Efecte Matilda: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Apartat "Investigacions"
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Matilda_Effect.png|miniatura|Efecte Matilda]]
[[Fitxer:Matilda_Effect.png|miniatura|Efecte Matilda]]


L{{'}}'''Efecte Matilda''' és un [[Biaix cognitiu|biaix]] en contra del [[reconeixement]] els èxits de [[Dones en la ciència|dones científiques]], el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues [[home]]s. Aquest efecte va ser descrit per primera vegada per la [[sufragista]] i [[abolicionista]] [[Matilda Joslyn Gage]] en el seu [[Assaig (literatura)|assaig]] ''Woman as Inventor'' i el terme fou proposat per la [[història de la ciència|historiadora de la ciència]] [[Margaret W. Rossiter]] el [[1993]].<ref>{{ref-llibre|cognom=González Alcaide|nom=Gregorio|títol=Bibliometría: Fundamentos teóricos, aplicaciones y metodología para el análisis de la literatura científico-médica|lloc=València|editorial=PSYLICOM|any=2012|isbn=978-84-940436-4-2|pàgines=53}}</ref><ref name="rossiter">{{ref-publicació|cognom=Rossiter|nom=Margaret W.|títol=The Matthew Matilda Effect in Science|publicació=Social Studies of Science|data=29 juny 2016|pàgines=325–341|volum=23|exemplar=2|doi=10.1177%2F030631293023002004}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Izquierdo-Useros|nom=Nuria|article=The Mathilde Krim effect as a way to overcome the Matilda effect|publicació=AIDS Research and Human Retroviruses|llengua=en|url=https://www.liebertpub.com/doi/abs/10.1089/AID.2018.0082|data=2018-06-26|doi=10.1089/aid.2018.0082|issn=0889-2229}}</ref> Segons alguns estudis, l'efecte era especialment pronunciat la [[dècada del 1990]] als [[Estats Units d'Amèrica]]. Una investigació del [[2012]] trobà que els homes [[científic]]s estatunidencs rebien més reconeixement i [[premi]]s que les dones amb èxits similars.<ref>{{ref-publicació| nom = Anne E.|cognom=Lincoln|nom2 = Stephanie|cognom2=Pincus|nom3 = Janet Bandows|cognom3= Koster|nom4 = Phoebe S. |cognom4=Leboy| | títol = The Matilda Effect in science: Awards and prizes in the US, 1990s and 2000s| publicació = Social Studies of Science| volum = 42|exemplar=2| pàgines = 307–320| data = 2012| issn = | doi = 10.1177/0306312711435830| url=http://sss.sagepub.com/content/42/2/307.abstract}}</ref> L'efecte es dóna també en les contribucions científiques de dones, que no són tan reconegudes, segons estudis com ''Gender homophily in citations'', tot produint un gran biaix de gènere en la difusió de la recerca amb una major tendència per part dels homes a citar el treball dels seus companys obviant el de les companyes.<ref>{{Ref-web|url=https://openaccess.leidenuniv.nl/bitstream/handle/1887/65291/STI2018_paper_245.pdf?sequence=1|títol=Gender homophily in citations|consulta=21 de setembre de 2018|coautors=Gita Ghiasi, Philippe Mongeon, Cassidy R. Sugimoto, Vincent Larivière|format=PDF|llengua=en|pàgina=1519-1525|editor=Centre for Science and Technology Studies (CWTS), Leiden University, The Netherlands|data=setembre 2018|citació=STI 2018 Conference Proceedings
L{{'}}'''Efecte Matilda''' és un [[Biaix cognitiu|biaix]] en contra del reconeixement els èxits de [[Dones en la ciència|dones científiques]], el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues [[home]]s. Aquest efecte va ser descrit per primera vegada per la [[sufragista]] i [[abolicionista]] [[Matilda Joslyn Gage]] en el seu [[Assaig (literatura)|assaig]] ''Woman as Inventor'' i el terme fou proposat per la [[història de la ciència|historiadora de la ciència]] [[Margaret W. Rossiter]] el [[1993]].<ref>{{ref-llibre|cognom=González Alcaide|nom=Gregorio|títol=Bibliometría: Fundamentos teóricos, aplicaciones y metodología para el análisis de la literatura científico-médica|lloc=València|editorial=PSYLICOM|any=2012|isbn=978-84-940436-4-2|pàgines=53}}</ref><ref name="rossiter">{{ref-publicació|cognom=Rossiter|nom=Margaret W.|títol=The Matthew Matilda Effect in Science|publicació=Social Studies of Science|data=29 juny 2016|pàgines=325–341|volum=23|exemplar=2|doi=10.1177%2F030631293023002004}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Izquierdo-Useros|nom=Nuria|article=The Mathilde Krim effect as a way to overcome the Matilda effect|publicació=AIDS Research and Human Retroviruses|llengua=en|url=https://www.liebertpub.com/doi/abs/10.1089/AID.2018.0082|data=2018-06-26|doi=10.1089/aid.2018.0082|issn=0889-2229}}</ref>
== Investigacions ==
Segons alguns estudis, l'efecte era especialment pronunciat la [[dècada del 1990]] als [[Estats Units d'Amèrica]]. Dues investigadores de la Universitat Radboud a [[Nimega]] van demostrar el 2012 que als [[Països Baixos]] el sexe dels [[Científic|científics]] candidats a la càtedra influïa en l'avaluació que se'n fa, reben més reconeixement i [[premi]]s els homes que les dones amb currículums similars.<ref>{{ref-publicació| nom = Anne E.|cognom=Lincoln|nom2 = Stephanie|cognom2=Pincus|nom3 = Janet Bandows|cognom3= Koster|nom4 = Phoebe S. |cognom4=Leboy| | títol = The Matilda Effect in science: Awards and prizes in the US, 1990s and 2000s| publicació = Social Studies of Science| volum = 42|exemplar=2| pàgines = 307–320| data = 2012| issn = | doi = 10.1177/0306312711435830| url=http://sss.sagepub.com/content/42/2/307.abstract}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Gender practices in the construction of academic excellence: Sheep with five legs:|url=https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/1350508411414293|publicació=Organization|data=2011-07-29|doi=10.1177/1350508411414293|llengua=en|nom=Marieke van den|cognom=Brink|nom2=Yvonne|cognom2=Benschop}}</ref>

