Zona intermareal
La zona intermareal de vegades expressada com zona litoral és la zona que hi ha entre l’exposada a l’aire en la marea baixa i la submergida en la marea alta (per exemple la superfície entre les marques de la marea). Aquesta zona és un bioma i pot incloure cingles rocosos, platges de sorra o aiguamolls. La zona pot ser una banda estreta com en les illes del Pacífic o pot incloure molts metres de línia de costa on la platja interacciona amb les incursions de la marea.
Els organismes de la zona intermareal estan adaptats als canvis medioambientals. L’aigua està disponible regularment però varia entre l’aigua sense sals de la pluja i la salada del mar i de tenir la superfície seca a estar humida. Les onades poden descolocar els organismes. També hi pot haver grans canvis en les temperatures. En alguns casos hi ha microclimes favorables com els creats pel manglar.
Zonació[modifica | modifica el codi]
Els biòlegs marins divideixen la zona intermareal en tres zones (baixa, mitjana, i alta), segons l’exposició mitjana. La zona intermareal baixa és principlament de caràcter marí i només està exposada a l’aire poques vegades. La zona mitjana intermareal està submergida en les marees mitjanes. La zona alta intermareal només queda coberta en les marees més altes i passa molt de temps com un hàbitat terrestre.
Depenent del substrat i la topografia de la costa hi pot haver altres caracterísitiques.En costes rocoses hi pot haver piscines de marea. En alguns casos, com la Badia de Morecambe hi pot haver arenes movedisses.
Ecologia[modifica | modifica el codi]
La regió té gran diversitat d’espècies i és un model per l’estudi de l’ecologia. Hi ha habitants típics com les anèmones, percebes, crancs, isòpodes, musclos, estrelles de mar, etc.
Galeria[modifica | modifica el codi]
-
Musclos a Cornuallal, Anglaterra.
-
Percebes i pagellides a Newquay, Cornualla.
-
Una piscina de marea a Sud-àfrica.
-
Munts de sorra dipositats per l’aire.
