Aprenentatge mòbil

L’aprenentatge mòbil, en anglès conegut com a Mobile Learning (M-learning), és la metodologia educativa on s'empren sistemes que permeten als usuaris comunicar-se sense haver d’estar connectats a les instal·lacions elèctriques. Aquest plantejament pedagògic usa les xarxes de comunicació necessàries per a obtenir objectius d’aprenentatge que poden ésser interessants pels docents.[]Els dispositius mòbils són transportables i inclouen aquells aparells caracteritzats per la seva portabilitat.   

Definició

L'aprenentatge mòbil, és la metodologia educativa on s'empren sistemes que permeten als usuaris comunicar-se sense haver d’estar connectats a les instal·lacions elèctriques. Aquest plantejament pedagògic usa les xarxes de comunicació necessàries per a obtenir objectius d’aprenentatge que poden ésser interessants pels docents .Els dispositius mòbils són transportables i inclouen aquells aparells caracteritzats per la seva portabilitat. Com ara: smartphones, portàtils o tauletes digitals. Yot & Marcelo (2015, p. 206). Seguint aquesta línia, Quin (2000) afirma que el M-learning és una extensió de l'e-learning i que es realitza utilitzant dispositius computacionals mòbils.

La difusió de la tecnologia portàtil i l'accés a xarxes sense fil des de qualsevol lloc ha fet possible en els últims temps un nou enfocament de l'aprenentatge electrònic (e-learning) conegut com a aprenentatge mòbil (mobile learning o m-learning) que completa l'escenari descrit de tecnologia educativa.

Aquest aprenentatge mòbil és, per tant, el resultat de la intersecció de la computació mòbil i l'aprenentatge electrònic, de manera que crea l'aprenentatge personalitzat no solament en qualsevol moment, sinó també en qualsevol lloc i aprofitant diferents contextos d'aprenentatge. Així, doncs, és alguna cosa més que una visió d'aprenentatge electrònic centrada en tecnologies mòbils.

El Mobile Learning es diferencia de l’e-learning per un conjunt de trets tècnics com ara una pantalla més petita, un banc de xarxa reduït o bé poc espai d’emmagatzematge. Les metodologies didàctiques de l’e-learning i m-learning poden tenir la forma d’aplicacions o de pàgines web.

S’ha de tenir en compte que en el cas que s’incorporin les TIC per a fer les classes de la mateixa manera que en les metodologies didàctiques presencials, no es donarà un canvi pedagògic real i els resultats probablement seran els mateixos .Per això cal "redissenyar” el procés d’ensenyament-aprenentatge. És a dir, s'haurà de conncebre una manera d’ensenyar, aprendre i avaluar. Tal replantejament del procés serà una eina educativa de primer ordre si va acompanyat d’una planificació i unes pautes i normes a seguir, les quals han d’estar ben establertes.

Segons Pachler, Bachmair i Cook, “es tracta d'entendre i saber utilitzar la nostra vida quotidiana com a espai d'aprenentatge". Aquesta perspectiva més educativa es reflecteix en definicions actuals, com la que proporciona el London Mobile Learning Group: “Mobile Learning no tracta de la distribució de continguts mitjançant dispositius mòbils, sinó sobre els processos de conèixer, operar i aprendre mitjançant contextos d'aprenentatge nous i canviants".

Història

L’aprenentatge mòbil va sorgir entre els anys 1970 i 1980. La difusió de la tecnologia portàtil i l'accés a xarxes sense fil des de qualsevol lloc ha fet possible en els últims temps aquest nou enfocament de l'aprenentatge electrònic. D'aquest amanera, s'ha assolit adaptació de la tecnologia educativa als actuals reptes pedagògics.

Aquest aprenentatge mòbil és, per tant, el resultat de la intersecció de la computació mòbil i l'aprenentatge electrònic, amb què es crea l'aprenentatge personalitzat no solament en qualsevol moment, sinó també en qualsevol lloc i aprofitant diferents contextos educatius. Conseqüentment, l'eficàcia de l'aprenentatge mòbil és depèn de l'ús attribuït a les tecnologies mòbils.

Usos

Dins de l'àmbit de el M-Learning s'identifiquen diverses possibilitats d'aplicació, no només a l'escola tal com venim descrivint, donat el seu ús en l'àmbit corporatiu i el personal. Així, el m-learning es pot adaptar gràcies a l'heterogeneïtat dels usuaris, el compromís i la motivació d'aquests.

Aquesta disciplina en l'àmbit d'empresa pot facilitar als empleats diferents tasques. Exemple d'això és l'accés a plataformes de formació corporativa des de qualsevol dispositiu mòbil en llargs desplaçaments. Una altra aplicació destacable per la seva sofisticació el GPS que fan servir els carters per aprendre els camins òptims en els seus desplaçaments.

