Colonialisme intern: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 17:47, 2 jul 2018

Colonialisme intern és una desigualtat polític i econòmic estructural entre diferents regions d'un mateix estat. El concepte data de l'inici del segle XX.

El 1914 Lenin va donar una conferència a Zuric Guerra i Socialdemocràcia on va dir «Ucraina és per Rússia, el que Irlàndia era per Anglaterra: va ser explotada sense mercè i no ve rebre res en retorn» i preconitzava una secessió per respectar el dret dels pobles.^[1] Antonio Gramsci va parlar del colonialisme de l'Itàlia del nord sobre el sud. El sociòleg Leo Marquard va ser el primer per utilitzar la paraula «colonialisme intern» el 1957.^[2] El 1965 Pablo González Casanova va aplicar la idea al Mèxic, Robert Blauner a la situació de la població afro-americana als guetos dels Estats Units.^[3] Segons el sociòleg bolivià Félix Patzi és el procés social segons el qual s'assignen recursos, oportunitats de vida i ciutadania real sota criteris d'exclusió o inclusió anàlegs als de la colònia i, per tant, racials i ètnics. Aquest terme, desenvolupat p i d'altres, fou utilitzat també per Robèrt Lafont per a referir-se a la situació econòmica i política d'Occitània durant el segle XX, i el popularitzà al seu llibre Sur la France (traduït en català com Per una teoria de la nació).^[4] El 1975 Sergio Salvi va publicar el seu llibre, del qual el títol, traduït era Les nacions prohibits: guida de les deu colònies "internes" de l'Europa occidental, entre els quals comptava Escòcia, Catalunya, Bretanya i Occitània.^[5]

El colonialisme intern es caracteritza pels següents trets:

Despossessió industrial, bloqueig colonitzador, destrucció del capitalisme regional i proletarització de les regions.
Primacia de les indústries extractives sobre les de transformació
Despossessió del terreny agrícola
Despossessió dels circuits de distribució, tret que intervingui en els estatals i internacionals
Despossessió dels recursos turístics
Crisi demogràfica

Aquesta tesi fou acceptada per altres nacionalistes perifèrics francesos, i radicalitzada per partits com la Unió Democràtica de Bretanya i l'Esquerra Catalana dels Treballadors. Nacionalistes corsos i sards adaptaren el seu discurs a les tesis de Lafont, i el terme es va popularitzar entre diversos nacionalismes perifèrics d'arreu d'Europa. Darrerament, però, el terme es fa servir per a la situació dels diversos pobles indígenes (sobretot amerindis sud-americans) que veuen com la seva terra és explotada pels seus estats i els tracta com a subjectes d'una colònia.

Referències

↑ Gajdar, Jegor. Der Untergang eines Imperiums (Locàs d'un imperi) (en alemany). Springer-Verlag, 2015-11-04, p. 52-53. ISBN 9783658105730.
↑ Marquard, Leo. South Africa's Colonial Policy (en anglès). South African Institute of Race Relations SAIRR, 1957, p. 26.
↑ Blauner, Robert «Internal Colonialism and Ghetto Revolt». Social Problems, 16, 4, 1969, pàg. 393–408. DOI: 10.2307/799949.
↑ Girbau, Marçal «Colonialisme, l’esquerra i Robèrt Lafont». VilaWeb, 06-07-2017 [Consulta: 2 juliol 2018].
↑ Salvi, Sergio. Le nazioni proibite: guida a dieci colonie "interne" dell'Europa occidentale (en italià). Firenze: Vallecchi editore, 1973, p. XX-623.

Bibliografia

Gonzales Casanova, Pablo «Colonialismo interno (una redefinición)]» (pdf) (en castellà). Teoria Marxista Hoy, 2007, pàg. 409-434.
Patzi, Félix «Etnofagia estatal: modernas formas de violencia simbólica» (pdf) (en castellà). Bulletin de l'Institut français d'études andines, vol. 28, , núm. 3, 1999, pàg. 535-559.
Moreno, Luis «Concurrencia múltiple etnoterritorial: el caso de España» (pdf) (en castellà). Arbor. CSIC, 585, 1994, pàg. 9-47.
Costa, Didc. «Mostres del colonialisme intern del nacionalisme francès», 22-08-2016.

[1] Gajdar, Jegor. Der Untergang eines Imperiums (Locàs d'un imperi) (en alemany). Springer-Verlag, 2015-11-04, p. 52-53. ISBN 9783658105730.

[2] Marquard, Leo. South Africa's Colonial Policy (en anglès). South African Institute of Race Relations SAIRR, 1957, p. 26.

[3] Blauner, Robert «Internal Colonialism and Ghetto Revolt». Social Problems, 16, 4, 1969, pàg. 393–408. DOI: 10.2307/799949.

[4] Girbau, Marçal «Colonialisme, l’esquerra i Robèrt Lafont». VilaWeb, 06-07-2017 [Consulta: 2 juliol 2018].

