Màfia russa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7: Línia 7:
La inestabilitat social generada a principis del [[segle XX]] pel [[Revolució d'Octubre de 1917|procés revolucionàri rus]], va propiciar l'aparició de bandes dels anomenats ''Zhigani'', que pretenien fer front a l'autoritat bolxevic per millorar la seva situació social i tenien un cert component polític.<ref name="LopezMuñoz">{{ref-llibre |cognom=López-Muñoz |nom=Julián |títol=La mafia rusa.Genésis, desarrollo y asentamiento en España |pàgines=28-30 |editorial=Editorial MIdac |any=2017 |url=https://books.google.es/books?id=V-hGDwAAQBAJ&dq |consulta=11 abril 2020}}</ref> La dècada posterior la vida a les presons russes va estar marcada per l'enfrontmaent dels ''zhigani'' amb els ''urki'', que a diferència dels primers no volien abandonar la vida criminal. Es pot dir que la superació d'aquest conflicte va ser possible per l'acceptació d'una ''llei'' o ''codi'' basat en els costums i la tradició de l'època pre-revolucionària, i que otorgaria als membres més respectats un rol d'autoritat moral: els [[vor v zakone]],<ref name="LopezMuñoz" /> ''lladres en la llei'' o ''que segueixen el codi''.<ref name="Galeotti">{{ref-llibre |cognom=Galeotti |nom=Mark |títol=La ley del crimen: Los Vorí V Zakone: la mafia rusa más temible |isbn=9788491874324 |url=https://books.google.es/books?id=gozODwAAQBAJ&dq |consulta=9 abril 2020 |llengua=Castellà}}</ref>
La inestabilitat social generada a principis del [[segle XX]] pel [[Revolució d'Octubre de 1917|procés revolucionàri rus]], va propiciar l'aparició de bandes dels anomenats ''Zhigani'', que pretenien fer front a l'autoritat bolxevic per millorar la seva situació social i tenien un cert component polític.<ref name="LopezMuñoz">{{ref-llibre |cognom=López-Muñoz |nom=Julián |títol=La mafia rusa.Genésis, desarrollo y asentamiento en España |pàgines=28-30 |editorial=Editorial MIdac |any=2017 |url=https://books.google.es/books?id=V-hGDwAAQBAJ&dq |consulta=11 abril 2020}}</ref> La dècada posterior la vida a les presons russes va estar marcada per l'enfrontmaent dels ''zhigani'' amb els ''urki'', que a diferència dels primers no volien abandonar la vida criminal. Es pot dir que la superació d'aquest conflicte va ser possible per l'acceptació d'una ''llei'' o ''codi'' basat en els costums i la tradició de l'època pre-revolucionària, i que otorgaria als membres més respectats un rol d'autoritat moral: els [[vor v zakone]],<ref name="LopezMuñoz" /> ''lladres en la llei'' o ''que segueixen el codi''.<ref name="Galeotti">{{ref-llibre |cognom=Galeotti |nom=Mark |títol=La ley del crimen: Los Vorí V Zakone: la mafia rusa más temible |isbn=9788491874324 |url=https://books.google.es/books?id=gozODwAAQBAJ&dq |consulta=9 abril 2020 |llengua=Castellà}}</ref>