Quan parlem de m-learning en qualsevol dels seus àmbits (p.ex.:educació, empreses, ús personal,etc.) és important saber adaptar les tecnologies als usuaris destinataris. Així, com menor sigui l'impacte a l’introduir aquestes tecnologies i les seves aplicacions afavoriexin una millor experiència d'usuari (UX), més oportunitats d’èxit tindran i es generaran més seguidors.

• Autoaprenentatge: les aplicacions mòbils s’utilitzen amb una motivació de caràcter bàsicament personal, per tal de formar-se en camps de coneixement motivadors per als usuaris i que els permetin créixer culturalment. Actualment és un dels usos més estesos de l’aprenentatge mòbil.
• Educació reglada: són els estudis impartits per una institució i que estan regulats i organitzats des de l’administració educativa. El professorat pot introduir aquesta metodologia com un recurs complementari als seus materials tradicionals.
• Àmbit turístic: pot aplicar-se en museus, rutes d’interès cultural, visita a monuments d’interès general, etc.
• Formació corporativa: el seu ús es molt útil en empreses amb un nombre molt gran de treballadors i/o amb seus localitzades en diferents punts geogràfics. Es converteix en una manera ràpida de fer arribar la informació al gran volum de personal, L’empresa Vivo utilitza aquest mètode per difondre de manera ràpida la informació relacionada amb vendes.
• Àmbit comercial: consisteix en la utilització d’aplicacions mòbils amb la finalitat de motivar a l’usuari cap a un producte o servei, o provocar canvi d’actituds…
• Nous dispositius: avui en dia els dispositius usats en l'àmbit de Mobile learning solen ser mòbils o tablets. Cal indicar que, per exemple,Google està treballant en dispositius amb forma d'ulleres, comercialitzats sota el nom de Google Glass. Aquest tipus de dispositius tenen un potencial educatiu molt elevat en el supòsit que s'arribi a generalitzar el seu ús.
• L'aprenentatge amb petits dispositius pot arribar a ocupar un espectre gran dins de l'educació en els seus tres àmbits. Per altra banda, molts dels projectes existents avui dia destaquen per la seva elevada aplicació professional, en la mesura que compleixin els estàndards de qualitat que tant escoles, corporacions, i fins i tot usuaris domèstics requereixen.
• Un punt determinant per a l'acceptació d'aquestes tecnologies per part de la comunitat docent dels nivells obligatoris (Educació primària) i post-obligatoris (p.ex: nunivell universitari), és la gran capacitat d'emmagatzematge i rapidesa d'accés que caracteritza aquests aparells. La capacitat d'adaptació a la matèria i la interacció flexible amb l'alumne així com la seva portabilitat fan que forçosament siguin acceptats.

Les aplicacions mòbils disponibles en l'actualitat en tema de formació són molt nombroses. Malgrat que encara és una metodologia incipient, suposa una aposta de futur en l'àmbit educatiu. Els seus usos aniran evolucionant o modificant-se en funció de les necessitats que hagin de cobrir, o de la imaginació dels dissenyadors tecnopedagògics. Alguns dels usos que ja se li estan donant són els següents:

• OA MÒBIL ESTÀNDAR: Són objectes d'aprenentatge tradicionals, però adaptats per a l'ús en dispositius mòbils.
• VISITES GUIADES EDUCATIVES: Consisteix a introduir a l'usuari en una visita guiada de manera que aquest interactuï amb l'aplicació mòbil superant una sèrie d'etapes de manera que assoleixi els objectius marcats per l'aplicatiu.
• SIMULACIONS: Dóna la possibilitat de realitzar assajos de tasques, abans de dur-les a terme en la realitat, amb múltiples avantatges com pot ser el fet que ens serveixi d'entrenament per dur a terme una situació complicada, o avaluar el resultat final d'un projecte abans de realitzar una inversió…
• DINÀMIQUES EN TEMPS I ESPAI REAL: Basats en sistemes GPS i de geoposicionament, el sistema localitza on es troba l'aprenent, i en funció de la seva ubicació li va donant una informació, unes pautes d'actuació o plantejant possibles problemes per tal que l'aprenent proposi una solució en temps real. Un exemple podria ser l'entrenament de serveis d'emergència.
• JOCS DE ROL:Aquest ús està destinat a mode multijugador, entrant alhora en escena l'aprenentatge col·laboratiu per resoldre problemes o dur a terme projectes.

