Antiagregant plaquetari: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
Un fàrmac '''antiagregant plaquetari''' (AP) és aquell que disminueix l'agregació plaquetària<ref name=":0">{{ref-web|url = http://www.sdcep.org.uk/wp-content/uploads/2015/09/SDCEP-Anticoagulants-Guidance.pdf|títol= SDCEP Anticoagulants and Antiplatelets|cognom=|nom=|data=|website =| editor=|access-date =}}</ref> i inhibeix la formació de [[trombe]]s. Els antiagregants plaquetaris són eficaços en la [[Circulació de la sang|circulació]] [[arterial]], on els anticoagulants tenen poc efecte. S'utilitzen àmpliament en la [[prevenció primària]] i [[prevenció secundària|secundària]] de la [[Infart cerebral|malaltia cerebrovascular trombòtica]] o en la [[malaltia cardiovascular]].
Un fàrmac '''antiagregant plaquetari''' (AP) és aquell que disminueix l'agregació plaquetària<ref name=":0">{{ref-web|url = http://www.sdcep.org.uk/wp-content/uploads/2015/09/SDCEP-Anticoagulants-Guidance.pdf|títol= SDCEP Anticoagulants and Antiplatelets|cognom=|nom=|data=|website =| editor=|access-date =}}</ref> i inhibeix la formació de [[trombe]]s. Els antiagregants plaquetaris són eficaços en la [[Circulació de la sang|circulació]] [[arterial]], on els anticoagulants tenen poc efecte. S'utilitzen àmpliament en la [[prevenció primària]] i [[prevenció secundària|secundària]] de la [[Infart cerebral|malaltia cerebrovascular trombòtica]] o en la [[malaltia cardiovascular]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Silva MV, Dusse LM, Vieira LM, Carvalho MdG|títol=Platelet antiaggregants in primary and secondary prevention of atherothrombotic events|publicació=Arq Bras Cardiol|pàgines=pp: e78-e84|volum=2013 Jun; 100 (6)|pmid= 23842881 |doi=10.5935/abc.20130122|issn=0066-782X| url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0066-782X2013000600018&lng=en&nrm=iso&tlng=en| llengua=anglès| consulta= 5 juliol 2018|}}</ref>


Els mecanismes d'acció dels APs són molt diversos, però tots alteren d'una forma o d'una altra els processos d'activació de les [[plaquetes]] propis de l'[[hemostàsia]] primària.<ref>{{ref-publicació|cognom=Badimón, L; Vilahur, G|títol=Mecanismos de acción de los diferentes agentes antiplaquetarios|publicació=Rev Esp Cardiol|pàgines=pp: 8-15|volum=2013 Feb; 13 (Supl B)|issn=1579-2242|pmid= |doi=10.1016/S1131-3587(13)70074-8|url=http://www.revespcardiol.org/es/mecanismos-accion-los-diferentes-agentes/articulo/90200689/| llengua=castellà| consulta= 5 juliol 2018|}}</ref> Dita alteració pot ser permanent o reversible.<ref>{{ref-publicació|cognom=Altimiras, J|títol=Antiagregants plaquetaris|publicació=Butlletí d'informació terapèutica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya|pàgines=pp: 25-30|volum=2005 Jun; 17 (4)|issn= 1579-9441 |url=https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/2457/BIT_2005_17_05_ca.pdf?sequence=1| llengua=| consulta= 5 juliol 2018|}}</ref>
Els mecanismes d'acció dels APs són molt diversos, però tots alteren d'una forma o d'una altra els processos d'activació de les [[plaquetes]] propis de l'[[hemostàsia]] primària.<ref>{{ref-publicació|cognom=Badimón, L; Vilahur, G|títol=Mecanismos de acción de los diferentes agentes antiplaquetarios|publicació=Rev Esp Cardiol|pàgines=pp: 8-15|volum=2013 Feb; 13 (Supl B)|issn=1579-2242|pmid= |doi=10.1016/S1131-3587(13)70074-8|url=http://www.revespcardiol.org/es/mecanismos-accion-los-diferentes-agentes/articulo/90200689/| llengua=castellà| consulta= 5 juliol 2018|}}</ref> Dita alteració pot ser permanent o reversible.<ref>{{ref-publicació|cognom=Altimiras, J|títol=Antiagregants plaquetaris|publicació=Butlletí d'informació terapèutica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya|pàgines=pp: 25-30|volum=2005 Jun; 17 (4)|issn= 1579-9441 |url=https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/2457/BIT_2005_17_05_ca.pdf?sequence=1| llengua=| consulta= 5 juliol 2018|}}</ref>

