Mosca tse-tse

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mosca Tse-tse
Mosca Tse-tse
Mosca Tse-tse
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Diptera
Superfamília: Hippoboscoidea
Família: Glossinidae
Theobald, 1903
Gènere: Glossina
Wiedemann, 1830
Rang de la mosca Tse-tse
Rang de la mosca Tse-tse
Grups d'espècies
  • morsitans (espècies de "sabana")
  • fusca (espècies de "boscos")
  • palpalis (espècies de "riu")

Les mosques del gènere Glossina, conegudes popularment com a tse-tse, son mosques hematòfagues en els dos sexes, responsables de transmetre a l'home el Tripanosoma brucei, el qual provoca la malaltia coneguda com a tripanosomiasi africana o malaltia de la son, en humans, i nagana en els animals, de gran importància en temps passats, doncs delmava els cavalls i dromedaris dels exploradors i les armades mahometanes i limitava la seva penetració en les regions tropicals i equatorials. La paraula tse-tse prové de l'idioma Tswana, del sud d'âfrica, i significa "mosca".[2]

Malgrat que les Glossina fòssils han estat observades en sediments de l'Era Terciària, en l'Eocè, sobretot en el continent nord-americà[1], actualment només estan presents a l'Àfrica, i la seva distribució segueix a grans tretes les zones ecoclimàtiques en bandes paral·leles a l'equador, dels 15° latitud nord fins els 21° latitud sud (entre els deserts del Sàhara i del Kalahari, un territori que compren més de 10 milions de kilòmetres quadrats. les zones muntanyoses de l'est africà modifiquen aquesta repartició.

La primera descripció realitzada sobre elles va ser realitzada l'any 1830 per l'entomòleg alemany Christian Rudolph Wiedemann sobre unes espècies recollides a Sierra Leone; i va ser ells qui va posar el nom del gènere, Glossina, que prové del grec γλώσσα (glossa, llengua).

Actualment hi ha unes 23 espècies de mosca Tse-tse, les malalties que transmeten maten unes 250.000–300.000 persones cada any.

La mosca Tse-tse s'ha estudiat molt per la seva transmisssió de malalties. Típicament tenen quatre generacions a l'any, i més de 30 en tota la seva vida.[1]

Descripció i Biología general[modifica | modifica el codi]

A nivell anatòmic, cal ressaltar que les Glossina tenen l'aparell picador o probòscide sota el cap, comprenent un llavi inferior o labium, una hipofaringe i un llavi superior labre (veure imatge). El conjunt està protegit per dos palps maxil·lars que formen una trompa, llarga i fina, dirigida cap endavant, com si es tractés d'una baioneta.

Els adults són relativament grossos de ½–1½ cm , tenen caps grossos i ulls ben separats amb antenes poc corrents. El tòrax és força gros, en canvi l'abdomen és més ample que llarg i més curt que les ales.

El mode de reproducció és molt particular, doncs les femelles son vivípares y donen naixement a larves en el seu darrer estadi, el tercer, per entrar en l'estat de pupa. L'aparell reproductor de la femella està compost per dos ovaris que contenen cadascun d'ells dos ovariols, els oviductes dels quals desemboquen en un úter. Es tracta d'una butxaca extensible on l'ou fecundat passarà els seus tres estadis larvaris. La larva es desenvolupa així enterament en l'abdomen de femella, i es alimentada per les secrecions d'una glàndula uterina.

La duració i particularitat del cicle biològic fa que una femella només pugui dona naixement a 6-8 larves en el curs de tota la seva vida, que dura una mitja de tres mesos i mig. Aquesta fecunditat és molt fiable en comparació amb altres insectes, com els mosquits per exemple, doncs la seva mortalitat en l'estat de larva es limita al fet que elles s'enfonsen al terra en quant neixen, i allà la larva es transforma en pupa, de la qual emergirà un adult entre 20-80 dies més tard, en funció de les condicions de temperatura i humitat.

Les Glossina, tant femelles com mascles, ingereixen un àpat, sang, de mitja cada 3-5 dies, i aquest aliment és indispensable a les femelles pel desenvolupament dels ous. En general, aquestes mosques son molt oportunistes a l'hora d'escollir l'hoste del que podran alimentar-se, i tant piquen mamífers com rèptils (cocodrils i grans llangardaixos), como és el cas particular de les espècies del grup palpalis que viuen en els boscos forestals.