Tipus de projectes d'aprenentatge mòbil

Hi ha diverses aplicacions que exemplifiquen com els estudiants poden explorar l’entorn físic,com es pot donar suport a l’aprenentatge en diferents contextos, com la tecnologia del mòbil pot afavorir la producció de converses per aprendre i com els nous mètodes d’avaluació poden revelar les pràctiques i els resultats de aprendre fora dels entorns tradicionals:

• MyArtSpace (Learning with Phone Technology on Museum Visits Museum): el projecte MyArtSpace va ser finançat pel Departament de cultura del Regne Unit per desenvolupar i avaluar la tecnologia mòbil als estudiants de les escoles en excursions a museus i galeries d'art.
• AMULETS (Advanced Mobile and Ubiquitous Learning Environments for Teachers and Students): aquest projecte va explorar la manera de dissenyar, implementar i avaluar escenaris educatius innovadors on es combinen activitats a l’aire lliure i a l’interior amb el suport de la informàtica mòbil. AMULETS es basa en la premissa que el disseny d’activitats innovadores d’aprenentatge mòbil s’hauria de guiar per escenaris d’aprenentatge col·laboratiu en un context recolzat per tecnologies mòbils en entorns genuïns.
• Mobile Narrative Digital (mobileDN): incorpora un enfocament per a donar suport a la creativitat col·laborativa amb tecnologies mòbils. Implica la creació, des de la generació d’idees fins a la producció final, d’unna narrativa digital (DN), multimèdia col·lectiva rodada íntegrament amb telèfons mòbils per un grup d’aprenents distribuïts. El projecte es basa en dues qüestions:
  • El treball amb producció cinematogràfica digital a les escoles.
  • Un marc funcional per a l’aprenentatge mòbil que defensa aplicacions col·laboratives, construccionistes i contextuals.
• Dash & Dot robots: Els robots Dash i Dot funcionen a través de diferents aplicacions per a dispositius portatils iOS i Android. Les aplicacions es poden manejar i programar amb diferents proposits educatius, d'entre els que en destaca la dinamització d'una activitat a través de la qual ¡els robots han de superar un laberint que es pot construir a l'aula.

L'aprenentatge de llengües basat en dispositius mòbils

La profunda transformació tecnològica a què actualment estan subjectes totes els àmbits de coneixement i productius de les societats avançades també ha tingut la seva inevitable repercussió a l'esfera educativa. El resultat més evident és la implementació de metodologies didàctiques basades en la integració estratègica de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) amb la finalitat de permetre la flexbilització i adaptació dels processos d'ensenyament-aprenentatge a les necessitats i interessos individuals. Aquest enfocament tecnopedagògic possibilita l'habilitació d'espais formatius desvinculats de marc escolar per a passar a establir ecosistemes d'aprenentatge personalitzats. Del mateix mode, també s'ha pogut assolir la reubicació i asincronicitat de les pràctiques educatives fonamentades en l'aplicació de dispositius mòbils per a millorar l'experiència d'aprenentatge. El resultat ha estat el posicionament de l'alumnat com a constructor del seu propi coneixement, i on el professorat ja sap prèviament les preferències en el tipus de recursos emprats i l'ús que se'n pot fer dels mateixos.

Els criteris metodològics que es presenten a continuació tenen la finalitat d’atribuir al propi alumnat de major autonomia i ulterior autoregulació en l’adquisició del coneixement amb l’ús planificat de recursos tecnopedagògics i metodologies vinculades:

• Ha d'assumir-se un enfocament metodològic que centri la seva eficàcia en el desenvolupament de les tasques a través dels fluxos de comunicació i la corresponent socialització, els quals són possibles per la hand-held mobile technology (tecnologia mòbil portable manualment). D'aqueta manera es permet un procés d’enseyament-aprenentatge on es valora preliminarment l’ús donat als dispositius mòbils per assolir les fites educatius establerts inicialment. Igualment, cal integrar les aportacions de la perspectiva comunicativa, on s'emfasitza la necessitat de vincular els distints actors per a fer les corresponents transferències d’informació.

• Ha d'adoptar-se una metodologia que es fixa en la manera d’usar els recursos a més de flexibilitzar les parts del procés (p.ex.: un major nombre d’interaccions entre alumnes i d’aquests amb el docent responsable). Igualment, s’introdueixen altres accions relatives a l'ampliació dels espais educatius, els quals són implementables pel disseny d'escenaris alterns a l'escolar. Aquests espais s'han demostrat que poden oferir un benefici, en forma d'aprenentatge més efectiu.2015
• Per a millorar l'aprenentatge es valora com a adient l'increment en la rapidesa de les interaccions (p.ex.: més implicació en les tasques per no ésser observats directament pel professor).
• El factor referit a la connectivitat social permet la major inclusió de tot l’alumnat en la dinàmica d’aprenentatge (p.ex.: la rellevància en l’ús amb finalitat educativa dels espais mediàtics virtuals coneguts pels estudiants).
• Ha de plantejar-se la inclusió del component lúdic en l’activitat dissenyada pel que es fomenta una major motivació intrínseca en els participants (p.ex.: la percepció en els alumnes de fer quelcom divertit i ajustat a les seves expectatives).

