Medicina hiperbàrica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Pàgina nova, amb el contingut: «{{MM|2L = si|FR = si}} [[fitxer: Càmeres hiperbàrica collage.jpg|thumb|360px|Cambra hiperbàrica multiplaça CRIS-UTH, Barcelona, ​​Medibarox Alacant, K...».
(Cap diferència)

Revisió del 15:57, 24 oct 2012

Aquest article necessita diverses millores. Ajudeu modificant-lo ara o participant a la pàgina de discussió.
Fitxer:Càmeres hiperbàrica collage.jpg
Cambra hiperbàrica multiplaça CRIS-UTH, Barcelona, ​​Medibarox Alacant, Karolinska Estocolm.

Medicina hiperbàrica , també coneguda com Oxigenoteràpia Hiperbàrica (OHB) és l'ús mèdic del oxigen a pressions per sobre de la pressió atmosfèrica, especialment per sobre de 1,4 ATA (Atmosferes Absolutes) .

Usos

Alguns dels principis terapèutics dels que fa ús la medicina hiperbàrica són:

  • L'increment de la pressió de l'entorn és d'utilitat en el tractament de l'síndrome de descompressió que afecta, per exemple, als submarinistes en pujar a la superfície. [1]
  • Sota nombroses condicions, el principi terapèutic de la medicina hiperbàrica resideix en l'increment de la pressió parcial de l'oxigen en els teixits. La pressió parcial d'oxigen assolible mitjançant aquesta teràpia és molt superior a la que s'aconseguiria respirant oxigen pur en condicions normobáricas (és a dir, a pressió atmosfèrica).
  • Un efecte associat és l'increment de capacitat de transport d'oxigen de la sang. En condicions de pressió atmosfèrica el transport d'oxigen està limitat per la capacitat de l'hemoglobina dels glòbuls vermells per lligar-se amb l'oxigen, sent molt petita la quantitat d'oxigen transportada pel plasma sanguini. La hemoglobina es troba ja pràcticament saturada d'oxigen en condicions normals, de manera que no hi ha guany en aquest aspecte, però l'oxigen transportat pel plasma en condicions hiperbàriques s'incrementa notablement.

A Espanya, hi ha des de 1988 un Comitè Coordinador de Centres de Medicina Hiperbàrica. [2] Un membre del CCCMH és delegat mèdic d' Espanya en l'European Diving Technology Committee (EDTC). El CCCMH representa a Espanya a l'European Committee for Hyperbaric Medicine (ECHM). El CCCMH manté relacions regulars amb la Undersea & Hyperbaric Medical Society (UHMS), amb l'European Underwater and Baromedical Society (EUBS), amb la Fundació de l'International Congress on Hyperbaric Medicine, i amb Divers Alert Network Europe (DAN-Europe).

Ús als EUA

Als EUA, la Societat Mèdica Subaquàtica i Hiperbàrica: UHMS, té un Comitè d'estudi i seguiment de les indicacions de la Oxigenoteràpia hiperbàrica. Aquest Comitè elabora un document de consens on s'exposen les diferents indicacions i les que estan en fase d'estudi oa l'espera de resultats concloents. Entre les indicacions en les quals la Oxigenoteràpia Hiperbàrica és el tractament d'elecció es troba:

En EE. Units., La OHB està reconeguda pels Assegurances Mèdiques Medicare com un tractament reemborsable sense discussió per les 14 "condicions aprovades" per la UHMS. Els metges nord-americans poden prescriure OHB per altres indicacions com malaltia de Lyme, [36] accident cerebrovascular [37] [38] [39] i migranya s. [40] [41] [42] Al Regne Unit moltes càmeres es financen per la National Health Service, encara que algunes, com les dels "Centres de Teràpia d'Esclerosi Múltiple", són sense ànim de lucre. A Espanya, la Seguretat Social disposa en algunes comunitats autònomes de Serveis de Medicina Hiperbàrica en Hospitals propis o concertats (Comunitat Valenciana: Hospital Perpetuo Socorro (Alacant), Hospital General de Castelló (Castelló), Catalunya: Hospital Creu Roja (Barcelona) i Hospital de Palamós (Girona), Comunitat Andalusia: Hospital L'Àngel (Màlaga) i Hospital Naval (Sant Fernándo-Cadis). Santander: Marquès de Valdecilla. Galícia: Hospital Naval del Ferrol., Mallorca (Clínica Juaneda), Canàries: Hospital Clínic ( Tenerife), Regió de Múrcia: Hospital de la Caritat (Cartagena). A la pàgina web de OXYNET, afavorida per la Comunitat Econòmica Europea amb el projecte COST B14 i el Comitè Europeu de Medicina Hiperbàrica pot consultar un llistat de càmeres en altres trepitgis de la Comunitat Europea.

Altres aplicacions inclouen:

Cambres hiperbàriques

Fitxer:Cambra Hiperbàrica Multiplaza.jpg
Cambra Hiperbàrica Multiplaza.

La Oxigenoteràpia Hiperbàrica és una modalitat de la oxigenoteràpia en què s'utilitza una cambra hiperbàrica on es crea una pressió per sobre de l'atmosfèrica.

Descripció

La càmera hiperbàrica és un habitacle preparat per suportar elevades pressions en el seu interior, ja que els tractaments solen fer entre 2 i 3 ATA (Atmosferes Absolutes), encara que en alguna taula excepcional de tractament per a la malaltia descompressiva es pot arribar a 6 ATA.

Les càmeres hiperbàriques poden classificar-se en monoplaces i multiplazas. Existeixen importants diferències tant de maneig, metodologia com dels tipus de tractaments que es poden aplicar en cadascuna d'elles. Generalment les multiplazas són les més apropiades des de tots els punts de vista, ja que a més de poder comprimir amb aire, permeten que els metges i altre personal sanitari puguin acompanyar els pacients i poder subministrar l'atenció necessària (fins i tot els de teràpia intensiva), encara que tenen l'inconvenient del seu elevat cost econòmic i l'espai que ocupen a l'hospital.

Bases de la terapèutica

Quan respirem oxigen pur a una pressió per sobre de 1.4 ATA, s'aconsegueix, segons la Llei d'Henry, un increment important de l'oxigen dissolt en el plasma. Per fer-nos una idea de l'increment hem de pensar que quan respirem aire la Pressió parcial d'oxigen (PpO2) en sang arterial és d'uns 90 mm de Hg. Doncs bé, quan respirem oxigen pur durant el tractament en cambra hiperbàrica, aquesta PPO2 pot arribar a ser de fins 2000-2400 mm de Hg a 3 ATA. Amb aquest augment important del transport d'oxigen podem aconseguir que aquelles àrees de l'organisme que estiguin en hipòxia (falta d'oxigen) i que no pugui ser corregida d'una altra manera, es beneficiïn d'aquest oxigen i puguin posar en marxa les rutes metabòliques i els mecanismes fisiològics deprimits per la situació d'hipòxia.

Indicacions

Els principals components de l'acció terapèutica de l'oxigenoteràpia hiperbàrica són dos:

  • En primer lloc, garantir el transport d'oxigen als teixits fins i tot quan l'hemoglobina i els glòbuls vermells no es troben en condicions de fer-ho, com passa en el curs de situacions de anèmia o de intoxicacions per gasos com el monòxid de carboni (CO).
  • En segon lloc, es tracta d'afavorir la difusió de l'oxigen dels capil·lars a les cèl·lula s, on per qualsevol causa hagi una disminuïda perfusió sanguínia. Per tant, la oxigenaterapia hiperbàrica està també indicada en totes aquelles patologies en què hi hagi hipòxia tissular. A aquest grup pertanyen patologies com:
  • La intoxicació per monòxid de carboni.
  • Gangrena gasosa, mionecrosis clostridial.
  • Peu diabètic diabetis
  • Fascitis necrosantes.
  • Lesions postradioterapia (Osteoradionecrosis, Cistitis dica)
  • Malaltia descompressiva.
  • Aeroembolismo o Embòlia d'aire traumàtica.
  • Osteomielitis Crònica refractària.

