Benedicto Kiwanuka: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 6: Línia 6:
Era d'ètnia [[Baganda]], va néixer a Kisabwa i era membre de l'[[Església Catòlica Romana]].<ref name="Amin211">David Martin, ''General Amin'', London: Faber and Faber, 1974, p. 211</ref><ref name=":0">{{Cita publicación|url=http://dx.doi.org/10.1177/030639687401600210|título=Book Reviews : General Amin By DAVID MARTIN (London, Faber and Faber, 1974). 254pp. £3.50|apellidos=Ugandan|nombre=A.|fecha=1974-10|publicación=Race|volumen=16|número=2|páginas=224–226|fechaacceso=8 de junio de 2020|issn=0033-7277|doi=10.1177/030639687401600210}}</ref>
Era d'ètnia [[Baganda]], va néixer a Kisabwa i era membre de l'[[Església Catòlica Romana]].<ref name="Amin211">David Martin, ''General Amin'', London: Faber and Faber, 1974, p. 211</ref><ref name=":0">{{Cita publicación|url=http://dx.doi.org/10.1177/030639687401600210|título=Book Reviews : General Amin By DAVID MARTIN (London, Faber and Faber, 1974). 254pp. £3.50|apellidos=Ugandan|nombre=A.|fecha=1974-10|publicación=Race|volumen=16|número=2|páginas=224–226|fechaacceso=8 de junio de 2020|issn=0033-7277|doi=10.1177/030639687401600210}}</ref>


Després d'assistir a l'escola primària, es va unir als Rifles Africans de Rei, arribant al grau de [[Sergent Major]] en la [[Segona Guerra Mundial]]. Després de tornar de la guerra, va treballar com a intèrpret al Tribunal Superior d'Uganda. Va ser admès al col·legi d'advocats Gray's Inn el febrer de 1956.<ref name=":0" />
Després d'assistir a l'escola primària, es va unir als Rifles Africans de Rei, arribant al grau de [[Sergent Major]] en la [[Segona Guerra Mundial]]. Després de tornar de la guerra, va treballar com a intèrpret al Tribunal Superior d'Uganda.


Volent estudiar dret, es va preparar assistint a un curs de matriculació a Lesotho (1950 - 1952), abans d'anar a Gran Bretanya per assistir a l'University College London (1952-1956). Va ser admès en el Col·legi d'Advocats en Gray 's Inn al febrer de 1956. Al tornar a Uganda, va exercir l'advocacia en privat de 1956 a 1959.
Volent estudiar dret, es va preparar assistint a un curs de matriculació a Lesotho (1950 - 1952), abans d'anar a Gran Bretanya per assistir a l'''University College London'' (1952-1956). Va ser admès al col·legi d'advocats Gray's Inn el febrer de 1956.<ref name=":0" /> En tornar a Uganda, va exercir l'advocacia en privat de 1956 a 1959.


=== Carrera política ===
As a result of the September 1961 Uganda Constitutional Conference held in London, Uganda achieved internal self-government on 1 March 1962. Kiwanuka became Uganda s first prime minister in the new [[National Assembly of Uganda| National Assembly]].


==== Conferència Constitucional d'Uganda ====
New elections, however, were held in April 1962, with Kiwanuka 's party losing to the alliance of [[Milton Obote|Milton Obote']] s [[Uganda People 's Congress]] and the Buganda traditionalist party, [[Kabaka Yekka]]. In addition, Kiwanuka 's Catholicism made him unpopular with his fellow Buganda, a mainly [[Protestantism| Protestant]] people.<ref name="Amin212">Martin, '' General Amin '', pàg. 212</ref> Uganda achieved independence on 9 octubre 1962, with Obote as the first prime minister of a fully independent Uganda.
Com a resultat de la Conferència Constitucional d'Uganda del setembre de 1961 celebrada a [[Londres]], l'1 de març de 1962, Uganda va aconseguir la capacitat d'autogovernar-se. Kiwanuka es va convertir en el primer primer ministre d'Uganda en la nova Assemblea Nacional.


