Xarop de blat de moro alt en fructosa: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
Història |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:High fructose corn syrup tanker.jpg|miniatura|Dipòsit de xarop de blat de moro alt en fructosa]] |
[[Fitxer:High fructose corn syrup tanker.jpg|miniatura|Dipòsit de xarop de blat de moro alt en fructosa]]{{Editant}} |
||
El '''xarop de blt de moro alt en fructosa''' (en anglès:''High-fructose corn syrup'' ('''HFCS''')—també anomenat ''glucose-fructose syrup''<ref>Informed Choices Blog, see "Edit:" at bottom of article: [http://informedchoicesblog.wordpress.com/2008/09/02/hfcs-isoglucose/ The Sweet Life: High Fructose Corn Syrup/Isoglucose]</ref><ref>[http://www.netmums.com/food/Food_Nasties_Watch_Out_.321/ Glucose fructose syrup: the crack of sweeteners] Netmums</ref> comprèn qualsevol [[xarop de blat de moro]] que hagi passat per un procés enzimàtic que converteix part de la seva [[glucosa]] en [[fructosa]] per tal de proporcionar-li la dolçor desitjada. Als Estats Units ha esdevingut molt usat en molts aliments (incloent la Coca-Cola).<ref>{{ref-publicació|url=http://www.globe-expert.eu/quixplorer/filestorage/Interfocus/5-Climat_Environnement/58-Agriculture/58-SRCNL-IATP/200901/Jan._26_2009_Not_so_Sweet_Missing_Mercury_and_High_Fructose_Corn_Syrup_report_by_By_IATPDavid_Wallinga_M.D._Janelle_Sorensen_Pooja_Mottl_Brian_Yablon_M.D..pdf |data= gener 2009|títol=Not So Sweet: Missing Mercury and High Fructose Corn Syrup |consulta=2010-09-01 |autor=David Wallinga, M.D., Janelle Sorensen, Pooja Mottl, Brian Yablon, M.D. |editorial=[[Institute for Agriculture and Trade Policy]] }}</ref> |
El '''xarop de blt de moro alt en fructosa''' (en anglès:''High-fructose corn syrup'' ('''HFCS''')—també anomenat ''glucose-fructose syrup''<ref>Informed Choices Blog, see "Edit:" at bottom of article: [http://informedchoicesblog.wordpress.com/2008/09/02/hfcs-isoglucose/ The Sweet Life: High Fructose Corn Syrup/Isoglucose]</ref><ref>[http://www.netmums.com/food/Food_Nasties_Watch_Out_.321/ Glucose fructose syrup: the crack of sweeteners] Netmums</ref> comprèn qualsevol [[xarop de blat de moro]] que hagi passat per un procés enzimàtic que converteix part de la seva [[glucosa]] en [[fructosa]] per tal de proporcionar-li la dolçor desitjada. Als Estats Units ha esdevingut molt usat en molts aliments (incloent la Coca-Cola).<ref>{{ref-publicació|url=http://www.globe-expert.eu/quixplorer/filestorage/Interfocus/5-Climat_Environnement/58-Agriculture/58-SRCNL-IATP/200901/Jan._26_2009_Not_so_Sweet_Missing_Mercury_and_High_Fructose_Corn_Syrup_report_by_By_IATPDavid_Wallinga_M.D._Janelle_Sorensen_Pooja_Mottl_Brian_Yablon_M.D..pdf |data= gener 2009|títol=Not So Sweet: Missing Mercury and High Fructose Corn Syrup |consulta=2010-09-01 |autor=David Wallinga, M.D., Janelle Sorensen, Pooja Mottl, Brian Yablon, M.D. |editorial=[[Institute for Agriculture and Trade Policy]] }}</ref> |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Als Estats Units el HFCS està entre els edulcorants principals que han substituït la [[sacarosa]] (sucre comú) en la indústria alimentària. Entre els factors que ho han propiciat hi ha les quotes de producció de sucre del govern, els subsidis al blat de moro i els impostos al sucre estranger. Els crítics sostenen que el <<hfcs poden ser perjudicials per a la salut,<ref>Princeton University: "[http://www.princeton.edu/main/news/archive/S26/91/22K07/ A sweet problem: Princeton researchers find that high-fructose corn syrup prompts considerably more weight gain]", retrieved 2011-12-14</ref> i que pot tenir mercuri que és una neurotoxina.<ref>[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2009/01/26/AR2009012601831.html WashPost: Study Finds HFCS Contains Mercury] Jan. 2009</ref><ref>[http://www.cbsnews.com/stories/2008/10/01/cbsnews_investigates/main4491513.shtml CBS News Investigates HFCS] Oct. 2008</ref> |
