Ornitofília: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Un exemplar de colibrí gorgirrubí (''[[Archilochus colubris'') alimentant-se d'una inflorescència de ''M...».
(Cap diferència)

Revisió del 01:59, 17 nov 2013

Un exemplar de colibrí gorgirrubí (Archilochus colubris) alimentant-se d'una inflorescència de Monarda didyma.

L'ornitofília és la pol·linització de les flors per part de les aus. Aquesta associació coevolutiva és similar a l'entomofília (pol·linització per insectes) i està particularment ben desenvolupada en algunes part del món, especialment en els tròpics i en algunes cadenes d'illes.[1] L'associació porta nombroses i distintives adaptacions en les plantes, formant un síndrome floral. Les plantes involucrades en la ornitofilia tenen acolorides flors, sovint vermelles, amb llargues estructures tubulars que contenen bastant nèctar, i l'estigma i els estams tenen una orientació que assegura el contacte amb el pol·linitzador. Les aus tendeixen a ser nectarívores especialistes; amb llengües piloses, llargs becs, i capaços de planar en l'aire o suficientment lleugers com per poder posar-se sobre les estructures de les flors.

Adaptacions de les plantes

Les inflorescències de Butea permeten a les aus posar en el seu tija.[2][3]

Es considera que el ser pol·linitzades per aus és una estratègia costosa per a les plantes, i només passa on hi ha beneficis particulars per a la planta,[4] com per exemple els ecosistemes d'alta muntanya, on hi ha una absència d'insectes pol·linitzadors, o aquells en regions àrides o illes aïllades.[5]

Les adaptacions de les plantes poden ser agrupades en mecanismes que atrauen les aus, els que exclouen els insectes,[6] els que protegeixen del robatori de nèctar, i els mecanismes de pol·linització en sentit estricte.[5]

La major part de les flors pol·linitzades per aus són vermelles i tenen una gran quantitat de nèctar. També en general no tenen perfum.[7] Les flors amb pol·linitzadors generalistes tendeixen a tenir un nèctar diluït, però les que tenen pol·linitzadors especialitzats, com els colibrís o suimangas tenen un nèctar més concentrat.[8][9] La composició dels sucres del nèctar a les flors ornitófilas varia respecte a les que segueixen altres estratègies, en les primeres les hexosas són altes, mentre que en les pol·linitzades per insectes són les sacarosas les majoritàries.[10] Moltes plantes de la família Loranthaceae tenen flors "explosives" que ruixen de pol·len a les aus que s'alimenten prop d'elles. Estan associades principalment amb els ocells de la família Dicaeidae.[11] En Asutràlia, algunes espècies del gènere Banksia tenen flors que s'obren en resposta a les accions de l'au, reduint d'aquesta manera les pèrdues de pol·len.[12] Fins 129 espècies de plantes nord-americanes duen a terme associacions ornitòfiles.[13] Prop d'una quarta part de les 900 espècies del gènere Salvia són pol·linitzades per aus.[14]

Babiana ringens és una espècie de planta que té unes inflorescències amb una tija molt forta que serveix de lloc de descans a la suimanga malaquita (Nectarinia famosa) quan visita la flor.[5] Les plantes del gènere Heliconia tenen circells enganxosos que ajuden a l'adhesió del pol·len a les estructures toves com el pic de les espècies de Trochilidae.[15] Algunas orquídeas africanas del género Disa tienen polinias que se enganchan a los pies de las suimangas que las visitan.[16]

Les plantes necessiten protegir-se contra el robatori de nèctar per part de no pol·linitzadors. Aquests agents, anomenats lladres de nèctar, poden destruir les flors, per exemple tallant la flor per la base per obtenir el nèctar sense pol·linitzar a la planta.[17]

Adaptaciones de las aves

Un colibrí de Barbijo (Heliomaster furcifer) libando de una inflorescencia posado en un cable.

