Megacariòcit: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 6: Línia 6:
* Megacariòcit madur (MM): La seva mida oscil·la entre les 50 i les 150 μm. El nucli és polilobulat i el citoplasma és major que el dels seus antecessors. Un MM genera normalment 6 protoplaquetes;<ref>{{ref-publicació|cognom= Hsi, ED |títol= Hemostasis and Thrombosis |publicació= A: Hematopathology E-Book, Chap. 2; Elsevier Health Sciences |pàgines=pp: 60-61 {{ISBN|9780323512312}} |volum= 2017 Set 19; Third Edition |url= https://books.google.es/books?id=IuM2DwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false | llengua= anglès| consulta= 7 febrer 2019|}}</ref> les quals, al seu torn, donen lloc a 6-12 x 10 <sup>3</sup> plaquetes. Després d'alliberar les protoplaquetes i perdre el citoplasma, el nucli del MM s'incorpora a la [[Circulació de la sang|circulació]] i és [[Fagocitosi|fagocitat]] pels [[macròfag]]s [[Alvèol|alveolars]].
* Megacariòcit madur (MM): La seva mida oscil·la entre les 50 i les 150 μm. El nucli és polilobulat i el citoplasma és major que el dels seus antecessors. Un MM genera normalment 6 protoplaquetes;<ref>{{ref-publicació|cognom= Hsi, ED |títol= Hemostasis and Thrombosis |publicació= A: Hematopathology E-Book, Chap. 2; Elsevier Health Sciences |pàgines=pp: 60-61 {{ISBN|9780323512312}} |volum= 2017 Set 19; Third Edition |url= https://books.google.es/books?id=IuM2DwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false | llengua= anglès| consulta= 7 febrer 2019|}}</ref> les quals, al seu torn, donen lloc a 6-12 x 10 <sup>3</sup> plaquetes. Després d'alliberar les protoplaquetes i perdre el citoplasma, el nucli del MM s'incorpora a la [[Circulació de la sang|circulació]] i és [[Fagocitosi|fagocitat]] pels [[macròfag]]s [[Alvèol|alveolars]].


Des d'un altre punt de vista, la megacariopoesi pot ser bàsicament dividida en dues etapes: una primera proliferativa (en la qual augmenta el nombre de cèl·lules que originaran els precursors megacariocítics) i una segona madurativa. Durant aquesta darrera etapa es produeixen els dos fenòmens principals que donaran lloc als MMs, l'[[endomitosi]] nuclear i la maduració citoplasmàtica.<ref>{{ref-publicació|cognom= Tozawa, K; Ono-Uruga, Y; Matsubara, Y |títol= Megakaryopoiesis |publicació=|pàgines=pp: 54-58|volum= 2014 Nov 10; 1 (2) |doi= 10.14345/ceth.14014 |issn= 2288-8217 |url= https://www.e-ceth.org/upload/ceth-1-2-54.pdf | llengua= anglès| consulta= 20 març 2019|}}</ref> Els MMs són la forma més abundant en el moll d'os normal (≥ el 50% de tots els megacariòcits identificables en l'espai medul·lar).
Des d'un altre punt de vista, la megacariopoesi pot ser bàsicament dividida en dues etapes: una primera proliferativa (en la qual augmenta el nombre de cèl·lules que originaran els precursors megacariocítics) i una segona madurativa. Durant aquesta darrera etapa es produeixen els dos fenòmens principals que donaran lloc als MMs, l'[[endomitosi]] nuclear i la maduració citoplasmàtica.<ref>{{ref-publicació|cognom= Tozawa, K; Ono-Uruga, Y; Matsubara, Y |títol= Megakaryopoiesis |publicació= Clin Exp Thromb Hemost |pàgines=pp: 54-58|volum= 2014 Nov 10; 1 (2) |doi= 10.14345/ceth.14014 |issn= 2288-8217 |url= https://www.e-ceth.org/upload/ceth-1-2-54.pdf | llengua= anglès| consulta= 20 març 2019|}}</ref> Els MMs són la forma més abundant en el moll d'os normal (≥ el 50% de tots els megacariòcits identificables en l'espai medul·lar).


