Vés al contingut

Fecundació interna: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
{{massa curt}}
m Amplio article
Línia 1: Línia 1:
La '''fecundació interna''' és la unió d'un [[òvul]] amb un [[espermatozoide]] durant la [[reproducció sexual]] dins del cos femení. Perquè això passi, hi ha d'haver un mètode perquè el mascle introdueixi l'[[esperma]] dins de l'[[Aparell sexual femení|aparell sexual de la femella]]. En [[mamífers]], [[rèptils]], algunes [[Ocells|aus]], alguns [[peixos]] i alguns altres grups d'animals, això es fa mitjançant la [[Coit|copulació]], introduint el [[penis]] o un altre òrgan penetrant a la [[vagina]] o a la [[Cloaca (biologia)|cloaca]].<ref name="Hyman1992">{{ref-llibre|nom=Libbie Henrietta |cognom=Hyman|títol=Hyman's Comparative Vertebrate Anatomy|data=15 de setembre de 1992|editorial=University of Chicago Press|isbn=978-0-226-87013-7 |llengua=anglès}}</ref><ref name="Austin"/> La majoria dels ocells utilitzen el ''«petó cloacal»'' (els dos animals pressionen les seves cloaques mentre es transfereixen els espermatozoides).<ref name=VB /> Les [[Caudats|salamandres]], les [[aranyes]], alguns [[insectes]] i alguns [[mol·luscs]] empren la fertilització interna transferint un [[espermatòfor]] (una càpsula plena d'espermatozous), del [[mascle]] a la [[femella]].
La '''fecundació interna''' és un tipus de [[fecundació]] en què un dels individus introdueix els [[gàmeta|gàmetes]] dins del cos de la parella, usualment la femella. És característica dels animals terrestres, encara que també es produeix en els [[taurons]] i en les [[rajades]] els [[nemàtodes]] i els [[cavallets de mar]]. L'embrió es desenvolupa a l'interior del cos de la mare a partir de substàncies nutritives que aquesta li aporta. L'[[embrió]] que resulta de la fecundació interna es pot desenvolupar per mitjà d'una de les modalitats següents:
; Oviparisme: La femella diposita l'[[ou (biologia)|ou]] a l'exterior i l'embrió es desenvolupa a partir de les reserves de l'ou.
; Ovoviviparisme: L'embrió es desenvolupa a partir de les reserves de l'ou, però l'ou es troba dins del cos de la mare.
; Viviparisme: L'embrió es desenvolupa a l'interior del cos de la mare. Com per exemple els mamífers.


Després de la fecundació, els [[Embrió|embrions]] queden protegits dins d'un [[Ou (biologia)|ou]] en [[Ovípar|organismes ovipars]], o en [[Viviparisme|organismes vivípars]], continuen desenvolupant-se dins de l'aparell sexual de la mare per néixer més tard com a joves vius.
{{esborrany de biologia}}
{{massa curt}}


En alguns animals, com en les [[Porífers|esponges]], la fecundació és interna.

