Disàrtria: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 30: | Línia 30: | ||
També pot ser causada per danys en els nervis dels músculs implicats en la parla, com un traumatisme facial o cervical, o cirurgies per tractar el càncer de cap i coll. Certes malalties neuromusculars poden provocar disàrtria, com la [[paràlisi cerebral]], la distròfia muscular, la [[Miastènia greu|miastenia greu]] o l'esclerosi lateral amiotrófica (ELA). |
També pot ser causada per danys en els nervis dels músculs implicats en la parla, com un traumatisme facial o cervical, o cirurgies per tractar el càncer de cap i coll. Certes malalties neuromusculars poden provocar disàrtria, com la [[paràlisi cerebral]], la distròfia muscular, la [[Miastènia greu|miastenia greu]] o l'esclerosi lateral amiotrófica (ELA). |
||
S'ha documentat l'associació de la disàrtria amb la [[Celiaquia|malaltia celíaca]] o la sensibilitat al gluten no celíaca no diagnosticades i la millorança amb la retirada del gluten de la dieta.<ref name=" |
S'ha documentat l'associació de la disàrtria amb la [[Celiaquia|malaltia celíaca]] o la sensibilitat al gluten no celíaca no diagnosticades i la millorança amb la retirada del gluten de la dieta.<ref name="ShapiroBlanco20172">{{Cita publicación|autores=Shapiro M, Blanco DA|título=Neurological Complications of Gastrointestinal Disease.|fecha=febrero de 2017|publicación=Semin Pediatr Neurol|volumen=24|número=1|páginas=43-53|doi=10.1016/j.spen.2017.02.001|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28779865|pmid=28779865|tipo=Revisión}}</ref><ref name="JacksonEaton20122">{{Cita publicación|autores=Jackson JR, Eaton WW, Cascella NG, Fasano A, Kelly DL|título=Neurologic and psychiatric manifestations of celiac disease and gluten sensitivity|publicación=Psychiatr Q|volumen=83|número=1|páginas=91–102|año=Mar 2012|pmid=21877216|pmc=3641836|doi=10.1007/s11126-011-9186-y|tipo=Revisión}}</ref> Els símptomes neurològics poden ser l'única manifestació de la sensibilitat al [[gluten]], en absència de símptomes digestius o d'un altre tipus. |
||
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1016%2Fj.spen.2017.02.001 10.1016/j.spen.2017.02.001]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28779865 28779865].</ref><ref name="JacksonEaton2012"> ''Falta indicar la publicació |
|||
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1007%2Fs11126-011-9186-y 10.1007/s11126-011-9186-y]. [[PubMed|PMC]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3641836 3641836]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21877216 21877216].</ref> Els símptomes neurològics poden ser l'única manifestació de la sensibilitat al [[gluten]], en absència de símptomes digestius o d'un altre tipus. |
|||
Altres causes de disàrtria poden ser la intoxicació amb alcohol, les pròtesis dentals mal ajustades o els efectes secundaris de certs medicaments, com a narcòtics, fenitoína o carbamazepina. |
Altres causes de disàrtria poden ser la intoxicació amb alcohol, les pròtesis dentals mal ajustades o els efectes secundaris de certs medicaments, com a narcòtics, fenitoína o carbamazepina. |
||
Revisió del 18:46, 9 jul 2018
| Tipus | trastorn motor del llenguatge i símptoma neurològic i fisiològic  |
|---|---|
| Especialitat | neurologia, neuropsicologia i logopèdia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | MA80.2 |
| CIM-10 | R47.1 |
| CIM-9 | 784.5 |
| CIAP | N19 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 4015 |
| MedlinePlus | 007470 |
| MeSH | D004401 |
| UMLS CUI | C0013362 |
La disàrtria (del grec dis, "malfunció"; i artros, "articulació") comprèn un grup d'alteracions de la parla d'origen neurològic. Comprèn les alteracions motores d'un o més dels mecanismes de la respiració, la fonació, l'articulació, la ressonància i la prosòdia. La disàrtria comporta una alteració en l'articulació de les paraules. S'atribueix a una lesió del sistema nerviós central i perifèric. Es distingeix d'una afàsia motora en què no és un trastorn del llenguatge, sinó del parla; és a dir, el pacient manifesta dificultats associades amb l'articulació de fonemes.[1]
Classificació
- Disàrtria bulbar: Causada per una lesió en el bulb raquidi, afecta als nuclis de l'aparell oro-linguo-faringi.