Durant la [[Segona Guerra Mundial]] el règim de [[Ióssif Stalin|Stalin]] va reclutar delinqüents a les presons i camps de treball siberians, fet que contravenia el codi de no col·laborar amb les autoritats, i es va produïr una divisió entre els que s'hi van negar i els que van aliar-se al règim. Aquests últims, considerats uns traïdors, van passar a anomenar-se ''suki'' (Сучья) en l'argot criminal, que literalmet es tradueix com a ''gosses'', ''putes''. En acabar la guerra, els [[Gulag]] van ser l'escenari de l'enfrontament obert entre els dos sectors de presos, en el que es coneix com les ''Guerres dels Suki'' (Сучья война), i que va suposar constants episodis de violència i assassinats.<ref name="DeMiguel" /> A partir de 1953, la [[desestalinització]] va comportar una considerable reducció de la població reclusa, i tot i que el codi ''vori'' va mantenir les seves bases desafiants i salvatges, es va fer permeable a la premissa ''suki'' de col·laborar amb les autoritats si això els suposava algún benefici.<ref name="Galeotti" /> S'havien doncs assentat les bases per a que el crim organitzat rus pogués entrellaçar-se amb la burocràcia corrupta del règim. Durant tota l'[[Leonid Bréjnev|era Bréjnev]] aquestes relacions es van consolidar definitivament, en una societat qen que l'[[economia submergida]] tenia un paper important.<ref name="Moreno" /><ref name="DeMiguel" />
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] el règim de [[Ióssif Stalin|Stalin]] va reclutar delinqüents a les presons i camps de treball siberians, fet que contravenia el seu codi de no col·laborar amb les autoritats, i es va produïr una divisió entre els que s'hi van negar i els que van aliar-se al règim. Aquests últims, considerats uns traïdors, van passar a anomenar-se ''suki'' (Сучья) en l'argot criminal, que literalmet es tradueix com a ''gosses'', ''putes''. En acabar la guerra, els [[Gulag]] van ser l'escenari de l'enfrontament obert entre els dos sectors de presos, en el que es coneix com les ''Guerres dels Suki'' (Сучья война), i que va suposar constants episodis de violència i assassinats.<ref name="DeMiguel" /> A partir de 1953, la [[desestalinització]] va comportar una considerable reducció de la població reclusa, i tot i que el codi ''vori'' va mantenir les seves bases desafiants i salvatges, es va fer permeable a la premissa ''suki'' de col·laborar amb les autoritats si això els suposava algún benefici.<ref name="Galeotti" /> S'havien doncs assentat les bases per a que el crim organitzat rus pogués entrellaçar-se amb la burocràcia corrupta del règim. Durant tota l'[[Leonid Bréjnev|era Bréjnev]] aquestes relacions es van consolidar definitivament, en una societat en que l'[[economia submergida]] tenia un pes important en la vida quotidiana.<ref name="Moreno" /><ref name="DeMiguel" />


Durant els anys setanta i vuitanta, un important nombre de jueus de l'URSS va epoder emigrar als [[Estats Units]],<ref name="krasikov" group="nota">L'emigració jueva de la Unió Soviètica va cap els Estat Units va començar formalment el 1967, quan el Kremlin va relaxar els criteris dels visats de sortida, i va esdevenir massiva a partir de 1974, amb la modificació de l'[[esmena Jackson-Vanik]] ({{citar ref|| |cognom =Krasikov |nom = Sana |títol =''Un estudi desclassificat del KGB il·lumina els primers anys de l'emigració jueva soviètica'' |data =12 desembre 2017 |url=https://forward.com/news/12254/declassified-kgb-study-illuminates-early-years-of-00966/ |consulta = 12 abril 2020}})</ref> i el [[Brooklyn]] novaiorquès va veure néixer en el si de la comunitat russa de [[Brighton Beach]] (la ''Petita Odessa'') els primers passos del crim organitzat rus als Estats Units, que va liderar [[Evsei Agron]].
Durant els anys setanta i vuitanta, un important nombre de jueus de l'URSS va poder emigrar als [[Estats Units]],<ref name="krasikov" group="nota">L'emigració jueva de la Unió Soviètica va cap els Estat Units va començar formalment el 1967, quan el Kremlin va relaxar els criteris dels visats de sortida, i va esdevenir massiva a partir de 1974, amb la modificació de l'[[esmena Jackson-Vanik]] ({{citar ref|| |cognom =Krasikov |nom = Sana |títol =''Un estudi desclassificat del KGB il·lumina els primers anys de l'emigració jueva soviètica'' |data =12 desembre 2017 |url=https://forward.com/news/12254/declassified-kgb-study-illuminates-early-years-of-00966/ |consulta = 12 abril 2020}})</ref> i el [[Brooklyn]] novaiorquès va veure néixer en el si de la comunitat russa de [[Brighton Beach]] (la ''Petita Odessa'') els primers passos del crim organitzat rus als Estats Units, que va liderar [[Evsei Agron]].

