Malaltia cerebrovascular: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{infotaula malaltia}} Les '''malalties cerebrovasculars''' inclouen una varietat de trastorns mèdics que afecten els vasos sanguinis del ...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 19:11, 24 gen 2020
Tipus | malaltia del sistema nerviós central, malaltia vascular, encefalopatia, central nervous system and retinal vascular disease (en) i malaltia |
---|---|
Especialitat | cardiologia i neurologia |
Patogènia | |
Associació genètica | SPSB4 (en) , IMPA2 (en) , CRYBG1 (en) , HDAC9 (en) , ZFHX3 (en) , ADAMTS2 (en) , ALDH2 (en) i ADAMTS12 (en) |
Causa de | mort cerebral |
Classificació | |
CIM-10 | I60 i I69 |
CIM-9 | 437.9 i 430-438.99 |
CIAP | K91 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 2247 |
MedlinePlus | 000726 |
MeSH | D002561 |
UMLS CUI | C0038454, C0007820 i C0596298 |
DOID | DOID:6713 |
Les malalties cerebrovasculars inclouen una varietat de trastorns mèdics que afecten els vasos sanguinis del cervell (la circulació cerebral). Les artèries que subministren oxigen i nutrients al cervell sovint es danyen o es deformen amb aquests trastorns.[1] La presentació més freqüent de les malalties cerebrovasculars és un ictus isquèmic o un accident isquèmic transitori i, de vegades, un ictus hemorràgic.[1] La hipertensió arterial és el factor de risc més important que contribueix a l’ictus i les malalties cerebrovasculars, ja que pot canviar l’estructura dels vasos sanguinis i donar lloc a aterosclerosi.[2] L’aterosclerosi estreny els vasos sanguinis al cervell, donant lloc a una disminució de la perfusió cerebral. Altres factors de risc que contribueixen a l’ictus són el tabaquisme i la diabetis.[3] Les artèries cerebrals estretes poden provocar un ictus isquèmic, però una pressió arterial elevada contínuament també pot provocar una ruptura dels vasos, provocant un ictus hemorràgic.[4]
Un ictus sol ser d'inici brusc amb un dèficit neurològic - com ara l’hemiplegia (debilitat unilateral), la parèsia, l’afàsia (deteriorament del llenguatge) o l’atàxia (pèrdua de coordinació) - atribuïble a una lesió vascular focal.[5] Els símptomes neurològics es manifesten en pocs segons perquè les neurones necessiten un subministrament continu de nutrients, inclosos la glucosa i l’oxigen, que proporcionen la sang. Per tant, si el subministrament de sang al cervell queda impedit, fallida energètica i les lesions són ràpides.[6]
A més de la hipertensió, també hi ha moltes causes menys comunes de malalties cerebrovasculars, incloent-hi aquelles que són congènites o idiopàtiques i inclouen CADASIL, aneurismes, angiopatia amiloide, malformacions arteriovenoses, fístules i disseccions arterials.[7] Moltes d’aquestes malalties poden ser asimptomàtiques fins que es produeixi un esdeveniment agut, com un ictus.[7] Les malalties cerebrovasculars també poden presentar-se menys freqüentment amb cefalea o convulsions.[8] Alguna d’aquestes malalties poden donar lloc a una demència vascular a causa d’un dany isquèmic al cervell.[9][10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Cerebrovascular disease – Introduction – NHS Choices». www.nhs.uk. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Who Is at Risk for a Stroke? – NHLBI, NIH» (en anglès). www.nhlbi.nih.gov. [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ Prakash, Dibya. Nuclear Medicine: A Guide for Healthcare Professionals and Patients. Springer Science & Business Media, 2014-04-10, p. 142. ISBN 9788132218265.
- ↑ MedlinePlus Encyclopedia Stroke
- ↑ «AccessMedicine | Content». accessmedicine.mhmedical.com. [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ «AccessMedicine | Content». accessmedicine.mhmedical.com. [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ 7,0 7,1 Sabiston textbook of surgery : the biological basis of modern surgical practice. Townsend, Courtney M., Jr.; Beauchamp, R. Daniel; Evers, B. Mark; Mattox, Kenneth L.. 20th. Philadelphia, PA: Elsevier, 2017, p. 1900–1937. ISBN 978-0323299879. OCLC 951748294.
- ↑ Salmela, Michael B; Mortazavi, Shabnam; Jagadeesan, Bharathi D; Broderick, Daniel F; Burns, Judah; Deshmukh, Tejaswini K; Harvey, H. Benjamin; Hoang, Jenny; Hunt, Christopher H «ACR Appropriateness Criteria ® Cerebrovascular Disease». Journal of the American College of Radiology, vol. 14, 5, 2017, pàg. S34–S61. DOI: 10.1016/j.jacr.2017.01.051. PMID: 28473091.
- ↑ Kuźma, Elżbieta; Lourida, Ilianna; Moore, Sarah F.; Levine, Deborah A.; Ukoumunne, Obioha C.; Llewellyn, David J. «Stroke and dementia risk: A systematic review and meta-analysis» (en english). Alzheimer's & Dementia, vol. 0, 11, 2018, pàg. 1416–1426. DOI: 10.1016/j.jalz.2018.06.3061. ISSN: 1552-5260. PMC: 6231970. PMID: 30177276.
- ↑ «Vascular dementia - Causes - NHS Choices». www.nhs.uk. [Consulta: 1r setembre 2015].