Als Estats Units el HFCS està entre els edulcorants principals que han substituït la [[sacarosa]] (sucre comú) en la indústria alimentària. Entre els factors que ho han propiciat hi ha les quotes de producció de sucre del govern, els subsidis al blat de moro i els impostos al sucre estranger. Els crítics sostenen que el <<hfcs poden ser perjudicials per a la salut,<ref>Princeton University: "[http://www.princeton.edu/main/news/archive/S26/91/22K07/ A sweet problem: Princeton researchers find that high-fructose corn syrup prompts considerably more weight gain]", retrieved 2011-12-14</ref> i que pot tenir mercuri que és una neurotoxina.<ref>[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2009/01/26/AR2009012601831.html WashPost: Study Finds HFCS Contains Mercury] Jan. 2009</ref><ref>[http://www.cbsnews.com/stories/2008/10/01/cbsnews_investigates/main4491513.shtml CBS News Investigates HFCS] Oct. 2008</ref> |
||
== Història == |
|||
Davant la gran necessitat del mercat dels dels anys 50 per produir edulcorants més barats que la sacarosa, es va realitzar una cerca d’alternatives més barates. |
|||
Per aquesta raó, al 1957 com a resposta a la irregular producció de [[sucre]] a [[Cuba]], Clinton Corn Processing Company (Clinton, IA) amb els investigadors Richard Marshall i Earl Kooi desenvolupen un procés mitjançant [[Enzim|enzims]] microbians de [[Pseudomonas hydrophila]]<ref>{{Ref-publicació|article=Enzymatic Conversion of d-Glucose to d-Fructose|url=https://www.sciencemag.org/lookup/doi/10.1126/science.125.3249.648|publicació=Science|data=1957-04-05|issn=0036-8075|pàgines=648–649|volum=125|exemplar=3249|doi=10.1126/science.125.3249.648|llengua=en|nom=R. O.|cognom=Marshall|nom2=E. R.|cognom2=Kooi|nom3=G. M.|cognom3=Moffett}}</ref> que permetien isomeritzar en condicions molt concretes la glucosa del blat de moro a fructosa. El producte que s’obtenia era de gran qualitat però no era potent a escala industrial ja que necessitava [[Cofactor enzimàtic|cofactor]] tòxics i temperatures baixes i estables<ref>{{Ref-llibre|títol=The History of High Fructose Corn Syrup |
|||
Its Importance and Controversies In TodayÕs Society|autor=Adam Scott|data=November 6, 2013|idioma=anglès}}</ref> (8). |
|||
El científic de l'Agència Japonesa de Ciència i Tecnologia Industrial (AIST) Yoshiyuki Takasaki, va aïllar al 1965 un enzim estable a la calor ([[xilosa isomerasa]]) de [[Streptomyces|Streptomyces sp]]. A partir d'aquest enzim, AIST va poder realitzar a l'any següent la producció comercial de fructosa a partir de la glucosa, inicialment a petita escala. |
|||
