Borrelia burgdorferi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
És una dels bacteris patògens que pot sobreviure sense ferro, substituint tots els enzims de la família ferro-sulfuro amb [[Enzim|enzims]] que contenen manganès, evitant el problema que tenen molts bacteris patògens per aconseguir el ferro. |
És una dels bacteris patògens que pot sobreviure sense ferro, substituint tots els enzims de la família ferro-sulfuro amb [[Enzim|enzims]] que contenen manganès, evitant el problema que tenen molts bacteris patògens per aconseguir el ferro. |
||
== Aspectes clínics de la infecció == |
|||
== Cicle zoonótico == |
|||
[[Fitxer:Ciclo_de_la_garrapata_con_espiroqueta.jpg|miniatura|308x308px|L'eclosió dels ous dóna lloc a les larves de paparra. La larva s'alimenta d'un reservorio animal vertebrat infectat per la espiroqueta, així la larva adquireix la espiroqueta i muda a nimfa. Una vegada convertida en nimfa i contenint la espiroqueta, s'alimenta d'un nou hoste que encara no porta la espiroqueta en el seu organisme. D'aquesta forma, a més de transmetre la espiroqueta al nou hoste, aconsegueix créixer més per mudar a l'estadi final d'adult. El pas que completa el cicle és la deposició d'ous per la femella adult. Els ous no han adquirit la espiroqueta de la mare.]] |
|||
El cicle de transmissió i manteniment en el mitjà natural de ''B. burgdorferi'' és complex, involucra àcars hematófagos com a vectors, i [[rosegadors]] de petita grandària, [[Múrids|múridos]] i [[Cricètids|cricétidos]] com [[Reservori natural|reservorios.]] Les espècies de paparres del gènere Ixodes, I. ricinus a Europa i Àsia, i ''I. scapularis'' (sinònim ''I. dammini'') a Amèrica del Nord són els vectors de transmissió coneguts, i són les que poden transmetre la malaltia a l'ésser humà, especialment les [[Nimfa (biologia)|nimfes.]]<ref> ''Falta indicar la publicació |
|||
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1016%2Fj.pt.2017.12.006 10.1016/j.pt.2017.12.006]. [[ISSN]]: [//www.worldcat.org/issn/1471-4922 1471-4922]. [[PubMed|PMC]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5879012 5879012]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29336985 29336985].</ref> Adquireixen la infecció en alimentar-se de la sang un animal infectat, generalment un rosegador durant el estadío [[Larva|larvario.]] La infecció pot produir-se en qualsevol estadío de desenvolupament de les paparres, des de les [[Larva|larves]] fins als adults, i persisteix a través de les fases de creixement, però no totes les paparres que ingereixen sang infectada acaben sent vectors de la borreliosis de Lyme. |
|||
| ⚫ | |||
El cicle s'inicia quan una larva de ''Ixodes'' parasita un rosegador infectat. Les espiroquetas sobreviuen a la digestió i romanen en l'intestí mitjà, on passen l'hivern, fins que en la primavera següent la larva aconsegueix el estadío de nimfa. A partir de llavors, s'inicia la seva replicació en l'intestí, migran al hemocele i des d'allí aconsegueixen les [[Glàndula salival|glàndules salivals.]] És llavors quan la paparra pot transmetre el bacteri amb la seva saliva a un altre animal. |
|||
Article principal: ''[[Malaltia de Lyme]]'' |
|||
La malaltia de Lyme és una patologia sistèmica provocada per diferents espècies de ''Borrelia'' que són transmeses per paparres del gènere ''Ixodes.'' Els agents causants d'aquesta malaltia són ''B. burgdorferi,'' ''B. garinii'' i ''B. afzelii'' . Afecta, sobretot, a la pell, el sistema nerviós, el cor i les articulacions. El seu principal símptoma és l'aparició d'una lesió cutània, anomenada ''eritema migrans,'' entre set i nou dies des que es produeix la picada de la paparra. L'eritema sol desaparèixer després d'unes setmanes fins i tot sense ser tractat, encara que pot reaparèixer on es va produir la picada o en llocs distants. |
|||
Encara que algunes ''Borrelia'' patògenes poden infectar a la descendència mitjançant transmissió transovarial, —a través dels ous, en el cas de les paparres—, això no ocorre amb ''B. burgdorferi'' s.s. pel que cada generació de paparres ha d'adquirir la infecció ''de novo''. |
