Urotsukidoji: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 115: | Línia 115: | ||
* {{ref-publicació|cognom=Pointon|nom=Susan|títol=Orgasmo y apocalipsis: Urotsukidoji, la leyenda del señor del mal|publicació=Secuencias: Revista de historia del cine|data=2000|pàgines=37-52|volum=12|url=https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/3866/26665_4.pdf?sequence=1}} |
* {{ref-publicació|cognom=Pointon|nom=Susan|títol=Orgasmo y apocalipsis: Urotsukidoji, la leyenda del señor del mal|publicació=Secuencias: Revista de historia del cine|data=2000|pàgines=37-52|volum=12|url=https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/3866/26665_4.pdf?sequence=1}} |
||
* {{ref-publicació|cognom=Pett|nom=Emma|títol=Blood, guts and Bambi eyes’: Urotsukidoji and the Transcultural Reception and Regulation of Anime|publicació=Journal of British Cinema and Television|data=2016|pàgines=390-408|volum=13|exemplar=3|url=https://ueaeprints.uea.ac.uk/57717/3/Manuscript.pdf}} |
* {{ref-publicació|cognom=Pett|nom=Emma|títol=Blood, guts and Bambi eyes’: Urotsukidoji and the Transcultural Reception and Regulation of Anime|publicació=Journal of British Cinema and Television|data=2016|pàgines=390-408|volum=13|exemplar=3|url=https://ueaeprints.uea.ac.uk/57717/3/Manuscript.pdf}} |
||
* {{ref-publicació|cognom=Ortega-Brena|nom=Mariana|títol=Peek-a-boo, I See You: Watching Japanese Hard-core Animation|publicació=Sexuality & Culture|data=2009|pàgines=17–31|volum=13|exemplar=1|doi=10.1007/s12119-008-9039-5}} |
|||
[[Categoria:Sèries d'anime]] |
[[Categoria:Sèries d'anime]] |
||
Revisió del 22:17, 16 gen 2017
| Urotsukidoji | |
|---|---|
| Gènere | Eròtic grotesc |
| Manga: Urotsukidoji: Legend of the Overfiend | |
| Autor | Toshio Maeda |
| Editorial | WANIMAGAZINE |
| Publicació | 1986 – 1987 |
| Volums | 6[1] |
| OVA: Chôjin Densetsu Urotsukidôj[2] | |
| Director | Hideki Tayama[3] |
| OVA | |
| OVA | |
| Episodis | 4[4] |
| OVA: Urotsukidoji: New Saga[1] | |
Urotsukidoji és un manga i posteriorment també un anime creat per Toshio Maeda[1] de gènere eròtic grotesc,[5] i fantasia.[6] Gaudí de bastant popularitat[7] per ser polèmic[8] i innovador.[9]
L'any 2000 un gestor d'una tenda de còmics fou declarat culpable d'obscenitat per la venda d'aquest còmic.[10]
La combinació de sexe, màgia, terror i amor que hi ha a l'argument d'aquestes obres segueix les convencions dels textos de terror fantàstic de l'era Edo tardana.[6] Alhora beu de la influència de la pel·lícula eròtica de la nova onada Kabe No Naka No Himegota del 1965 dirigida per Koji Wakamatsu en quant a l'ambient universitari.[11]
És destacable l'aparició de sexe amb tentacles, influència provinent dels shunga de Hokusai[12] i estratègia per a evitar cometre un delicte respecte la legislació japonesa.[13]
L'animació fou qualificada com a NC-17 a Estats Units d'Amèrica a la dècada del 1990.[14]
Argument
Hi ha una profecia sobre el chojin, senyor del mal i creador dels tres móns (l'humà, els dels dimonis o makai i el dels meitat humans meitat dimonis o jukinkai) fa 3.000 anys tornarà renaixent i restablirà un ordre que favoreix als jukinkai. Quan apareix aquest chojin, aquest està molt dèbil i requereix de tindre relacions sexuals per a recuperar la capacitat assolible.[6]
La seua recuperació provocà que el món dels humans siga un escenari apocalíptic destructiu.[6]
En quant a la relació entre la primera OVA i les altres no hi ha continuïtat considerada canònica.[9]
Història de la publicació del manga
Fou publicat originalment per WANIMAGAZINE en sis volums des de 1986 fins a 1987.