Després d'haver absorbit sang en repetides ocasions, l'abdomen de la mosca tse-tse, que en estat de desdejuni és molt prim, s'infla extraordinàriament, delatant així la considerable quantitat de líquid sanguini xuclat. En aquest moment, la mosca abandona la seva víctima i es retira a un lloc ombrívol, on roman en repòs, ocupada a digerir l'aliment pres fins que reinicia la cerca d'un nou hoste[1].

Les mosques tse-tse tenen tres simbionts diferents; el principal és Wigglesworthia, el secundari és Sodalis i el tercer algun tipus de Wolbachia. L'espècie Glossina palpalis també és vector i hoste de Hepatozoon petti, un esporozou paràsit del cocodril del Nil

[1] Quan la mosca tse-tse està en repòs, doblega completament les seves ales; una d'elles es recolza en la part superior de l'altra, sobre el seu abdomen.

Els adults són relativament grossos de ½–1½ cm , tenen caps grossos i ulls ben separats amb antenes poc corrents. El tòrax és força gros, en canvi l'abdomen és més ample que llarg i més curt que les ales.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Actualment, totes les classificacions situen les mosques tsé-tsé en un sol gènere, l'únic de la família Glossinidae, inclosa dins la superfamília Hippoboscoidea, que conté altres famílies de mosques hematòfagues. El gènere de mosques tse-tse està dividit generalment en tres grups d'espècies (31 espècies o subespècies en total), basats en característiques que combinen aspectes morfològics i moleculars, així com la distribució i el comportament de cadascuna d'elles.

1) Grup palpalis (subgènere Nemorhina): agrupa nou espècies o subespècies de mida petita, que es troben a les zones humides o boscoses, però també en plantacions de cafè, cacau, mangos o plataners. Elles son els vectors dels tripanosomes patògens per l'home i els animals.

Glossina caliginea (Austen, 1911); G. fuscipes fuscipes (Newstead, 1911); G. fuscipes martinii (Zumpt, 1935); G. fuscipes quanzensis (Pires, 1948); G. pallicera pallicera (Bigot, 1891); G. pallicera newsteadi (Austen, 1929); G. palpalis palpalis (Robineau-Desvoidy, 1830); G. palpalis gambiensis (Vanderplank, 1911); G. tachinoides (Westwood, 1850).

2) Grup morsitans (subgènere Glossina): compren set espècies o subespècies de mida mitjana, que es troben sovint en zones de sabana i selves clares. També son vectores per l'home i els animals.

Glossina langipalpis (Wiedemann, 1830); G. pallidipes (Austen, 1923); G. morsitans morsitans (Wiedemann, 1850); G.  morsitans submorsitans (Newstead, 1911); G. morsitans oentralis (Machado, 1970); G. swynnertoni (Austen, 1923); G. austeni (Newstead, 1912).

3) Grup fusca (subgènere Austenina): compren quinze espècies o subespècies de mida gran, que viuen en regions selvàtiques o de mosaic selva-sabana. El seu rol com a vector és essencialment important per a la fauna salvatges.

Glossina nigrofusca nigrofusca (Newstead, 1911); G. nigrofusca hopkinsi (Van Emden, 1944); G. fusca fusca (Walter, 1849); G. fusca congolensis (Newstead and Evans, 1921); G. fuscipleuris (Austen, 1911); G. haningtoni (Newstead and Evans, 1922); G. schwetzi (Newstead and Evans, 1921); G. tabaniformis (Westwood, 1850); G. nashi (Potes, 1955); G. vanhoofi (Henrard, 1952); G. medicorum (Austen, 1911); G. severini (Newstead, 1913); G. brevipalpis (Newstead, 1911); G. longipennis (Corti, 1895); G. frezili (Gouteux, 1987).

Control[modifica | modifica el codi]

En el control de les tse-tse s'han usat dues estratègies: una tàctica mèdica i veterinària de profilaxi per reduir el nombre d'organismes transmissors de la malaltia, i l'estratègia entomològica que intenta interrompre el cicle de transmissió tot reduint el nombre de mosques.