Revisió del 13:20, 6 jul 2018

Un fàrmac antiagregant plaquetari (AP) és aquell que disminueix l'agregació plaquetària[1] i inhibeix la formació de trombes. Els antiagregants plaquetaris són eficaços en la circulació arterial, on els anticoagulants tenen poc efecte. S'utilitzen àmpliament en la prevenció primària i secundària de la malaltia cerebrovascular trombòtica o en la malaltia cardiovascular.[2]

Els mecanismes d'acció dels APs són molt diversos, però tots alteren d'una forma o d'una altra els processos d'activació de les plaquetes propis de l'hemostàsia primària.[3] Dita alteració pot ser permanent o reversible.[4]

En molts casos, es recomanable emprar una combinació d'APs -habitualment aspirina i un altre modificador de la funció plaquetària- per aconseguir una major efectivitat terapèutica.[5]

Fàrmacs antiplaquetaris

La classe dels fàrmacs antiplaquetaris inclou:[6]

Referències

  1. ↑ «SDCEP Anticoagulants and Antiplatelets».
  2. ↑ Silva MV, Dusse LM, Vieira LM, Carvalho MdG «Platelet antiaggregants in primary and secondary prevention of atherothrombotic events» (en anglès). Arq Bras Cardiol, 2013 Jun; 100 (6), pp: e78-e84. DOI: 10.5935/abc.20130122. ISSN: 0066-782X. PMID: 23842881 [Consulta: 5 juliol 2018].
  3. ↑ Badimón, L; Vilahur, G «Mecanismos de acción de los diferentes agentes antiplaquetarios» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2013 Feb; 13 (Supl B), pp: 8-15. DOI: 10.1016/S1131-3587(13)70074-8. ISSN: 1579-2242 [Consulta: 5 juliol 2018].
  4. ↑ Altimiras, J «Antiagregants plaquetaris». Butlletí d'informació terapèutica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 2005 Jun; 17 (4), pp: 25-30. ISSN: 1579-9441 [Consulta: 5 juliol 2018].
  5. ↑ Almendro Delia, M; Hidalgo Urbano, RJ «Doble antiagregación plaquetaria: indicaciones y duración» (en castellà). BTA, 2016; 31 (3), pp: 21-27. DOI: 10.11119/BTA2016-31-03. ISSN: 0212-9450 [Consulta: 5 juliol 2018].
  6. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2014.
  7. ↑ Divisón, JA; Galgo, A; Poloc, J; Durá, R «Prevención primaria con aspirina» (en castellà). Semergen, 2012 Set; 38 (3), pp: 366-376. DOI: 10.1016/j.semerg.2012.01.006. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 5 juliol 2018].
  8. ↑ PubChem «Triflusal» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 9458 (rev), pàgs: 31 [Consulta: 3 juliol 2018].
  9. ↑ Shin S, Kim KJ, Cho IJ, Hong GR, et al «Effect of Triflusal on Primary Vascular Dysregulation Compared with Aspirin: A Double-Blind, Randomized, Crossover Trial» (en anglès). Yonsei Med J, 2015 Set; 56 (5), pp: 1227-1234. DOI: 10.3349/ymj.2015.56.5.1227. PMC: 4541651. PMID: 26256964 [Consulta: 4 juliol 2018].
  10. ↑ Cavallari LH, Duarte JD «Clopidogrel pharmacogenetics: from evidence to implementation» (en anglès). Future Cardiol, 2016 Set; 12 (5), pp: 511-514. DOI: 10.2217/fca-2016-0045. ISSN: 1744-8298. PMID: 27539287 [Consulta: 4 juliol 2018].
  11. ↑ PubChem «Prasugrel» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 6918456 (rev), pàgs: 50 [Consulta: 4 juliol 2018].
  12. ↑ Wakabayashi S, Ariyoshi N, Kitahara H, Fujii K, et al «Efficacy of 2.5-mg Prasugrel in Elderly or Low-Body-Weight Patients» (en anglès). Circ J, 2018 Jun 29; CJ-18-0337, pàgs: 14. DOI: 10.1253/circj.CJ-18-0337. ISSN: 1347-4820. PMID: 29962391 [Consulta: 4 juliol 2018].