Dos anys més tard, al 1967 AIST i Clinton formen una empresa conjunta per ampliar el procés on Clinton utilitza un enzim líquid en batch per obtenir el primer HFCS comercial que contenia només un 15% de fructosa. L’enzim que es va utilitzar era una glucosa isomerasa que derivava del Streptomyces sp. de la qual AIST i Clinton en tenien una llicència exclusiva. Ja a l’any següent, al 1968, a partir d’un enzim líquid i immobilitzat combinat en procés per lots, Clinton produeix HFCS amb un 42% de fructosa (HFCS de “primera generació”). Finalment, ja al 1972, Clinton aconsegueix produir un HFCS del 42% a partir d'un enzim immobilitzat en el primer procés continu. |
|||
Els avenços en tecnologia porten a la millora del procés i és per això que al 1978 la introducció de la separació [[Cromatografia|cromatogràfica]] de llit mòbil de la fructosa de la glucosa permet la producció d’HFCS amb un 55% de fructosa (“segon generació ”HFCS)<ref>{{Ref-llibre|Titol=Fructose, High Fructose Corn Syrup, Sucrose and Health|any=2014|editor=James M. Rippe, M.D.|pagines=16-18|capitol=Chapter 2|doi=10.1007/978-1-4899-8077-9|isbn=978-1-4899-8077-9}}</ref>. (9) |
|||
A partir d’aquest punt es comença a proposar la total substitució de la sacarosa dels productes edulcorats per HFCS, aquest fet s’aconegueix l’any 1984 quan productes com la Coca-Cola i Pepsi incorporen un 100% de HFCS. |
|||
Finalment, al 1987 Staley comença la primera producció de fructosa cristalina a gran escala sota llicència de Finnsugar on el procés s’adapta de la matèria primera de remolatxa sucrera a la maicena. |
|||
== Usos en la indústria == |
|||
== Composició == |
|||
== Procés de producció == |
|||
== Propietats alimentàries == |
|||
== Efectes en la salut == |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 09:35, 2 oct 2020
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
El xarop de blt de moro alt en fructosa (en anglès:High-fructose corn syrup (HFCS)—també anomenat glucose-fructose syrup[1][2] comprèn qualsevol xarop de blat de moro que hagi passat per un procés enzimàtic que converteix part de la seva glucosa en fructosa per tal de proporcionar-li la dolçor desitjada. Als Estats Units ha esdevingut molt usat en molts aliments (incloent la Coca-Cola).[3]
Segons el USDA, el HFCS conté un 24% d'aigua i la resta són sucres. La varietat més usades de xarop de moresc alt en fructosa són: HFCS 55 (principalment usat en begudes no alcohòliques), amb aproximadament el 55% de fructosa i un 42% de glucosa; i HFCS 42 (usat en begudes, aliments processats, cereals i fornejats), amb un 42% de fructosa i el 53% de glucosa.[4][5]
Als Estats Units el HFCS està entre els edulcorants principals que han substituït la sacarosa (sucre comú) en la indústria alimentària. Entre els factors que ho han propiciat hi ha les quotes de producció de sucre del govern, els subsidis al blat de moro i els impostos al sucre estranger. Els crítics sostenen que el <<hfcs poden ser perjudicials per a la salut,[6] i que pot tenir mercuri que és una neurotoxina.[7][8]
Història
Davant la gran necessitat del mercat dels dels anys 50 per produir edulcorants més barats que la sacarosa, es va realitzar una cerca d’alternatives més barates.
Per aquesta raó, al 1957 com a resposta a la irregular producció de sucre a Cuba, Clinton Corn Processing Company (Clinton, IA) amb els investigadors Richard Marshall i Earl Kooi desenvolupen un procés mitjançant enzims microbians de Pseudomonas hydrophila[9] que permetien isomeritzar en condicions molt concretes la glucosa del blat de moro a fructosa. El producte que s’obtenia era de gran qualitat però no era potent a escala industrial ja que necessitava cofactor tòxics i temperatures baixes i estables[10] (8).