Altres aplicacions

Hi ha testimonis científics de la influència positiva de l'oxigen hiperbàric en relació als processos de reparació dels teixits lesionats, amb especial referència al teixit ossi i al cutani, especialment després de cremades o trasplantaments. En altres formes clíniques, la oxigenoteràpia hiperbàrica pot conduir a la curació al reactivar processos metabòlics deficitaris.

Associat a altres tractaments, la oxigenoteràpia hiperbàrica representa una ajuda valuosíssima en les següents condicions:

  • Insuficiència arterial perifèrica en pacients no revascularizables.
  • Tractaments pre i postoperatoris en teixits irradiats cirurgia ortopèdica.
  • Tractaments pre i postoperatoris en cirurgia vascular.
  • Sordesa Sobtada.
  • Oclusió de l'artèria central de la retina.
  • Encefalopaties postanóxicas, Paràlisi Cerebral.
  • Autisme.
  • Esclerosi Múltiple.

Consideracions especials

Els metges que es dediquen a aquesta tècnica estan en possessió de títols d'especialistes universitaris i/o Màster en Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica amb entrenament en vigilància intensiva i Reanimació.

Amb les adaptacions específiques, pràcticament es pot aplicar a l'interior de la cambra hiperbàrica les mateixes atencions que s'aplicarien en una Unitat de Cures Intensives. Generalment el Servei de Medicina Hiperbàrica està associat a l'Hospital als serveis de Cures Intensives, Anestèsia i Reanimació.

