Síndrome de Balint: diferència entre les revisions
retocs finals |
s'han afegit citacions i correccions finals |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula malaltia}} |
{{Infotaula malaltia}} |
||
La '''Síndrome de Balint''' és una condició [[Neuropatologia|neuropatològica]] deguda per danys ocasionats a les regions [[parieto-occipitals]] del cervell, provocant una sèrie d'alteracions en la [[percepció]] visual del subjecte. Les regions que es troben afectades són: la [[circumval·lació angular]], la zona dorsolateral del [[lòbul occipital]] i freqüentment el [[Lòbul parietal|lòbul parietal superior]]. Deu el seu nom gràcies als treballs de [[Rudolph Balint]], un metge Hongarès. Va poder confirmar en una autòpsia final els símptomes que havia estudiat i investigat amb anterioritat en un dels seus pacients. |
La '''Síndrome de Balint''' és una condició [[Neuropatologia|neuropatològica]] deguda per danys ocasionats a les regions [[parieto-occipitals]] del cervell, provocant una sèrie d'alteracions en la [[percepció]] visual del subjecte. Les regions que es troben afectades són: la [[circumval·lació angular]], la zona dorsolateral del [[lòbul occipital]] i freqüentment el [[Lòbul parietal|lòbul parietal superior]]. Deu el seu nom gràcies als treballs de [[Rudolph Balint]], un metge Hongarès. Va poder confirmar en una autòpsia final els símptomes que havia estudiat i investigat amb anterioritat en un dels seus pacients.<ref>{{Ref-publicació|article=The enigma of Bálint's syndrome: neural substrates and cognitive deficits|url=https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fnhum.2014.00123/full|publicació=Frontiers in Human Neuroscience|data=2014|issn=1662-5161|volum=8|doi=10.3389/fnhum.2014.00123|llengua=English|nom=Magdalena|cognom=Chechlacz|nom2=Glyn W.|cognom2=Humphreys}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Optic ataxia in Bálint-Holmes syndrome|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1877065716000166|publicació=Annals of Physical and Rehabilitation Medicine|data=2017-06-01|issn=1877-0657|pàgines=148–154|volum=60|exemplar=3|doi=10.1016/j.rehab.2016.01.003|llengua=en}}</ref> |
||
Les alteracions en la percepció visual del subjecte es poden qualificar per una manca de precisió en la percepció dels objectes i l'impediment per localitzar-lo en l'espai correctament, provocant confusions i amb intents d'agafar un objecte sense èxit. Aquestes alteracions poden arribar a dificultar i fins i tot impedir l'ús adaptatiu del [[sistema visual]], accentuant l'[[atàxia òptica]], [[apràxia oculomotora]], problemes de percepció i dificultats relacionades, com ara una [[agnòsia visual]]. Aquestes complicacions de la percepció poden agreujar la nostra vida quotidiana, degut a la pèrdua considerada de la seva funcionalitat. |
Les alteracions en la percepció visual del subjecte es poden qualificar per una manca de precisió en la percepció dels objectes i l'impediment per localitzar-lo en l'espai correctament, provocant confusions i amb intents d'agafar un objecte sense èxit. Aquestes alteracions poden arribar a dificultar i fins i tot impedir l'ús adaptatiu del [[sistema visual]], accentuant l'[[atàxia òptica]], [[apràxia oculomotora]], problemes de percepció i dificultats relacionades, com ara una [[agnòsia visual]]. Aquestes complicacions de la percepció poden agreujar la nostra vida quotidiana, degut a la pèrdua considerada de la seva funcionalitat.<ref>{{Ref-publicació|article=Behavioral neurology and neuropsychology.Edited by Todd E. Feinberg Martha J. Farah New York, McGraw-Hill, 1996 873 pp, illustrated, $75.00|url=http://dx.doi.org/10.1002/ana.410410127|publicació=Annals of Neurology|data=1997-01|issn=0364-5134|pàgines=137–137|volum=41|exemplar=1|doi=10.1002/ana.410410127|nom=Robert A.|cognom=Fishman}}</ref><ref name=":2" /> |
||
== Classificació simptomàtica == |
== Classificació simptomàtica == |
||
Els símptomes de la síndrome es poden classificar en 3 tipus: |
Els símptomes de la síndrome es poden classificar en 3 tipus<ref name=":2" />: |
||
