Peary (cràter): diferència entre les revisions
A pel milió d'articles - Ajuda'ns i aposta!!!! |
(Cap diferència)
|
Revisió del 22:48, 28 feb 2017
Peary és el cràter d'impacte lunar més gran i proper al pol nord lunar. En aquesta latitud l'interior del cràter rep poca llum solar, i parts de la regió més austral del sòl del cràter roman permanentment a l'ombra. Des de la Terra el cràter apareix en l'extremitat lunar nord, i es veu des del costat.
Característiques
El cràter és gairebé circular, amb una corba cap a fora al llarg de la vora nord-est. Hi ha una bretxa en la vora sud-oest, on s'uneix a un cràter Florey desgastat i més petit. La vora exterior de Peary està desgastat i erosionat, creant un anell muntanyenc que produeix llargues ombres sobre el sòl del cràter.
El sòl del cràter és relativament pla, però marcat per diversos cràters petits, sobretot en la meitat sud-est. Un terç del sud de l'interior roman en ombres, i així les seves característiques es pot discernir només per mitjà de mètodes penetrants (com per exemple, l'altimetria làser).
El cràter desgastat i inundat de lava Byrd es troba prop de la vora meridional de Peary. Al nord-oest, aproximadament una quarta part del camí al voltant del pol lunar, hi ha el cràter més gran Hermite. En la banda oposada del pol, a la cara oculta de la Lluna, es troba l'encara més gran Rozhdestvenskiy.
En 2004, un equip liderat per Dr. Ben Bussey de la Johns Hopkins University utilitzant imatges preses per la missió Clementine van determinar que quatre regions muntanyoses a la vora de Peary semblen romandre il·luminades durant tot el dia lunar.[1] Aquests "pics de llum eterna" sense nom es deuen a l'extremada petita inclinació de l'eix de la Lluna, que també dóna lloc a l'ombra permanent en el fons de molts cràters polars. No existeixen regions similars amb la llum eterna en el pol sud menys muntanyós. Les imatges de Clementine van ser preses durant la temporada d'estiu a l'hemisferi nord de la Lluna, i que encara es desconeix si aquestes quatre muntanyes estan ombrejades en qualsevol moment durant la temporada d'hivern local.
La vora nord de Peary es considera un lloc probable per a una futur base lunar a causa d'aquesta il·luminació constant, que proporcionaria tant una temperatura relativament estable com una font d'alimentació ininterrompuda solar. És a prop de les zones en hi ha ombra permanent que poden contenir alguna quantitat d'aigua congelada.
Referències
- ↑ McKee, Maggie «Sunny spot picked out for future lunar base». New Scientist, April 13, 2005 [Consulta: 11 setembre 2007].
Bibliografia
- Andersson, L. E.; Whitaker, E. A.. NASA Catalogue of Lunar Nomenclature. NASA RP-1097, 1982.
- Blue, Jennifer. «Gazetteer of Planetary Nomenclature». USGS, July 25, 2007. [Consulta: 8 desembre 2014].
- Bussey, B.; Spudis, P. The Clementine Atlas of the Moon. New York: Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-81528-4.
- Cocks, Elijah E.; Cocks, Josiah C. Who's Who on the Moon: A Biographical Dictionary of Lunar Nomenclature. Tudor Publishers, 1995. ISBN 978-0-936389-27-1.
- McDowell, Jonathan. «Lunar Nomenclature». Jonathan's Space Report, July 15, 2007. [Consulta: 24 octubre 2007].
- Menzel, D. H.; Minnaert, M.; Levin, B.; Dollfus, A.; Bell, B. «Report on Lunar Nomenclature by the Working Group of Commission 17 of the IAU». Space Science Reviews, vol. 12, 2, 1971, pàg. 136–186. Bibcode: 1971SSRv...12..136M. DOI: 10.1007/BF00171763.
- Moore, Patrick. On the Moon. Sterling Publishing Co, 2001. ISBN 978-0-304-35469-6.
- Price, Fred W. The Moon Observer's Handbook. Cambridge University Press, 1988. ISBN 978-0-521-33500-3.
- Rükl, Antonín. Atlas of the Moon. Kalmbach Books, 1990. ISBN 978-0-913135-17-4.
- Webb, Rev. T. W.. Celestial Objects for Common Telescopes. 6th revised. Dover, 1962. ISBN 978-0-486-20917-3.
- Whitaker, Ewen A. Mapping and Naming the Moon. Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-54414-6.
- Wlasuk, Peter T. Observing the Moon. Springer, 2000. ISBN 978-1-85233-193-1.
Enllaços externs
- LAC-1 area - Map of northern lunar pole
- Researchers find ideal spot for moon base, CNN, April 18, 2005 (accessed 2010 August 22)