- Disàrtria pseudobulbar: La lesió es localitza en les vies corticobulbares, que uneixen l'escorça cerebral, que envia els estímuls voluntaris, amb els centres del bulb raquidi. Es pot deure a infarts lacunares o a malalties com l'esclerosi lateral amiotrófica (ELA).
- Disàrtria cerebel·losa: Es deu a afectació del cerebel, òrgan important en la coordinació del moviment corporal. En aquest cas es dóna un parla escandida.
- Disàrtria parkinsoniana: La que es dóna en el context d'una Malaltia de Parkinson o en altres síndromes parkinsonianes
Etiologia
Hi ha moltes causes potencials de disàrtria. Pot ser el resultat d'un dany cerebral a causa d'una lesió cerebral, un tumor cerebral, la demència, l'esclerosi múltiple, la malaltia de Parkinson i l'accident cerebrovascular.[2]
També pot ser causada per danys en els nervis dels músculs implicats en la parla, com un traumatisme facial o cervical, o cirurgies per tractar el càncer de cap i coll. Certes malalties neuromusculars poden provocar disàrtria, com la paràlisi cerebral, la distròfia muscular, la miastenia greu o l'esclerosi lateral amiotrófica (ELA).
S'ha documentat l'associació de la disàrtria amb la malaltia celíaca o la sensibilitat al gluten no celíaca no diagnosticades i la millorança amb la retirada del gluten de la dieta.[3][4] Els símptomes neurològics poden ser l'única manifestació de la sensibilitat al gluten, en absència de símptomes digestius o d'un altre tipus.
Altres causes de disàrtria poden ser la intoxicació amb alcohol, les pròtesis dentals mal ajustades o els efectes secundaris de certs medicaments, com a narcòtics, fenitoína o carbamazepina.
Quadre clínic
L'afectat per disàrtria pot produir sons inexistents en la seva llengua habitual lloc que no articula correctament. Entre els símptomes que presenta destaca: emissions més automàtiques, context conversacional, veu forçada, respiració irregular i poc coordinada, articulació de les paraules defectuosa, ritme lent, i alteració del to i volum del parla.
Diagnòstic diferencial
El diagnòstic diferencial s'ha de fer, entre unes altres, amb les següents alteracions: apràxia verbal, afàsia motriu i dislalia.
Tractament
En la rehabilitació ha de participar un equip multidisciplinari compost, almenys, per: neuròleg, logopeda, fisioterapeuta, fonoaudiólogo, terapeuta ocupacional.
Referències
- ↑ Darley, Frederic L; Aronson, Arnold E; Brown, Joe R. Alteraciones motrices del habla (Alteracions motrius de la parla) (en castellà). Buenos Aires: Panamericana, 1978.
- ↑ Error en el títol o la url.«».
- ↑ «Neurological Complications of Gastrointestinal Disease.». Semin Pediatr Neurol, 24, 1, febrero 2017, pàg. 43-53. 10.1016/j.spen.2017.02.00128779865.
- ↑ «Neurologic and psychiatric manifestations of celiac disease and gluten sensitivity». Psychiatr Q, 83, 1, Mar 2012, pàg. 91–102. 10.1007/s11126-011-9186-y218772163641836.
Vegeu també
Bibliografia
- Darley FL, Aronson AE, Brown JR. Alteracions motrius del parla. Buenos Aires: Panamericana; 1978.