[5] Salvi, Sergio. Le nazioni proibite: guida a dieci colonie "interne" dell'Europa occidentale (en italià). Firenze: Vallecchi editore, 1973, p. XX-623.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+'''Colonialisme intern''' és una desigualtat polític i econòmic estructural entre diferents regions d'un mateix estat. El concepte data de l'inici del segle XX.
-'''Colonialisme intern''' és segons el sociòleg [[Bolívia|bolivià]] [[Félix Patzi]] el procés social segons el qual s'assignen recursos, oportunitats de vida i ciutadania real sota criteris d'exclusió o inclusió anàlegs als de la colònia i, per tant, racials i ètnics. Aquest terme, desenvolupat pel mexicà [[Pablo González Casanova]] i d'altres, fou utilitzat també per [[Robèrt Lafont]] per a referir-se a la situació econòmica i política d'[[Occitània]] durant el segle XX, i el popularitzà al seu llibre ''Sur la France'' (traduït en català com ''Per una teoria de la nació'').<ref>{{Ref-publicació|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/colonialisme-lesquerra-i-robert-lafont/|article=Colonialisme, l’esquerra i Robèrt Lafont|consulta=2018-07-02|publicació=VilaWeb|data =  06.07.2017|nom = Marçal |cognom = Girbau}}</ref>
+El 1914 Lenin va donar una conferència a Zuric Guerra i Socialdemocràcia on va dir «Ucraina és per Rússia, el que Irlàndia era per Anglaterra: va ser explotada sense mercè i no ve rebre res en retorn» i preconitzava una secessió per respectar el dret dels pobles.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gajdar|nom=Jegor|títol=Der Untergang eines Imperiums (Locàs d'un imperi)|llengua=alemany|data=2015-11-04|editorial=Springer-Verlag|lloc=|pàgines=52-53|isbn=9783658105730}}</ref> Antonio Gramsci va parlar del colonialisme de l'Itàlia del nord sobre el sud. El sociòleg Leo Marquard va ser el primer per utilitzar la paraula «colonialisme intern» el 1957.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Marquard|nom=Leo|títol=South Africa's Colonial Policy|url=|edició=|llengua=anglès|data=1957|editorial=South African Institute of Race Relations SAIRR|lloc=|pàgines=26|isbn=}}</ref> El 1965 [[Pablo González Casanova]] va aplicar la idea al Mèxic, Robert Blauner a la situació de la població afro-americana als guetos dels Estats Units.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Blauner|nom=Robert|article=Internal Colonialism and Ghetto Revolt|publicació=Social Problems|url=http://www.jstor.org/stable/799949|volum=16|exemplar=4|data=1969|pàgines=393–408|doi=10.2307/799949}}</ref> Segons el sociòleg [[Bolívia|bolivià]] [[Félix Patzi]] és el procés social segons el qual s'assignen recursos, oportunitats de vida i ciutadania real sota criteris d'exclusió o inclusió anàlegs als de la colònia i, per tant, racials i ètnics. Aquest terme, desenvolupat p i d'altres, fou utilitzat també per [[Robèrt Lafont]] per a referir-se a la situació econòmica i política d'[[Occitània]] durant el segle XX, i el popularitzà al seu llibre ''Sur la France'' (traduït en català com ''Per una teoria de la nació'').<ref>{{Ref-publicació|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/colonialisme-lesquerra-i-robert-lafont/|article=Colonialisme, l’esquerra i Robèrt Lafont|consulta=2018-07-02|publicació=VilaWeb|data =  06.07.2017|nom = Marçal |cognom = Girbau}}</ref> El 1975 Sergio Salvi va publicar el seu llibre, del qual el títol, traduït era ''Les nacions prohibits: guida de les deu colònies "internes" de l'Europa occidental,'' entre els quals comptava Escòcia, Catalunya, Bretanya i Occitània.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Salvi|nom=Sergio|títol=Le nazioni proibite: guida a dieci colonie "interne" dell'Europa occidentale|url=http://www.worldcat.org/title/nazioni-proibite-guida-a-dieci-colonie-interne-delleuropa-occidentale/oclc/441826444?referer=di&ht=edition|llengua=italià|data=1973|editorial=Vallecchi editore|lloc=Firenze|pàgines=XX-623|isbn=}}</ref>
+El colonialisme intern es caracteritza pels següents trets:
-Es caracteritza pels següents trets:
 * Despossessió industrial, bloqueig colonitzador, destrucció del capitalisme regional i [[proletarització]] de les regions.
 * Primacia de les indústries extractives sobre les de transformació
@@ Línia 8: / Línia 11: @@
 * Despossessió dels recursos turístics
 * Crisi demogràfica
-Aquesta tesi fou acceptada per altres nacionalistes perifèrics francesos, i radicalitzada per partits com la [[Unió Democràtica de Bretanya]] i l'[[Esquerra Catalana dels Treballadors]]. Nacionalistes corsos i sards adaptaren el seu discurs a les tesis de Lafont, i el terme es va popularitzar entre diversos nacionalismes perifèrics d'arreu d'Europa.
+Aquesta tesi fou acceptada per altres nacionalistes perifèrics francesos, i radicalitzada per partits com la [[Unió Democràtica de Bretanya]] i l'[[Esquerra Catalana dels Treballadors]]. Nacionalistes corsos i sards adaptaren el seu discurs a les tesis de Lafont, i el terme es va popularitzar entre diversos nacionalismes perifèrics d'arreu d'Europa. Darrerament, però, el terme es fa servir per a la situació dels diversos [[poble indígena|pobles indígenes]] (sobretot [[amerindi sud-americà|amerindis sud-americans]]) que veuen com la seva terra és explotada pels seus estats i els tracta com a subjectes d'una colònia.
-Darrerament, però, el terme es fa servir, de manera més acurada, per a la situació dels diversos [[poble indígena|pobles indígenes]] (sobretot [[amerindi sud-americà|amerindis sud-americans]]) que veuen com la seva terra és explotada pels seus estats i els tracta com a subjectes d'una colònia.
 {{VT|Acumulació per despossessió}}