És oportú enumerar quatre factors metodològics que garanteixen la correcta progressió d'activitats educatives centrades en l'adquisició de llengües i que es fonamenten en l'ús d'aparells mòbils:

1. Primerament ha d'emfasitzar-se que el professorat ha de comptar amb competències i destreses tant per a ésser competents en l'orientació en l’aprenentatge de l’alumnat com per a saber utilitzar de manera experta els dispositius mòbils i entorns virtuals amb propòsits pedagògics.
2. Les persones responsables de conceptualitzar i executar les activitats educatives on s'emprin dispositius mòbils han de considerar les singularitats tècniques d'aquests recursos en la mesura que aquests tindran uns efectes concrets en el desenvolupament dels processos educatius i els resultats en els aprenentatges realitzats per l'alumnat que hagi emprat tals aparells.
3. Resulta necessari partir de la tesi que cada espai educatiu (sigui escolar o no) es basa en uns trets socials diferents. Tal fet condiciona l'aprenentatge del cada alumne.
4. En darrer lloc ha de fer-se una concreció suficientment detallada dels objectius, activitats i resultats esperats segons la tipologia d'activitat plantejada (p.ex: la pràctica de l'expressió oral en castellà per part d'alumnes estrangers a partir d'exercicis que fomentin la conversa i la interacció amb vídeos i altres continguts multimèdia).

D’acord als anteriors punts, i en base a Marquès, es pot afirrmar que l’experiència descrita segueix aportacions epistèmiques de teories de l’aprenentatge, de la comunicació mediada per les TIC i la regulació cibernètica d’aquests processos. Analitzant l’aportació de cadascuna d’aquestes corrents, s'identifiquen les següents particularitats teòriques:

• Des d’una perspectiva curricular es pot apuntar la recurrència a l’anomenat model de pedagogia per objectius consistent en delimitar amb precisió tant les fites del que es vol que aprenguin els alumnes com els termes clau per tal d’enunciar les tasques proposades pels docents i que hauran de realitzar els alumnes.
• En termes semiòtics, pren rellevància l’enfocament comunicatiu plantejat per Weaver i Shanon, el qual distingeix els principals elements que han d’estar integrats en tot context educatiu (participants en el procés interactiu i recursos tecnològics que el possibilitin), amb què s’evidencia el valor principal de la canalització de la comunicació mantinguda entre els subjectes amb a través dels mitjans habilitats per a tal finalitat.
• Quant a la importància de la Teoria general de sistemes i la cibernètica com a base conceptual en què es basa la implementació d’un conjunt estructurat d’elements conceptuals (p.ex.: objectius pedagògics), procedimentals (p.ex.: metodologies implementades) i organitzatius (p.ex.: alumnat).

Com a breu concluisó de l'estudi efectuat sobre l'experiència pedagògica triada, es pot apuntar que la combinació dels tres enfocaments identificats en l’experiència seleccionada és el que permet l’adcsripció d’aquesta a un marc teòric que li confereixi validesa científica i funcionalitat operativa.

Característiques

Des de la perspectiva dels participants, l'aprenentatge mòbil es caracteritza per tres aspectes:

• Ubiqüitat: Flexibilitat en l'emplaçament, que idealment és "en qualsevol lloc".
• Flexibilitat en l'emplaçament, que idealment és "en qualsevol lloc".
• Flexibilitat en la temporalització, que idealment és "en qualsevol moment".
• Flexibilitat en el dispositiu, ja que els cursos no estan dissenyats per a un tipus de dispositiu en concret.

A més a més ofereixen la possibilitat d'interaccionar de forma instantània entre professor i alumne i d'accedir al contingut més fàcil i funcionalment. La tecnologia mòbil afavoreix que els alumnes puguin compartir el desenvolupament de determinades activitats amb diferents companys i companyes, ja sigui creant grups, compartint dubtes o respostes, etc i a més a més, la tecnologia facilita l'aprenentatge exploratori ja que es pot aprendre sobre el terreny, explorant, experimentant i aplicant alhora el que s'aprèn la lliçó. A més a més ofereixen la possibilitat d'interaccionar de forma instantània entre professor i alumne i d'accedir al contingut més fàcil i funcionalment. La tecnologia mòbil afavoreix que els alumnes puguin compartir el desenvolupament de determinades activitats amb diferents companys i companyes, ja sigui creant grups, compartint dubtes o respostes, etc i a més a més, la tecnologia facilita l'aprenentatge exploratori ja que es pot aprendre sobre el terreny, explorant, experimentant i aplicant alhora el que s'aprèn la lliçó. Aquestes característiques impliquen que, des del punt de vista de la tecnologia, l'aprenentatge mòbil requereix l'ús de dispositius mòbils, ja que aquests dispositius i les xarxes de telefonia mòbil permeten la màxima flexibilitat en l'emplaçament (per exemple, a l'exterior i viatjant) i, per tant, estenen la possibilitat d'ús de la tecnologia educativa més enllà dels horaris i les situacions en què es té accés a xarxes i ordinadors convencionals.

