Hertha Sponer: diferència entre les revisions
afegir referències |
→Biografia: corregir format referències |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
Durant la seva carrera acadèmica, Sponer va realitzar investigacions en [[mecànica quàntica]], física i química. Va escriure i va publicar nombrosos estudis, molts dels quals van ser en col·laboració amb famosos físics com [[Edward Teller]]. Va fer moltes contribucions a la ciència, incloent-hi l'aplicació de la mecànica quàntica a la física molecular i el treball en els [[Espectre d'absorció|espectres d'absorció]] de l'[[ultraviolat]] proper. Va establir un laboratori d'[[espectroscòpia]] al Departament de Física de la [[Universitat Duke|Universitat de Duke]], que més tard, el 1949, es va traslladar a un nou edifici. Després de la seva jubilació el 1952, [[Hedwig Kohn]], també una espectroscòpista experimental, es va unir al Departament de Física de Duke i va treballar al laboratori d'Hertha Sponer on va assessorar a tres estudiants de postgrau i diversos associats postdoctorals.<ref name=":0" /> |
Durant la seva carrera acadèmica, Sponer va realitzar investigacions en [[mecànica quàntica]], física i química. Va escriure i va publicar nombrosos estudis, molts dels quals van ser en col·laboració amb famosos físics com [[Edward Teller]]. Va fer moltes contribucions a la ciència, incloent-hi l'aplicació de la mecànica quàntica a la física molecular i el treball en els [[Espectre d'absorció|espectres d'absorció]] de l'[[ultraviolat]] proper. Va establir un laboratori d'[[espectroscòpia]] al Departament de Física de la [[Universitat Duke|Universitat de Duke]], que més tard, el 1949, es va traslladar a un nou edifici. Després de la seva jubilació el 1952, [[Hedwig Kohn]], també una espectroscòpista experimental, es va unir al Departament de Física de Duke i va treballar al laboratori d'Hertha Sponer on va assessorar a tres estudiants de postgrau i diversos associats postdoctorals.<ref name=":0" /> |
||
Una de les seves contribucions rellevants a l'aplicació de la Mecànica Quàntica moderna a la [[física atòmica]] i molecular van ser les seves dues monografies: "Molekülspektren und Ihre Anwendung auf Chemische Probleme I i II", publicades per Springer Verlag 1935 i 1936, el Vol I és el primer llibre escrit sobre [[espectroscòpia]] molecular i Vol II inclou una recopilació de taules.<ref>{{Ref-llibre|títol=Molekülspektren und ihre Anwendung auf Chemische Probleme |
Una de les seves contribucions rellevants a l'aplicació de la Mecànica Quàntica moderna a la [[física atòmica]] i molecular van ser les seves dues monografies: "Molekülspektren und Ihre Anwendung auf Chemische Probleme I i II", publicades per Springer Verlag 1935 i 1936, el Vol I és el primer llibre escrit sobre [[espectroscòpia]] molecular i Vol II inclou una recopilació de taules.<ref>{{Ref-llibre|cognom=H. Sponer|nom=|títol=Molekülspektren und ihre Anwendung auf Chemische Probleme|url=https://www.springer.com/gp/book/9783642982026|edició=|llengua=alemany|data=1935|editorial=Springer|lloc=|pàgines=|isbn=978-3-642-99013-7}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=H. Sponer|nom=|títol=Molekülspektren und Ihre Anwendung auf Chemische Probleme - II|url=https://www.springer.com/gp/book/9783642982019|edició=|llengua=alemany|data=1936|editorial=Springer|lloc=|pàgines=|isbn=978-3-642-99012-0}}</ref> |
||