  13. ↑ PubChem «Ticagrelor» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 9871419 (rev), pàgs: 58 [Consulta: 4 juliol 2018].
  14. ↑ Teng, R «Ticagrelor: Pharmacokinetic, Pharmacodynamic and Pharmacogenetic Profile: An Update» (en anglès). Clin Pharmacokinet, 2015 Nov; 54 (11), pp: 1125-1138. DOI: 10.1007/s40262-015-0290-2. PMC: 4621714. PMID: 26063049 [Consulta: 4 juliol 2018].
  15. ↑ Jiang M, You JHS «Cost-effectiveness analysis of 30-month vs 12-month dual antiplatelet therapy with clopidogrel and aspirin after drug-eluting stents in patients with acute coronary syndrome» (en anglès). Clin Cardiol, 2017 Oct; 40 (10), pp: 789-796. DOI: 10.1002/clc.22756. ISSN: 1932-8737. PMID: 28683175 [Consulta: 4 juliol 2018].
  16. ↑ Galyfos G, Sianou A «Cilostazol for Secondary Prevention of Stroke: Should the Guidelines Perhaps Be Extended?» (en anglès). Vasc Specialist Int, 2017 Set; 33 (3), pp: 89-92. DOI: 10.5758/vsi.2017.33.3.89. PMC: 5614376. PMID: 28955697 [Consulta: 4 juliol 2018].
  17. ↑ Bledzka K, Smyth SS, Plow EF «Integrin αIIbβ3: from discovery to efficacious therapeutic target» (en anglès). Circ Res, 2013 Abr 12; 112 (8), pp: 1189–1200. DOI: 10.1161/CIRCRESAHA.112.300570. PMC: 3711133. PMID: 23580774 [Consulta: 4 juliol 2018].
  18. ↑ Stoffer K, Shah S «Abciximab» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017 Des 19; NBK482195 (rev), pàgs: 4. PMID: 29489145 [Consulta: 4 juliol 2018].
  19. ↑ AEMPS «ReoPro 2 mg/ml solución inyectable y para perfusión» (en castellà). Ficha Técnica, 2013; Set (rev), pàgs: 15 [Consulta: 4 juliol 2018].
  20. ↑ PubChem «Eptifibatide» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 448812 (rev), pàgs: 54 [Consulta: 4 juliol 2018].
  21. ↑ AEM «Integrilin» (en castellà). Informe Público Europeo de Evaluación, 2009 Jul; EMEA/268267/2009 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 4 juliol 2018].
  22. ↑ PubChem «Tirofiban» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 60947 (rev), pàgs: 48 [Consulta: 4 juliol 2018].
  23. ↑ AEMPS «Agrastat, 0,05 mg/ml solución para perfusión» (en castellà). Ficha Técnica, 2013; Oct (rev), pàgs: 18 [Consulta: 4 juliol 2018].
  24. ↑ PubChem «Dipyridamole» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 3108 (rev), pàgs: 45 [Consulta: 4 juliol 2018].
  25. ↑ AEMPS «Persantin, 100 mg comprimidos recubiertos» (en castellà). Ficha Técnica, 2015; Ag (rev), pàgs: 7 [Consulta: 4 juliol 2018].
  26. ↑ Davı, G; Santilli, F; Vazzana, N «Thromboxane Receptors Antagonists and/or Synthase Inhibitors» (en anglès). A: Antiplatelet Agents, Handbook of Experimental Pharmacology (Gresele, P et al. Eds). Springer-Verlag, 2012; 290, pp: 261-286 ISBN 978-3-642-29422-8. DOI: 10.1007/978-3-642-29423-5_11 [Consulta: 5 juliol 2018].
  27. ↑ PubChem «Picotamide» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 4814 (rev), pàgs: 21 [Consulta: 5 juliol 2018].
  28. ↑ PubChem «Terutroban» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 9938840 (rev), pàgs: 20 [Consulta: 5 juliol 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antiagregant plaquetari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antiagregant_plaquetari&oldid=20061553»