María Dolores Bargues Castelló: diferència entre les revisions
Creada per traducció de la pàgina «María Dolores Bargues Castelló» |
(Cap diferència)
|
Revisió del 20:15, 14 maig 2016
María Dolores Bargues Castelló (València (Espanya), 22 d'abril de 1958) és una científica que ocupa el lloc de professora de parasitologia i de catedràtica (des de 2012) en el departament de biologia cel·lular i parasitologia en la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València. És a més directora de la Unitat de Biologia Molecular de la Universitat de València i esposa del professor Santiago Mes Coma, cap del departament de Parasitologia i Biologia Animal de la Universitat de València i recentment nomenat assessor de l'Organització Mundial de la Salut .[1]
Formació i carrera científica
María Dolores Bargues Castelló és llicenciada (1980), graduada (1982) i doctora (1986) en Farmàcia, per la Universitat de València, acabant la seva especialització en Microbiologia i Parasitologia l'any 1989.[2]
Ha treballat com a docent des de 1980, la qual cosa suposa una experiència de més de trenta anys en la docència universitària. Va començar treballant com a col·laboradora de càtedra fins a l'any 1983. Llavors va passar a ser professora ajudant, aconseguint ser professora titular en 1987. En 2011 va ser nomenada ser catedràtica de Parasitologia del Departament de Biologia Cel·lular i Parasitologia de la Universitat de València.[2][3]
També ha impartit nombrosos cursos de postgrau, masters d'especialitat i cursos en altres universitats tant d'Espanya i com de l'estranger, així com vuit cursos d'especialitat i dos cursos pre-congrés internacionals en universitats estrangeres (Colòmbia, Cuba, Mèxic, Perú, Uruguai i Washington – USA).
És responsable de dos acords marc de col·laboració internacionals amb Brasil i Colòmbia.[2] Ha estat co-organitzadora i secretària de el “Master Internacional en Malalties Parasitarias Tropicals” durant 19 anys (1988-2006) i actualment membre de la CCA del mateix Master Oficial de Postgrau des de 2006 fins a l'actualitat.[2][4]
Va realitzar estades amb beca en sis centres estrangers (Estats Units, França, Brasil, Veneçuela i Colòmbia) i una pel Projecte SOCRATES-ERASMUS a Polònia.
D'altra banda dirigío a tres becaris de Bangladesh, Bolívia i Cuba, finançats per la IAEA.
Recerques
Bargues Castelló participa en més de cinquanta projectes i grups de recerca a escala internacional, dins d'ells es troba el “Centre Col·laborador de l'OMS en fasciolasis i els seus mol·luscs vectors".[5] També és membre de dues prestigioses xarxes de recerca internacionals que són la European Community - Latin American Network for Research on the Biology and Control of Triatominae i la Xarxa de Recerca Col·laborativa en Malalties Tropicals[6][7]
És membre del centre de referència de la FAO i membre expert en biologia molecular i transmissió de la fascioliasis del IAEA. Ha dedicat gran part de la seva carrera (més de vint anys) a recerques sobre malalties parasitarias transmeses per vectors com fascioliasis, malària, leishmaniasis o la malaltia de Chagas.[2]
Publicacions
Va publicar més de 150 articles en diverses revistes científiques relacionades amb les ciències de la salut, així com 29 capítols de llibres que ha escrit o coescri en aquest mateix domini.
Cal subratllar el seu impacte internacional, aconseguint un índex h de 36 i 3440 citacions, amb una mitjana de 38,01 cites/article (Web_of_Science). Destaquen grans assoliments científics aconseguits especialment en fascioliasis i en vectors de la malaltia de Chagas i una producció d'entre 2 i 9 articles per any (mitjana 6,94) des de 1997, amb un ràtio de 0,41 en (36 sobre 87), que és un dels més alts entre els parasitólogos espanyols.[8]
Participià en la publicació dels següents articles:
- BARGUES (M.D.), ARTIGAS (P.), KHOUBBANE (M.), ORTIZ (P.), NAQUIRA (C.) & MES-COMA (S.), 2012. Molecular characterisation of Galba truncatula, Lymnaea neotropica and L.schirazensis from Cajamarca, Peru and their potential role in transmission of human and animal fascioliasis. Parasites & Vectors, 5: 174 (16 pàg.)[9]
- BARGUES (M.D.), MERA I SIERRA (R.L.), ARTIGAS (P.) & MES-COMA (S.), 2012.- DNA multigene sequencing of topotypic specimens of the fascioliasis vector Lymnaea diaphana and phylogenetic analysis of the genus Pectinidens (Gastropoda). Memòries do Institut Oswaldo Cruz, 107 (1): 111-124 (+ 2 Suppl. Tables).[9]
Premis i reconeixement al seu treball investigador
Com a autora citada en treballs sobre parasitologia, a l'agost de 2015 presentava un índex h de Hisch de 32 amb un total de 82 publicacions.[8]
Impartí més de setanta-cinc ponències en trenta-dos països diferents i prensentó més de tres-centes comunicacions en congressos mundials, europeus, llatinoamericans, asiàtics, egipcis, ibèrics i nacionals.[2]
És també president, coordinador i organitzador de nombroses sessions, simposis i taules rodones en congressos nacionals i internacionals.[2]
El seu treball li ha permès detenir diversos premis que fan d'ella una dona de gran influència al món científic. entre ells el prestigi premio “Crotalus Scholaris” de la Universitat Mesoamericana de Pobla (en Pobla, Mèxic); així com el premi al millor projecte europeu de la Comunitat Valenciana.[2]
Referències
- ↑ Levante.emv.com.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Jóvenes Investigadores en Parasitología.
- ↑ Universitat de València.
- ↑ MÁSTER UNIVERSITARIO EN ENFERMEDADES PARASITARIAS TROPICALES.
- ↑ Organización Mundial de la Salud.
- ↑ European Community - Latin American Network for Research on the Biology and Control of Triatominae.
- ↑ Red de Investigación Colaborativa en Enfermedades Tropicales.[1]
- ↑ 8,0 8,1 Grupo para la Difusión del Índice h. «h.webcindario.com» (en español), agosto 2015. [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ 9,0 9,1 National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine. «US National Library of Medicine» (en inglés). [Consulta: 14 maig 2016].