Bacteriocina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Addició de nova informació
Línia 1: Línia 1:
Les '''bacteriocines''' són un subconjunt de proteïnes i [[Pèptid antimicrobià|pèptids antimicrobians]] produïts pels [[Eubacteris|bacteris]].<ref>{{Ref-publicació|article=Bacteriocins — a viable alternative to antibiotics?|url=http://www.nature.com/articles/nrmicro2937|publicació=Nature Reviews Microbiology|data=2013-02|issn=1740-1526|pàgines=95–105|volum=11|exemplar=2|doi=10.1038/nrmicro2937|llengua=en|nom=Paul D.|cognom=Cotter|nom2=R. Paul|cognom2=Ross|nom3=Colin|cognom3=Hill}}</ref><ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Food Biopreservation|url=http://link.springer.com/10.1007/978-1-4939-2029-7|editorial=Springer New York|data=2014|lloc=New York, NY|isbn=978-1-4939-2028-0|doi=10.1007/978-1-4939-2029-7|nom=Antonio|cognom=Galvez|nom2=María José|cognom2=Grande Burgos|nom3=Rosario|cognom3=Lucas López|nom4=Rubén|cognom4=Pérez Pulido}}</ref> Generalment, són petits pèptids de mida inferior a 10 kDA, [[Amfipàtic|amfipàtics]] amb càrrega neta positiva que interaccionen amb les membranes bacterianes provocant la mort cel·lular.<ref>{{Ref-llibre|títol=Antimicrobial Peptides Produced by Bacteria: The Bacteriocins|url=http://link.springer.com/10.1007/978-3-319-28368-5_2|editorial=Springer International Publishing|data=2016|lloc=Cham|isbn=978-3-319-28366-1|pàgines=15–38|doi=10.1007/978-3-319-28368-5_2|llengua=en|nom=Beatriz|cognom=Martínez|nom2=Ana|cognom2=Rodríguez|nom3=Evaristo|cognom3=Suárez}}</ref>
Una '''bacteriocina''' és una [[toxina]] [[Proteïna|proteica]] sintetitzada per un [[bacteri]] per tal d'inhibir el creixement de bacteris similars o pertanyents a [[soca (biologia)|soques]] properes. Encara que existeix controvèrsia, sovint són considerades [[antibiòtic]]s de curt espectre.<ref name=FarkasHimsley1>{{ref-publicació |cognom=Farkas-Himsley |nom=H |article=Bacteriocins--are they broad-spectrum antibiotics? |publicació=Journal Antimicrob. Chemotherapy |volum=6 |exemplar=4 |pàgines=424–6 |data=1980 |pmid=7430010 |doi= 10.1093/jac/6.4.424}}</ref> Són molt diverses estructural, fisiològica i ecològicament.


Les '''bacteriocines''' van ser descobertes per [[André Gratia]] el [[1925]], quan investigava mètodes per matar bacteris. Gratia va anomenar al seu primer descobriment [[colicina]] perquè actuava davant [[Escherichia coli|''E.coli'']].
Les '''bacteriocines''' van ser descobertes per [[André Gratia]] el [[1925]], quan es trobava investigant mètodes per matar bacteris. Gratia va anomenar al seu primer descobriment ''[[colicina]]'' perquè actuava contra ''[[E. coli]]''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gartia|nom=A|article=Sur un remarquable exemple d'antagonisme entre deux souches de coilbacille|publicació=C. R. Seances Soc. Biol. Fil.|url=https://ci.nii.ac.jp/naid/10027104803/en/|data=1925|pàgines=}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Gartia|nom=JP|article=André Gartia: a forerunner in microbial and viral genetics|publicació=Genetics|url=|data=2000|pàgines=471-476|volum=156|pmid=11014798|pmc=|issn=00166731}}</ref>