El 1946, Hertha Sponer i el seu antic mentor, científic i amic [[James Franck]], que havia enviudat el 1941, es van casar. Van seguir actius en la seva professió, ell era professor de la [[Universitat de Chicago]], però van seguir vivint a les seves respectives ciutats i, per tant, només es veien durant unes setmanes cada any. Franck va morir de sobte durant una curta estada a Goettingen el 1964 a l'edat de 81 anys. Un any després de la seva mort, Hertha Sponer va aconseguir l'estatus de professora emèrita a l'edat de 70 anys i va deixar Durham el 1966 per viure a [[Celle]], a prop d'[[Hannover]] (Alemanya) amb la família del seu nebot.Va morir el 1968 a Ilten, [[Baixa Saxònia]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ogilvie|nom=Marilyn Bailey|cognom2=Harvey|nom2=Joy Dorothy|títol=The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z|url=https://books.google.es/books?id=LTSYePZvSXYC&lpg=PA1035&redir_esc=y|llengua=en|data=2000|editorial=Taylor & Francis|isbn=9780415920407}}</ref> |
El 1946, Hertha Sponer i el seu antic mentor, científic i amic [[James Franck]], que havia enviudat el 1941, es van casar. Van seguir actius en la seva professió, ell era professor de la [[Universitat de Chicago]], però van seguir vivint a les seves respectives ciutats i, per tant, només es veien durant unes setmanes cada any. Franck va morir de sobte durant una curta estada a Goettingen el 1964 a l'edat de 81 anys. Un any després de la seva mort, Hertha Sponer va aconseguir l'estatus de professora emèrita a l'edat de 70 anys i va deixar Durham el 1966 per viure a [[Celle]], a prop d'[[Hannover]] (Alemanya) amb la família del seu nebot.Va morir el 1968 a Ilten, [[Baixa Saxònia]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ogilvie|nom=Marilyn Bailey|cognom2=Harvey|nom2=Joy Dorothy|títol=The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z|url=https://books.google.es/books?id=LTSYePZvSXYC&lpg=PA1035&redir_esc=y|llengua=en|data=2000|editorial=Taylor & Francis|isbn=9780415920407}}</ref> |
||
Revisió del 22:15, 7 oct 2017
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r setembre 1895 Nysa (Polònia) |
| Mort | 27 febrer 1968 (72 anys) Ilten (Alemanya) (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Tübingen Universitat de Göttingen - Philosophiæ doctor (–1920) |
| Director de tesi | Peter Debye |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | física, química |
| Ocupador | Universitat Duke (1936–1966) Universitat d'Oslo, professora visitant (1934–) Universitat de Califòrnia a Berkeley |
| Professors | Peter Debye |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | James Franck (1946–) |
| Germans | Margot Sponer |
Premis
| |
Hertha Sponer (1 de setembre de 1895 - 27 de febrer de 1968) va ser una física i química alemanya que va contribuir a la mecànica quàntica moderna i a la física molecular i va ser la primera dona a la Facultat de Física de la Universitat de Duke.[1][2]
Biografia
Hertha Sponer va néixer a Neisse (Nysa), a la Silèsia prusiana on va fer esls estudis de batxillerat. Va passar un any a la Universitat de Tübingen, després de la qual va ingressar a la Universitat de Göttingen, on va obtenir el seu doctorat el 1920 sota la supervisió de Peter Debye. Durant el seu temps a la Universitat de Tübingen, va ser ajudant de James Franck. El 1921, juntament amb algunes altres, va ser una de les primeres dones a Alemanya que va obtenir un doctorat en Física, juntament amb el dret d'ensenyar ciències en una universitat alemanya. A l'octubre de 1925 va rebre una beca de la Fundació Rockefeller per quedar-se a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, on va romandre durant un any. Durant el seu temps a Berkeley, va col·laborar amb R.T. Birge, desenvolupant el que ara es coneix com el mètode Birge-Sponer per determinar les energies de dissociació.