Las principales familias de aves especializadas en alimentarse de néctar son los colibríes no ermitaños Trochilidae y colibríes ermitaños (Phaethornithinae), suimangas (Nectariniidae) y melífagos (Meliphagidae). También se encuentran algunos grupos de especies en otras familias como en Icteridae, Thraupidae, Drepanidinae, Zosteropidae y Promeropidae. Las aves pueden obtener néctar ya sea perchándose en la planta, o cerniéndose; esta última práctica es más común entre colibrís, ermitaños y suimangas. Entre los colibrís, los no ermitaños son territoriales y defienden sus zonas de alimentación, mientras que los colibrís ermitaños recorren grandes distancias al interior del bosque para encontrar su alimento.[5]

Colibrís y ermitaños tienen la habiliad de digerir la sacarosa, a diferencia de la mayor parte de los paseriformes que prefieren las hexosas (fructosa y glucosa). Los estorninos evitan por completo la sacarosa.[18] Las aves nectarívoras tienen porlo general un mecanismo para excretar rápidamente el exceso de agua. Pueden tener que beber de cuatro a cinco veces su masa corporal en líquido al día para obtener suficiente energia.[19] Colibrís y ermitaños son capaces de excretar los residuos de nitrógeno como amoníaco ya que pueden permitirse una mayor perdida de agua, que las aves que se alimentan de alimentos con poca cantidad de humedad.[20][21] Los colibrís, ermitaños y suimangas tienen también adaptaciones fisiológicas y anatómicas que les ayudan a excretar con rapidez el exceso de agua. Colibrís y ermitaños son capaces de apagar su función renal por la noche.[22]

En algunas aves, como las de la familia Zosteropidae, el polen de las plantas que acaba en la cabeza de las aves incrementa el desgaste de esas plumas, lo que acarrea mudas más frecuentes.[23]

Otras asociaciones

Numerosas especies de ácaros (principalmente en los géneros Proctolaelaps, Tropicoseius y Rhinoseius, familia Ascidae) han evolucionado hacia un modo de vida forético, en el que se instalan en las narinas de los colibrís y ermitaños que visitan las flores y los usan para desplazarse a otras plantas donde pueden seguir alimentándose de néctar. Estos ácaros favorecen a especies de plantas de las familias Heliconiaceae, Costaceae, Zingiberaceae, Amaryllidaceae, Rubiaceae, Apocynaceae, Bromeliaceae, Gesneriaceae, Lobeliaceae y Ericaceae, las cuales están también asociadas con los colibrís y ermitaños.[24]