==== Eleccions d'Uganda del 1962 ====
Kiwanuka was imprisoned in 1969 by Obote 's government, but was one of 55 political detainees released by Idi Amin immediately after the coup that Brought Amin to power.<ref>Martin,' 'General Amin' ', pàg. 140</ref> Amin appointed him as [[Chief Justice of Uganda| chief justice of Uganda]] on 27 June 1971.<ref name="Amin211">David Martin, '' General Amin '', London : Faber and Faber, 1974, pàg. 211</ref>
Una noves eleccions es van dur a terme a l'abril del 1962, el partit de Kiwanuka va perdre davant l'aliança de [[Milton Obote]]. A més, el fet que Kiwanuka fos [[Església catòlica|catòlic]] el va fer impopular amb els seus companys de [[Buganda]], un poble principalment [[Protestantisme|protestant]].<ref>{{Cita publicación|url=http://dx.doi.org/10.1177/030639687401600210|título=Book Reviews : General Amin By DAVID MARTIN (London, Faber and Faber, 1974). 254pp. £3.50|apellidos=Ugandan|nombre=A.|fecha=1974-10|publicación=Race|volumen=16|número=2|páginas=224–226|fechaacceso=9 de junio de 2020|issn=0033-7277|doi=10.1177/030639687401600210}}</ref> Uganda va aconseguir la independència el 9 d'octubre de 1962, amb Obote com el primer primer ministre d'una Uganda totalment independent.


=== Engarjolament i assassinat el 1972 ===
Kiwanuka soon came into confrontation with Amin 's disregard for the rule of law. In the immediate Aftermath of Obote 's abortive counter coup of 1972, Kiwanuka was Arrested at gunpoint by Amin' s men as he presided over a session of the High Court.<ref name="Amin211" /> As well as countermanding from the bench some of Amin 's more Draconian orders, Kiwanuka had also Secretly agreed to support Obote' s return to power, with the proviso that Kiwanuka would be involved in constitutional reform.<ref name="Amin212" />
Kiwanuka was killed by Amin 's forces on 22 September at Makindye Military Prison in a prolonged execution which, according to eyewitnesses, involved Kiwanuka ears, nose, lips, and arms being Severed, a disembowelling, and castration before he was finally immolated.<ref name="Amin212" /> Kiwanuka 's death was not acknowledged es an execution, with Amin instead publicly blaming it on Obote' s supporters and even Launching a police investigation.<ref name="Amin211" /> Kiwanuka 's killing was the first of a sèries directed against leading figures in the Baganda and [[Ankole]] tribes, aimed at curbing their power.<ref>Martin, '' General Amin '', pàg. 213</ref>


==== Arrest ====
Kiwanuka 's Grandson, [[Mathias Kiwanuka]], played defensive end for [[Boston College|Boston College']] s [[American football]] team from 2001 to 2005 and was the [[New York Giants]] 'first round pick in the <nowiki>[[2006 NFL Draft]]</nowiki>.<ref>[https://www.nytimes.com/2012/01/30/sports/football/mathias-kiwanukas-heart-belongs-to-uganda.html?_r=1&ref=world Kiwanuka Goes Home, but His Heart Is Far Away]</ref>
Kiwanuka va ser empresonat el 1969 pel govern d'Obote, però va ser un dels 55 detinguts polítics alliberats per Idi Amin immediatament després de l'cop que va portar a Amin a el poder.<ref>{{Cita libro|título=The British General Election of October 1974|url=http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-02539-8_6|editorial=Palgrave Macmillan UK|fecha=1975|fechaacceso=9 de junio de 2020|isbn=978-1-349-02541-1|páginas=140–163|nombre=Martin|apellidos=Harrison}}</ref> Amin ho va designar com a president de Tribunal Suprem d'Uganda el 27 de juny de de 1971.