Investigadors [[italians]] van descriure casos similars en un estudi<ref>{{Ref-publicació|article=Ethos and symbolic violence among women of science: An empirical study:|url=https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/0539018412437102|publicació=Social Science Information|data=2012-05-24|doi=10.1177/0539018412437102|llengua=en|nom=Andrea|cognom=Cerroni|nom2=Zenia|cognom2=Simonella}}</ref>, corroborat posteriorment per un estudi espanyol.<ref>{{Ref-publicació|article=The Consequences of Predicting Scientific Impact in Psychology Using Journal Impact Factors:|url=https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/1745691611429356|publicació=Perspectives on Psychological Science|data=2012-01-05|doi=10.1177/1745691611429356|llengua=en|nom=Peter|cognom=Hegarty|nom2=Zoe|cognom2=Walton}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Through gender parity in scientific publications|llengua=en|nom4=Carlos|cognom3=García-Calvente|nom3=María del Mar|cognom2=Martínez-Morante|nom2=Emilia|cognom=Jiménez-Rodrigo|nom=María Luisa|doi=10.1136/jech.2008.074294|url=https://jech.bmj.com/content/62/6/474|exemplar=6|volum=62|pàgines=474–475|pmid=18477742|issn=0143-005X|data=2008-06-01|publicació=Journal of Epidemiology & Community Health|cognom4=Álvarez-Dardet}}</ref> D’altra banda, diversos estudis no van trobar cap diferència entre les [[Citació bibliogràfica|cites]] i l’[[Factor d'impacte|impacte de publicacions]] d’autors masculins respecte a autores de gènere femení.<ref>{{Ref-publicació|article=The Consequences of Predicting Scientific Impact in Psychology Using Journal Impact Factors:|url=https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/1745691611429356|publicació=Perspectives on Psychological Science|data=2012-01-05|doi=10.1177/1745691611429356|llengua=en|nom=Peter|cognom=Hegarty|nom2=Zoe|cognom2=Walton}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Normative versus Social Constructivist Processes in the Allocation of Citations: A Network-Analytic Model|url=https://www.jstor.org/stable/2657504|publicació=American Sociological Review|data=1998|issn=0003-1224|pàgines=829–846|volum=63|exemplar=6|doi=10.2307/2657504|nom=Stephane|cognom=Baldi}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=What makes an article influential? Predicting impact in social and personality psychology|cognom=Haslam|nom5=Kim|cognom4=Loughnan|nom4=Stephen|cognom3=Kaufmann|nom3=Leah|cognom2=Ban|nom2=Lauren|nom=Nick|url=https://doi.org/10.1007/s11192-007-1892-8|llengua=en|doi=10.1007/s11192-007-1892-8|exemplar=1|volum=76|pàgines=169–185|issn=1588-2861|data=2008-07-01|publicació=Scientometrics|cognom5=Peters}}</ref> Per altra banda, una investigació [[suïssa]] conclou que els mitjans de comunicació de masses promouen majoritàriament la participació de científics masculins que no pas a les seves col·legues de sexe femení.<ref>{{Ref-publicació|article=Gender Differences in Scientists’ Public Outreach and Engagement Activities:|url=https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/1075547010378658|publicació=Science Communication|data=2010-08-18|doi=10.1177/1075547010378658|llengua=en|nom=Fabienne Crettaz von|cognom=Roten}}</ref>

