Urotsukidoji
| Urotsukidoji | |
|---|---|
| 超神伝説うろつき童子 (Chōjin densetsu Urotsukidōji) | |
| Gènere | Eròtic grotesc |
| Manga: Urotsukidoji: Legend of the Overfiend | |
| Autor | Toshio Maeda |
| Editorial | WANIMAGAZINE |
| Publicació | 1986 – 1987 |
| Volums | 6[1] |
| OVA: Chôjin Densetsu Urotsukidôj[2] | |
| Director | Hideki Tayama[3] |
| Emissió | 1987 – 1989[4] |
| OVA | |
| OVA | |
| Episodis | 4[5] |
| OVA: Urotsukidoji: New Saga[1] | |
| Emissió | 2004 – 2004[4] |
Urotsukidoji és un manga i posteriorment també un anime creat per Toshio Maeda[1] de gènere eròtic grotesc,[6] apocalíptic[7] i fantasia.[8] Gaudí de bastant popularitat[9] per ser polèmic[10] i innovador.[11]
L'any 2000 un gestor d'una botiga de còmics fou declarat culpable d'obscenitat per la venda d'aquest còmic.[12]
La combinació de sexe, màgia, terror i amor que hi ha a l'argument d'aquestes obres segueix les convencions dels textos de terror fantàstic de l'era Edo tardana.[8] Alhora beu de la influència de la pel·lícula eròtica de la nova onada Kabe No Naka No Himegota del 1965 dirigida per Koji Wakamatsu quant a l'ambient universitari.[13]
És destacable l'aparició de sexe amb tentacles, influència provinent dels shunga de Hokusai[14] i estratègia per a evitar cometre un delicte respecte la legislació japonesa.[15]
L'animació fou qualificada com a NC-17 als Estats Units d'Amèrica a la dècada del 1990.[16]
Tal va ser el seu èxit a Espanya durant els 90 que el famós raper conegut com El Chojin pren el seu nom artístic del déu de la sèrie.
Argument[modifica]
Hi ha una profecia sobre el chojin, senyor del mal i creador dels tres mons (l'humà, els dels dimonis o makai i el dels meitat humans meitat dimonis o jukinkai) fa 3.000 anys tornarà renaixent i restablirà un ordre que favoreix als jukinkai. Quan apareix aquest chojin, aquest està molt dèbil i requereix de tindre relacions sexuals per a recuperar la capacitat assolible.[8]
La seua recuperació provocà que el món dels humans siga un escenari apocalíptic destructiu.[8]
Quant a la relació entre la primera OVA i les altres no hi ha continuïtat considerada canònica.[11]
Història de la publicació del manga[modifica]
Fou publicat originalment per WANIMAGAZINE en sis volums des de 1986 fins a 1987.
CPM Manga publicà una versió en anglès des de l'any 2002 fins al 2003.[1]
El 2016 Fakku mitjançant el finançament col·lectiu edità i publicà el còmic[1] mentre que al mateix any el publicà Yowu Entertainment.[17] El mateix any Yowu Entertainment publicà el primer volum a Espanya.[18]
Història de la publicació i distribució de l'anime[modifica]
Originalment es llançaren el 1989 la primera part de la sèrie (dirigida per Hideki Takayama[19]), el 1992 la segona i el 1993 la tercera (de quatre episodis). Les obres foren traduïdes a l'anglès respectivament el 1992 (com a Urotsuki Doji: Legend of the Overfiend[20]), el 1993 i el 1993 respectivament.[5]
Entre 1992 i el 2000 el British Board of Film Classification obligà realitzar modificacions per a permetre la seua distribució al Regne Unit.[21] Era considerat una amenaça per a la societat britànica.[22] El 1992 fou projectat a una pantalla d'un festival a Londres. El 1993 fou projectat a una pantalla a Nova York. CPM pretengué publicar l'anime el 1993, sent un èxit comercial.[23] El 1999, a Dallas (Texas), un venedor de còmics fou arrestat[24] per vendre-li dos còmics, un d'aquests era un manga d'Urotsukidoji. Més tard fou soltat.[25]
Els títols de la sèrie d'OVAs a Espanya són: Urotsukidōji: La Leyenda del Señor del Mal, Urotsukidōji 2: El nacimiento del Señor del Mal i Urotsukidōji 3: El Regreso del Señor del Mal.[5]
Es van crear diverses OVA, sent l'última creada el 2004.[4]
El 2011 Critical Mass Video llançà al mercat en format DVD un remake anomenat Urotsukidoji: New Saga.[1]
Rebuda[modifica]
A Anime News Network un crític qualificà l'anime de bastant bo, senyalant que troba la sèrie sorprenent.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Toshio Maeda to Appear in Portland, Autograph Urotsukidoji Manga to Benefit CBLDF». Anime News Network, 2016 [Consulta: 14 gener 2017].