|||
Si no es tracta la malaltia o si s'administra un tractament inadequat, poden aparèixer símptomes més greus com artritis , miocarditis o meningitis , com a conseqüència de la disseminació del bacteri cap a les articulacions, el cor o el sistema nerviós, respectivament. |
|||
Les paparres adultes no són necessàries per al manteniment de B. burgdorferi en la naturalesa, ja que s'alimenten predominantment de la sang d'animals grans, com el cérvol, incompetents per albergar ''B. burgdorferi.'' No obstant això, indirectament, els cérvols ajuden al manteniment del cicle enzoótico, ja que d'ells depèn l'èxit reproductiu de les paparres adultes, que s'alimenten i aparien sobre ells. |
|||
=== Febres recurrents === |
|||
Els reservorios són els ratolins de camp. ''[[Ratolí de potes blanques|Peromyscus leucopus]]'', el ratolí de peus blancs, es considera el principal reservorio de ''B. burgdorferi'' en el nord-est d'Estats Units, mentre a Europa aquesta funció la compleixen diverses espècies del gènere ''[[Apodemus]]''.<ref> ''Falta indicar la publicació |
|||
Article principal: ''[[Febre recurrent]]'' |
|||
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1099%2F00222615-31-1-72 10.1099/00222615-31-1-72]. [[ISSN]]: [//www.worldcat.org/issn/0022-2615 0022-2615].</ref><ref> ''Falta indicar la publicació |
|||
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1093%2Finfdis%2F165.3.479 10.1093/infdis/165.3.479]. [[ISSN]]: [//www.worldcat.org/issn/0022-1899 0022-1899].</ref> |
|||
Les infeccions per moltes espècies de ''Borrelia'' es caracteritzen per les febres recurrents, distingint dues formes principals: les epidèmiques, transmeses per polls, i les endèmiques, transmeses per paparres. |
|||
Se sap que algunes aus poden adquirir la infecció, i transmetre les espiroquetas a les larves de paparra de forma viable, però a diferència dels ratolins, en elles la infecció és episódica, decau i desapareix al poc temps, encara que poden ser reinfectadas successivament. No hi ha una relació evident entre el parentiu i l'efectivitat per transmetre la zoonosis. Així, mentre que la [[Griva americana|merla americana]] manté la infecció prop de dos mesos, la [[merla]] comuna, un au del mateix gènere, no és susceptible.<ref> ''Falta indicar la publicació |
|||
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.3201%2Feid0602.000205 10.3201/eid0602.000205].</ref> |
|||
Aquestes febres recurrents es produeixen quan el bacteri, transmesa per un artròpode infectat, aconsegueix el torrent sanguini del mamífer. Després d'un període d'incubació de 4 a 18 dies en què es pot arribar a nivells de <sup>10</sup> ago bacteris per mil·lilitre de sang, apareixen els primers símptomes de la malaltia. Els símptomes més freqüents, que solen persistir durant un període d'entre 3 i 7 dies, són esgarrifances, febre, mals de cap i cansament. A continuació, es dóna un període afebril de 5 a 10 dies després del qual pot haver-hi un nou episodi simptomàtic. Les recaigudes són conseqüència del mecanisme de variació antigènica de què disposen les diferents espècies de ''Borrelia,'' que els permet evadir la resposta immune . |
|||
L'ésser humà és, actualment, un hoste accidental i un ''cul de sac'' en el cicle de de ''B. burdgdorferi.'' Encara que alguns mitjans afirmen que la malaltia pot transmetre's d'una mare als seus fills durant la gestació, aquesta hipòtesi manca d'evidència epidemiològica. Tots els estadis de les paparres poden alimentar-se de la sang d'humans, però només les nimfes i els imagos poden transmetre la infecció. Les mascotes són també hostes accidentals i no formen part del cicle zoonótico. |
|||
''Borrelia recurrentis,'' responsable de la forma més greu d'aquesta patologia, és l'única bacteri del gènere que és transmesa per polls. La taxa de mortalitat associada a les infeccions per aquest bacteri en absència de tractament és del 40%, mentre que les infeccions provocades per espècies transmeses per paparres no solen provocar la mort. En tots dos casos, les infeccions es poden tractar amb antibiòtics , disminuint la taxa de mortalitat associada a ''B. recurrentis'' fins a un 5% ia nivells fins i tot més baixos si el bacteri és transmesa per una paparra. |