# '''La impossibilitat de processar les imatges com un conjunt.''' El pacient que ho pateix serà capaç de veure una persona que es troba a prop seu però no sabrà si es troba al seu costat o uns metres més enllà, ja que no podrà veure la imatge en el seu conjunt sinò cada una de les seves parts per separat. |
# '''La impossibilitat de processar les imatges com un conjunt.''' El pacient que ho pateix serà capaç de veure una persona que es troba a prop seu però no sabrà si es troba al seu costat o uns metres més enllà, ja que no podrà veure la imatge en el seu conjunt sinò cada una de les seves parts per separat. |
||
| Línia 63: | Línia 63: | ||
=== Tractaments per l'atàxia òptica === |
=== Tractaments per l'atàxia òptica === |
||
* Jocs que prioritzin la focalització en un objecte com jocs de [[tir a diana]], a una [[Basquetbol|cistella]] o una [[Futbol|porteria]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rodríguez|nom=L.P. Moreno|article=Alteraciones oculomotoras en el síndrome de Balint: terapia |
* Jocs que prioritzin la focalització en un objecte com jocs de [[tir a diana]], a una [[Basquetbol|cistella]] o una [[Futbol|porteria]].<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Rodríguez|nom=L.P. Moreno|article=Alteraciones oculomotoras en el síndrome de Balint: terapia |
||
ocupacional asistida por ordenador|publicació=Revista Motricidad|url=https://www.researchgate.net/profile/Ricardo_Moreno_Rodriguez/publication/28153291_Alteraciones_Oculo-Motoras_en_el_Sindrome_de_Balint_Terapia_Ocupacional_asistida_por_ordenador/links/59792157aca27203ecc633f5/Alteraciones-Oculo-Motoras-en-el-Sindrome-de-Balint-Terapia-Ocupacional-asistida-por-ordenador.pdf|data=2000|pàgines=29 - 45|nom2=C.|cognom2=R. Flórez|llengua=Castellà}}</ref> |
ocupacional asistida por ordenador|publicació=Revista Motricidad|url=https://www.researchgate.net/profile/Ricardo_Moreno_Rodriguez/publication/28153291_Alteraciones_Oculo-Motoras_en_el_Sindrome_de_Balint_Terapia_Ocupacional_asistida_por_ordenador/links/59792157aca27203ecc633f5/Alteraciones-Oculo-Motoras-en-el-Sindrome-de-Balint-Terapia-Ocupacional-asistida-por-ordenador.pdf|data=2000|pàgines=29 - 45|nom2=C.|cognom2=R. Flórez|llengua=Castellà}}</ref> |
||
Revisió del 22:23, 14 gen 2021
  | |
| Tipus | simultanagnosia (en)  , oculomotor apraxia (en) i optic ataxia (en) |
|---|---|
| Epònim | Rezső Bálint (en) i Gordon Morgan Holmes |
| Especialitat | neurologia |
| Clínica | |
| Símptomes | simultanagnosia (en) , optic ataxia (en) i oculomotor apraxia (en) |
| Classificació | |
| CIM-10 | H51.8 |
| CIM-9 | 368.16 |
| Recursos externs | |
| Orphanet | 363746 |
| UMLS CUI | C0270706 i C4707368 |
La Síndrome de Balint és una condició neuropatològica deguda per danys ocasionats a les regions parieto-occipitals del cervell, provocant una sèrie d'alteracions en la percepció visual del subjecte. Les regions que es troben afectades són: la circumval·lació angular, la zona dorsolateral del lòbul occipital i freqüentment el lòbul parietal superior. Deu el seu nom gràcies als treballs de Rudolph Balint, un metge Hongarès. Va poder confirmar en una autòpsia final els símptomes que havia estudiat i investigat amb anterioritat en un dels seus pacients.[1][2]
Les alteracions en la percepció visual del subjecte es poden qualificar per una manca de precisió en la percepció dels objectes i l'impediment per localitzar-lo en l'espai correctament, provocant confusions i amb intents d'agafar un objecte sense èxit. Aquestes alteracions poden arribar a dificultar i fins i tot impedir l'ús adaptatiu del sistema visual, accentuant l'atàxia òptica, apràxia oculomotora, problemes de percepció i dificultats relacionades, com ara una agnòsia visual. Aquestes complicacions de la percepció poden agreujar la nostra vida quotidiana, degut a la pèrdua considerada de la seva funcionalitat.[3][4]
Classificació simptomàtica
Els símptomes de la síndrome es poden classificar en 3 tipus[4]:
- La impossibilitat de processar les imatges com un conjunt. El pacient que ho pateix serà capaç de veure una persona que es troba a prop seu però no sabrà si es troba al seu costat o uns metres més enllà, ja que no podrà veure la imatge en el seu conjunt sinò cada una de les seves parts per separat.
- Problemes per coordinar els moviments dels braços acord amb el que s’està veient. El pacient només podrà agafar amb la mà un objecte que està veient després de molts intents.
- Problemes per moure els ulls.