== Mètodes de fecundació interna ==
La [[fecundació]] que es produeix a l'interior del cos femení es denomina ''fertilització interna''. En animals es fa mitjançant les diferents maneres següents:<ref>{{ref-publicació|cognom=Reichard |nom=U.H. |articlee=Monogamy—A variable relationship |publicació=Max Planck Research |volum=3 |pàgina=62–67 |any=2002 |url=https://web.archive.org/web/20110514183645/http://www.mpg.de/1028786/W001_Biology-Medicine_062_067.pdf |format={{PDF}} |llengua=anglès }}</ref><ref name="Barash,Lipton,2001">{{ref-llibre |cognom=Lipton |nom=Judith Eve |cognom2=Barash |nom2=David P. |títol=The Myth of Monogamy: Fidelity and Infidelity in Animals and People |editorial=W.H. Freeman and Company |lloc=San Francisco |any=2001 |isbn=978-0-7167-4004-9|llengua=anglès}}</ref><ref name="Gowaty,Morell,1998">Investigació realitzada per [[Patricia Adair Gowaty]]. Publicat per {{ref-publicació | cognom=Morell |nom=V. | any=1998 | article=Evolution of sex: A new look at monogamy | publicació=Science | volum=281(5385) | pàgina=1982–1983 | doi=10.1126/science.281.5385.1982 | pmid=9767050 |llengua=anglès}}</ref>
*''[[Coit|Copulació]]'',<ref name="Lombardi2012">{{ref-llibre|nom=Julian |cognom=Lombardi|títol=Comparative Vertebrate Reproduction|data=6 de desembre de 2012|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=978-1-4615-4937-6 |llengua0anglès}}</ref> que implica la inserció del [[penis]] o un òrgan penetrant a la [[vagina]] (a la majoria de [[mamífers]]) o a la [[cloaca]] (en [[monotremes]], la majoria de [[rèptils]], algunes [[Ocells|aus]], [[Ascaphus|granotes amb cua]] i alguns [[peixos]], els [[Dinosaures|dinos]]<nowiki/>[[Dinosaures|aure]]<nowiki/>s desapareguts, així com a altres [[Invertebrat|animals invertebrats]]).<ref name="Austin">{{ref-publicació | doi=10.1080/11250008409439463|article = Evolution of the copulatory apparatus| publicació=Bolletino di Zoologia| volum=51(1–2)| pàgina=249–269|any = 1984|cognom = Austin|nom = Colin R.}}</ref><ref name="Diamond">{{ref-llibre|cognom=Diamond|nom=Jared|enllaçautor = Jared Diamond| títol = The Rise and Fall of the Third Chimpanzee| any = 1991 | editorial = Radius |isbn = 978-0091742683| llengua=anglès}}</ref>
*''«Petó cloacal»'', que consisteix en que els dos animals pressionen les seves [[Cloaca|cloaques]] per tal de transferir l'esperma del mascle a la femella. S'utilitza en la majoria dels [[ocells]] i en la [[tuatara]], que no tenen un òrgan penetrant.<ref name=VB>{{ref-llibre |cognom=Romer |nom=Alfred Sherwood|cognom2=Parsons |nom2=Thomas S.|any=1977 |títol=The Vertebrate Body |editorial=Holt-Saunders International |lloc= Philadelphia, PA|pàgina= 396–399|isbn= 978-0-03-910284-5|llengua=anglès}}</ref>
* A través d'''[[Espermatòfor|espermatòfors]]'' (una càpsula que conté [[Espermatozoide|espermatozous]]), col·locada pel mascle a la cloaca de la femella. Normalment, els espermatozoides es troben emmagatzemats en espermateques a la part superior de la cloaca fins que es necessita en el moment de l'oviposió. És usat per algunes espècies de [[Caudats|salamandres]] i [[Tritó (amfibi)|tritons]], pels [[aràcnids]], alguns [[insectes]] i alguns [[mol·luscs]].<ref name="wedell">{{ref-publicació | publicació = BMC Evolutionary Biology | volum = 8 | pàgina = 204 |any=2008 | doi = 10.1186/1471-2148-8-204 | pmc = 2491630 | article = Nuptial gifts fail to resolve a sexual conflict in an insect |nom=Nina |cognom=Wedell |nom2=Tom |cognom2=Tregenza |nom3=Leigh W. |cognom3=Simmons | pmid=18627603 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació | publicació=Proceedings of the Royal Society B |any=2005 | volum = 272(1575) | pàgina = 1877–1884 | doi = 10.1098/rspb.2005.3152 |pmid=16191592 |pmc=1559891 | article = Costly but worthless gifts facilitate courtship |nom=Peter D. |cognom=Sozou |nom2=Robert M. |cognom2=Seymour |llengua=anglès }}</ref>
* En les [[Porífers|esponges]], els espermatozoides són alliberats a l'aigua per fecundar els òvuls; en algunes espècies les femelles alliberen els òvuls a l'aigua ([[fecundació externa]]) i en altres es conserven dins de la femella (fecundació interna).<ref>{{ref-llibre |cognom=Bergquist |nom=Patricia R. |any=1978 |títol=Sponges |lloc=London |editorial=Hutchinson|llengua=anglès}}</ref>

==Expulsió==
En algun moment, s'ha d'expulsar l'òvul o la descendència ja desenvolupada. Hi ha diverses maneres possibles de [[reproducció]]. Tradicionalment es classifiquen de la manera següent:

*''[[Oviparisme]]'', com en la majoria d'[[insectes]] i [[rèptils]], [[monotremes]], [[dinosaures]] i totes les [[Ocells|aus]] que posen [[Ou (biologia)|ous]]. Les cries continuen desenvolupant-se dins de l'ou després de ser posats i eclosionen més tard.<ref>{{ref-llibre |enllaçautor=Thierry Lodé |nom=Thierry |cognom=Lode |any=2001 |títol=Les stratégies de reproduction des animaux |editorial=Eds. Dunod Sciences |lloc=Paris |llengua=anglès}}</ref>
*''[[Viviparisme]]'', com en gairebé tots els [[mamífers]] (com per exemple les [[balenes]], els [[cangurs]] i els [[Ésser humà|humans]]) que viuen amb les seves cries. Els joves en desenvolupament passen proporcionalment més temps dins de l'aparell reproductor femení. Posteriorment, els joves s'alliberen per sobreviure per si sols, amb diferents quantitats d'ajuda dels pares de l'[[espècie]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Blackburn |nom=D. G. |any=2000 |url= https://www.researchgate.net/profile/Daniel_Blackburn3/publication/233720323_Classification_of_the_Reproductive_Patterns_of_Amniotes/links/0c96052d9438d98185000000.pdf |article=Classification of the reproductive patterns of amniotes |publicació=Herpetological Monographs |pàgina=371-377 |format={{PDF}} |llengua=anglès}}</ref>
*''[[Ovoviviparisme]]'', com a la ''[[Thamnophis]]'', la majoria dels [[vipèrids]], i la [[Panerola geganta de Madagascar]]. Els ous (amb closca) romanen dins de l'aparell reproductor femení fins a la seva eclosió.<ref>{{ref-llibre |títol=Biology of Sharks and Their Relatives |cognom=Carrier |nom=J.C. |cognom2=Musick |nom2=J.A. |cognom3=Heithaus |nom3=M.R. |any=2012 |editorial=CRC Press |isbn=978-1439839249 |pàgina=296–301|llengua=anglès}}</ref>

