seua ciutat més gran.[1] Altres pobles i ciutats d'aquesta zona són Harshin, Awbare, Derwernache, Kebri Beyah, Tuli Gulled i Hart Sheik. Fafan limita al sud amb Jarar, al sud-oest amb Nogob, a l'oest amb la regió d'Oròmia, al nord amb Sitti, i a l'est amb Somalilàndia.
Demografia
[modifica]D'acord amb el cens del 2014 fet per l'Agència Central d'Estadística d'Etiòpia, la zona de Fafan té una població total de 790.794 habitants, dels quals 616.810 són hòmens i 541.4794 dones.[2]
D'acord amb el cens de 2007, l'àrea té 203.588 habitants (21,04% en són urbans), i hi ha un 11,59% de pastors entre la població rural. Els dos grups ètnics més grans de Jijiga són els somalis (95,6%) i els amhares (1,83%); tots els altres grups ètnics constitueixen el 2,57% de la població. L'idioma somali és parlat com a primera llengua pel 95,51%, l'amhàric pel 2,1% i l'oromo pel 1,05%; el 1,34% restant parlava altres idiomes primaris reportats. El 96,86% de la població va dir ser musulmana, i el 2,11% practicaven el cristianisme ortodox.[3] Hi ha tres assentaments a la zona per a refugiats de Somàlia, amb 40.060 persones registrades.[4]
El cens del 1997 reportà una població total per a aquesta regió de 813.200 habitants repartits en 138.679 llars, dels quals 425.581 eren hòmens i 387.619 dones; 155.891 dels quals (19,17% de la població) vivien en ciutats. Els tres grups ètnics més grans reportats a Fafan eren somalis (87,51%), oromos (7,49%) i amhares (2,13%); els altres grups ètnics en constitueixen el 2,87% restant. El somali era parlat pel 90,23% dels habitants, el 6,68% parlaven oromo i el 2,81% amhàric; el 0,28% restant parlava altres idiomes primaris reportats. Solament 61.293 persones (7,54%) estaven alfabetitzades.[5]
Segons un memoràndum del Banc Mundial del 24 de maig de 2004, el 7% dels habitants de Fafan tenen accés a l'electricitat. Aquesta zona té una densitat viària de 30,5 km per cada 1.000 km²; la llar rural mitjana té 1,3 ha de terra (en comparança amb la mitjana estatal d'1,01 ha de terra i una mitjana de 2,25 ha per a les regions pastorals)[6] i l'equivalent a 1,0 caps de ramat. El 28,2% de la població té treballs no relacionats amb l'agricultura, en comparança amb la mitjana estatal del 25% la regional del 28%. El 21% dels xiquets i xiquetes que en tenen els requisits estan matriculats en l'escola primària i el 9% en les secundàries. El 74% de la zona està exposada a la malària, i no cap a la mosca tse-tse. El memoràndum donava a aquesta zona una qualificació de risc de sequera del 386.[7] El 2006, l'àrea de Fafan va patir deforestació a causa de la producció de carbó vegetal.[8]
Districtes
[modifica]Segons el Cens de Població d'Etiòpia 2014 de tots els districtes, Awbare n'és el més habitat:[2]
| Nom del districte | Població | |
|---|---|---|
| 1. | Awbare | 405,161 |
| 2. | Jijiga | 334,674 |
| 3. | Kebri Beyah | 197,821 |
| 4. | Harshin | 95,742 |
| 5. | Tuli Guled | 92,065 |
| 6. | Gursum | 32,846 |
Notes
[modifica]- ↑ «Ethiopia» (PDF). USAID. [Consulta: 8 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Federal Democratic Republic of Ethiopia Central Statistical Agency Population of Ethiopia for All Regions At Wereda Level from 2014 Page: 21 Somali region». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 8 juny 2021].
- ↑ «Quadres del cens de 2007: regió somali». Arxivat de l'original el 20 de juny de 2011. [Consulta: 8 juny 2021].
- ↑ «Refugiats a la Banya d'Àfrica: crisi de desplaçament somali - Etiòpia - Jijiga». data.unhcr.org. Arxivat de l'original el 18 de febrer de 2018. [Consulta: 8 juny 2021].
- ↑ Cens de població i habitatge d'Etiòpia de 1994: resultats de la regió somali. Còpia de fitxer a la Wayback Machine., Vol. 1 Taules 2.1, 2.12, 2.13, 2.15 (consulta: el 8 de juny de 2021). Els resultats del cens de 1994 de la regió somali no foren pas satisfactoris, i és per això que el censo es va repetir el 1997.
- ↑ Les xifres estatals i regionals provenen de la publicació del Banc Mundial, [Enllaç no actiu] (consultat el 8 de juny del 2021) Aquesta publicació qualifica Benishangul-Gumaz, Afar i Somali de "regions pastorals".
- ↑ «Banc Mundial, Quatre Etiòpies: Una caracterització regional» (en anglés). [Consulta: 8 juny 2021].
- ↑ CHF International,[Enllaç no actiu] (agost de 2006), pàg. 19 (consultat el 8 de juny del 2021).