Etiologia
La Síndrome de Balint és causada per lesions bilaterals a l’escorça parietal o parietooccipital. Les àrees afectades són la circumvolució angular, l’àrea dorsolateral del lòbul occipital i el precuni, al lòbul parietal superior. Una aturada cardíaca o alguns tumors, com el glioma en forma de papallona, també poden ser causa d’aquest síndrome.[5] En general, és causat per lesions bilaterals aproximadament simètriques.
Quadre clínic
Els símptomes de la Síndrome de Balint afecten molt al pacient degut a que danyen les habilitats visuoespacials, l’escaneig visual i els mecanismes d’atenció. No s’ha de confondre amb incapacitat del pacient per complir amb les expectatives de progrés en qualsevol d’aquestes àrees de símptomes.[6]
Aquesta síndrome està caracteritzada per tres grans símptomes, els quals poden presentar-se a la vegada. En primer lloc, l'apràxia oculomotora, definida com una incapacitat a l'hora de canviar el focus d'atenció visual. La mirada del pacient no pot dirigir-se cap als objectes de l'espai, es manté fixa en un punt i la seva visió queda compresa al seu camp visual en cada moment. El pacient que la pateix mostra una mirada perduda.[5] En segon lloc, trobem l'atàxia òptica, una alteració en la coordinació oculomanual voluntària. En aquest cas, el pacient a l'intentar agafar un objecte visualitzat, dirigeix malament les seves mans.[5] En tercer lloc, trobem la simultagnòsia, un trastorn de l'atenció visual que fa únic el món del pacient: la percepció d'escenes i objectes està dispersa. Generalment es creu que el diagnòstic simultani està relacionat amb el dèficit d'atenció, però no està clar si aquest tipus de defecte es basa en els objectes o en l'espai.[7]
Manifestacions
Després de patir agressions cerebrals bilaterals, aquests són alguns dels signes que indiquen una possible Síndrome de Balint: Després de patir agressions cerebrals bilaterals, aquests són alguns dels signes que indiquen una possible Síndrome de Balint:
- Limitació del seu camp visual. (pot percebre únicament els estímuls presentats de 35 a 40°). No pot fixar la mirada en un estímul visual concret. (apràxia òptica)
- El pacient no és capaç d'agafar un objecte, encara que se centri en ell, de manera que intenta agafar un que no existeix o que intenta menjar amb una cullera, però no sap portar-la a la boca, encara que ho pugui aconseguir finalment per assaig i error. (atàxia òptica)
- Només pot percebre un objecte a la vegada, pot veure el fons i no l'objecte que hi ha o al revés, pot veure l'objecte, però no el fons.(simultagnòsia) [6]
Comorbiditat
Les persones que pateixen d'aquesta síndrome, tenen tendència a patir altres alteracions neuropsicològiques. Algunes d'aquestes són les alteracions per percebre la profunditat, l'heminegligència espaial o l'alteració de la percepció del moviment. A més, cal saber que les alteracions visuoespacials solen tenir comorbiditat amb algunes afectacions cognitives a l'atenció, memòria episòdica o de treball o a les funcions executives.[8] En molts casos, la degeneració cerebral típica de les primeres etapes d'Alzheimer és diagnosticada clínicament com a Síndrome de Balint.[9]
Tractament
Per ara, la cura de la Síndrome de Balint no és possible. Encara això, es pot arribar a una certa recuperació, que dependrà del dany cerebral de cadascú i del seguiment terapèutic que es faci. La finalitat principal del tractament és recuperar (o com a mínim, millorar) les habilitats perdudes mitjançant la rehabilitació. La tècnica que s'utilitza més sovint és la teràpia ocupacional en la qual, a més de potenciar les habilitats i disminuir els símptomes del pacient, també es pot accedir a assessorament psicològic. Un cop identificades les habilitats afectades per la síndrome, les noves tecnologies poden ser de gran ajuda per potenciar la rehabilitació. Cal destacar que s'esculli el mètode que sigui, estan disponibles diverses variacions de cada tasca per adaptar-se a la dificultat idònia pel pacient.
Encara això no es pot negligir el tractament psicopatològic als pacients. Aquests problemes són causats principalment per la pèrdua de certes habilitats que abans realitzaven amb facilitat i formaven part del seu dia a dia. La nova dependència sol derivar en alteracions afectives com trastorns depressius i d'ansietat (el nivell d'aquests varia segons l'individu).
Davant la teràpia tradicional, les noves tecnologies tenen diversos avantatges com són:
- Economitza l'espai, si s'utilitza un ordinador o una tauleta, tot allò que es necessiti està concentrat en un sol lloc, la qual és més convenient, i no cal tenir dotzenes de cartolines ni formes geomètriques.
- Accessibilitat, no són necessaris programes amb complexa configuració ni de pagament. A moltes tasques, només és necessari qualsevol programa de dibuix com podria ser el Microsoft Paint.