Tot plegat fa que aquest nou paradigma tingui avantatges i inconvenients:

• Es personalitza encara més la formació, i s'hi pot tenir accés en qualsevol lloc, quan es vulgui i amb les preferències de visualització concretes de cada usuari.
• S'augmenta el temps útil; en efecte, l'estudiant pot incrementar el temps de connexió als continguts.
• Es té accés immediat a avisos i dades.
• S'aprofiten les aplicacions típicament dissenyades per a dispositius mòbils, com ara jocs i altres aplicacions de comunicació.
• Els dispositius dotats de la tecnologia adequada no són assequibles per a tothom.

No obstant això, l'aprenentatge mòbil no és simplement "adaptar les interfícies dels LMS" o "empaquetar els continguts perquè càpiguen en les pantalles dels mòbils". L'aprenentatge mòbil implica un replantejament de les teories de l'aprenentatge i de les activitats educatives i la programació d'aquestes activitats, ja que requereixen una flexibilitat més gran.

Quan parlem de M-learning en qualsevol dels seus àmbits, ja sigui educació, corporació o personal, és important saber adaptar les tecnologies als seus usuaris i com menor sigui l'impacte d'introduir aquestes, les aplicacions siguin més amigables i més progressivament es faci, es generaran més seguidors.

M-Learning té possibilitats en els diferents àmbits d'aplicació de l'E-learning: No només a l'escola tal com venim descrivint, en l'àmbit corporatiu i el personal es pot adaptar gràcies a l'heterogeneïtat dels usuaris, el compromís i la motivació d'aquests.

Aquesta disciplina en l'àmbit d'empresa pot facilitar als empleats diferents tasques. Exemple d'això és l'accés a plataformes de formació corporativa des de qualsevol dispositiu mòbil en llargs desplaçaments. Una altra aplicació més sofisticada per carters en què es fa servir un GPS per aprendre els camins òptims en els seus desplaçaments.

Característiques pedagògiques de l'aprenentatge mòbil

L'ús d'aprenentatge mòbil en processos d'ensenyament i aprenentatge ofereix reptes per a desenvolupar nous enfocaments pedagògics centrats en el potencial dels dispositius mòbils, sia en contextos formals o informals. Aquests enfocaments tenen en compte característiques pedagògiques com ara les següents:

• Ofereix un aprenentatge centrat en l'entorn i context de l'estudiant.
• Permet la publicació directa de continguts, observacions i reflexions.
• Facilita la creació de comunitats d'aprenentatge.
• Millora la confiança d'aprenentatge i l'autoestima.
• Permet que les noves habilitats o els nous coneixements s'apliquin de seguida.
• Emfatitza l'aprenentatge autodirigit i diferenciat.
• Ofereix possibilitats de capturar fàcilment moments irrepetibles sobre els quals es pugui fer un debat i es pugui reflexionar.
• Afavoreix la col·laboració distribuïda i nombroses oportunitats de treball en equip.

Característiques de caràcter funcional

Segons ASINCAP (Assessoria Integral de Capacitació) i ISEA (Innovació en Serveis Empresarials avançats) les característiques de caràcter funcional del M-learning són:

• Aprenentatge anytime/anywhere.
• Interacció instantània entre alumne i professor.
• Major accessibilitat, portabilitat i funcionalitat.
• Aprenentatge col·laboratiu: la tecnologia mòbil afavoreix que els alumnes puguin compartir el desenvolupament de determinades activitats amb diferents companys i companyes, ja segui creant grups, compartint dubtes o respostes, etc.
• Els dispositius mòbils faciliten l'aprenentatge exploratori: aprendre sobre el terreny, explorant, experimentant i aplicant alhora el que s'aprèn la lliçó

Tipus de plataformes

A més del canvi en les estratègies educatives, l'aprenentatge mòbil ha generat una adaptació dels sistemes de gestió de l'aprenentatge (SGA) per als dispositius mòbils. Alguns exemples en són els següents:

• Moodle disposa d'una App amb la qual l'usuari pot accedir directament a les seves activitats d'educació i capacitació des del seu dispositiu mobil, quan i on el necessiti, fins i tot sense connexió. L'App, està disponible a Google Play i App Store.
• Blackboard: permet l'accés a tots els productes de Blackboard mitjançant plataformes mòbils.
• Dokeos LMS: és compatible amb tots els navegadors i plataformes: escriptori, tauleta o telèfons intel·ligents .
• Picaa: és una aplicació per a iPad que permet dissenyar múltiples activitats i configurar el sistema en el propi dispositiu. És una plataforma de suport de l'aprenentatge mòbil per a alumnes amb necessitats educatives especials.

Les institucions educatives que utilitzen aquestes plataformes complementen les eines que els sistema de gestió de l'aprenentatge ofereixen amb diferents alternatives tecnològiques disponibles o de desenvolupament propi, amb la qual cosa ofereixen entorns virtuals d'aprenentage com a part del seu ecosistema tecnològic d'educació.