|||
| ⚫ | |||
== Galeria == |
|||
[[File:SpirochaeteSchemamobilityFL.jpg|center|miniatura|400x400px|'''Disposició dels flagels en bacteris del gènere ''Borrelia.''''' Els flagels es troben en l'espai periplasmàtic, ancorats als dos extrems de la membrana interna i envoltant el cilindre protoplasmàtic. '''1''' Membrana externa, '''2''' cilindre protoplasmàtic, '''3''' zona on els flagells de tots dos pols es superposen, '''4''' extrem on es troben ancorats els flagels.|alt=]] |
|||
L'agent causal de la malaltia de Lyme, també coneguda com borreliosis de Lyme, es va donar a conèixer pocs anys després que en 1976 s'iniciés un brot del que semblava [[artritis reumatoide]] juvenil, en la localitat de Lyme ([[Connecticut]], EE.UU.). Algunes de les manifestacions de la malaltia es coneixien amb anterioritat a Europa sota diferents noms: [[eritema]] crònic migratori, síndrome de Bannwarth o acrodermatitis crònica atrófica. L'aïllament d'una ''Borrelia'' dirigit per ''Burgdorfer et''<ref> ''Falta indicar la publicació |
|||
| ⚫ | |||
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.7043737 10.1126/science.7043737]. [[ISSN]]: [//www.worldcat.org/issn/0036-8075 0036-8075]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7043737 7043737].</ref> a l'en 1981 a la qual es va dir ''B. burgdorferi'', a partir de nimfes de ''Ixodes'' ''scapularis'' i de pacients amb borreliosis de Lyme primerenca, va aclarir de manera definitiva l'etiologia d'aquesta malaltia. |
|||
{{Referències }} |
|||
== Bibliografia == |
|||
{{wikispecies|Leptospira}} |
|||
La paparra comença el seu període d'alimentació a la fi de primavera i durant l'estiu; és per això pel que la majoria dels casos de borreliosis de Lyme es presenten en aquesta època. |
|||
Després de produir-se la infecció pels mecanismes descrits en el cicle zoonótico, la [[lipoproteïna]] ''Vls'' experimenta una variació antigénica durant les primeres fases de la malaltia. Aquestes variants de la proteïna expressades durant la infecció desencadenen la [[Inflamació|resposta inflamatoria]] i activen diferents tipus cel·lulars: activen el [[Sistema del complement|complement]] i es tornen resistents al [[Seroteràpia|sèrum]]. |
|||
A més, ''B. burgdorferi'', una vegada en l'organisme del vertebrat (per exemple, ratolí), facilita la seva disseminació mitjançant la seva unió al [[Plasmina|plasminógeno]] i activadores d'aquest. |
|||
== Mecanisme d'evasió de la resposta immunitària == |
|||
[[Fitxer:Sistema_Vls.jpg|miniatura|306x306px|Sistema ''Vls'' de variació antigénica en ''B. burgdorferi'': 15 ''cassettes'' de silenciamiento ''upstream'' de la regió ''VlsE.'' Cada ''cassette'' està flanquejat per repeticions directes de 17 parells de bases, igual que la regió central ''de VlsE'', formada per 570 parells de bases. Els ''cassettes'' són homòlegs a la regió central de ''Vls''.]] |
|||
''B. burgdorferi'' utilitza un sistema de variació antigénica que evadeix la resposta immune adaptativa per aconseguir persistir en l'hoste. El bacteri aconsegueix evadir els anticossos del [[Sistema immunitari|sistema immune]] a través de ''VlsE.'' VlsE és una lipoproteïna de 35 [[Unitat de massa atòmica|kDa]] que sofreix un fenomen de variació antigénica mitjançant la [[Recombinació genètica|recombinació]] de seqüències de ''casettes'' de silenciamiento a la regió del [[locus]] d'expressió de ''VlsE''. |
|||
El sistema Vls (variable protein-like sequence) va ser descobert per ''Norris et'' al.<ref> ''Falta indicar la publicació |
|||
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1016%2FS0092-8674%2800%2980206-8 10.1016/S0092-8674(00)80206-8].</ref> Aquest sistema de variació antigénica crea una gran varietat de [[Determinant antigènic|epítopos]] de la lipopotreína VlsE de la membrana externa cel·lular durant la infecció del vertebrat. |