Segons un estudi nord-americà, "tot i que la discriminació manifesta de gènere en general continua disminuint a la societat nord-americana", "les dones continuen sent menys afavorides pel que fa a la recepció de reconeixements i premis científics, especialment per a la investigació" .<ref>{{Ref-publicació|article=The Matilda Effect in science: Awards and prizes in the US, 1990s and 2000s:|url=https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/0306312711435830|publicació=Social Studies of Science|data=2012-02-20|doi=10.1177/0306312711435830|llengua=en|nom=Anne E.|cognom=Lincoln|nom2=Stephanie|cognom2=Pincus|nom3=Janet Bandows|cognom3=Koster|nom4=Phoebe S.|cognom4=Leboy}}</ref>

Aquest efecte es dóna també en les contribucions científiques de dones, que no són tan reconegudes. Segons estudis com ''Gender homophily in citations'', es produeix un gran biaix de gènere en la difusió de la recerca amb una major tendència per part dels homes a citar el treball dels seus companys obviant el de les companyes.<ref>{{Ref-web|url=https://openaccess.leidenuniv.nl/bitstream/handle/1887/65291/STI2018_paper_245.pdf?sequence=1|títol=Gender homophily in citations|consulta=21 de setembre de 2018|coautors=Gita Ghiasi, Philippe Mongeon, Cassidy R. Sugimoto, Vincent Larivière|format=PDF|llengua=en|pàgina=1519-1525|editor=Centre for Science and Technology Studies (CWTS), Leiden University, The Netherlands|data=setembre 2018|citació=STI 2018 Conference Proceedings
of the 23rd International Conference on Science and Technology Indicators}}</ref>
of the 23rd International Conference on Science and Technology Indicators}}</ref>


Revisió del 19:53, 6 feb 2021

Efecte Matilda

L'Efecte Matilda és un biaix en contra del reconeixement els èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes. Aquest efecte va ser descrit per primera vegada per la sufragista i abolicionista Matilda Joslyn Gage en el seu assaig Woman as Inventor i el terme fou proposat per la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter el 1993.[1][2][3]

Investigacions

Segons alguns estudis, l'efecte era especialment pronunciat la dècada del 1990 als Estats Units d'Amèrica. Dues investigadores de la Universitat Radboud a Nimega van demostrar el 2012 que als Països Baixos el sexe dels científics candidats a la càtedra influïa en l'avaluació que se'n fa, reben més reconeixement i premis els homes que les dones amb currículums similars.[4][5]

Investigadors italians van descriure casos similars en un estudi[6], corroborat posteriorment per un estudi espanyol.[7][8] D’altra banda, diversos estudis no van trobar cap diferència entre les cites i l’impacte de publicacions d’autors masculins respecte a autores de gènere femení.[9][10][11] Per altra banda, una investigació suïssa conclou que els mitjans de comunicació de masses promouen majoritàriament la participació de científics masculins que no pas a les seves col·legues de sexe femení.[12]

Segons un estudi nord-americà, "tot i que la discriminació manifesta de gènere en general continua disminuint a la societat nord-americana", "les dones continuen sent menys afavorides pel que fa a la recepció de reconeixements i premis científics, especialment per a la investigació" .[13]

Aquest efecte es dóna també en les contribucions científiques de dones, que no són tan reconegudes. Segons estudis com Gender homophily in citations, es produeix un gran biaix de gènere en la difusió de la recerca amb una major tendència per part dels homes a citar el treball dels seus companys obviant el de les companyes.[14]

Exemples de dones afectades

Trotula de Salern (segle XII), metgessa italiana, va escriure obres que van ser atribuïdes després de la seua mort a autors homes: inicialment al seu marit, al seu fill i més tard, al llarg del temps durant la transmissió de la informació, els monjos que escrivien arribaren a confondre el seu nom amb el d'un home. L'hostilitat cap a les dones com a mestres i sanadores va provocar la negació de la seua pròpia existència.[2]