Durant l'[[Mikhaïl Gorbatxov|era Gorbatxov]], les autoritats ja admeten (de manera classificada) i investiguen l'existència del crim organitzat com a tal,<ref name="gurov" group="nota">Durant el mandat de Mikhaïl Gorbatxov, les autoritats soviètiques ja palàven oficialment de l'existència del crim organitzat. Així ho afirma el testimoni de l'antic inspector[[Alexander Gurov]], en una documental de l'any 2010.({{ref-web |cognom=Gentelev |nom=Alexander |url=https://catalog.princeton.edu/catalog/10508984 |títol=Thieves by law : the real godfathers of the Russian Mafia |editor=SMS Productions |data=2010 |llengua=rus |format=Audiovisual}})</ref>en un període en que Les mesures econòmiques de la [[perestroika]] es va relaxar el control estatal de les empreses, <ref name="Taibo">{{ref-llibre |cognom=Taibo |nom=Carlos |títol=La disolución de la URSS: una introducción a la crisis terminal del sistema soviético |pàgines=88-91 |editorial=Ronsel Editorial |any=1994 |isbn=9788 488413116 |consulta=12 abril 2020 |enllaçautor=Carlos Taibo |llengua=castellà}}</ref>, fet que hauria facilitat la legalització i el creixement dels negocis operats per aquestes organitzacions criminals.<ref name="DeMiguel" />, que al control del ''mercat negre'' van augmentar la seva presència en d'altres seg,ents estratègics de l'economia russa. Paral·lelament, les noves generacions de [[gàngsters]] russos començaven a adoptar un estil de vida luxós i opulent, amb una important presència pública, que enterrava les antigues maneres d'actuar del ''vori'' de principis de segle.<ref name="siegel">{{ref-llibre |cognom=Siegel |nom=Dina |títol=Traditional Organized Crime in the Modern World: Responses to Socioeconomic Change |pàgines=42 |editorial=Springer Science & Business Media |any=2012 |isbn=9781461432128 |url=https://books.google.es/books?id=pDbnH9tLZi0C&dq |consulta=12 abril 2020 |llengua=anglès}}</ref>

== La gran exxpansió dels anys noranta ==
Amb la caiguda del règim soviètic, la [[dècada de 1990]] va suposar l'auge definitiu de les màfies russes tal i com les entenem modernament. Les diferents faccions i clans van reclutar nous membres, i es va produÏr un increment de les rivalitats i l'extensió de la violència mafiosa.<ref name="riera2" group="nota"> L'any 1993, només a Moscou, es van produïr més de 1400 assassinats. ({{ref-llibre |cognom=Riera |nom=Alejandro |títol=La organizatsja: la mafia rusa, la mafia roja |any=2008}})</ref>
Segons un informe del [[FBI]], L'any 1998 la meitat dels 550 bancs i institucions financeres russes estàven controlades pel crim organitzat.<ref name="siegel" />


{{inacabat|data=abril de 2020}}
{{inacabat|data=abril de 2020}}




== Notes ==
== Notes ==

Revisió del 18:13, 12 abr 2020

Màfia Russa (en rus , Русская мафия , Russkaya Máfiya ), Bratvá (Братва; germandat) o Màfia roja (красная мафия , Krásnaya máfiya ) són noms utilitzats per designar un conjut d'organitzacions del crim organitzat originaris de l'antiga Unió Soviètica.[nota 1] Des de la dissolució del règim soviètic el 1991, aquestes organitzacions es van expandir internacionalment participant de manera destacada en el comerç il·legal de petroli, tràfic de persones, narcotràfic , tràfic d'armes, materials nuclears i blanqueig de capitals.[1] Segons dades de la Secretaria General d'Interpol, a la dècada del 2000 s'estima que aquestes organitzacions disposarien de 160.000 membres, una xifra molt superior a la Màfia italiana o la Yakuza,[2], fet que posaria de relleu el seu origen i operativitat transnacional.[3]