Referències

  1. ↑ Jørgensen TB, Sørensen AM, Jansen EC. Iatrogenic Systemic air embolism treated with hyperbaric oxygen therapy. 52, abril 2008, p. 566-8. DOI 10.1111/j.1399-6576.2008.01598.x. 
  2. ↑ principal del Comitè Coordinador de Centres de Medicina Hiperbàrica d'Espanya
  3. ↑ {{cita llibre|url = http://www.uhms.org/ResourceLibrary/Indications/AirorGasEmbolism/tabid/271/Default.aspx%7Ctítol = Air or Gas Embolism|autor = Undersea and Hyperbaric Medical Society|fechaacceso = 19 maig 2008|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||}|}
  4. ↑ {{cita llibre|url = http://www.uhms.org/ResourceLibrary/Indications/CarbonMonoxidePoisoning/tabid/272/Default.aspx%7Ctítol = Carbon Monoxide|autor = Undersea and Hyperbaric Medical Society|fechaacceso = 2008.05.19|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||}|}
  5. ↑ {{cita llibre|autor = Piantadosi CA|títol = Carbon monoxide poisoning|publicació = Undersea Hyperb Med|volum = 31|nombre = 1|pàgines = 167-77|any = 2004|PMID = 15.233.173|url = http://archive.rubicon-foundation.org/4002%7Cfechaaceso = 19 maig 2008|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||}|}
  6. ↑ Undersea and Hyperbaric Medical Society. {{{títol}}}. 
  7. ↑ Hall AH, Rumack BH. (86) 80.131-7 Clinical Toxicology of Cyanide. 15, setembre 1986, p. 1067-1074. DOI (86) 80131-7 10.1016/S0196-0644 (86) 80131-7. 
  8. ↑ Takano T, Miyazaki I, Nashimoto I, Kobayashi K. Effect of hyperbaric oxygen on Cyanide intoxication: in situ changes in intracellular oxidation reduction. 7, setembre 1980, p. 191-7. 
  9. ↑ Undersea and Hyperbaric Medical Society. {{{títol}}}. 
  10. ↑ Hart GB, Strauss MB. org/4428 Gas Gangrene - Clostridial Myonecrosis: A Review. 5, 1990, p. 125-144. 
  11. ↑ Zamboni WA, Riseman JA, Kucan JO. Management of Fournier s Gangrene and the role of Hyperbaric Oxygen. 5, 1990, p. 177-186. 
  12. ↑ Undersea and Hyperbaric Medical Society. Crush Injury, Compartment syndrome, and other Acute Traumatic Ischemias. 
  13. ↑ Bouachour G, Cronier P, Gouello JP, Toulemonde JL, Talha A, alquier P. Hyperbaric oxygen therapy in the management of crush injuries: a randomized double-blind placebo-controlled clinical trial. 41, agost 1996, p. 333-9. 
  14. ↑ Undersea and Hyperbaric Medical Society. Decompression Sickness or Illness and arterial Gas Embolism. 
  15. ↑ Bennett and Elliott s Physiology and medicine of diving, 5th Rev ed.. Saunders Ltd, 2003, p. 800. ISBN 0702025712. 
  16. ↑ Acott, C. foundation.org/6004 . 29, 1999. 
  17. ↑ Undersea and Hyperbaric Medical Society. Enhancement of Healing in Selected Problem Wounds. 
  18. ↑ Zamboni WA, Wong HP, Stephenson LL, Pfeifer MA. Evaluation of hyperbaric oxygen for Diabetic wounds: a prospective study. 24, setembre 1997, p. 175-9. 
  19. ↑ Kranke P, Bennett M, Roeckl-Wiedmann I, Debus S. Hyperbaric oxygen therapy for chronic wounds, 2004, p. CD004123. DOI 10.1002/14651858.CD004123.pub2. 
  20. ↑ Undersea and Hyperbaric Medical Society. Exceptional Blood Loss - Anèmia. 
  21. ↑ Hart GB, Lennon PA, Strauss MB.. . 2, 1987, p. 205-210. 
  22. ↑ Undersea and Hyperbaric Medical Society. intracranial Abscess. 
  23. ↑ Lampl LA, Frey G, Dietze T, Trauschel M.. . 4, 1989, p. 111-126. 
  24. ↑ Undersea and Hyperbaric Medical Society. {{{títol}}}. 
  25. ↑ Escobar SJ, Slade JB , Hunt TK, Cianci P. Adjuvant hyperbaric oxygen therapy (HBO2) for treatment of necrotizing fasciitis redueixes Mortality and Amputation rate. 32, 2005, p. 437-43. 
  26. ↑ Undersea and Hyperbaric Medical Society. Refractory Osteomyelitis. 
  27. ↑ Mader JT, Adams KR, Sutton ET. Infectious diseases: pathophysiology and Mechanisms of hyperbaric oxygen. 2, 1987, p. 133-140. 