== Referències ==
{{referències}}

{{autoritat}}
{{ORDENA:Fecundacio Interna}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Fecundacio Interna}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Reproducció cel·lular]]
[[Categoria:Reproducció cel·lular]]

Revisió del 20:03, 11 jul 2019

La fecundació interna és la unió d'un òvul amb un espermatozoide durant la reproducció sexual dins del cos femení. Perquè això passi, hi ha d'haver un mètode perquè el mascle introdueixi l'esperma dins de l'aparell sexual de la femella. En mamífers, rèptils, algunes aus, alguns peixos i alguns altres grups d'animals, això es fa mitjançant la copulació, introduint el penis o un altre òrgan penetrant a la vagina o a la cloaca.[1][2] La majoria dels ocells utilitzen el «petó cloacal» (els dos animals pressionen les seves cloaques mentre es transfereixen els espermatozoides).[3] Les salamandres, les aranyes, alguns insectes i alguns mol·luscs empren la fertilització interna transferint un espermatòfor (una càpsula plena d'espermatozous), del mascle a la femella.

Després de la fecundació, els embrions queden protegits dins d'un ou en organismes ovipars, o en organismes vivípars, continuen desenvolupant-se dins de l'aparell sexual de la mare per néixer més tard com a joves vius.

En alguns animals, com en les esponges, la fecundació és interna.

Mètodes de fecundació interna

La fecundació que es produeix a l'interior del cos femení es denomina fertilització interna. En animals es fa mitjançant les diferents maneres següents:[4][5][6]

Expulsió

En algun moment, s'ha d'expulsar l'òvul o la descendència ja desenvolupada. Hi ha diverses maneres possibles de reproducció. Tradicionalment es classifiquen de la manera següent:

Referències

  1. ↑ Hyman, Libbie Henrietta. Hyman's Comparative Vertebrate Anatomy (en anglès). University of Chicago Press, 15 de setembre de 1992. ISBN 978-0-226-87013-7. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Austin, Colin R. «Evolution of the copulatory apparatus». Bolletino di Zoologia, 51(1–2), 1984, pàg. 249–269. DOI: 10.1080/11250008409439463.
  3. ↑ 3,0 3,1 Romer, Alfred Sherwood; Parsons, Thomas S. The Vertebrate Body (en anglès). Philadelphia, PA: Holt-Saunders International, 1977, p. 396–399. ISBN 978-0-03-910284-5. 
  4. ↑ Reichard, U.H. (PDF) (en anglès) Max Planck Research, 3, 2002, pàg. 62–67.
  5. ↑ Lipton, Judith Eve; Barash, David P. The Myth of Monogamy: Fidelity and Infidelity in Animals and People (en anglès). San Francisco: W.H. Freeman and Company, 2001. ISBN 978-0-7167-4004-9. 
  6. ↑ Investigació realitzada per Patricia Adair Gowaty. Publicat per Morell, V. «Evolution of sex: A new look at monogamy» (en anglès). Science, 281(5385), 1998, pàg. 1982–1983. DOI: 10.1126/science.281.5385.1982. PMID: 9767050.
  7. ↑ Lombardi, Julian. Comparative Vertebrate Reproduction. Springer Science & Business Media, 6 de desembre de 2012. ISBN 978-1-4615-4937-6. 
  8. ↑ Diamond, Jared. The Rise and Fall of the Third Chimpanzee (en anglès). Radius, 1991. ISBN 978-0091742683. 
  9. ↑ Wedell, Nina; Tregenza, Tom; Simmons, Leigh W. «Nuptial gifts fail to resolve a sexual conflict in an insect» (en anglès). BMC Evolutionary Biology, 8, 2008, pàg. 204. DOI: 10.1186/1471-2148-8-204. PMC: 2491630. PMID: 18627603.
  10. ↑ Sozou, Peter D.; Seymour, Robert M. «Costly but worthless gifts facilitate courtship» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B, 272(1575), 2005, pàg. 1877–1884. DOI: 10.1098/rspb.2005.3152. PMC: 1559891. PMID: 16191592.
  11. ↑ Bergquist, Patricia R. Sponges (en anglès). London: Hutchinson, 1978. 
  12. ↑ Lode, Thierry. Les stratégies de reproduction des animaux (en anglès). Paris: Eds. Dunod Sciences, 2001. 
  13. ↑ Blackburn, D. G. «Classification of the reproductive patterns of amniotes» (PDF) (en anglès). Herpetological Monographs, 2000, pàg. 371-377.
  14. ↑ Carrier, J.C.; Musick, J.A.; Heithaus, M.R.. Biology of Sharks and Their Relatives (en anglès). CRC Press, 2012, p. 296–301. ISBN 978-1439839249. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fecundació_interna&oldid=21475854»