Distribució de les mosques tse-tse i la tripanosomiasi africana[modifica | modifica el codi]

Les malalties produïdes per aquestes mosques tenen distribucions diverses en tot el continent, i per tant son transmeses per diferents espècies de Glossina, segons es mostra en el següent quadre:

Malaltia Espècies afectades Espècies de Trypanosoma Distribució Vectors de Glossina
Malaltia de la son (forma crònica) Humans T. brucei gambiense Oest d'Àfrica G. palpalis,G. tachinoides, G. fuscipes, G. morsitans
Malaltia de la son (forma aguda) Humans T. brucei rhodesiense Est d`'Àfrica G. morsitans, G. swynnertoni, G. pallidipes, G. fuscipes
Nagana Antílops, Ramat, Camells, Cavalls T. brucei brucei Àfrica G. morsitans, G. swynnertoni, G. pallidipes, G. palpalis, G. tachinoides, G. fuscipes
Nagana Ramat, Camells, Cavalls T. congolense Àfrica G. palpalis, G. morsitans, G. austeni, G. swynnertoni,G. Pallidipes, G. longipalpis, G. tachinoides, G. brevipalpis
Nagana Porcs domèstics, Ramat, Camells, Cavallo T. simiae Àfrica G. palpalis, G. fuscipes, G. morsitans, G. tachinoides,  G. longipalpis, G. fusca, . tabaniformis, G. brevipalpis, G. vanhoofi, G. austeni 
Nagana Ramat, Camells, Cavalls T. vivax Àfrica G. morsitans, G. palpalis, G. tachinoides, G. swynnertoni, G. pallidipes, G. austeni, G. vanhoofi, G. longipalpis 
Nagana Porcs domèstics, Porcs selvàtics, Facòquers T. suis Àfrica G. palpalis, G. fuscipes, G. morsitans, G. tachinoides, G. Longipalpis, G. fusca, G. tabaniformis, G. brevipalpis, G. vanhoofi, G. austeni 

Notes[modifica | modifica el codi]

[1] Les mosques tsé-tsé fòssils varen ser cobertes en el Parc de Florissant Fossil Beds, conegut pels jaciments d'aquest tipus, a l'estat nord-americà de Colorado, on es va comprovar que aquetes existien, en la seva morfologia moderna, almenys des de fa 34 milions d'anys. Aquesta trobada va ser publicada el 1917 per l'entomòleg i explorador anglès en l'article A fossil tsetse fly and other Diptera from Florissant, Colorado, publicat en els Proceedings of the Biological Society of Washington.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cockerell, T. D. A.. «A fossil tsetse fly and other Diptera from Florissant, Colorado». Proceedings of the Biological Society of Washington, vol. 30, 1917, pàg. 19–22.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rogers, D.J.; Hay, S.I.; Packer, M.J.. «Predicting the distribution of tsetse flies in West Africa using temporal Fourier processed meteorological satellite data». Annals of Tropical Medicine and Parasitology, vol. 90, 3, 1996, pàg. 225–241. PMID: 8758138.
  • D. T. Cole. Setswana — Animals and Plants (Setswana — Ditshedi le ditlhare). Gaborone: The Botswana Society, 1995, p. 11 & 173. ISBN 0-99912-60-24. .
  • Cockerell, T. D. A.. «A fossil tsetse fly and other Diptera from Florissant, Colorado». Proceedings of the Biological Society of Washington, vol. 30, 1917, pàg. 19–22.
  • J. A. van Vesten. The Tsetse Fly Glossina fuscipes fuscipes Newstead, 1911, in East Africa: some aspects of its biology and its role in the epidemiology of human and animal trypanosomiasis. Doctoral Thesis, University of Amsterdam, 1971. 
  • A. M. Jordan. «Tsetse-flies (Glossinidae)». A: R. P. Lane & R. W. Crosskey. Medical Insects and Arachnids. Chapman and Hall, 1993. ISBN 0-41-240000-6. 
  • J. P. Gouteux. «Une nouvelle glossine du Congo: Glossina (Austenina) frezili sp. nov. (Diptera: Glossinidae)». Tropical Medicine and Parasitology, vol. 38, 2, 1987, pàg. 97–100. PMID: 3629143.
  • Sistach, Xavier. Insectos y hecatombes (vol. I-II). RBA Libros (Barcelona, 2012-2014)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mosca tse-tse Modifica l'enllaç a Wikidata