Veure també

Referències

  1. ↑ Alfredo Valido, Yoko L. Dupont and Jens M. Olesen (2004) Bird–flower interactions in the Macaronesian islands. J. Biogeogr. 31:1945–1953 PDF
  2. ↑ Cotton, Peter A. (2001) The Behavior and Interactions of Birds Visiting Erythrina fusca Flowers in the Colombian Amazon. Biotropica 33(4):662-669
  3. ↑ Tandon R, K. R. Shivanna & HY Mohan Ram (2003) Reproductive Biology of Butea monosperma (Fabaceae). Ann. Bot. 92:715-723 doi:10.1093/aob/mcg193
  4. ↑ Stiles, Gary F. (1978) Ecological and Evolutionary Implications of Bird Pollination. American Zoologist 18(4):715-727; doi:10.1093/icb/18.4.715
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Quentin Cronk and Isidro Ojeda (2008) Bird-pollinated flowers in an evolutionary and molecular context. J. Exp. Bot. 59:715-727 doi:10.1093/jxb/ern009
  6. ↑ «'Anti-bee' and 'pro-bird' changes during the evolution of hummingbird pollination in Penstemon flowers» (PDF). Journal of evolutionary biology, 17, 4,  2004, pàg. 876-85.
  7. ↑ Knudsen, Jette T., Tollsten, Lars, Groth, Inga; Bergström, Gunnar; Raguso, Robert A. (2004) Trends in floral scent chemistry in pollination syndromes: floral scent composition in hummingbird-pollinated. Botanical Journal of the Linnean Society 146(2):191-199
  8. ↑ Steven D Johnson and Susan W Nicolson (2008) Evolutionary associations between nectar properties and specificity in bird pollination systems. Biol Lett. 4(1):49–52 PDF
  9. ↑ Rodríguez-Gironés MA, Santamaría L (2004) Why Are So Many Bird Flowers Red? PLoS Biology 2(10):e350 doi:10.1371/journal.pbio.0020350
  10. ↑ Dupont, YL, Hansen, DM, Rasmussen, JT & Olesen, JM (2004) Evolutionary changes in nectar sugar composition associated with switches between bird and insect pollination: the Canarian bird-flower element revisited. Functional Ecology 18(5):670-676
  11. ↑ Feehan, J. (1985) Explosive flower-opening in ornithophily: A study of pollination mechanisms in some Central African Loranthaceae. Bot. J. Linn. Soc. 90:129–144.
  12. ↑ MW Ramsey (1988) Floret Opening in Banksia menziesii R.Br.; The Importance of Nectarivorous Birds. Australian Journal of Botany 36(2):225-232 doi:10.1071/BT9880225
  13. ↑ V Grant (1994) Historical development of ornithophily in the western North American flora. Proc. Natl. Acad. Sci U S A. 91(22):10407–10411 PDF
  14. ↑ Petra Wester, Regine Claßen-Bockhoff (2006) Bird pollination in South African Salvia species. Flora - Morphology, Distribution, Functional Ecology of Plants 201(5):396-406
  15. ↑ Rose, Marie-Jeanette & Barthlott, Wilhelm (1995) Pollen-connecting threads in Heliconia (Heliconiaceae). 195(1):61-65 doi:10.1007/BF00982315
  16. ↑ «Transfer of pollinaria on birds’ feet: a new pollination system in orchids». Plant Systematics & Evolution, 244, 3/4,  2004, pàg. 181-188. 10.1007/s00606-003-0106-y.
  17. ↑ Carlos E. Valdivia, Paulina L. González-Gómez (2006) A trade-off between the amount and distance of pollen dispersal triggered by the mixed foraging behaviour of Sephanoides sephaniodes (Trochilidae) on Lapageria rosea (Philesiaceae). Acta Oecologica 29(3):324-327 PDF
  18. ↑ P. A. Fleming, S. Xie, K. Napier, T. J. McWhorter, S. W. Nicolson. (2008) Nectar concentration affects sugar preferences in two Australian honeyeaters and a lorikeet. Functional Ecology 22(4):599-605
  19. ↑ Fleming, P. A., Nicolson, S. W. (2003) Osmoregulation in an avian nectarivore, the whitebellied sunbird Nectarinia talatala: response to extremes of diet concentration. J. Exp. Biol. 206:1845-1854
  20. ↑ McWhorter, T. J., Powers, D. R. and Martínez del Rio, C. (2003). Are hummingbirds facultatively ammonotelic? Nitrogen excretion and requirements as a function of body size. Physiol. Biochem. Zool. 76:731 -743
  21. ↑ Tsahar, Ella; Martinez del Rio, Carlos; Izhaki, Ido; Arad, Zeev (2005) Can birds be ammonotelic? Nitrogen balance and excretion in two frugivores. J. Exp. Biol. 208:1025-1034
  22. ↑ Hartman Bakken B, McWhorter T.J, Tsahar E, Martínez del Rio C. (2004) Hummingbirds arrest their kidneys at night: diel variation in glomerular filtration rate in Selasphorus platycercus. J. Exp. Biol. 207:4383–4391 doi:10.1242/jeb.01238
  23. ↑ Craig, Adrian JFK & Patrick E Hulley (1995) Supplementary head molt in Cape White-eyes: a consequence of nectar feeding? J. Field Ornithol. 67(3):358-359
  24. ↑ Denise Dias Da Cruz , Vanessa Holanda Righetti De Abreu, and Monique Van Sluys (2007) The Effect of Hummingbird Flower Mites on Nectar Availability of Two Sympatric Heliconia Species in a Brazilian Atlantic Forest. Annals of Botany 100(3):581-588 doi:10.1093/aob/mcm135

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ornitofília
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ornitofília&oldid=12374158»