Gralla (instrument): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 22:20, 4 març 2013

El grallaire segons una auca set-centista

La gralla és un instrument musical aeròfon de vent-fusta de doble canya i tub cònic, àmpliament fet servir en el folklore català. En la classificació de Hornbostel-Sachs es troba en el grup 422.12, dels aeròfons de llengüeta doble i tub cònic. Igual com la dolçaina valenciana -instrument amb el qual guarda una gran similitud; alguns consideren que és el mateix instrument amb dues variants- prové de les antigues xeremies àmpliament difoses des de l'Edat mitjana i fins al Barroc. També se l'anomena grall de pastor, xaramita o xirimita. Probablement, el nom de l'instrument prové del seu so estrident en referència al crit d'una gralla.

És conegut per ser l'instrument que es fa servir durant la càrrega i descàrrega dels castells o que toca la música del ball dels gegants i cabuts. Normalment s'acompanya rítmicament de timbal.

La seva inxa també es pot fer servir per si sola. La mitjanit de Nadal es feia servir per simular el cant de gall i anunciar així el nou dia.

Antigament les persones que viatjaven soles duien una gralla entre les seves possessions amb la creença que li serviria per espantar els éssers fantasiosos que viuen en la natura.

La persona que toca la gralla s'anomena graller o grallaire encara que en les Caramelles el que tocava aquest instrument se'l solia anomenar grall o grai.

Tipus de gralles

Parts de la gralla

Manteniments de la gralla

Canya: És convenient de passar una navalla,suaument, per la part exterior de la canya per treure la pols que s'hi hagi enganxat. Tot i que és convenient s'ha d'anar molt en compte ja que és la peça principal que ens permet emetre els sons musicals d'aquest instrument i és molt delicada. Per a la bona conservació de la canya caldrà que sempre estigui posada en el tudell, com si canya i tudell fossin una sola peça. És bo tenir tants tudells com canyes utilitzem.

Tudell: Com que és un element de metall i està en contacte constant amb la nostra saliva, caldrà netejar-lo per evitar que es rovelli. Per a això podem utilitzar un bastonet de cotó, com ara un netejapipes.

Com bufar a la canya

No és gaire fàcil tocar una gralla. Per la bona afinació de la canya primer l'hem de mullar amb la saliva. A continuació la col·loquem els llavis per la part superior de la canya, pressionem i bufem. Per tocar aquest instrument s'ha de tenir una bona respiració.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gralla

Planes web sobre la gralla

Constructors de gralla i instruments tradicionals

Constructors i lutiers dels Països Catalans

Mètodes de gralla online

Partitures

Recursos

@@ Línia 13: / Línia 13: @@
 == Tipus de gralles ==
-* '''La gralla curta o seca'''. El tipus més primitiu, que es pot reconèixer per les seves característiques: uns dos pams de llargada, set forats melòdics, sis a la part superior i un a l'inferior, sense claus i acabada amb forma de campana i amb unes anelles metàl·liques anomenades argolles.
-* '''La gralla llarga o dolça'''. Com el seu nom indica té un so més dolç, amb un tub sonor més llarg. Mitjançant les claus s’augmenta la tessitura i es faciliten els cromatismes. Amb ella comença l’anomenada època d'or de la gralla, on compositors de renom escrigueren peces de moda, sobretot balls de parella com la masurca o el vals jota.
-* '''La gralla baixa'''. Tipus de gralla de tub sonor més llarg que la gralla dolça o llarga, que s'utilitza per a executar la tercera veu en la formació clàssica de tres gralles i un timbal.
-* '''La gralla cromàtica'''. Evolució contemporània de la gralla dolça. Té diverses claus que li permet fer una gran varietat d'alteracions i notes.
-En un començament les gralles no estaven del tot definides i podien haver-ne de diferents menes. Està registrat que se'n feien d'escorça d'avellaner cargolada com una paperina amb una sonoritat força diferent.
-Manteniments de la gralla
 == Parts de la gralla ==
-[[Fitxer:Par_de_inxes_Viquipedia.jpg|riht|thumb|[[canya (música)|Canya]] o inxa plana.]]
-* '''Cap''': és la part superior on es col·loca a pressió el tudell amb la [[canya (música)|canya]].
-* '''Tub''': part situada entre el [[tudell]] i la canya o [[inxa]].
-* '''Tudell''': és un tub cònic de metall en el que s'hi superposa la canya o inxa.
-* '''Canya''' o '''inxa''': està formada per dues pales de canya simètriques però independents, unides entre sí per fil o filferro.
-* '''Cos''': és la part central de l'instrument, on hi ha realizats sis forats en la part davantera i un en la posterior, situat aproximadament entre els dos primers davanters.
-* '''Campana''': és la part final; i actua com un amplificador natural i té un forat a dreta i esquerra.
 ==Manteniments de la gralla==
-El fet de ser de fusta la gralla pateix dos elements que la perjudiquen, la nostra saliva i la temperatura ambiental. Per evitar la sequedat de la fusta, cal que de tant en tant hi fem un bany d'oli d'ametlles dolces. I d'altra banda, per evitar que la nostra saliva perjudiqui la fusta després de tocar, caldrà passar-hi un drap de cotó o un plomall per eixugar l'interior.
 * '''Canya''': És convenient de passar una navalla,suaument, per la part exterior de la canya per treure la pols que s'hi hagi enganxat. Tot i que és convenient s'ha d'anar molt en compte ja que és la peça principal que ens permet emetre els sons musicals d'aquest instrument i és molt delicada. Per a la bona conservació de la canya caldrà que sempre estigui posada en el tudell, com si canya i tudell fossin una sola peça. És bo tenir tants tudells com canyes utilitzem.