Julivert gegant
Heracleum mantegazzianum  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 200211 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Apiaceae |
| Gènere | Heracleum |
| Espècie | Heracleum mantegazzianum Sommier i Levier |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El julivert gegant o pampa del Caucas (Heracleum mantegazzianum) és una espècie de planta membre de la família Apiaceae originària de la regió del Caucas i Àsia central.[1] És una espècie invasora i verinosa. A l'Alguer es diu àpiu bord gegant.[2]
L'expansió ràpida a l'Europa mitjana i septentrional és preocupant, no només per la toxicitat, sinó també perquè foragita altres espècies que no poden sobreviure sota les fulles enormes.[3] A Catalunya, s'ha constatat unes primeres colònies a la vall de l'alt Segre el 2012,[4] que es van expandir progressivament cap avall a tot el riu. El 2016 el govern provincial a llançat un programa anual de control.[5]
Com el nom indica, es distingeix per una grandària de dos a cinc metres d'alçada. S'assembla als més petites Heracleum sosnowskyi i Angelica archangelica. Es caracteritza per les tiges buides que arriben fins als 3-10 cm de diàmetre. Floreix a la fi de l'estiu i produeix llavors seques, el·líptiques, aplanades i molt nombroses (entre 10.000 i 20.000). És una planta biennal, que tot i això, en circumstàncies adverses com ara la manca d' insolació, pot sobreviure fins a deu anys abans de florir.[6] Després de florir mor.
Arreu del territori espanyol està catalogada com a espècie exòtica invasora. Entre altres, això implica que és prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.[7]
Planta verinosa per l'home i els animals
[modifica]És una de les espècies més tòxiques del gènere heracleum, totes les quals produeixen substàncies del grup dels furanocumarines, que sota la influència dels raigs ultraviolats del sol esdevenen extremament fototòxics per a la pell, tant per a humans com animals. Totes les parts, compreses les parts mortes són tòxiques.
Després de tocar la planta amb la pell i sota la llum es creen edemes o butllofes que s'assemblen molt a cremades, molt doloroses. Es guareixen molt a poc a poc i les zones infectades de la pell romanen sensibles a la llum ultraviolada durant anys.[8] S'aconsella sempre portar vestits i ulleres protectors quan s'ha de tractar les plantes. En cas de contacte no protegit amb la planta, s'ha de protegir del Sol i cercar assistència mèdica. És tant més perillosa perquè la reacció cutània no és immediata, i les persones que desconeixen aquesta planta força decorativa no sempre fan la relació de causa a efecte.[9]
Planta invasora
[modifica]
Fotògraf: Richard Peter (1895-1977)
És una espècie invasora als Estats Units i Europa occidental. La dispersió va tenir tres raons. Inicialment es va introduir com a planta decorativa. Els apicultors la van promoure per les flors abundants. Sobretot a Rússia se'l va conrear com a farratge. S'en valorava el creixement ràpid: assecada, dona un rendiment de sis a set tones de farratge per hectàrea.[10] Això ja no es fa, com que dona un gust amarg desagradable a la llet i la carn bovina.[11]
El 2016, la Unió Europea la va inscriure a la llista de les espècies de major preocupació.[12] El Govern d'Espanya va inscriure l'Heracleum mantegazzianum al Catàleg espanyol d'espècies invasores l'11 de desembre de 2011 per Reial Decret. El decret prohibeix la introducció al medi natural de tota espècie invasora a tot el territori de l'estat i prohibeix la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d'exemplars vius o morts, de restes o de propàguls. Només per a raons d'investigació, salut i securitat de persones, l'administració pot concedir excepcions. El decret també estipula l'estratègia de prevenció i d'erradicació i les sancions en cas de contravenció.[13] A la zona mediterrània encara és rara. A Alemanya, al contrari, es calcula que el cost dels danys causats pel julivert gegant per l'erosió a les ribes són d'uns dotze milions d'euros per any.[14]
A Catalunya, un primer focus d'infecció s'ha constatat el 2012 a les ribes del riu Segre, probablement provocat per una expansió natural després d'un ús decoratiu en jardins o parcs.[15] La dimensió, la rapidesa de creixement i les desenes de milers de llavors que produeix en fan una planta molt eficaç. Com que les fulles comencen a créixer força aviat en l'any, expulsa la vegetació autòctona més tardana, que troba difícil sobreviure sota l'ombra del julivert. Li és menester molta aigua i a les zones més àrides del Mediterrani s'expandeix sobretot seguint les lleres dels rius.
Control
[modifica]El control més eficaç es fa per extracció mecànica amb l'arrel, amb millors resultats quan es fa ràpidament a l'inici de la invasió quan les plantes joves encara no s'han arrelat profundament.[16] La mera sega només és eficaç si es repeteix regularment en una mateixa estació, perquè l'arrel té molt de vigor per a rebrotar. El control amb remugants no serveix, perquè la carn o la llet agafen mal gust.[10] Tallar la flor abans que les llavors maduren té un efecte contraindicat, ja que el julivert tendeix a traure brots nous, encara més grossos que els brots tallats.