CPM Manga publicà una versió en anglès des de l'any 2002 fins al 2003.
El 2016 Fakku mitjançant el finançament col·lectiu edità i publicà el còmic.[1]
Història de la publicació i distribució de l'anime
Originalment es llançaren el 1989 la primera part de la sèrie (dirigida per Hideki Takayama[15]), el 1992 la segona i el 1993 la tercera (de quatre episodis). Les obres foren traduïdes a l'anglès respectivament el 1992 (com a Urotsuki Doji: Legend of the Overfiend[16]), el 1993 i el 1993 respectivament.[4]
Entre 1992 i el 2000 el British Board of Film Classification obligà realitzar modificacions per a permetre la seua distribució al Regne Unit.[17] Era considerat una amenaça per a la societat britànica.[18]
Els títols de la sèrie d'OVAs a Espanya són: Urotsukidōji: La Leyenda del Señor del Mal, Urotsukidōji 2: El nacimiento del Señor del Mal i Urotsukidōji 3: El Regreso del Señor del Mal.[4]
El 2011 Critical Mass Video llançà al mercat en format DVD un remake anomenat Urotsukidoji: New Saga.[1]
Rebuda
A Anime News Network un crític qualificà l'anime de bastant bo, senyalant que troba la sèrie sorprenent.[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Toshio Maeda to Appear in Portland, Autograph Urotsukidoji Manga to Benefit CBLDF». Anime News Network, 2016 [Consulta: 14 gener 2017].
- ↑ Ortega-Brena, 2009, p. 19.
- ↑ Harrington, Richard «Movies; `Overfiend': Cyber Sadism». The Washington Post, 26-04-1994 [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pointon, 2000, p. 38.
- ↑ Sevakis, Justin «Call Me Tonight». Anime News Network, 03-12-2009 [Consulta: 14 gener 2017].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Pointon, 2000, p. 43.
- ↑ Sarmiento, José «Pantalla caliente: las formas del placer». Ventana indiscreta, 10, 2015, pàg. 14.
- ↑ Yegulalp, Serdar. «Most controversial anime». About.com. [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Chapman, Paul "Momotaro" «Urotsukidoji Perfect Collection - Review». Anime News Network [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ Thompson, Jason «Manga, Censorship and Obscenity». Anime News Network, 11-12-2008 [Consulta: 14 gener 2017].
- ↑ Pointon, 2000, p. 44.
- ↑ Pointon, 2000, p. 49.
- ↑ Kimura, Maya «Drawing National Specters: Makoto Aid’s DOG and The Giant Member of Fuji versus King Gidora». Sightlines, 2008, pàg. 92.
- ↑ Nichols, Peter M. «Home Video». The New York Times, 14-01-1994 [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ Pointon, 2000, p. 40.
- ↑ Pollack, Andrew «Japan, a Superpower Among Superheroes». The New York Times, 17-09-1995 [Consulta: 14 gener 2017].
- ↑ Pett, 2016, p. 391.
- ↑ Pett, 2016, p. 393.
Bibliografia
- Pointon, Susan «Orgasmo y apocalipsis: Urotsukidoji, la leyenda del señor del mal». Secuencias: Revista de historia del cine, 12, 2000, pàg. 37-52.
- Pett, Emma «Blood, guts and Bambi eyes’: Urotsukidoji and the Transcultural Reception and Regulation of Anime». Journal of British Cinema and Television, 13, 3, 2016, pàg. 390-408.
- Ortega-Brena, Mariana «Peek-a-boo, I See You: Watching Japanese Hard-core Animation». Sexuality & Culture, 13, 1, 2009, pàg. 17–31. DOI: 10.1007/s12119-008-9039-5.