- ↑ Ortega-Brena, 2009, p. 19.
- ↑ Harrington, Richard «Movies; `Overfiend': Cyber Sadism». The Washington Post, 26-04-1994 [Consulta: 16 gener 2017]. Arxivat 5 de juliol 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-07-05. [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Martínez Galán, Sara. Pornografía animada japonesa. El éxito del hentai (Treball fi de grau), 2017, p. 20.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Pointon, 2000, p. 38.
- ↑ Sevakis, Justin «Call Me Tonight». Anime News Network, 03-12-2009 [Consulta: 14 gener 2017].
- ↑ Perper i Cornog, 2015, p. 3.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Pointon, 2000, p. 43.
- ↑ Sarmiento, José «Pantalla caliente: las formas del placer». Ventana indiscreta, 10, 2015, pàg. 14.
- ↑ Yegulalp, Serdar. «Most controversial anime». About.com. Arxivat de l'original el 26 de gener 2017. [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Chapman, Paul "Momotaro" «Urotsukidoji Perfect Collection - Review». Anime News Network [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ Thompson, Jason «Manga, Censorship and Obscenity». Anime News Network, 11-12-2008 [Consulta: 14 gener 2017].
- ↑ Pointon, 2000, p. 44.
- ↑ Pointon, 2000, p. 49.
- ↑ Kimura, Maya «Drawing National Specters: Makoto Aid's DOG and The Giant Member of Fuji versus King Gidora». Sightlines, 2008, pàg. 92.[Enllaç no actiu]
- ↑ Nichols, Peter M. «Home Video». The New York Times, 14-01-1994 [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ Jiménez, Jesús «Toshio Maeda: "La censura estimula la imaginación y la creatividad"». RTVE, 01-11-2016 [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Urotsukidoji». Tebeosfera. [Consulta: 30 juliol 2017].
- ↑ Pointon, 2000, p. 40.
- ↑ Pollack, Andrew «Japan, a Superpower Among Superheroes». The New York Times, 17-09-1995 [Consulta: 14 gener 2017].
- ↑ Pett, 2016, p. 391.
- ↑ Pett, 2016, p. 393.
- ↑ Patten, Fred «The Anime "Porn" Market». Animation World Magazine, 3, 4, juliol 1998.
- ↑ «On probation for selling comics». ICv2, 03-08-2003 [Consulta: 16 novembre 2017].
- ↑ «Comic Book Legal Defense Fund gets second charge dropped». ICv2, 06-02-2001 [Consulta: 16 novembre 2017].
Bibliografia[modifica]
- Pointon, Susan «Orgasmo y apocalipsis: Urotsukidoji, la leyenda del señor del mal». Secuencias: Revista de historia del cine, 12, 2000, pàg. 37-52.
- Pett, Emma «Blood, guts and Bambi eyes': Urotsukidoji and the Transcultural Reception and Regulation of Anime». Journal of British Cinema and Television, 13, 3, 2016, pàg. 390-408.
- Ortega-Brena, Mariana «Peek-a-boo, I See You: Watching Japanese Hard-core Animation». Sexuality & Culture, 13, 1, 2009, pàg. 17–31. DOI: 10.1007/s12119-008-9039-5.