Un exemple destacat del segle XX és el cas de Nettie Stevens, una de les genetistes més importants de la història.[15] El neurobiòleg Ben Barres, que canvià de sexe femení a masculí el 1997 també declarà haver comprovat la validesa del fenòmen.[16]

Referències

  1. ↑ González Alcaide, Gregorio. Bibliometría: Fundamentos teóricos, aplicaciones y metodología para el análisis de la literatura científico-médica. València: PSYLICOM, 2012, p. 53. ISBN 978-84-940436-4-2. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Rossiter, Margaret W. «The Matthew Matilda Effect in Science». Social Studies of Science, 23, 2, 29-06-2016, pàg. 325–341. DOI: 10.1177%2F030631293023002004.
  3. ↑ Izquierdo-Useros, Nuria «The Mathilde Krim effect as a way to overcome the Matilda effect» (en anglès). AIDS Research and Human Retroviruses, 26-06-2018. DOI: 10.1089/aid.2018.0082. ISSN: 0889-2229.
  4. ↑ Lincoln, Anne E.; Pincus, Stephanie; Koster, Janet Bandows; Leboy, Phoebe S. «The Matilda Effect in science: Awards and prizes in the US, 1990s and 2000s». Social Studies of Science, 42, 2, 2012, pàg. 307–320. DOI: 10.1177/0306312711435830.
  5. ↑ Brink, Marieke van den; Benschop, Yvonne «Gender practices in the construction of academic excellence: Sheep with five legs:» (en anglès). Organization, 29-07-2011. DOI: 10.1177/1350508411414293.
  6. ↑ Cerroni, Andrea; Simonella, Zenia «Ethos and symbolic violence among women of science: An empirical study:» (en anglès). Social Science Information, 24-05-2012. DOI: 10.1177/0539018412437102.
  7. ↑ Hegarty, Peter; Walton, Zoe «The Consequences of Predicting Scientific Impact in Psychology Using Journal Impact Factors:» (en anglès). Perspectives on Psychological Science, 05-01-2012. DOI: 10.1177/1745691611429356.
  8. ↑ Jiménez-Rodrigo, María Luisa; Martínez-Morante, Emilia; García-Calvente, María del Mar; Álvarez-Dardet, Carlos «Through gender parity in scientific publications» (en anglès). Journal of Epidemiology & Community Health, 62, 6, 01-06-2008, pàg. 474–475. DOI: 10.1136/jech.2008.074294. ISSN: 0143-005X. PMID: 18477742.
  9. ↑ Hegarty, Peter; Walton, Zoe «The Consequences of Predicting Scientific Impact in Psychology Using Journal Impact Factors:» (en anglès). Perspectives on Psychological Science, 05-01-2012. DOI: 10.1177/1745691611429356.
  10. ↑ Baldi, Stephane «Normative versus Social Constructivist Processes in the Allocation of Citations: A Network-Analytic Model». American Sociological Review, 63, 6, 1998, pàg. 829–846. DOI: 10.2307/2657504. ISSN: 0003-1224.
  11. ↑ Haslam, Nick; Ban, Lauren; Kaufmann, Leah; Loughnan, Stephen; Peters, Kim «What makes an article influential? Predicting impact in social and personality psychology» (en anglès). Scientometrics, 76, 1, 01-07-2008, pàg. 169–185. DOI: 10.1007/s11192-007-1892-8. ISSN: 1588-2861.
  12. ↑ Roten, Fabienne Crettaz von «Gender Differences in Scientists’ Public Outreach and Engagement Activities:» (en anglès). Science Communication, 18-08-2010. DOI: 10.1177/1075547010378658.
  13. ↑ Lincoln, Anne E.; Pincus, Stephanie; Koster, Janet Bandows; Leboy, Phoebe S. «The Matilda Effect in science: Awards and prizes in the US, 1990s and 2000s:» (en anglès). Social Studies of Science, 20-02-2012. DOI: 10.1177/0306312711435830.
  14. ↑ «Gender homophily in citations» (PDF) (en anglès) p. 1519-1525. Centre for Science and Technology Studies (CWTS), Leiden University, The Netherlands, setembre 2018. [Consulta: 21 setembre 2018]. «STI 2018 Conference Proceedings of the 23rd International Conference on Science and Technology Indicators»
  15. ↑ Resnick, Brian «Nettie Stevens discovered XY sex chromosomes. She didn't get credit because she had two X’s». Vox, 07-07-2016 [Consulta: 19 gener 2017].
  16. ↑ Vedantam, Shankar «Male Scientist Writes of Life as Female Scientist». The Washington Post, 13-07-2006 [Consulta: 30 març 2018].

Enllaços externs

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Efecte_Matilda&oldid=26266427»