Les bacteriocines són importants en medicina, ja que solen ser produïdes per espècies no patogèniques que colonitzen el cos humà. Si aquestes desapareixen per alguna causa, s'origina l'oportunitat d'infectar un [[microorganisme]] que habitualment no seria capaç de fer-ho.
En '''alimentació''', s’utilitzen les bacteriocines produïdes per [[bacteris acidolàctics]], els quals són [[Gram positiu]]. Aquests se sintetitzen al [[ribosoma]] i poden tenir una modificació després de la [[Traducció (genètica)|traducció]] i s’alliberen a l’exterior de la cèl·lula. Les bacteriocines causen la destrucció de bacteris que estan estretament relacionats amb el microorganisme productor per tant, en el cas de les bacteriocines produïdes per [[bacteris acidolàctics]], l’activitat antimicrobiana està limitada a altres bacteris [[Gram positiu]].<ref name=":0" /><ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Food Additives: Natural Preservatives|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/B9780123786128004388|editorial=Elsevier|data=2014|isbn=978-0-12-378613-5|pàgines=474–476|doi=10.1016/b978-0-12-378612-8.00438-8|llengua=en|nom=L.|cognom=Angiolillo|nom2=A.|cognom2=Conte|nom3=M.A.|cognom3=Del Nobile}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Bacteriocins produced by lactic acid bacteria: A review|url=http://www.doiserbia.nb.rs/Article.aspx?ID=1450-71881445271V|publicació=Acta periodica technologica|data=2014|issn=1450-7188|pàgines=271–283|exemplar=45|doi=10.2298/APT1445271V|llengua=en|nom=Slavica|cognom=Veskovic-Moracanin|nom2=Dragutin|cognom2=Djukic|nom3=Nurgin|cognom3=Memisi}}</ref><ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Antimicrobial Activity – The Most Important Property of Probiotic and Starter Lactic Acid Bacteria|publicació=Food Technology and Biotechnology|url=https://doaj.org/article/9f77f09ad4b84c478fcacda4e41cd702|data=2010|pàgines=296-307|autor=Kos, Blaženka; Beganović, Jasna; Pavunc, Andreja Leboš; Habjanič, Ksenija; Matošić, Srećko; Šušković, Jagoda|issn=1334-2606}}</ref> Les [[Soca (taxonomia)|soques]] productores tenen un mecanisme d’autoprotecció contra les pròpies bacteriocines.<ref name=":1" /><ref name=":2" /> Se sap que són ineficaces contra patògens [[Gram-negatiu|Gram negatiu]] i [[fongs]].<ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=The Chemistry of Food Additives and Preservatives|url=https://app.knovel.com/hotlink/toc/id:kpCFAP000C/chemistry-food-additives/chemistry-food-additives|edició=|llengua=|data=2012|editorial=John Wiley & Sons|lloc=Chichester, West Sussex, UK|pàgines=338|isbn=9781118274125|autor=Msagati, Titus A. M.}}</ref> El mode d’acció d’aquests compostos bactericides consisteix a destruir l’estructura de la [[bicapa lipídica]] de la [[membrana cel·lular]] del microorganisme, el que causa la pèrdua d’alguns continguts citoplasmàtics. Tot i això, algunes bacteriocines no destrueixen els bacteris susceptibles, sinó que tenen un mode d’acció [[bacteriostàtic]], és a dir, inhibeixen el creixement sense causar la mort.<ref name=":3" />

Les bacteriocines produïdes per [[bacteris acidolàctics]] es classifiquen de la següent manera:<ref name=":0" />

* Classe I o [[lantibiòtics]]: Són petits pèptids sintetitzats al ribosoma que tenen una gran modificació després de la [[Traducció (genètica)|traducció]]. Contenen residus de [[lantionina]] i de [[β-metil lantionina]] i alguns aminoàcids deshidratats. En aquesta classe es troba la [[lacticina]], la [[mersacidina]] i la [[nisina]]. La nisina és l’única bacteriocina acceptada com a conservant i està inclosa a la llista d’additius de la [[Unió Europea]] amb el número E-234.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Larry Branen|nom=Alfred|títol=Food Additives|url=|edició=Second Edition|llengua=|data=2002|editorial=Marcel Dekker|lloc=New York|pàgines=938|isbn=9780824793432}}</ref>
* Classe II: Són petits pèptids termoestables sintetitzats al ribosoma amb la diferència que no són modificats després de la traducció. Hi ha tres subclasses en les quals es troben les bacteriocines similars a la [[pediocina]], les bacteriocines de dos pèptids, com l’[[enterocina]], i les [[bacteriocines circulars]].
* Classe III o [[bacteriolisines]]: Són proteïnes grans i termolàbils amb un mecanisme d’acció diferent de les altres bacteriocines, ja que lisen la cèl·lula mitjançant la hidròlisi de la [[paret cel·lular]]. Un exemple és la [[lisostafina]].


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 18:34, 11 maig 2020

Les bacteriocines són un subconjunt de proteïnes i pèptids antimicrobians produïts pels bacteris.[1][2] Generalment, són petits pèptids de mida inferior a 10 kDA, amfipàtics amb càrrega neta positiva que interaccionen amb les membranes bacterianes provocant la mort cel·lular.[3]

Les bacteriocines van ser descobertes per André Gratia el 1925, quan es trobava investigant mètodes per matar bacteris. Gratia va anomenar al seu primer descobriment colicina perquè actuava contra E. coli.[4][5]