  28. ↑ Kawashima M, Tamura H, Nagayoshi I, Takao K, Yoshida K, Yamaguchi T. Hyperbaric oxygen therapy in Orthopedic conditions. 31, 2004, p. 155 - 62. 
  29. ↑ Undersea and Hyperbaric Medical Society. Hyperbaric Ocxgen Treatments for Complications of radiation Therapy. 
  30. ↑ Zhang, LD; JF Kang, HL Xue.. Distribution of Lesions in the head and neck of the humerus and the femur in dysbaric osteonecrosi. 17, 1990, p. 353-358. 
  31. ↑ Lafforgue, P., Pathophysiology and natural history of avascular necrosi of bone. Joint Bone Spine, 2006. 73 (5): p. 500-7.
  32. ↑ Undersea and Hyperbaric Medical Society. Skin Grafts and Flaps Compromised. 
  33. ↑ McFarlane RM, Wermuth RE. The utilitzeu of hyperbaric oxygen to Prevent necrosi in experimental pedicle flaps and composite skin grafts, maig 1966, p. 422-30. DOI 10.1097/00006534-196605000-00008. 
  34. ↑ Undersea and Hyperbaric Medical Society. Thermal Burns. 
  35. ↑ Cianci P, Lueders H, Lee H, Shapiro R, Sexton J, Williams C, Green B. Adjunctive Hyperbaric Oxygen Reduïxes the Need for Surgery in 40-80% Burns. 3, 1988, p. 97-101. 
  36. ↑ Taylor RS, Simpson IN. Review of treatment options for lyme borreliosi. 17 Suppl 2, setembre 2005, p. 3-16. 
  37. ↑ Bennett MH, Wasiak J, Schnabel A, Kranke P, French C. Hyperbaric oxygen therapy for acute ischaemic stroke, 2005, p. CD004954. DOI 10.1002/14651858.CD004954.pub2. 
  38. ↑ Jain KK. Effect of Hyperbaric Oxygenation on Spasticity in Stroke Patients.. 4, 1989, p. 55-61. 
  39. ↑ Singhal AB, El EH. view = long & PMID = 18.187.678 Advances in emerging nondrug Therapies for acute stroke 2007. 39, febrer 2008, p. 289-91. DOI 10.1161/STROKEAHA.107.511485. 
  40. ↑ Bennett MH, French C, Schnabel A, Wasiak J, Kranke P. Normobaric and hyperbaric oxygen therapy for Migraine and clúster headache, 2008, p. CD005219. DOI 10.1002/14651858.CD005219.pub2. 
  41. ↑ Eftedal US, Lydersen S, Helde G, White L, Brubakk AO, Stovner LJ. A randomized, double blind study of the prophylactic effect of hyperbaric oxygen therapy on Migraine. 24, 2004, p. 639-44. DOI 10.1111/j.1468-2982.2004.00724.x. 
  42. ↑ Fife WP, Fife CE. Treatment of Migraine with Hyperbaric Oxygen.. 4, 1989, p. 7-15. 
  43. ↑ Abidia A, Laden G, Kuhan G, et al . The role of hyperbaric oxygen therapy in ischaemic Diabetic lower extremity ulcers: a double-blind randomised-controlled trial. 25, juny 2003, p. 513-8. DOI .2002.1911 10.1053/ejvs .2002.1911. 
  44. ↑ Kalani M, Jörneskog G, Naderi N, Lind F, Brismar K. Hyperbaric oxygen (HBO) therapy in treatment of Diabetic foot ulcers. Long-term follow-up, 2002, p. 153-8. DOI (01) 00.182-9 10.1016/S1056-8727 (01) 00.182-9. 
  45. ↑ The Effects of Hyperbaric Oxygen Therapy on Diabetic Retinopathy. 44, 2003, p. 4017-B720. 
  46. ↑ Chang, Yun-Hsiang et al. . Hyperbaric oxygen therapy ameliorates the blood- retinal barrier breakdown in Diabetic retinopathy. 34, 2006, p. 584-589. 
  47. ↑ Basile C, Montanaro A, Masi M, Pati G, De Maio P, Gismondi A. Hyperbaric oxygen therapy for calcific uremic arteriolopathy: a casi sèries, 2002, p. 676-80. 
  48. ↑ Baechli H, Schmutz J, Mayr JM. Hyperbaric oxygen therapy (HBO) for the treatment of an epidural abscess in the posterior fossa in an 8-month-old infant. 44, 2008, p. 239-42. DOI 10.1159/000121383. 
  49. ↑ Suzuki H, Fujimura T, Shiomori T, et al . Prostaglandin E1 versus steroid in combination with hyperbaric oxygen therapy for idiopathic sudden sensorineural hearing loss. 35, June 2008, p. 192-7. DOI 10.1016/j.anl.2007.06.003. 
  50. ↑ {{{títol}}}. 
  51. ↑ {{{títol}}}. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Medicina_hiperbàrica&oldid=10298311»