La megacariopoesi està regulada per múltiples [[citocines]] i diversos [[factors de creixement]], com -per exemple- la [[trombopoetina]], les [[Interleucina|interleucines]] IL-3, [[Interleucina-6|6]], 11 i 21<ref>{{ref-publicació|cognom= Benbarche S, Strassel C, Angénieux C, Mallo L, ''et al'' |títol= Dual role of IL-21 in megakaryopoiesis and platelet homeòstasis |publicació= Haematologica |pàgines=pp: 637-646|volum= 2017 Abr; 102 (4) |doi= 10.3324/haematol.2016.143958 |pmid= 28057742 |pmc= 5395104 |url= http://www.haematologica.org/content/102/4/637 | llengua= anglès| consulta= 20 març 2019|}}</ref> i el factor de creixement de cèl·lules mare (SCF).<ref>{{ref-publicació|cognom= Guo T, Wang X, Qu Y, Yin Y, ''et al'' |títol= Megakaryopoiesis and platelet production: insight into hematopoietic stem cell proliferation and differentiation |publicació= Stem Cell Investig |pàgines=pp: 3|volum= 2015 Feb 14; 2 |doi= 10.3978/j.issn.2306-9759.2015.02.01 |pmid= 27358871 |pmc= 4923649 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4923649/ | llengua= anglès| consulta= 5 febrer 2019|}}</ref> Entre els factors reguladors negatius es poden destacar el TGF-β i el factor plaquetari 4.<ref>{{ref-publicació|cognom= Pang L, Weiss MJ, Poncz M |títol= Megakaryocyte biology and related disorders |publicació= J Clin Invest |pàgines=pp: 3332–3338|volum= 2005 Des 1; 115 (12) |doi= 10.1172/JCI26720 |pmid= 16322777 |pmc= 1297258 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1297258/ | llengua= anglès| consulta= 5 febrer 2019|}}</ref>
La megacariopoesi està regulada per múltiples [[citocines]] i diversos [[factors de creixement]], com -per exemple- la [[trombopoetina]], les [[Interleucina|interleucines]] IL-3, [[Interleucina-6|6]], 11 i 21<ref>{{ref-publicació|cognom= Benbarche S, Strassel C, Angénieux C, Mallo L, ''et al'' |títol= Dual role of IL-21 in megakaryopoiesis and platelet homeòstasis |publicació= Haematologica |pàgines=pp: 637-646|volum= 2017 Abr; 102 (4) |doi= 10.3324/haematol.2016.143958 |pmid= 28057742 |pmc= 5395104 |url= http://www.haematologica.org/content/102/4/637 | llengua= anglès| consulta= 20 març 2019|}}</ref> i el factor de creixement de cèl·lules mare (SCF).<ref>{{ref-publicació|cognom= Guo T, Wang X, Qu Y, Yin Y, ''et al'' |títol= Megakaryopoiesis and platelet production: insight into hematopoietic stem cell proliferation and differentiation |publicació= Stem Cell Investig |pàgines=pp: 3|volum= 2015 Feb 14; 2 |doi= 10.3978/j.issn.2306-9759.2015.02.01 |pmid= 27358871 |pmc= 4923649 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4923649/ | llengua= anglès| consulta= 5 febrer 2019|}}</ref> Entre els factors reguladors negatius es poden destacar el TGF-β i el factor plaquetari 4.<ref>{{ref-publicació|cognom= Pang L, Weiss MJ, Poncz M |títol= Megakaryocyte biology and related disorders |publicació= J Clin Invest |pàgines=pp: 3332–3338|volum= 2005 Des 1; 115 (12) |doi= 10.1172/JCI26720 |pmid= 16322777 |pmc= 1297258 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1297258/ | llengua= anglès| consulta= 5 febrer 2019|}}</ref>

La trombocitopènia amegacariocítica congènita<ref>{{ref-publicació|cognom= Al-Qahtani, FS |títol= Congenital amegakaryocytic thrombocytopenia: a brief review of the literature |publicació= Clin Med Insights Pathol |pàgines=pp: 25-30|volum= 2010 Jun 4; 3 |pmid= 21151552 |pmc= 2999995 |issn= 1179-5557 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2999995/ | llengua= anglès| consulta= 20 març 2019|}}</ref> i la trombocitèmia essencial (una síndrome mieloproliferativa adquirida)<ref>{{ref-publicació|cognom= Brière, JB |títol= Essential thrombocythemia |publicació= Orphanet J Rare Dis |pàgines=pp: 3|volum= 2007 Gen 8; 2 (1) |pmid= 17210076 |pmc= 1781427 |doi= 10.1186/1750-1172-2-3 |url= https://www.researchgate.net/publication/6591388_Essential_thrombocythemia | llengua= anglès| consulta= 20 març 2019|}}</ref> són malalties greus causades per trastorns de la megacariopoesi i la producció plaquetària.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 00:51, 21 març 2019

Els megacariòcits són cèl·lules lobulades i poliploides de la medul·la òssia responsables de la producció de trombòcits (plaquetes), elements anucleats imprescindibles per a una coagulació normal de la sang i que es formen a partir de fragments del citoplasma dels megacariòcits.[1]

Els megacariòcits deriven de la línia mieloide de les cèl·lules mare hematopoètiques i en el seu procés de desenvolupament (megacariopoesi) es distingeixen tres estadis evolutius:[2]

  • Megacarioblast: Té un nucli bilobulat i la seva mida i morfologia són molt semblants a les d'un limfòcit.
  • Promegacariòcit: Nucli arronyonat amb dos o quatre parells de cromosomes (4 o 8n, respectivament) i un citoplasma molt més gran que el del megacarioblast. Pot arribar a tenir 50 μm de diàmetre.
  • Megacariòcit madur (MM): La seva mida oscil·la entre les 50 i les 150 μm. El nucli és polilobulat i el citoplasma és major que el dels seus antecessors. Un MM genera normalment 6 protoplaquetes;[3] les quals, al seu torn, donen lloc a 6-12 x 10 3 plaquetes. Després d'alliberar les protoplaquetes i perdre el citoplasma, el nucli del MM s'incorpora a la circulació i és fagocitat pels macròfags alveolars.