Avantatges i inconvenients

L'ús d'aprenentatge mòbil en processos d'ensenyament i aprenentatge ofereix reptes per a desenvolupar nous enfocaments pedagògics centrats en el potencial dels dispositius mòbils, sia en contextos formals o informals. Des de la perspectiva de la metodologia didàctica, l’aprenentatge mòbil es cacateritza per l'acompliment dels següents punts:

• Ajuda els estudiants a millorar les seves capacitats per llegir, escriure i calcular, i a reconèixer les seves capacitats existents.
• Pot ser utilitzat per a incentivar experiències d'aprenentatge independents o grupals.
• Permet als docents que envien recordatoris als seus estudiants sobre terminis d'activitats o tasques als alumnes així com missatges de suport.
• Ajuda a combatre la resistència a l'ús de les TIC, donat que es compensa la bretxa digital amb l'alfabetització a través del telèfon mòbil i la realitzada a través de les TIC.
• Ajuda a eliminar part de la formalitat de l'experiència d'aprenentatge i involucra estudiants que estan familiaritzats des de la infantesa amb màquines de jocs, com PlayStation o GameBoy. Per tant, aquesta familiaritat amb la tecnologia manté els seus nivells d'interès.
• Ajuda a elevar l'autoestima i proporciona una sensació de confiança en la mesura que es brinda als docents i estudiants la responsabilitat de la cura de dispositius tecnològics propis del M-learning.
• Enriqueix, anima i dóna varietat a les lliçons o cursos convencionals.
• Proporciona sovint activitats intercurriculars, aspecte clau per involucrar els docents a què introdueixin activitats el M-learning dins de l'aula.
• Es personalitza encara més la formació, i s'hi pot tenir accés en qualsevol lloc, quan es vulgui i amb les preferències de visualització concretes de cada usuari.
• S'augmenta el temps útil; en efecte, l'estudiant pot incrementar el temps de connexió als continguts i permet que les noves habilitats o els nous coneixements s'apliquin de seguida.
• S'aprofiten les aplicacions típicament dissenyades per a dispositius mòbils, com ara jocs i altres aplicacions de comunicació.

• Ofereix un aprenentatge centrat en l'entorn i context de l'estudiant i en fomenten l'aprenentatge autodirigit i diferenciat. També ajuda alss estudiants a identificar les àrees on necessiten ajuda i suport.
• Permet la publicació directa de continguts, observacions i reflexions.
• Facilita la creació de comunitats d'aprenentatge i de capturar fàcilment moments irrepetibles sobre els quals es pugui fer un debat i es pugui reflexionar.
• Millora la confiança d'aprenentatge i l'autoestima.

Tot i que l'aprenentatge mòbil presenta molts avantatges, Ingrid Mosquera Gende (2018) presenta alguns inconvenients de la utilització dels smartphones a l'aula:

• Falta de desenvolupament de la competència digital en el cos docent.
• Ús irresponsable.
• La legislació és contradictòria.
• Foment del consumisme.
• Promou la falta de disciplina a l'aula.
• Limita la imaginació i el deteriorament del funcionament cognitiu.
• Possibles conseqüències físiques i psicològiques: estrès visual, mal a les cervicals, insomni, sedentarisme…
• Perill de donar més atenció al mòbil que a les persones (phubbing)
• Promou el ús inadequat de la llengua.
• Acompanyat en molts casos d'una falta d'objectius pedagògics.

• Possible promoció d'un us inadequat de la llengua.
• Possible manca d'objectius pedagògics.

Barreres i reptes

Malgrat els avantatges i les característiques pedagògiques que presenta l'aprenentatge mòbil, avui dia no està tan implantat com es podria esperar. Algunes de les barreres que n'impedeixen l'ús més ampli les descriu el monogràfic M-learning en España, Portugal y América Latina, desenvolupat per l'Observatori de la Formació en Xarxa de la Universitat de Salamanca, entre les quals destaquen:

• L'àmplia diversitat de dispositius mòbils, que dificulten la creació de continguts.
• L'adaptació tecnològica i pedagògica dels continguts creats.
• L'absència d'estàndards que permetin la migració de continguts a diferents plataformes.
• La resistència al canvi i la bretxa digital, entesa no solament com les competències en l'ús de la tecnologia sinó també com l'accés a la tecnologia.
• El procés d'avaluació, que s'ha d'adaptar a un aprenentatge menys formal.
• Les amenaces als dispositius mòbils.

A més hi ha diferents reptes alhora d'introduir l'aprenentatge mòbil a les aules; alguns d'aquests són:

• Planificació del desplegament: trobar el temps i els recursos econòmics per elaborar una bona planificació.