Kiwanuka aviat es va enfrontar amb el menyspreu d'Amin pels seus ideals judicials. Immediatament després de l'amuntegui d'estat d'Obote el 1972, Kiwanuka va ser arrestat a punta de pistola pels homes d'Amin mentre presidia una sessió de Tribunal Superior. A més de contrarestar des de la banqueta algunes de les ordres més draconianes d'Amin, Kiwanuka també havia acceptat en secret donar suport al retorn de [[Milton Obote]] a el poder, amb la condició que Kiwanuka estigués involucrat en la reforma constitucional.

==== Assassinat ====
Kiwanuka va refusar d'abandonar Uganda malgrat les advertències que si no es doblegava a el govern el matarien, el 21 de setembre Kiwanuka va ser segrestat per les forces d'Amin i el 22 de setembre va ser assassinat a la [[Presó de Makindye]] en una execució prolongada que, segons testimonis presencials, va involucrar el tall d'orelles, nas, llavis i braços de Kiwanuka, 1 esventrament i castració abans que finalment fos immolat.
La mort de Kiwanuka no va ser reconeguda com una execució, i Amin en el seu lloc va culpar públicament als partidaris d'Obote i fins i tot va iniciar una investigació policial. L'assassinat de Kiwanuka va ser el primer d'una sèrie dirigida contra figures destacades de les tribus Baganda i [[Ankole]], amb l'objectiu de frenar el seu poder.

Té una estàtua en la seva memòria com a jutge a petició de el president [[Yoweri Museveni]]. <ref>{{Cita web|url=https://mobile.twitter.com/mjilesen/status/1057929449155383296?lang=en|título=Twitter|fechaacceso=2020-11-18|sitioweb=mobile.twitter.com}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 17:15, 11 des 2020

L'article necessita millores importants de traducció.
El text és una traducció automàtica sense revisar. Si no es millora en una setmana, aquest article es traslladarà a una subpàgina de l'usuari.
Infotaula de personaBenedicto Kiwanuka

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Benedicto Kabimu Mugumba Kiwanuka Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Benedicto Kagimu Mugumba Kiwanuka Modifica el valor a Wikidata
8 maig 1922 Modifica el valor a Wikidata
Bukomansimbi District (protectorat d'Uganda) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1972 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Makindye Prison (Uganda) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortImmolation (en) Tradueix i execució extrajudicial Modifica el valor a Wikidata
Chief Justice of Uganda (en) Tradueix
1971 – 1972
← Dermot Joseph Sheridan (en) Tradueix – Samuel Wambuzi (en) Tradueix →
Primer ministre d'Ugada
1r març 1962 – 30 abril 1962 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity College de Londres
Universitat Makerere Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójutge, polític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarmajor Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsMathias Kiwanuka (net) Modifica el valor a Wikidata

Benedicto Kiwanuka (anglès: Benedicto Kabimu Mugumba Kiwanuka) (Bukomansimbi District, 8 de maig de 1922 - Makindye Prison, 22 de setembre de 1972) va ser el primer primer ministre d'Uganda, líder del Partit Demòcrata i un dels primers líders que va liderar al país en la transició entre el domini colonial britànic i la independència. Va ser assassinat pel règim d'Idi Amin el setembre de 1972.[1]

Biografia

Era d'ètnia Baganda, va néixer a Kisabwa i era membre de l'Església Catòlica Romana.[2][3]

Després d'assistir a l'escola primària, es va unir als Rifles Africans de Rei, arribant al grau de Sergent Major en la Segona Guerra Mundial. Després de tornar de la guerra, va treballar com a intèrpret al Tribunal Superior d'Uganda.

Volent estudiar dret, es va preparar assistint a un curs de matriculació a Lesotho (1950 - 1952), abans d'anar a Gran Bretanya per assistir a l'University College London (1952-1956). Va ser admès al col·legi d'advocats Gray's Inn el febrer de 1956.[3] En tornar a Uganda, va exercir l'advocacia en privat de 1956 a 1959.