En alimentació, s’utilitzen les bacteriocines produïdes per bacteris acidolàctics, els quals són Gram positiu. Aquests se sintetitzen al ribosoma i poden tenir una modificació després de la traducció i s’alliberen a l’exterior de la cèl·lula. Les bacteriocines causen la destrucció de bacteris que estan estretament relacionats amb el microorganisme productor per tant, en el cas de les bacteriocines produïdes per bacteris acidolàctics, l’activitat antimicrobiana està limitada a altres bacteris Gram positiu.[2][6][7][8] Les soques productores tenen un mecanisme d’autoprotecció contra les pròpies bacteriocines.[6][8] Se sap que són ineficaces contra patògens Gram negatiu i fongs.[9] El mode d’acció d’aquests compostos bactericides consisteix a destruir l’estructura de la bicapa lipídica de la membrana cel·lular del microorganisme, el que causa la pèrdua d’alguns continguts citoplasmàtics. Tot i això, algunes bacteriocines no destrueixen els bacteris susceptibles, sinó que tenen un mode d’acció bacteriostàtic, és a dir, inhibeixen el creixement sense causar la mort.[9]

Les bacteriocines produïdes per bacteris acidolàctics es classifiquen de la següent manera:[2]

  • Classe I o lantibiòtics: Són petits pèptids sintetitzats al ribosoma que tenen una gran modificació després de la traducció. Contenen residus de lantionina i de β-metil lantionina i alguns aminoàcids deshidratats. En aquesta classe es troba la lacticina, la mersacidina i la nisina. La nisina és l’única bacteriocina acceptada com a conservant i està inclosa a la llista d’additius de la Unió Europea amb el número E-234.[10]
  • Classe II: Són petits pèptids termoestables sintetitzats al ribosoma amb la diferència que no són modificats després de la traducció. Hi ha tres subclasses en les quals es troben les bacteriocines similars a la pediocina, les bacteriocines de dos pèptids, com l’enterocina, i les bacteriocines circulars.
  • Classe III o bacteriolisines: Són proteïnes grans i termolàbils amb un mecanisme d’acció diferent de les altres bacteriocines, ja que lisen la cèl·lula mitjançant la hidròlisi de la paret cel·lular. Un exemple és la lisostafina.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bacteriocina
  1. ↑ Cotter, Paul D.; Ross, R. Paul; Hill, Colin «Bacteriocins — a viable alternative to antibiotics?» (en anglès). Nature Reviews Microbiology, 11, 2, 2013-02, pàg. 95–105. DOI: 10.1038/nrmicro2937. ISSN: 1740-1526.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Galvez, Antonio; Grande Burgos, María José; Lucas López, Rosario; Pérez Pulido, Rubén. Food Biopreservation. New York, NY: Springer New York, 2014. DOI 10.1007/978-1-4939-2029-7. ISBN 978-1-4939-2028-0. 
  3. ↑ Martínez, Beatriz; Rodríguez, Ana; Suárez, Evaristo. Antimicrobial Peptides Produced by Bacteria: The Bacteriocins (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2016, p. 15–38. DOI 10.1007/978-3-319-28368-5_2. ISBN 978-3-319-28366-1. 
  4. ↑ Gartia, A «Sur un remarquable exemple d'antagonisme entre deux souches de coilbacille». C. R. Seances Soc. Biol. Fil., 1925.
  5. ↑ Gartia, JP «André Gartia: a forerunner in microbial and viral genetics». Genetics, 156, 2000, pàg. 471-476. ISSN: 00166731. PMID: 11014798.
  6. ↑ 6,0 6,1 Angiolillo, L.; Conte, A.; Del Nobile, M.A.. Food Additives: Natural Preservatives (en anglès). Elsevier, 2014, p. 474–476. DOI 10.1016/b978-0-12-378612-8.00438-8. ISBN 978-0-12-378613-5. 
  7. ↑ Veskovic-Moracanin, Slavica; Djukic, Dragutin; Memisi, Nurgin «Bacteriocins produced by lactic acid bacteria: A review» (en anglès). Acta periodica technologica, 45, 2014, pàg. 271–283. DOI: 10.2298/APT1445271V. ISSN: 1450-7188.
  8. ↑ 8,0 8,1 Kos, Blaženka; Beganović, Jasna; Pavunc, Andreja Leboš; Habjanič, Ksenija; Matošić, Srećko; Šušković, Jagoda «Antimicrobial Activity – The Most Important Property of Probiotic and Starter Lactic Acid Bacteria». Food Technology and Biotechnology, 2010, pàg. 296-307. ISSN: 1334-2606.
  9. ↑ 9,0 9,1 Msagati, Titus A. M.. The Chemistry of Food Additives and Preservatives. Chichester, West Sussex, UK: John Wiley & Sons, 2012, p. 338. ISBN 9781118274125. 
  10. ↑ Larry Branen, Alfred. Food Additives. Second Edition. New York: Marcel Dekker, 2002, p. 938. ISBN 9780824793432. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bacteriocina&oldid=23518410»