El 1932 Sponer havia publicat uns 20 articles científics en revistes com Nature and Physical Review , i s'havia convertit en professora associada de física. El 1933, James Franck va renunciar i va deixar Göttingen i, un any més tard, ella va ser l'acomiadada per la seva posició quan Hitler va arribar al poder, a causa de l'estigma dels nazis contra les dones en l'àmbit acadèmic. El 1934 Sponer es va traslladar a Oslo per impartir classes a la Universitat d'Oslo com a professora visitant i, el 1936, va començar el seu vincle acadèmic amb la Universitat de Duke, a Carolina del Nord, on va romandre com professora fins a 1966, quan es va convertir en professora emèrita, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 1968.[3]
Durant la seva carrera acadèmica, Sponer va realitzar investigacions en mecànica quàntica, física i química. Va escriure i va publicar nombrosos estudis, molts dels quals van ser en col·laboració amb famosos físics com Edward Teller. Va fer moltes contribucions a la ciència, incloent-hi l'aplicació de la mecànica quàntica a la física molecular i el treball en els espectres d'absorció de l'ultraviolat proper. Va establir un laboratori d'espectroscòpia al Departament de Física de la Universitat de Duke, que més tard, el 1949, es va traslladar a un nou edifici. Després de la seva jubilació el 1952, Hedwig Kohn, també una espectroscòpista experimental, es va unir al Departament de Física de Duke i va treballar al laboratori d'Hertha Sponer on va assessorar a tres estudiants de postgrau i diversos associats postdoctorals.[3]
Una de les seves contribucions rellevants a l'aplicació de la Mecànica Quàntica moderna a la física atòmica i molecular van ser les seves dues monografies: "Molekülspektren und Ihre Anwendung auf Chemische Probleme I i II", publicades per Springer Verlag 1935 i 1936, el Vol I és el primer llibre escrit sobre espectroscòpia molecular i Vol II inclou una recopilació de taules.[4][5]
El 1946, Hertha Sponer i el seu antic mentor, científic i amic James Franck, que havia enviudat el 1941, es van casar. Van seguir actius en la seva professió, ell era professor de la Universitat de Chicago, però van seguir vivint a les seves respectives ciutats i, per tant, només es veien durant unes setmanes cada any. Franck va morir de sobte durant una curta estada a Goettingen el 1964 a l'edat de 81 anys. Un any després de la seva mort, Hertha Sponer va aconseguir l'estatus de professora emèrita a l'edat de 70 anys i va deixar Durham el 1966 per viure a Celle, a prop d'Hannover (Alemanya) amb la família del seu nebot.Va morir el 1968 a Ilten, Baixa Saxònia.[6]
Publicacions seleccionades
- "Inelastic Impacts of Electrons with Mercury Atoms," ''Zeits. f. Physik'', 7.3: 185 (1921).
- "The Series Spectra of Lead and Tin," ''Zeits. f. Physik'', 32.1: 19 (1925).
- "Predissociation Spectra of Triatomic Molecules," ''Zeits. f. Physik'' pp.;18: 88 (1932) with J. Franck and E. Teller.
- "Analysis of Near U.V. Electronic Transition of Benzene," ''J.Chem.. Phys.'' 7: 207 (1939) with L. Nordheim, A. L. Sklar, and E. Teller.
Referències
- ↑ «Hertha Sponer», 23-07-2011. [Consulta: 7 octubre 2017].
- ↑ «Hertha Sponer» (en alemany). Deutsche Physikalische Gesellschaft. [Consulta: 7 octubre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «Hertha Sponer» (en anglès). Department of Physics. Duke University, 2017. [Consulta: 7 octubre 2017].
- ↑ H. Sponer. Molekülspektren und ihre Anwendung auf Chemische Probleme (en alemany). Springer, 1935. ISBN 978-3-642-99013-7.
- ↑ H. Sponer. Molekülspektren und Ihre Anwendung auf Chemische Probleme - II (en alemany). Springer, 1936. ISBN 978-3-642-99012-0.
- ↑ Ogilvie, Marilyn Bailey; Harvey, Joy Dorothy. The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z (en anglès). Taylor & Francis, 2000. ISBN 9780415920407.