Des d'un altre punt de vista, la megacariopoesi pot ser bàsicament dividida en dues etapes: una primera proliferativa (en la qual augmenta el nombre de cèl·lules que originaran els precursors megacariocítics) i una segona madurativa. Durant aquesta darrera etapa es produeixen els dos fenòmens principals que donaran lloc als MMs, l'endomitosi nuclear i la maduració citoplasmàtica.[4] Els MMs són la forma més abundant en el moll d'os normal (≥ el 50% de tots els megacariòcits identificables en l'espai medul·lar).

La megacariopoesi està regulada per múltiples citocines i diversos factors de creixement, com -per exemple- la trombopoetina, les interleucines IL-3, 6, 11 i 21[5] i el factor de creixement de cèl·lules mare (SCF).[6] Entre els factors reguladors negatius es poden destacar el TGF-β i el factor plaquetari 4.[7]

La trombocitopènia amegacariocítica congènita[8] i la trombocitèmia essencial (una síndrome mieloproliferativa adquirida)[9] són malalties greus causades per trastorns de la megacariopoesi i la producció plaquetària.

Referències

  1. Patel SR, Hartwig JH, Italiano JE Jr «The biogenesis of platelets from megakaryocyte proplatelets» (en anglès). J Clin Invest, 2005 Des 1; 115 (12), pp: 3348–3354. DOI: 10.1172/JCI26891. PMC: 1297261. PMID: 16322779 [Consulta: 31 gener 2019].
  2. Rivadeneyra, L; Ivani, PC; Schattner, M; Pozner, RG «Así comienza la vida plaquetaria: un viaje desde los megacariocitos medulares a las plaquetas circulantes» (en castellà). Acta Bioquím Clín Latinoam, 2016; 50 (2), pp: 233-245. ISSN: 1851-6114 [Consulta: 1r febrer 2019].
  3. Hsi, ED «Hemostasis and Thrombosis» (en anglès). A: Hematopathology E-Book, Chap. 2; Elsevier Health Sciences, 2017 Set 19; Third Edition, pp: 60-61 ISBN 9780323512312 [Consulta: 7 febrer 2019].
  4. Tozawa, K; Ono-Uruga, Y; Matsubara, Y «Megakaryopoiesis» (en anglès). Clin Exp Thromb Hemost, 2014 Nov 10; 1 (2), pp: 54-58. DOI: 10.14345/ceth.14014. ISSN: 2288-8217 [Consulta: 20 març 2019].
  5. Benbarche S, Strassel C, Angénieux C, Mallo L, et al «Dual role of IL-21 in megakaryopoiesis and platelet homeòstasis» (en anglès). Haematologica, 2017 Abr; 102 (4), pp: 637-646. DOI: 10.3324/haematol.2016.143958. PMC: 5395104. PMID: 28057742 [Consulta: 20 març 2019].
  6. Guo T, Wang X, Qu Y, Yin Y, et al «Megakaryopoiesis and platelet production: insight into hematopoietic stem cell proliferation and differentiation» (en anglès). Stem Cell Investig, 2015 Feb 14; 2, pp: 3. DOI: 10.3978/j.issn.2306-9759.2015.02.01. PMC: 4923649. PMID: 27358871 [Consulta: 5 febrer 2019].
  7. Pang L, Weiss MJ, Poncz M «Megakaryocyte biology and related disorders» (en anglès). J Clin Invest, 2005 Des 1; 115 (12), pp: 3332–3338. DOI: 10.1172/JCI26720. PMC: 1297258. PMID: 16322777 [Consulta: 5 febrer 2019].
  8. Al-Qahtani, FS «Congenital amegakaryocytic thrombocytopenia: a brief review of the literature» (en anglès). Clin Med Insights Pathol, 2010 Jun 4; 3, pp: 25-30. ISSN: 1179-5557. PMC: 2999995. PMID: 21151552 [Consulta: 20 març 2019].
  9. Brière, JB «Essential thrombocythemia» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2007 Gen 8; 2 (1), pp: 3. DOI: 10.1186/1750-1172-2-3. PMC: 1781427. PMID: 17210076 [Consulta: 20 març 2019].

Bibliografia

Enllaços externs