A més de la classificació general entre teràpia tradicional o noves tecnologies, per tractar al pacient de manera òptima ens hem de fixar en quines tasques i activitats són millors per tractar segons quines alteracions.
Tractaments per falta d'atenció
En aquest cas existeixen tasques tant en l'àmbit tradicional com en el tecnològic, encara que, en aquest cas, el darrer és més eficaç, ja que és més interactiu i canviant. No només ajuden les activitats exclusivament pedagògiques, sinó que també molts jocs on el pacient ha de fixar i mantenir la mirada i l'atenció en un sol estímul en moviment. Algunes activitats són:
- Als pacients se'ls presenta una cartolina/diapositiva monocromàtica on hi haurà diversos números desordenats. Se li demana que, seguint una determinada direcció, assenyali cada cop que torni a trobar el primer número de la cartolina/diapositiva. Es poden substituir els nombres amb formes geomètriques o lletres. Una variació per fer la tasca més fàcil seria marcar tots els "primers números" d'un color diferent dels altres per tal que destaquin més.
Exemple de tasca per pacients amb síndrome de Balint - En un document/full s'assigna a cada número un punt i es demana als pacients que uneixin els punts en ordre ascendent per tal que es defineixi un dibuix.
- Construcció de plantilles amb estímuls visuals geomètriques. El pacient veu dibuixos formats per formes geomètriques (sense que formi cap objecte identificable) i les haurà de copiar. El terapeuta anirà retirant i tornant a presentar la imatge segons convingui.
A aquest tipus de tasques i d'altres similars poden ajudar en la detecció de l'heminegligència(en cas que hi hagi).
Tractaments pel seguiment del moviment
- Llençar objectes i seguir la seva trajectòria fins que aterra
- Seguir amb la mirada carreres, circuits, etc. (en aquest cas aporten molt els jocs interactius com els de carreres de cotxes)
Tractaments per la percepció de la profunditat i discriminació figura-fons
- Presentació d'imatges (sigui físicament o digitalment) on se simulen les tres dimensions i preguntar al pacient per la posició dels objectes entre ells.
- Presentació d'imatges (sigui físicament o digitalment) a les que hi ha objectes ocults que haurà de trobar.
Tractaments per l'atàxia òptica
- Jocs que prioritzin la focalització en un objecte com jocs de tir a diana, a una cistella o una porteria.[4]
Referències
- ↑ Chechlacz, Magdalena; Humphreys, Glyn W. «The enigma of Bálint's syndrome: neural substrates and cognitive deficits» (en english). Frontiers in Human Neuroscience, 8, 2014. DOI: 10.3389/fnhum.2014.00123. ISSN: 1662-5161.
- ↑ «Optic ataxia in Bálint-Holmes syndrome» (en anglès). Annals of Physical and Rehabilitation Medicine, 60, 3, 01-06-2017, pàg. 148–154. DOI: 10.1016/j.rehab.2016.01.003. ISSN: 1877-0657.
- ↑ Fishman, Robert A. «Behavioral neurology and neuropsychology.Edited by Todd E. Feinberg Martha J. Farah New York, McGraw-Hill, 1996 873 pp, illustrated, $75.00». Annals of Neurology, 41, 1, 1997-01, pàg. 137–137. DOI: 10.1002/ana.410410127. ISSN: 0364-5134.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Rodríguez, L.P. Moreno; R. Flórez, C. «[https://www.researchgate.net/profile/Ricardo_Moreno_Rodriguez/publication/28153291_Alteraciones_Oculo-Motoras_en_el_Sindrome_de_Balint_Terapia_Ocupacional_asistida_por_ordenador/links/59792157aca27203ecc633f5/Alteraciones-Oculo-Motoras-en-el-Sindrome-de-Balint-Terapia-Ocupacional-asistida-por-ordenador.pdf Alteraciones oculomotoras en el síndrome de Balint: terapia ocupacional asistida por ordenador]» (en castellà). Revista Motricidad, 2000, pàg. 29 - 45.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 González, Begoña; Rodríguez, Mercè; Muñoz, Elena; Redolar, Diego; Turon, Marc Neuropsicología de la percepción.
- ↑ 6,0 6,1 «Bálint's Syndrome» (en anglès). Wikipedia.
- ↑ Dalrymple, Kirsten A.; Barton, Jason J. S.; Kingstone, Alan «A world unglued: simultanagnosia as a spatial restriction of attention». Frontiers in Human Neuroscience, 7, 2013. DOI: 10.3389/fnhum.2013.00145. ISSN: 1662-5161.
- ↑ «Bases neurobiológicas de los síndromes de negligencia espacial | NeuroWikia». [Consulta: 11 gener 2021].
- ↑ «Síndrome de Bálint» (en castellà). [Consulta: 11 gener 2021].