Origen

S'estima que durant el regnat del tsar Pere I, només a Moscou hi havia uns 30000 delinqüents, en el si d'una societat on el 90% de la població vivia en règim de servitud. Durant l'època imperial, les gestes d'alguns d'aquells lladres o bandolers podien consider-se heroïques. Va ser a partir del regnat de la seva filla Elisabet I que s'iniciaren els desterraments a Sibèria per als vori (lladres), fet que és considera clau per entendre l'origen històric del crim organitzat rus,[4] ja que la reclusió i el càstig sempre va implicar la necessitat d'auto-organització. A partir de la segona meitat de segle XVIII, es pot parlar de l'existència d'una subcultura d'aquest vorovskói mir (món dels lladres), que desenvoluparia un argot a partir del llenguatge dels antics comerciants, el fenka, que emprava paraules del rus, el grec o l'Ídix entre d'altres llengües.[5]

L'era soviètica

La inestabilitat social generada a principis del segle XX pel procés revolucionàri rus, va propiciar l'aparició de bandes dels anomenats Zhigani, que pretenien fer front a l'autoritat bolxevic per millorar la seva situació social i tenien un cert component polític.[6] La dècada posterior la vida a les presons russes va estar marcada per l'enfrontmaent dels zhigani amb els urki, que a diferència dels primers no volien abandonar la vida criminal. Es pot dir que la superació d'aquest conflicte va ser possible per l'acceptació d'una llei o codi basat en els costums i la tradició de l'època pre-revolucionària, i que otorgaria als membres més respectats un rol d'autoritat moral: els vor v zakone,[6] lladres en la llei o que segueixen el codi.[7]

Durant la Segona Guerra Mundial el règim de Stalin va reclutar delinqüents a les presons i camps de treball siberians, fet que contravenia el seu codi de no col·laborar amb les autoritats, i es va produïr una divisió entre els que s'hi van negar i els que van aliar-se al règim. Aquests últims, considerats uns traïdors, van passar a anomenar-se suki (Сучья) en l'argot criminal, que literalmet es tradueix com a gosses, putes. En acabar la guerra, els Gulag van ser l'escenari de l'enfrontament obert entre els dos sectors de presos, en el que es coneix com les Guerres dels Suki (Сучья война), i que va suposar constants episodis de violència i assassinats.[4] A partir de 1953, la desestalinització va comportar una considerable reducció de la població reclusa, i tot i que el codi vori va mantenir les seves bases desafiants i salvatges, es va fer permeable a la premissa suki de col·laborar amb les autoritats si això els suposava algún benefici.[7] S'havien doncs assentat les bases per a que el crim organitzat rus pogués entrellaçar-se amb la burocràcia corrupta del règim. Durant tota l'era Bréjnev aquestes relacions es van consolidar definitivament, en una societat en que l'economia submergida tenia un pes important en la vida quotidiana.[3][4]

Durant els anys setanta i vuitanta, un important nombre de jueus de l'URSS va poder emigrar als Estats Units,[nota 2] i el Brooklyn novaiorquès va veure néixer en el si de la comunitat russa de Brighton Beach (la Petita Odessa) els primers passos del crim organitzat rus als Estats Units, que va liderar Evsei Agron.

Durant l'era Gorbatxov, les autoritats ja admeten (de manera classificada) i investiguen l'existència del crim organitzat com a tal,[nota 3]en un període en que Les mesures econòmiques de la perestroika es va relaxar el control estatal de les empreses, [8], fet que hauria facilitat la legalització i el creixement dels negocis operats per aquestes organitzacions criminals.[4], que al control del mercat negre van augmentar la seva presència en d'altres seg,ents estratègics de l'economia russa. Paral·lelament, les noves generacions de gàngsters russos començaven a adoptar un estil de vida luxós i opulent, amb una important presència pública, que enterrava les antigues maneres d'actuar del vori de principis de segle.[9]

