Òptica física: diferència entre les revisions
m Espais sobrants |
història |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
L{{'}}'''òptica física''', '''òptica ondulatòria''' o '''òptica electromagnètica''' és la disciplina de la [[física]] que s'ocupa de l'estudi de la [[llum]] considerada com a [[ona electromagnètica]]. Es fonamenta en el [[Principi de Huygens-Fresnel]] per ocupar-se de fenòmens com les [[Interferència (propagació d'ones)|interferències]], la [[difracció]] o la [[Polarització electromagnètica|polarització]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia Catalana|volum= Volum 16|edició= Reimpressió d'octubre de 1992 |editorial=Gran Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona|any=1992 |pàgina=401 |isbn=84-7739-014-2}}</ref> |
L{{'}}'''òptica física''', '''òptica ondulatòria''' o '''òptica electromagnètica''' és la disciplina de la [[física]] que s'ocupa de l'estudi de la [[llum]] considerada com a [[ona electromagnètica]]. Es fonamenta en el [[Principi de Huygens-Fresnel]] per ocupar-se de fenòmens com les [[Interferència (propagació d'ones)|interferències]], la [[difracció]] o la [[Polarització electromagnètica|polarització]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia Catalana|volum= Volum 16|edició= Reimpressió d'octubre de 1992 |editorial=Gran Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona|any=1992 |pàgina=401 |isbn=84-7739-014-2}}</ref> |
||
== |
== Història == |
||
[[Christiaan Huygens]] (1629–1695) va proposar una teoria ondulatòria de la llum en forma matemàtica al seu ''Traité de la Lumière'' (Tractat de la llum), publicat el 1690. Però [[Isaac Newton]] (1642–1727) va publicar el 1704 ''[[Opticks]]'', on formulava la seva teoria corpuscular de la llum. El prestigi d'aquest darrer autor feu que la teoria corpuscular es mantingués viva fins a finals del [[segle XIX]] malgrat les seves creixents dificultats per a explicar les observacions.{{sfn|Lipson|2010|p=4}} |
|||
| ⚫ | |||
Un exemple en seria el dels "anells de Newton", explicats per [[Robert Hooke]] (1635-1703) utilitzant la teoria ondulatòria, tanmateix va prevaldre la posterior de Newton, adaptada a la seva teoria corpuscular. Fins i tot el fenomen, estudiat sistemàticament per Hooke, és conegut amb el nom impropi de Newton.{{sfn|Giusfredi|2019|p=363}} La interpretació correcta arribaria el 1802 gràcies a Young (1773-1829). Young va demostrar amb el seu famós [[experiment de la doble escletxa]], publicat el 1807, que, tal i com predeia la teoria ondulatòria, les ones de la llum s'interferien. |
|||
Tanmateix seria [[Augustin Jean Fresnel]] (1788-1827) qui acabaria per establir definitivament la natura ondulatòria de la llum, el 1818 a va presentar a un concurs de l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències]] l'article ''Mémoire sur la diffraction de la lumière'' on donava una explicació del fenomen de la difracció basada en la teoria ondulatòria. Un dels membres del jurat, [[Siméon Denis Poisson|Poisson]] (1781-1840), partidari de les idees newtonianes, va pensar que hi havia trobat un problema atès que, en cas de ser correcta la teoria de Fresnel, hi hauria d'aparèixer un punt brillant al centre de l'ombra circular d'un objecte rodó. Però el president del jurat, [[Domènec Francesc Joan Aragó|Francesc Aragó]] (1786-1853), va fer un experiment on es va poder observar el punt brillant, avui dia conegut com a [[punt d'Aragó]].{{sfn|Lipson|2010|p=3-5}}{{sfn|Giusfredi|2019|p=313-359}} |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
| Línia 16: | Línia 20: | ||
* [[Experiment de la doble escletxa]] |
* [[Experiment de la doble escletxa]] |
||
* [[Òptica de Fourier]] |
* [[Òptica de Fourier]] |
||
== Referències == |
|||
| ⚫ | |||
== Bibliografia == |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Giusfredi|nom= Giovanni| |títol=Physical Optics Concepts, Optical Elements, And Techniques |llengua=anglès |editorial=Springer |data=2019 |isbn= 978-3-030-25278-6}} |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Lipson|nom= Ariel |cognom2=Lipson |nom2= Stephen|cognom3=Lipson |nom3= Henry|títol=Optical Physics |llengua=anglès |edició=4a |url= |editorial=Cambridge University Press, |data=2010 |isbn= 9780521493451}} |
|||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
Revisió del 14:44, 14 ago 2021
L'òptica física, òptica ondulatòria o òptica electromagnètica és la disciplina de la física que s'ocupa de l'estudi de la llum considerada com a ona electromagnètica. Es fonamenta en el Principi de Huygens-Fresnel per ocupar-se de fenòmens com les interferències, la difracció o la polarització.[1]
Història
Christiaan Huygens (1629–1695) va proposar una teoria ondulatòria de la llum en forma matemàtica al seu Traité de la Lumière (Tractat de la llum), publicat el 1690. Però Isaac Newton (1642–1727) va publicar el 1704 Opticks, on formulava la seva teoria corpuscular de la llum. El prestigi d'aquest darrer autor feu que la teoria corpuscular es mantingués viva fins a finals del segle XIX malgrat les seves creixents dificultats per a explicar les observacions.[2]
Un exemple en seria el dels "anells de Newton", explicats per Robert Hooke (1635-1703) utilitzant la teoria ondulatòria, tanmateix va prevaldre la posterior de Newton, adaptada a la seva teoria corpuscular. Fins i tot el fenomen, estudiat sistemàticament per Hooke, és conegut amb el nom impropi de Newton.[3] La interpretació correcta arribaria el 1802 gràcies a Young (1773-1829). Young va demostrar amb el seu famós experiment de la doble escletxa, publicat el 1807, que, tal i com predeia la teoria ondulatòria, les ones de la llum s'interferien.
Tanmateix seria Augustin Jean Fresnel (1788-1827) qui acabaria per establir definitivament la natura ondulatòria de la llum, el 1818 a va presentar a un concurs de l'Acadèmia Francesa de les Ciències l'article Mémoire sur la diffraction de la lumière on donava una explicació del fenomen de la difracció basada en la teoria ondulatòria. Un dels membres del jurat, Poisson (1781-1840), partidari de les idees newtonianes, va pensar que hi havia trobat un problema atès que, en cas de ser correcta la teoria de Fresnel, hi hauria d'aparèixer un punt brillant al centre de l'ombra circular d'un objecte rodó. Però el president del jurat, Francesc Aragó (1786-1853), va fer un experiment on es va poder observar el punt brillant, avui dia conegut com a punt d'Aragó.[4][5]
Vegeu també
- Òptica
- Òptica geomètrica
- Òptica quàntica
- Electromagnetisme
- Interferència
- Difracció
- Polarització
- Xarxa de difracció
- Experiment de la doble escletxa
- Òptica de Fourier
Referències
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 16. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 401. ISBN 84-7739-014-2.
- ↑ Lipson, 2010, p. 4.
- ↑ Giusfredi, 2019, p. 363.
- ↑ Lipson, 2010, p. 3-5.
- ↑ Giusfredi, 2019, p. 313-359.
Bibliografia
- Giusfredi, Giovanni. Physical Optics Concepts, Optical Elements, And Techniques (en anglès). Springer, 2019. ISBN 978-3-030-25278-6.
- Lipson, Ariel; Lipson, Stephen; Lipson, Henry. Optical Physics (en anglès). 4a. Cambridge University Press,, 2010. ISBN 9780521493451.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òptica física |