Placa de Galápagos: diferència entre les revisions
Creada per traducció de la pàgina «Galápagos Microplate» |
(Cap diferència)
|
Revisió del 17:45, 13 des 2020
la placa de Galápagos és una característica geològica de l'escorça oceànica localitzada a 1°50' N, mar endins de la costa de l'oest de Colòmbia. La Placa de Galápagos és sobre amb el Galápagos Encreuament Triple, el qual és un atípic encreuament triple de dorsals oceàniques. A la Galápagos Encreuament Triple, les plaques de d'Oceà Pacífic, Cocos placa, i Nazca es troben , formant dues micro-plaques contra-rotativesa l'encreuament del Cocos-Nazca, Pacífic-Cocos, i Pacífic-Nazca estenent la cresta volcànicas.[1]
Evolució geològica
Tota la Placa de Galápagos, que abasta una àrea de 13.000 km2, es formà per acomodar els moviments de les tres grans plaques. Abans de la formació de la placa de Galápagos, la triple cruïlla de Galápagos era un convencional encreuament de dorsals oceàniques. La història de la microplaca es remunta a 1,4 milions d'anys, evidenciat per la traça de l'encreuament triple del sud a la placa d'Oceà Pacífic que constitueix el marge sud de la placa de Galápagos. En aquell temps es començà a formar el marge sud de la microplaca per l'activitat d'un hotspot sota la dorsal del Pacífic Sud. El hotspot derivà de la placa del Pacífic a la placa de Nazca fa uns 1,2 milions d'anys fa i i es va començar a desenvolupar una cadena muntanyosa submarina a la placa de Nazca. A mida que el hotspot seguia movent-se continuar emigrar, el trencament de la placa de Nazca es va desenvolupar al llarg del seu pas. Aquesta frontera ara s'anomena cresta volcànica Dietz, el qual s'estén al nord-est i creix a una velocitat de 39 mm/any. La cresta volcànica Dietz acaba al Dietz Deep Basin. Les muntanyes submarines han estat volcànicament actives amb erupcions en curs, continuant elevant la cresta volcànica Dietz.
La forma local de la dorsal del Pacífic Sud ha variat amb el desenvolupament de la placa de Galápagos. Fa 1,5 milions d'anys, la dorsal del Pacífic Sud era convexa cap a l'oest. Amb el temps l'eix de la dorsal del Pacífic es redreçà i l'encreuament triple va començar a emigrar cap al sud.[2]
Estructura
La microplaca és dividida en dues regions entre el nord (microplaca del nord de Galápagos) i el sud (placa de Galápagos). La microplaca de Galápagos és vorejada per la cresta volcànica Dietz a 1°10'N, al sud de la cresta volcànica de Cocos-Nazca, i la microplaca del nord de Galápagos és vorejada per la cresta volcànica Incipient a 2°40'N, al nord de la cresta volcànica Cocos-Nazca.[1][3] La cresta Cocos-Nazca que es propaga i divergeix lentament cap a l’oest es talla entre les dues sub-plaques cap a la pujada del dorsal del Pacífic. No obstant això, la punta de la cresta Cocos-Nazca no compleix completament la dorsal del Pacífic i, de fet, la propagació cap a l'oest de la cresta volcànica Cocos-Nazca genera rifts transitoris secundaris per cisallar estressos.[4][5] La punta la cresta volcànica de Cocos-Nazca ha mantingut una distància de 50 km de la dorsal del Pacífic Sud De l'est i lleugerament mogut la seva posició a la part oriental de la microplaca a causa d'en el sentit de les agulles del rellotge rotació del la Placa de Galápagos.
Moviment de les microplaques del nord i del sud
Microplaca de Galápagos
Recents estimacions del moviment de la microplaca poden ser imprecises ja que el conjunt de dades recollides és massa petit pel conjunt d'assumpcions dels càlculs basats en vectors. Aquests apunten que el pol rotacional calculat és a 1.4°S, 99.8°W, uns 400 km al sud-est del centre de la microplaca i 350 km de la seva frontera més propera. El moviment estimat és, en el sentit de les agulles del rellotge, de 6° per milió d'anys.[3]
Microplaca nord de Galápagos
La cresta volcànica Incipient, que té forma de falca, caracteritza el moviment sencer de la microplaca nord de Galápagos , com evidencien l'activitat magmàtica i els perfils d'anomalies magnètiques recents. L'extrem oriental de la cresta volcànica Incipient és es detecta tallant les tendències abissals nord-sud, i tant les dades batimètriques com les magnètiques han mostrat magmatisme recents al llarg d'aquest la cresta volcànica, donant suport a la idea que el punt de rotació, en el sentit contrari de les agulles del rellotge, és localitzat allí.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Klein, Emily M.; Smith, Deborah K.; Williams, Clare M.; Schouten, Hans Nature, 433, 7028, 2005, pàg. 855–858. Bibcode: 2005Natur.433..855K. DOI: 10.1038/nature03262. PMID: 15729339.
- ↑ Smith, Deborah K.; Schouten, Hans; Montési, Laurent; Zhu, Wenlu Earth and Planetary Science Letters, 371, 2013, pàg. 6–15. Bibcode: 2013E&PSL.371....6S. DOI: 10.1016/j.epsl.2013.04.018.
- ↑ 3,0 3,1 Lonsdale, Peter Journal of Geophysical Research, 93, B11, 1988, pàg. 13551–13574. Bibcode: 1988JGR....9313551L. DOI: 10.1029/JB093iB11p13551.
- ↑ Smith, Deborah K.; Schouten, Hans; Zhu, Wen-lu; Montési, Laurent G. J.; Cann, Johnson R. Geochemistry, Geophysics, Geosystems, 12, 11, November 2011, pàg. Q11003. Bibcode: 2011GGG....1211003S. DOI: 10.1029/2011GC003689.
- ↑ Mitchell, Garrett A.; Montési, Laurent G.J.; Zhu, Wenlu; Smith, Deborah K.; Schouten, Hans Earth and Planetary Science Letters, 307, 3–4, July 2011, pàg. 461–469. Bibcode: 2011E&PSL.307..461M. DOI: 10.1016/j.epsl.2011.05.027.
- ↑ Schouten, Hans; Klitgord, Kim D.; Gallo, David G. Journal of Geophysical Research: Solid Earth, 98, B4, 1993, pàg. 6689–6701. Bibcode: 1993JGR....98.6689S. DOI: 10.1029/92JB02749.