Meningioma
  | |
| Tipus | neoplàsia meningeal, càncer del sistema nerviós central i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | oncologia, neurologia i neurocirurgia |
| Clínica-tractament | |
| Exàmens | Simpson grade (en)  |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Associació genètica | AF-10, AKT1 i RBM10 |
| Classificació | |
| CIM-11 | XH11P5 |
| CIM-10 | D32.9 |
| CIM-9 | 225.2 |
| CIM-O | 9530/0 i 953 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0122712 |
| OMIM | 607174 |
| DiseasesDB | 8008 |
| eMedicine | 341624 |
| Patient UK | Meningiomas |
| MeSH | D008579 |
| Orphanet | 252025 |
| UMLS CUI | C0025286, C0349604, C1334698, C1336537 i C0025284 |
| DOID | DOID:3565 |
El meningioma (o tumor meningeal) és típicament una neoplàsia de creixement lent que es forma a partir de les meninges (les capes membranoses que envolten el cervell i la medul·la espinal).[1] Els símptomes depenen de la localització i es produeixen com a resultat de la pressió del tumor sobre el teixit proper.[2][3] Així poden produir convulsions, demència, problemes per parlar, problemes de visió, debilitat lateral o pèrdua de control de la bufeta, etc.[4] Si són petits o gairebé no creixen no produeixen símptomes.[4]
Els factors de risc inclouen l'exposició a radiacions ionitzants, com ara durant la radioteràpia, antecedents familiars de la malaltia i neurofibromatosi tipus 2.[4][2] No sembla que tinguessin relació amb l'ús del telèfon mòbil.[3] Sembla que poden formar-se a partir de diversos tipus de cèl·lules, incloses les cèl·lules aracnoides.[1][4] El diagnòstic es realitza normalment per imatge mèdica (TC, RMN).[4]
Si no hi ha símptomes, pot ser necessària una observació periòdica[2] La majoria dels casos en que donen símptomes es poden curar mitjançant la cirurgia.[1] Després de l'eliminació completa, es repeteix en menys del 20%[2] Si la cirurgia no és possible o no es pot eliminar del tot el tumor, la radioteràpia pot ser útil.[2] La quimioteràpia no ha estat útil.[2] Un petit percentatge creix ràpidament i s'associa a pitjors resultats.[1]
L'aparició sol ser en adults,[1] i en aquest grup representen al voltant del 30% dels tumors cerebrals.[5] Les dones es veuen afectades aproximadament el doble de vegades que els homes.[2] Félix Plater va notificar el 1614 de la seva existència.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Adult Central Nervous System Tumors Treatment» (en anglès), 26-08-2016. Arxivat de l'original el 28 juliol 2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Wiemels, J; Wrensch, M; Claus, EB «Epidemiology and etiology of meningioma.». Journal of Neuro-Oncology, 99, 3, setembre 2010, pàg. 307–14. DOI: 10.1007/s11060-010-0386-3. PMC: 2945461. PMID: 20821343.
- ↑ 3,0 3,1 World Cancer Report 2014. World Health Organization, 2014, p. Chapter 5.16. ISBN 978-9283204299.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Ferri, Fred F.. Ferri's Clinical Advisor 2018 E-Book: 5 Books in 1 (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2017, p. 809. ISBN 9780323529570.
- ↑ Starr, CJ; Cha, S «Meningioma mimics: five key imaging features to differentiate them from meningiomas.». Clinical Radiology, 72, 9, 26-05-2017, pàg. 722–728. DOI: 10.1016/j.crad.2017.05.002. PMID: 28554578.
- ↑ Joung H. Lee. Meningiomas: Diagnosis, Treatment, and Outcome. Springer Science & Business Media, 2008-12-11, p. 3–13. ISBN 978-1-84628-784-8.