|||
El sistema ''Vls'' va ser primer descrit en el cep B31 de burgdorferi; es localitza en lp28-1, un dels múltiples [[Plasmidi|plasmidis]] de ''burgdorferi'', i consisteix en el locus d'expressió de ''VlsE'' i una sèrie de 15 ''cassettes'' de silenciamiento directament ''upstream'' (riu amunt) de ''VlsE.'' Aquests ''cassettes'' de silenciamiento són elevadament homòlegs als 570bp (paris de bases) centrals de dita locus ''VlsE.'' Aquesta regió central de VlsE i cadascun dels ''cassettes'' de silenciamiento estan flanquejats per idèntiques repeticions directes de 17bp que molt probablement contribueixin a la conversió gènica: la seqüència d'ADN en el ''locus'' d'expressió ''VlsE'' canvia, mentre que la seqüència de cada cassette es manté constant. |
|||
El fenomen de conversió gènica que ''B. burgdorferi'' experimenta en el locus VlsE del plasmidi lp28-1 fa que la seqüència d'aminoàcids en la superfície variï (diferents epítopos de ''VlsE'' en la membrana externa) i per punt, li confereixi un avantatge adaptatiu que li permet passar desapercebuda enfront del sistema immune. |
|||
El sistema de recombinació de VlsE ha estat observat únicament en el ratolí i el conill com a models d'infecció: la variació antigénica comença 4 dies després de la infecció del ratolí i produeix la desaparició de ''VlsE'' parental en ''B. burgdorferi'' als 28 dies una vegada produïda la infecció. |
|||
El sistema immune adaptatiu del ratolí reconeix VlsE com a [[antigen]] i els [[Anticòs|anticossos]] generats contra el ''VlsE'' parental presenten una capacitat d'unió més baixa contra les variants de ''VlsE'' produïdes després de la infecció del ratolí. A més, s'ha comprovat que la velocitat de recombinació de ''VlsE'' és més ràpida en ratolins inmunocompetentes que en aquells que són inmunodeficientes. |
|||
''B. burgdorferi'' no disposa d'alguns gens de reparació de l'ADN que estan implicats en la variació antigénica d'altres bacteris, no obstant això, sí s'ha observat que RuvA i ''RuvB'' són els únics gens que es requereixen per a una conversió eficient de VlsE: mutacions en algun d'aquests dos gens fan que es redueixi greument la recombinació de ''VlsE'' i com a conseqüència, la infectividad en ratolins inmunocompetentes. |
|||
== Transmissió horitzontal de gens == |
|||
La transmissió horitzontal de gens, —HGT, horitzontal gene transmission per les seves sigles en anglès— sembla ser un fenomen que permet l'adaptació en les poblacions de ''B. burgdorferi.'' Probablement, sigui la responsable, almenys en part, de la diversitat genètica oposada en els seus plasmidis, alguna cosa que va ser suggerit per ''Casjens et al''.<ref> ''Falta indicar la publicació |
|||
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[ISSN]]: [//www.worldcat.org/issn/0950-382X 0950-382X]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10672174 10672174].</ref> |
|||
Un mecanisme potencial per l'entre cèl·lules de ''B. burgdorferi'' és la transducción de [[Bacteriòfag|bacteriòfags.]] ϕBB-1 és el bacteriòfag millor caracteritzat, que empaqueta membres de la família de plasmidis cp32. ϕBB-1 és capaç de transducir cp32 (plasmidi) entre cèl·lules de B. burgdorferi del mateix cep i de diferents ceps ''[[in vitro]]'', encara que amb major eficiència entre aquelles que són del mateix cep. Encara que el paper de ϕBB-1 en el moviment d'ADN entre la mateixa o diferents ceps de ''B. burgdorferi'' no està encara definit, és més probable que la transducción ocorri en la paparra (actuant com a vector), ja que la espiroqueta es troba en elevada densitat en comparació de la qual trobem quan la infecció es dóna en un vertebrat (ratolí, conill, esquirol...). La transducción de cp32 a través de ϕBB-1 és la millor caracteritzada i probablement no sigui l'únic mitjà de HGT. Aquells fragments d'ADN transferits per ''HGT'' solen ser petits, encara que els plasmidis de la família cp32 són una clara excepció a aquesta regla, ja que es transducen al complet. |
|||