Contra colònies joves, que encara no han florit, n'hi ha prou amb arrencar una vegada i un control l'any següent.[16] A colònies establertes, cal vetllar uns quants anys, perquè 0,1% de les llavors queden viables fins a set anys. Sembla poc, però per una planta que en produeix fins a vint mil, és molt.[17]
El control químic només funciona amb herbicides com el triclopir, d'impacte ambiental baix, o el glifosat, força tòxic per a l'humà i la fauna, suspecte de provocar càncer quan entra en el circuit alimentari.[18] Sigui quin que sigui el mètode de control utilitzat, només convé apropar-se al julivert gegant amb un vestit de protecció complet.
Bibliografia
[modifica]- Aymerich, Pere «Sobre algunes espècies al·lòctones a l'alt Segre (NE de la península Ibèrica), noves o molt rares per a la flora catalana». Orsis Organismes i sistemes, vol. 27, 2013, pàg. 195-207.
- Aymerich, Pere; Bisbe, Enric; Fàbregas, Enric; Guirado, Maria «Expansió d'una planta invasora (Heracleum mantegazzianum, Apiaceae) a Catalunya». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 2020, pàg. 25-29.
- Buttenschøn, Rita Merete; Nielsen, C. «Control of Heracleum mantegazzianum by grazing [Control d'Heracleum mantegazzianum per pasturatge]». A: ed. Pys̆ek, P., Cock, M. J. W., Nentwig, W., Ravn, H. P.. Ecology and management of giant hogweed (Heracleum mantegazzianum) (en anglès), 2007, p. 240-254. ISBN 9781845932060.
- Cock, M.; Nentwig, W.; Ravn, H. P.; Wade, M. Ecology and Management of Giant Hogweed (Heracleum Mantegazziannum) [Ecologia i control del julivert gegant] (en anglès). Wallingford: CABI, 2007. ISBN 978-1-84593-207-7.
- Nielsen, Charlotte; Ravn, Hans Peter; Nentwig, Wolfgang; Wade, Max. The Giant Hogweed Best Practice Manual: Guidelines for Management and Control of an Invasive Weed in Europe (pdf). Hørsholm: Forest & Landscape, 2005, p. 44.
Referències
[modifica]
- ↑ «Heracleum mantegazzianum Somm. & Lev. Julivert Gegant». Fitxes per a la identificació de la Flora Exòtica Invasora a Catalunya número 13. Galanthus & Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, 2013.
- ↑ «àpiu bord "gegant"». Diccionari de Alguerés. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Heracleum mantegazzianum (giant hogweed)» (en anglès). Invasive Species Compendium. Cabi, 24-07-2015. [Consulta: 28 setembre 2014].
- ↑ Aymerich, 2013, p. 197.
- ↑ Spa, Miquel «La Cerdanya lluita contra el julivert gegant, una planta tòxica». REgio 7, 12-06-2017.
- ↑ Aymerich et al., 2020, p. 25.
- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
- ↑ Nielsen et al., 2005, p. 22.
- ↑ «Die Herkulesstaude» (pdf) (en alemany). Botanischer Sondergarten, 2008, pàg. 2.
- ↑ 10,0 10,1 Buttenschøn i Nielsen, 2007.
- ↑ «Stalins Rache» (en alemany). Der Spiegel, 26-11-2015, pàg. 121.
- ↑ Llista i reglament actualitzat el 2022:«Règlement d’exécution (UE) 2022/1203 de la Commission du 12 juillet 2022 modifiant le règlement d’exécution (UE) 2016/1141 pour mettre à jour la liste des espèces exotiques envahissantes préoccupantes pour l’Union» (en francès i 22 llengües europees, però no en català). Eurolex, 12 juillet 2022. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 14-11-2011, pàg. 132727. Arxivat de l'original el 2013-10-16 [Consulta: 28 setembre 2015]. (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)
- ↑ Comissió Europea. Developing an EU Framework for Invasive Alien Species Discussion Paper (en anglès), 2008, p. 29.
- ↑ Aymerich, 2013, p. 195.
- ↑ 16,0 16,1 Aymerich et al., 2020, p. 26.
- ↑ Moravcová, Lenka; Pyšek, Petr; Krinke, L.; Pergl, Jan; Perglová, I.. Seed germination, dispersal and seed bank in Heracleum mantegazzianum (en anglès). Wallingford: CABI, 2007, p. 74–91. DOI 10.1079/9781845932060.0074. ISBN 978-1-84593-206-0.
- ↑ «Heracleum mantegazzianum» (pdf) (en castellà). Catálogo español de espedies esxóticas invasoras, 9-2013, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2015-09-30 [Consulta: 29 setembre 2015].