El científic de l'Agència Japonesa de Ciència i Tecnologia Industrial (AIST) Yoshiyuki Takasaki, va aïllar al 1965 un enzim estable a la calor (xilosa isomerasa) de Streptomyces sp. A partir d'aquest enzim, AIST va poder realitzar a l'any següent la producció comercial de fructosa a partir de la glucosa, inicialment a petita escala.
Dos anys més tard, al 1967 AIST i Clinton formen una empresa conjunta per ampliar el procés on Clinton utilitza un enzim líquid en batch per obtenir el primer HFCS comercial que contenia només un 15% de fructosa. L’enzim que es va utilitzar era una glucosa isomerasa que derivava del Streptomyces sp. de la qual AIST i Clinton en tenien una llicència exclusiva. Ja a l’any següent, al 1968, a partir d’un enzim líquid i immobilitzat combinat en procés per lots, Clinton produeix HFCS amb un 42% de fructosa (HFCS de “primera generació”). Finalment, ja al 1972, Clinton aconsegueix produir un HFCS del 42% a partir d'un enzim immobilitzat en el primer procés continu.
Els avenços en tecnologia porten a la millora del procés i és per això que al 1978 la introducció de la separació cromatogràfica de llit mòbil de la fructosa de la glucosa permet la producció d’HFCS amb un 55% de fructosa (“segon generació ”HFCS)[11]. (9)
A partir d’aquest punt es comença a proposar la total substitució de la sacarosa dels productes edulcorats per HFCS, aquest fet s’aconegueix l’any 1984 quan productes com la Coca-Cola i Pepsi incorporen un 100% de HFCS.
Finalment, al 1987 Staley comença la primera producció de fructosa cristalina a gran escala sota llicència de Finnsugar on el procés s’adapta de la matèria primera de remolatxa sucrera a la maicena.
Usos en la indústria
Composició
Procés de producció
Propietats alimentàries
Efectes en la salut
Referències
- ↑ Informed Choices Blog, see "Edit:" at bottom of article: The Sweet Life: High Fructose Corn Syrup/Isoglucose
- ↑ Glucose fructose syrup: the crack of sweeteners Netmums
- ↑ David Wallinga, M.D., Janelle Sorensen, Pooja Mottl, Brian Yablon, M.D. «Not So Sweet: Missing Mercury and High Fructose Corn Syrup». Falta indicar la publicació. Institute for Agriculture and Trade Policy, gener 2009 [Consulta: 1r setembre 2010].
- ↑ University of Maryland press release UM. Study - Not Enough Evidence to Indict High Fructose Corn Syrup in Obesity. Retrieved 2007-11-15.
- ↑ «ERS/USDA Briefing Room - Sugar and Sweeteners: Background». [[United States Department of Health and Human Services letter dated January 28, 2010 of Agriculture]], updated August 6, 2009. [Consulta: 18 novembre 2011].
- ↑ Princeton University: "A sweet problem: Princeton researchers find that high-fructose corn syrup prompts considerably more weight gain", retrieved 2011-12-14
- ↑ WashPost: Study Finds HFCS Contains Mercury Jan. 2009
- ↑ CBS News Investigates HFCS Oct. 2008
- ↑ Marshall, R. O.; Kooi, E. R.; Moffett, G. M. «Enzymatic Conversion of d-Glucose to d-Fructose» (en anglès). Science, 125, 3249, 05-04-1957, pàg. 648–649. DOI: 10.1126/science.125.3249.648. ISSN: 0036-8075.
- ↑ Adam Scott. The History of High Fructose Corn Syrup Its Importance and Controversies In TodayÕs Society (en anglès), November 6, 2013.
- ↑ James M. Rippe, M.D.. {{{títol}}}, 2014. DOI 10.1007/978-1-4899-8077-9. ISBN 978-1-4899-8077-9.
Enllaços externs
- Sugar, The Bitter Truth
- Xarop de blat de moro alt en fructosa a Curlie
- Not only Sugar is Sweet, article in FDA Consumer published in 1991