Així i tot, els esdeveniments de ''HGT'' resulten rars en general i gairebé inexistents en el cromosoma. La baixa taxa de ''HGT'' en ''Borrelia'' implica que la majoria o tots els gens que mostren una diversitat alélica es troben sota selecció estabilitzadora. A més s'ha observat que la família de plasmidis cp32 es transducen molt més ràpid que altres parts del genoma de ''burgdorferi'' i com a conseqüència, no es @esperar la variació gènica de cp32 estigui en desequilibri de ligamiento amb la resta del genoma. |
|||
| ⚫ | |||
* Escudero-Nieto, Raquel et al (2005) «Malalties produïdes per ''Borrelia».'' ''Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica.'' doi: 10.1157/13073150 |
* Escudero-Nieto, Raquel et al (2005) «Malalties produïdes per ''Borrelia».'' ''Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica.'' doi: 10.1157/13073150 |
||
* Radolf, Justin D. et al (2012) «Of ticks, mice and men: understanding the dual-host lifestyle of Lyme disease spirochaetes». ''Microbiology Nature Reviews.'' doi:10.1038/nrmicro2714 |
* Radolf, Justin D. et al (2012) «Of ticks, mice and men: understanding the dual-host lifestyle of Lyme disease spirochaetes». ''Microbiology Nature Reviews.'' doi:10.1038/nrmicro2714 |
||
*{{cita publicación |apellido=Aguero-Rosenfeld |nombre=Maria E. ''et al.'' |título=Diagnosis of Lyme Borreliosis |año=2005 |publicación=Clinical Microbiology Reviews |volumen=18 |número=3 |páginas=484-509 |DOI= 10.1128/CMR.18.3.484-509.2005}} |
|||
{{listaref}} |
|||
*{{cita libro |apellido=Caimano |nombre=Melissa |título=Prokaryotes |idioma=inglés |edición=3ª |año=2006 |editor=Martin Dworkin |editorial=Springer |ubicación=Minneapolis, EE. UU. |DOI=10.1007/0-387-30747-8_9 |capítulo=The Genus Borrelia |páginas=235-293}} |
|||
*{{cita libro |apellido=Koneman|nombre=Elmer W. ''et al.'' |título=Diagnóstico microbiológico, Texto y Atlas en color |idioma=español |edición=6ª |año=2008 |editorial=Editorial Médica Panamericana |ubicación=Buenos Aires, Argentina |isbn=978-950-06-0895-4 |capítulo=20 |páginas=1085-1086}} |
|||
*{{cita publicación |apellido=Kraiczy |nombre=Peter |título=Hide and seek: How Lyme Disease Spirochetes Overcome Complement Attack |año=2016 |publicación=Frontiers in Immunology |volumen=7 |páginas=386 |DOI=10.3389/fimmu.2016.00385}} |
|||
*{{cita publicación |apellido=Radolf |nombre=Justin D. ''et al.'' |título=Of ticks, mice and men: understanding the dual-host lifestyle of Lyme disease spirochaetes |año=2012 |publicación=Nature Reviews Microbiology |volumen=10 |número=2 |páginas=87-99 |DOI=10.1038/nrmicro2714}} |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs =={{Commonscat}} |
||
* '''Microbiología clínica''' (''on-line''). [http://requenarolania.wixsite.com/jmr-miclin/tema-22-espiroquetas Tema 22. Espiroquetas] |
|||
* [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?id=138 NCBI Borrelia Taxonomy Browser] |
* [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?id=138 NCBI Borrelia Taxonomy Browser] |
||
* [http://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Borrelia Borrelia Microbe Wiki Page] |
* [http://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Borrelia Borrelia Microbe Wiki Page] |
||
* [https://web.archive.org/web/20090627232326/http://cmr.jcvi.org/tigr-scripts/CMR/GenomePage.cgi?database=gbb Borrelia burgdoferi B31 Genome Page] |
* [https://web.archive.org/web/20090627232326/http://cmr.jcvi.org/tigr-scripts/CMR/GenomePage.cgi?database=gbb Borrelia burgdoferi B31 Genome Page] |
||
{{Bases de dades taxonòmiques}} |
|||
{{autoritat}} |
|||
[[Categoria:Zoonosis]] |
|||
[[Categoria:Eubacteris]] |
|||
== Enllaços externs == |
|||
Revisió del 15:25, 13 març 2019
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Borrelia burgdorferi és una espècie de bacteri de la classe Spirochaetes i del gènere Borrelia. És l'agent causant de la malaltia de Lyme, una malaltia zoonótica transmesa per paparres del gènere Ixodes. Borrelia burgdorferi porta el seu nom en honor a l'investigador Willy Burgdorfer que la va aïllar en 1982 per primera vegada.