La gran exxpansió dels anys noranta

Amb la caiguda del règim soviètic, la dècada de 1990 va suposar l'auge definitiu de les màfies russes tal i com les entenem modernament. Les diferents faccions i clans van reclutar nous membres, i es va produÏr un increment de les rivalitats i l'extensió de la violència mafiosa.[nota 4] Segons un informe del FBI, L'any 1998 la meitat dels 550 bancs i institucions financeres russes estàven controlades pel crim organitzat.[9]


Notes

  1. El terme de Màfia Russa és poc precís per a anomenar el conjunt del crim organitzat post-soviètic, i s'utlitza per abreviar unificadament un conjunt heterodox d'organitzacions en analogia a la utilització del concepte italià de Màfia. Alguns autors diferencien la Màfia russa, que operaria internament a Rússia, de la Mafia roja transnacional amb origen a totes les repúbliques ex-soviètiques. (Riera, Alejandro. La organizatsja: la mafia rusa, la mafia roja. Arcopress, 2008. ISBN 9788496632356 [Consulta: 11 abril 2020]. )
  2. L'emigració jueva de la Unió Soviètica va cap els Estat Units va començar formalment el 1967, quan el Kremlin va relaxar els criteris dels visats de sortida, i va esdevenir massiva a partir de 1974, amb la modificació de l'esmena Jackson-Vanik (Krasikov, Sana. «Un estudi desclassificat del KGB il·lumina els primers anys de l'emigració jueva soviètica», 12-12-2017. [Consulta: 12 abril 2020].)
  3. Durant el mandat de Mikhaïl Gorbatxov, les autoritats soviètiques ja palàven oficialment de l'existència del crim organitzat. Així ho afirma el testimoni de l'antic inspectorAlexander Gurov, en una documental de l'any 2010.(Gentelev, Alexander. «Thieves by law : the real godfathers of the Russian Mafia» (Audiovisual) (en rus). SMS Productions, 2010.)
  4. L'any 1993, només a Moscou, es van produïr més de 1400 assassinats. (Riera, Alejandro. La organizatsja: la mafia rusa, la mafia roja, 2008. )

Referències

  1. Castells, Manuel. L’era de la informació. Economia, societat i cultura. Volum III. Canvi de mil·leni. UOC, 2003, p. 214. ISBN 9788484293200 [Consulta: 11 abril 2020]. 
  2. M. Matskévitch, Igor «La mafia russe en Europe : mythe ou réalité ? (Aspects criminologiques)» (en francès). Revue internationale de droit comparé, 61, 3, 2009, pàg. 611-627 [Consulta: 11 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 Moreno, Francesc Xavier «Mafias y tráficos ilícitos. La mafia rusa.» (en castellà). Quadernos de criminología: revista de criminología y ciencias forenses, 40, 2018, pàg. 32-39. ISSN: 1888-0665.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 De Miguel, Arteaga «Origen histórico y tradición en el crimen organizado ruso». Revista Aequitas, 10, 2017, pàg. 41. ISSN: 2174-9493.
  5. Riera, Alejandro. La organizatsja: la mafia rusa, la mafia roja. Arcopress, 2008, p. 31. ISBN 9788496632356 [Consulta: 11 abril 2020]. 
  6. 6,0 6,1 López-Muñoz, Julián. La mafia rusa.Genésis, desarrollo y asentamiento en España. Editorial MIdac, 2017, p. 28-30 [Consulta: 11 abril 2020]. 
  7. 7,0 7,1 Galeotti, Mark. La ley del crimen: Los Vorí V Zakone: la mafia rusa más temible (en castellà). ISBN 9788491874324 [Consulta: 9 abril 2020]. 
  8. Taibo, Carlos. La disolución de la URSS: una introducción a la crisis terminal del sistema soviético (en castellà). Ronsel Editorial, 1994, p. 88-91. ISBN 9788 488413116 [Consulta: 12 abril 2020]. 
  9. 9,0 9,1 Siegel, Dina. Traditional Organized Crime in the Modern World: Responses to Socioeconomic Change (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012, p. 42. ISBN 9781461432128 [Consulta: 12 abril 2020].