Vés al contingut

Joaquim Balcells i Pinto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Balcells i Pinto
Biografia
Naixement21 febrer 1890 Modifica el valor a Wikidata
San Cristóbal de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 1936 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Ginebra Suïssa
FormacióUniversitat de Barcelona
Es coneix perUn dels fundadors de l'escola de Filologia Llatina de Barcelona
Activitat
OcupacióLlatinista
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Joaquim Balcells i Pinto (La Laguna, Tenerife, 21 de febrer de 1890Ginebra, Suïssa, 25 d'octubre de 1936) fou un llatinista, professor de la Universitat de Barcelona i un dels fundadors de l'escola de Filologia Llatina de Barcelona.

Vida

[modifica]

Joaquim Balcells nasqué a La Laguna, fill de pare català i de mare illenca, però als vuit anys es traslladà a Catalunya on es formà i desenvolupà la seva carrera; el 1910 es llicencià en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Dos anys més tard, el 1912, obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre Gneu Nevi: Las fábulas pretextas de Cn. Nevio. Després fou professor de la Universitat de Barcelona fins que el 1921 n'esdevingué catedràtic. Participà en la creació de la Universitat Autònoma i fou secretari del seu Patronat. Fou també un dels col·laboradors principals de la col·lecció bilingüe, text original i traducció al català, de la Fundació Bernat Metge; de fet, el primer volum de la col·lecció (Lucreci, De la natura) és obra seva. La família de Balcells posseïa la casa pairal a Alforja i ell hi passà els estius. En aquest context, és important l'estada que hi feu Wilhelm Meyer-Lübke el 1920, acollit durant un període llarg per Balcells, i que contribuí a fer conèixer el català a l'estudiós suís, que pocs anys després, 1925, publicaria el seu estudi Das Katalanische, cabdal en el reconeixement de la llengua catalana entre els romanistes.[1] En esclatar la guerra civil, pocs dies després del seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Bones Lletres, Balcells hagué de fugir a Suïssa en saber-se amenaçat i hi morí pocs mesos després a causa d'una infecció.[2]

La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva una vintena d'obres que van formar part de la biblioteca personal de Balcells,[3] així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[4]

Obra

[modifica]

De l'obra de Balcells en destaca la seva labor com a traductor dels clàssics llatins; traduí Lucreci (1923, 1932) i Sant Agustí (1926), i edità Properci (1925) i Ausoni (1928) per a la Fundació Bernat Metge. I deixà inèdita una versió de les Bucòliques de Virgili. Destacà com a estudiós d'autors diversos, sobretot autors arcaics, Enni, Quint Curci Ruf, Calpurni Sícul, Gneu Nevi, Horaci, Virgili i Cató el Vell. Destacà també la seva labor com a docent i formador de tota una generació de prestigiosos llatinistes: Marià Bassols de Climent, que el succeí en la càtedra i en l'Acadèmia de Bones Lletres,[5] Marçal Olivar i Daydí, Joan Petit i Montserrat, Adela Maria Trepat i Massó, Eduard Valentí i Fiol, Ramon Sugranyes i de Franch, Josep Vergés i Fàbregas, etc.

Referències

[modifica]
  1. Vegeu el volum Homenatge ... citat a la bibliografia. A l'Alforja, un monòlit commemora la figura d'aquests dos lingüistes.
  2. Tot i que, com diu R. Sugranyes de Franch, "la veritable causa de la seva mort fou la catàstrofe del país" (vegeu el volum Homenatge ... citat a la bibliografia, p. 10)
  3. «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic[Enllaç no actiu]». [Consulta: 28 abril 2020].
  4. «Base de dades Antics posseïdors: Balcells, Joaquim, 1890-1936». [Consulta: 28 abril 2020].
  5. En el discurs d'ingrés de Bassols (http://www.boneslletres.cat/publicacions/Discursos/b22509069.pdf) hi ha també una semblança de Balcells.

Bibliografia

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Artur Masriera i Colomer
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XVI

1936
Succeït per:
Marià Bassols de Climent