Carrera política

Conferència Constitucional d'Uganda

Com a resultat de la Conferència Constitucional d'Uganda del setembre de 1961 celebrada a Londres, l'1 de març de 1962, Uganda va aconseguir la capacitat d'autogovernar-se. Kiwanuka es va convertir en el primer primer ministre d'Uganda en la nova Assemblea Nacional.

Eleccions d'Uganda del 1962

Una noves eleccions es van dur a terme a l'abril del 1962, el partit de Kiwanuka va perdre davant l'aliança de Milton Obote. A més, el fet que Kiwanuka fos catòlic el va fer impopular amb els seus companys de Buganda, un poble principalment protestant.[4] Uganda va aconseguir la independència el 9 d'octubre de 1962, amb Obote com el primer primer ministre d'una Uganda totalment independent.

Engarjolament i assassinat el 1972

Arrest

Kiwanuka va ser empresonat el 1969 pel govern d'Obote, però va ser un dels 55 detinguts polítics alliberats per Idi Amin immediatament després de l'cop que va portar a Amin a el poder.[5] Amin ho va designar com a president de Tribunal Suprem d'Uganda el 27 de juny de de 1971.

Kiwanuka aviat es va enfrontar amb el menyspreu d'Amin pels seus ideals judicials. Immediatament després de l'amuntegui d'estat d'Obote el 1972, Kiwanuka va ser arrestat a punta de pistola pels homes d'Amin mentre presidia una sessió de Tribunal Superior. A més de contrarestar des de la banqueta algunes de les ordres més draconianes d'Amin, Kiwanuka també havia acceptat en secret donar suport al retorn de Milton Obote a el poder, amb la condició que Kiwanuka estigués involucrat en la reforma constitucional.

Assassinat

Kiwanuka va refusar d'abandonar Uganda malgrat les advertències que si no es doblegava a el govern el matarien, el 21 de setembre Kiwanuka va ser segrestat per les forces d'Amin i el 22 de setembre va ser assassinat a la Presó de Makindye en una execució prolongada que, segons testimonis presencials, va involucrar el tall d'orelles, nas, llavis i braços de Kiwanuka, 1 esventrament i castració abans que finalment fos immolat. La mort de Kiwanuka no va ser reconeguda com una execució, i Amin en el seu lloc va culpar públicament als partidaris d'Obote i fins i tot va iniciar una investigació policial. L'assassinat de Kiwanuka va ser el primer d'una sèrie dirigida contra figures destacades de les tribus Baganda i Ankole, amb l'objectiu de frenar el seu poder.

Té una estàtua en la seva memòria com a jutge a petició de el president Yoweri Museveni. [6]

Referències

  1. ↑ «Benedicto Kagima Mugumba Kiwanuka Facts». [Consulta: 1r juny 2020].
  2. ↑ David Martin, General Amin, London: Faber and Faber, 1974, p. 211
  3. ↑ 3,0 3,1 «Book Reviews : General Amin By DAVID MARTIN (London, Faber and Faber, 1974). 254pp. £3.50». Race, 16, 2, 1974-10, pàg. 224–226. ISSN: 0033-7277. 10.1177/030639687401600210 [Consulta: 8 juny 2020].
  4. ↑ «Book Reviews : General Amin By DAVID MARTIN (London, Faber and Faber, 1974). 254pp. £3.50». Race, 16, 2, 1974-10, pàg. 224–226. ISSN: 0033-7277. 10.1177/030639687401600210 [Consulta: 9 juny 2020].
  5. ↑ Harrison, Martin. The British General Election of October 1974. Palgrave Macmillan UK, p. 140–163. 
  6. ↑ «Twitter». [Consulta: 18 novembre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benedicto_Kiwanuka&oldid=25659705»