• Canvi en la manera d'ensenyar i d'aprendre: les característiques d'aquests aparells com la geolocalització, la càmara i les fotos, fan que el tipus d'activitat que es poden produir fomentin la motivació i la comprensió dels projectes presentats.
• Potent connectivitat sense fils: la xarxa sense fils del centre pot no disposar de suficients punts d'accés i amplada de banda.
• Espai virtual definit: s’ha de determinar al núvol on els professors i estudiants puguin guardar i compartir de la mateixa manera.
• Seguretat a Internet: importància d'una sèrie de polítiques de seguretat per controlar accessos inadequats.
• Suport i manteniment tècnic: com tots els aparells de l'aula, requereixen que un informàtic es faça càrrec del manteniment i suport tècnic.
• Involucració dels pares: els pares han d'estar informats de la implementació de tauletes a l'aula i respondre a les seues qüestions més freqüents.
• Formació d'estudiants i professorat:  És important tenir un programa de formació que comporte el funcionament tècnic de la tauleta, mòbil i el suport pedagògic.
• Planificació de les lliçons: necessària la definició d'un objectiu d'aprenentatge i l'especificació de les tasques intermèdies per aconseguir l'objectiu final.

Altres reptes segons la UNESCO:

• Crear aliances multsectorials fortes.
• Vincular l’analítica de l’aprenentatge mòbil a la teoria d’aprenentatge.
• Formar als docents en el disseny d’aprenentatge mòbil.
• Promoure l’aprenentatge mòbil per a tots.

Altres debilitats d’aquesta metodologia son:

• Conexió a Internet.
• Aplicacions rígides.
• Limitacions dels recursos d'emmagatzematge.
• Duració reduïda de la bateria,7.

I algunes amenaces:

• Restriccions legals.
• Sexting.
• Ciberbullying.
• Nomofobia.
• Interrupcions durant la classe.

Aplicacions de l'aprenentatge mòbil. Tendències actuals i futures

Les aplicacions mòbils disponibles en l'actualitat en tema de formació són molt nombroses. Malgrat que encara és una metodologia incipient, suposa una aposta de futur en l'àmbit educatiu. Els seus usos aniran evolucionant o modificant-se en funció de les necessitats que hagin de cobrir, o de la imaginació dels dissenyadors tecnopedagògics. Alguns dels usos que ja se li estan donant són els següents:

• OA MÒBIL ESTÀNDAR: Són objectes d'aprenentatge tradicionals, però adaptats per a l'ús en dispositius mòbils.
• VISITES GUIADES EDUCATIVES: Consisteix a introduir a l'usuari en una visita guiada de manera que aquest interactuï amb l'aplicació mòbil superant una sèrie d'etapes de manera que assoleixi els objectius marcats per l'aplicatiu.
• SIMULACIONS: Dóna la possibilitat de realitzar assajos de tasques, abans de dur-les a terme en la realitat, amb múltiples avantatges com pot ser el fet que ens serveixi d'entrenament per dur a terme una situació complicada, o avaluar el resultat final d'un projecte abans de realitzar una inversió…
• DINÀMIQUES EN TEMPS I ESPAI REAL: Basats en sistemes GPS i de geoposicionament, el sistema localitza on es troba l'aprenent, i en funció de la seva ubicació li va donant una informació, unes pautes d'actuació o plantejant possibles problemes per tal que l'aprenent proposi una solució en temps real. Un exemple podria ser l'entrenament de serveis d'emergència.
• JOCS DE ROL:Aquest ús està destinat a mode multijugador, entrant alhora en escena l'aprenentatge col·laboratiu per resoldre problemes o dur a terme projectes.

Indicadors de qualitat

Amb la finalitat d'obtenir una certesa acompanyada d'uns resultats, és necessari implementar la corresponent avaluació. Si aquest procés es basa en les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) resulta necessari avaluar les experiències que es viuen en el seu desenvolupament. Els indicadors de qualitat per avaluar les pràctiques educatives amb TIC com és l'exemple del m-learning permet posar el focus en certs paràmetres a considerar. Com a variables proposades es presenten les següents:

1. Dispositius mòbils: fa referència als aspectes relatius a l'ús dels dispositius mòbils.

1. Els estudiants disposen de dispositiu mòbil.
2. Els estudiants utilitzen únicament els dispositius mòbils per a la seva utilitat acadèmica.
3. Els docents planifiquen recursos a utilitzar mitjançant els dispositius mòbils i estableixen pautes per al seu ús.
4. Els docents saben manejar adequadament els dispositius mòbils.

2. Competències digitals: es relaciona amb el conjunt d'habilitats per a conèixer la informació disponible a la Xarxa, comunicar-se, crear contingut digital i resoldre de manera eficaç els problemes.

1. Els estudiants saben discriminar adequadament la informació rellevant disponible a la xarxa.
2. Els estudiants són capaços de comunicar i compartir la informació socialment a través dels dispositius mòbils.

