Ceba d'Egipte: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Taxocaixa planta |genus = Allium |species = {{hybrid}}proliferum |name = Ceba arbre |image = Allium fistulosum bulbifera0.jpg|Tree onions |image_caption = T...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 23:41, 25 des 2012
Allium ×proliferum  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Amaryllidaceae |
| Tribu | Allieae |
| Gènere | Allium |
| Espècie | Allium ×proliferum |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Cepa prolifera |
Les cebes arbre, Allium ×proliferum, són similars a les cebes comunes, però amb un grup de bulbets on les cebes normals tindrien les flors. L'evidència genòmica mostra que són [[híbrids]+ entre la ceba comuna (A. cepa) i la ceba gal·lesa (Allium fistulosum).[1] Tanmateix, algunes encara tracten les cebes arbre com A. cepa var. proliferum o A. cepa Proliferum Group. També se'n diuen cebes egípcies. Els bulbets de les cebes arbre broten i creixen quan encara estan a la tija la qual es pot doblegar pel pes i arrelar a certa distància de la planta mare. Es cru que van ser els gitanos qui les van portar a Europa i per això es diuen cebes d'Egipte (el terme gitano deriva d'egipcians).[2]
Els bulbets d'aquest tipu de ceba fan normalment de 0,5 cm a 3 cm de diàmetre.
Moltes cebes arbre tenen un gust molt fort encara que alguns cultivars són relativament suaus i dolços.[2] Els bulbs subterranis són de pell rugosa i picants,[3] i poden ser força allargats, com escalunyes o porros gegants,[3] o en alguns tipus forma bulbs de fins 5 cm.[2] Les plantes joves es poden fer servir com les escalunyes a la primavera i els bulbets es poden coure com les cebes normals o conservats en vinagre.[3]
Galleria
-
Cebes egípcies -
Ceba arbre 9 d'abril de 2007 -
Creixent silvestre
.jpg){kind=small}
.jpg)
Referències
- ↑ Friesen, N. & M. Klaas «Origin of some vegetatively propagated Allium crops studied with RAPD and GISH.». Genetic Resources and Crop Evolution, vol. 45, 6, 1998, pàg. 511–523. DOI: 10.1023/A:1008647700251.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ruttle, Jack. «Confessions of an Onion Addict». National Gardening Association. [Consulta: 17 febrer 2011].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Chandoha, Walter. «Egyptian Onions are the Easiest». Cornell University Cooperative Extension. [Consulta: 26 abril 2011].