És una dels bacteris patògens que pot sobreviure sense ferro, substituint tots els enzims de la família ferro-sulfuro amb enzims que contenen manganès, evitant el problema que tenen molts bacteris patògens per aconseguir el ferro.
Aspectes clínics de la infecció
Malaltia de Lyme
Article principal: Malaltia de Lyme
La malaltia de Lyme és una patologia sistèmica provocada per diferents espècies de Borrelia que són transmeses per paparres del gènere Ixodes. Els agents causants d'aquesta malaltia són B. burgdorferi, B. garinii i B. afzelii . Afecta, sobretot, a la pell, el sistema nerviós, el cor i les articulacions. El seu principal símptoma és l'aparició d'una lesió cutània, anomenada eritema migrans, entre set i nou dies des que es produeix la picada de la paparra. L'eritema sol desaparèixer després d'unes setmanes fins i tot sense ser tractat, encara que pot reaparèixer on es va produir la picada o en llocs distants.
Si no es tracta la malaltia o si s'administra un tractament inadequat, poden aparèixer símptomes més greus com artritis , miocarditis o meningitis , com a conseqüència de la disseminació del bacteri cap a les articulacions, el cor o el sistema nerviós, respectivament.
Febres recurrents
Article principal: Febre recurrent
Les infeccions per moltes espècies de Borrelia es caracteritzen per les febres recurrents, distingint dues formes principals: les epidèmiques, transmeses per polls, i les endèmiques, transmeses per paparres.
Aquestes febres recurrents es produeixen quan el bacteri, transmesa per un artròpode infectat, aconsegueix el torrent sanguini del mamífer. Després d'un període d'incubació de 4 a 18 dies en què es pot arribar a nivells de 10 ago bacteris per mil·lilitre de sang, apareixen els primers símptomes de la malaltia. Els símptomes més freqüents, que solen persistir durant un període d'entre 3 i 7 dies, són esgarrifances, febre, mals de cap i cansament. A continuació, es dóna un període afebril de 5 a 10 dies després del qual pot haver-hi un nou episodi simptomàtic. Les recaigudes són conseqüència del mecanisme de variació antigènica de què disposen les diferents espècies de Borrelia, que els permet evadir la resposta immune .
Borrelia recurrentis, responsable de la forma més greu d'aquesta patologia, és l'única bacteri del gènere que és transmesa per polls. La taxa de mortalitat associada a les infeccions per aquest bacteri en absència de tractament és del 40%, mentre que les infeccions provocades per espècies transmeses per paparres no solen provocar la mort. En tots dos casos, les infeccions es poden tractar amb antibiòtics , disminuint la taxa de mortalitat associada a B. recurrentis fins a un 5% ia nivells fins i tot més baixos si el bacteri és transmesa per una paparra.
Galeria
Referències
Bibliografia
 |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |
- Escudero-Nieto, Raquel et al (2005) «Malalties produïdes per Borrelia». Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica. doi: 10.1157/13073150
- Radolf, Justin D. et al (2012) «Of ticks, mice and men: understanding the dual-host lifestyle of Lyme disease spirochaetes». Microbiology Nature Reviews. doi:10.1038/nrmicro2714
- Aguero-Rosenfeld, Maria E. et al. «Diagnosis of Lyme Borreliosis». Clinical Microbiology Reviews, 18, 3, 2005, pàg. 484-509.
- Caimano, Melissa. «The Genus Borrelia». A: Martin Dworkin. Prokaryotes. 3ª. Minneapolis, EE. UU.: Springer, 2006, p. 235-293.
- Koneman, Elmer W. et al.. «20». A: Diagnóstico microbiológico, Texto y Atlas en color. 6ª. Buenos Aires, Argentina: Editorial Médica Panamericana, 2008, p. 1085-1086.
- Kraiczy, Peter «Hide and seek: How Lyme Disease Spirochetes Overcome Complement Attack». Frontiers in Immunology, 7, 2016, pàg. 386.
- Radolf, Justin D. et al. «Of ticks, mice and men: understanding the dual-host lifestyle of Lyme disease spirochaetes». Nature Reviews Microbiology, 10, 2, 2012, pàg. 87-99.
== Enllaços externs ==
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borrelia burgdorferi |
- Microbiología clínica (on-line). Tema 22. Espiroquetas