3. Construcció dels coneixements: la creació de nous coneixements per part de l'estudiant és realitzada de manera comprensiva i a partir de la informació ja existent.

1. Els estudiants són capaços de generar nou coneixement.
2. S'estableix una retroalimentació entre el professorat i l'alumnat sobre les diferents tasques.

4. Autorregulació: l'alumnat forma part activa del seu aprenentatge a través de les reflexions.

1. Les activitats afavoreixen a l'autoregulació del aprenentatge.
2. Els estudiants consideren que el "mòbils Learning" els ajuda a autoregular el seu aprenentatge.

5. Treball coopeeratiu: es refereix al procés pel qual es treballa conjuntament i autònoma entre els membres del grup.

Cal indicar que els anteriors paràmetres han d'estar presents dins tota activitat docent de m-learning.

Vegeu també

• Objecte d'aprenentatge
• Entorn virtual d'aprenentatge
• Moodle
• Aprenentatge virtual

Bibliografia

• Crompton, H. i Burke, D. (2018) «The use of mobile learning in higher education: A systematic review», Computers & Education, 123, p. 53-64. doi: 10.1016/j.compedu.2018.04.007.
• Costacurta Junqueira, Abadi Orlean. (s.f.) m-learning: el aula se evaporó y se mudó al bolsillo. Recuperat de: http://www.americalearningmedia.com/edicion-006/74-tendencias/331-m-learning-el-aula-se-evaporo-y-se-mudo-al-bolsillo
• Fuentes, J. L., Albertos, J. E. i Torrano, F. (2019) «Hacia el Mobile-Learning en la escuela: análisis de factores críticos en el uso de las tablets en centros educativos españoles», Education in the Knowledge Society, 20, p. 1-17. doi: 10.14201/eks2019_20_a3.
• García-Peñalvo, F. J. (2017) «La evolución de los sistemas software educativos: Los ecosistemas tecnológicos de aprendizaje», en Repositorio de GRIAL. Madrid: Grupo GRIAL. Disponible a: https://repositorio.grial.eu/handle/grial/837.
• Humanante-Ramos, P., García-Peñalvo, F. J. i Conde-González, M. (2017) «Entornos personales de aprendizaje móvil: una revisión sistemática de la literatura», RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 20(2), p. 73-92. Disponible a: http://dx.doi.org/10.5944/ried.20.2.17692.
• León Axelsson, M. I. (2016) «Diseño y evaluación de una intervención didáctica basada en aprendizaje móvil para mejorar la IO de estudiantes de ELE», EPOS, 32, p. 263-282. Disponible a: http://e-spacio.uned.es/fez/view/bibliuned:Epos-2016-32-7150 (Accedit: 25 octubre 2020).
• López Sáez, J. M., García Sevillano, M. L. i Cano Vázquez, E. (2019) «El uso académico del ordenador portátil y del smartphone en estudiantes universita- rios españoles e iberoamericanos José», Education in the Knowledge Society, 20, p. 1-12. doi: 10.14201/eks2019_20_a15.
• Martí, R., Gisbert, M. i Larraz, V. (2018) «Ecosistemas tecnológicos de aprendizaje y gestión educativa.», Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Edutec, (64). doi: 10.21556/edutec.2018.64.1025.
• Mohamed Ally (ed.) (2009). Mobile Learning: Transforming the Delivery of Education and Training. Edmonton: AU Press, Athabasca University.
• Pascuas, Y. S., Garcia, J. A. i Mercado, M. A. (2020) «Dispositivos móviles en la educación: tendencias e impacto para la innovación», Revista Politécnica, 16(31), p. 97-109. doi: 10.33571/rpolitec.v16n31a8.
• Tabuenca, B., Sánchez-Peña, J.-J. i Cuetos-Revuelta, M.-J. (2019) «El smartphone desde la perspectiva docente: ¿una herramienta de tutorización o un catalizador de ciberacoso?», RED. Revista de Educación a Distancia, 59(01), p. 1-14. Disponible a: https://revistas.um.es/red/article/view/350351/261471 (Accedit: 12 octubre 2020).
• Tello Díaz-Maroto, Galisteo del Valle. (s.f.). m-learning: experiencias actuales y clasificación de tendencias. Recuperat de: http://www.americalearningmedia.com/component/content/article/100-white-papers/548-m-learning-experiencias-actuales-y-clasificacion-de-tendencias
• UNESCO (2017) Supporting teachers with mobile technology: lessons drawn from UNESCO projects in Mexico, Nigeria, Senegal and Pakistan - Biblioteca Digital, UNESCO. Editat per UNESCO. Paris: United Nations. Disponible a: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000251511 (Accedit: 21 octubre 2020)

Enllaços externs

AMULETS

Blackboard

Dash & Dot robots

DOKEOS

Moodle app

MyArtSpace

The London Mobile

Revista EPOS