Química organometàl·lica: diferència entre les revisions
m #REDIRECT compost organometàl·lic |
Nou Etiquetes: Redirecció suprimida editor visual |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''química organometàl·lica''' és una branca de la [[química]] que estudia els [[Compost organometàl·lic|composts organometàl·lics]], composts que contenen un o més àtoms de [[carboni]] enllaçats directament a un àtom [[Metall|metàl·lic]]. |
|||
#REDIRECT [[compost organometàl·lic]] |
|||
== Història == |
|||
La química organometàl·lica té el seu origen el 1760 a [[París]]. En una farmàcia militar, el químic i farmacèutic [[Louis Claude Cadet de Gassicourt]] (1731-1799) obtingué un líquid vermellós per reacció d'[[acetat de potassi]] amb [[triòxid de diarseni]]. Aquest líquid fou anomenat «licor fumant de Cadet» i conté els composts [[cacodil]] i [[òxid de cacodil]], els primers compostos organometàl·lics que es varen sintetitzar. La reacció és: |
|||
<chem display="block">As2O3 + CH3COOK -> (CH3)2-As-O-As-(CH3)2 + (CH3)2-As-As-(CH3)2</chem> |
|||
[[Fitxer:Zeise' salt.svg|miniatura|Sal de Zeiser]] |
|||
El 1827 el químic danès [[William Christopher Zeise]] (1789-1847) sintetitzà el primer complex π, l'anomenada [[sal de Zeise]].<ref>{{Ref-llibre|títol=History of Organometallic Chemistry|url=http://link.springer.com/10.1007/978-3-540-46129-6_2|editorial=Springer Berlin Heidelberg|data=2007|lloc=Berlin, Heidelberg|isbn=978-3-540-46128-9|pàgines=5–20|doi=10.1007/978-3-540-46129-6_2|llengua=en}}</ref> |
|||
A mitjans de la dècada de 1850, el químic anglès Edward Frankland (1825-1889) sintetitzà diversos complexos metàl·lics alquil sensibles a l'aire: ZnEt<sub>2</sub> (1849), HgEt<sub>2</sub> (1852), SnEt<sub>4</sub> i BMe<sub>3</sub> (1860), els de mercuri i els de zinc es poden emprar per sintetitzar molts altres organometàl·lics. Per exemple, el químic alemany Charles Friedel (1832-1899) i l'estatunidenc James Mason Crafts (1839-1917) prepararen diversos organoclorosilans RnSiCl<sub>4–n</sub> per reaccions de SiCl<sub>4</sub> amb ZnR<sub>2</sub> (1863). Poc després, Schützenberger, químic alsacià, sintetitzà els primers derivats metàl·lics-carbonílics [Pt(CO)<sub>2</sub>Cl<sub>2</sub>] i [Pt(CO)Cl<sub>2</sub>]<sub>2</sub> (1868-1870). Vint anys després, el primer binarivan aparèixer compostos metàl·lics-carbonílics: [Ni(CO)4] (Mond, 1890) i [Fe(CO)5] (Mondi Berthelot, 1891). A partir de 1893 i durant un període de vint anys, Wernerdesenvolupar les idees modernes de química inorgànica en la seva proposta segonsque l'ió Co3+ està envoltat per sis lligands en un complex octaèdral [CoL6]3+.Aquestes idees eren contràries a les proposades pels coneguts químics d'aquellatemps com el de Jorgensen, segons qui els lligands haurien d'estar alineats en una cadenaamb el metall al final. |
|||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
[[Categoria:Branques de la química]] |
|||
Revisió del 22:51, 2 jul 2021
La química organometàl·lica és una branca de la química que estudia els composts organometàl·lics, composts que contenen un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom metàl·lic.
Història
La química organometàl·lica té el seu origen el 1760 a París. En una farmàcia militar, el químic i farmacèutic Louis Claude Cadet de Gassicourt (1731-1799) obtingué un líquid vermellós per reacció d'acetat de potassi amb triòxid de diarseni. Aquest líquid fou anomenat «licor fumant de Cadet» i conté els composts cacodil i òxid de cacodil, els primers compostos organometàl·lics que es varen sintetitzar. La reacció és:
El 1827 el químic danès William Christopher Zeise (1789-1847) sintetitzà el primer complex π, l'anomenada sal de Zeise.[1]
A mitjans de la dècada de 1850, el químic anglès Edward Frankland (1825-1889) sintetitzà diversos complexos metàl·lics alquil sensibles a l'aire: ZnEt2 (1849), HgEt2 (1852), SnEt4 i BMe3 (1860), els de mercuri i els de zinc es poden emprar per sintetitzar molts altres organometàl·lics. Per exemple, el químic alemany Charles Friedel (1832-1899) i l'estatunidenc James Mason Crafts (1839-1917) prepararen diversos organoclorosilans RnSiCl4–n per reaccions de SiCl4 amb ZnR2 (1863). Poc després, Schützenberger, químic alsacià, sintetitzà els primers derivats metàl·lics-carbonílics [Pt(CO)2Cl2] i [Pt(CO)Cl2]2 (1868-1870). Vint anys després, el primer binarivan aparèixer compostos metàl·lics-carbonílics: [Ni(CO)4] (Mond, 1890) i [Fe(CO)5] (Mondi Berthelot, 1891). A partir de 1893 i durant un període de vint anys, Wernerdesenvolupar les idees modernes de química inorgànica en la seva proposta segonsque l'ió Co3+ està envoltat per sis lligands en un complex octaèdral [CoL6]3+.Aquestes idees eren contràries a les proposades pels coneguts químics d'aquellatemps com el de Jorgensen, segons qui els lligands haurien d'estar alineats en una cadenaamb el metall al final.
Referències
- ↑ History of Organometallic Chemistry (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2007, p. 5–20. DOI 10.1007/978-3-540-46129-6_2. ISBN 978-3-540-46128-9.