Guerra d'Alliberament de Bangladesh: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
| bàndol2 = {{banderes|Pakistan}} [[Pakistan]] |
| bàndol2 = {{banderes|Pakistan}} [[Pakistan]] |
||
}} |
}} |
||
La '''Guerra d'Alliberament de Bangladesh''' va ser una guerra entre el [[Pakistan|Pakistan occidental]] (actualment Pakistan) i el [[Pakistan Oriental]] (des del 1971 oficialment [[Bangla Desh]]), que es va desenvolupar des del 26 de març fins al 17 de desembre de 1971. |
La '''Guerra d'Alliberament de Bangladesh''' va ser una guerra entre el [[Pakistan|Pakistan occidental]] (actualment Pakistan) i el [[Pakistan Oriental]] (des del 1971 oficialment [[Bangla Desh]]), que es va desenvolupar des del 26 de març fins al 17 de desembre de 1971. Preval el consens acadèmic que les atrocitats comeses pels militars pakistanesos eren un genocidi. |
||
== Antecedents == |
== Antecedents == |
||
Les eleccions generals, celebrades en 1970, van donar com a resultat que la Lliga Awami del Pakistan Oriental obtingués 167 dels 169 escons de l'Assemblea Legislativa del Pakistan Oriental, i una majoria gairebé absoluta en l'Assemblea Nacional de 313 escons, mentre que el vot al Pakistan Occidental el va guanyar majoritàriament el socialista Partit Popular del Pakistan.<ref>{{ref-llibre |nom1=Dieter |cognom1=Nohlen |títol=Elections in Asia and the Pacific |data=2004 |editorial=Oxford Univ. Press |lloc=Oxford |isbn=978-0-19-924958-9 |edició=Reprint}}</ref> El líder de la Lliga Awami, [[Sheikh Mujibur Rahman]], va subratllar la seva posició política presentant els seus Sis Punts i recolzant el dret dels bengalís a governar.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Lieven|nom1=Anatol|títol=Pakistan: A Hard Country|editorial=PublicAffairs|isbn=978-1610391627|url=https://books.google.com/books?id=exBKSo-Pf6cC&q=Bengali%20Pakistani%20people%5C&pg=PT77|access-date=23 desembre 2016|llengua=en|data=2012-03-06}}</ref> L'èxit electoral de la Lliga va fer témer a molts pakistanesos occidentals que permetés als bengalís redactar la constitució basada en els Sis Punts i el liberalisme.<ref>{{ref-llibre |cognom1=Guha |nom1=Ramachandra |títol=India After Gandhi: The History of the World's Largest Democracy |editorial=Pan Macmillan |isbn=9780330540209 |url=https://books.google.com/books?id=8FKepYC6wzwC&q=Awami%20league%20pakistani%20constitution%20fear&pg=PR45 |access-date=23 desembre 2016 |llengua=en |data=2011-02-10}}</ref> Per a resoldre la crisi, es va formar la Missió de l'Almirall Ahsan perquè formulés recomanacions. Les seves conclusions van rebre crítiques favorables dels líders polítics del Pakistan Occidental, amb l'excepció de Zulfikar Ali Bhutto, president del Partit Popular del Pakistan.<ref>{{ref-llibre |cognom1=Ehtisham |nom1=S. Akhtar |títol=A Medical Doctor Examines Life on Three Continents: A Pakistani View |data=1998 |editorial=Algora Publishing |isbn=978087586634 5|url=https://books.google.com/books?id=IuseZxgbn8oC&q=admiral%20ahsan%20formula&pg=PA109 |access-date=9 desembre 2016}}</ref> |
Les eleccions generals, celebrades en 1970, van donar com a resultat que la [[Lliga Awami]] del Pakistan Oriental obtingués 167 dels 169 escons de l'Assemblea Legislativa del Pakistan Oriental, i una majoria gairebé absoluta en l'Assemblea Nacional de 313 escons, mentre que el vot al Pakistan Occidental el va guanyar majoritàriament el socialista Partit Popular del Pakistan.<ref>{{ref-llibre |nom1=Dieter |cognom1=Nohlen |títol=Elections in Asia and the Pacific |data=2004 |editorial=Oxford Univ. Press |lloc=Oxford |isbn=978-0-19-924958-9 |edició=Reprint}}</ref> El líder de la Lliga Awami, [[Sheikh Mujibur Rahman]], va subratllar la seva posició política presentant els seus Sis Punts i recolzant el dret dels bengalís a governar.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Lieven|nom1=Anatol|títol=Pakistan: A Hard Country|editorial=PublicAffairs|isbn=978-1610391627|url=https://books.google.com/books?id=exBKSo-Pf6cC&q=Bengali%20Pakistani%20people%5C&pg=PT77|access-date=23 desembre 2016|llengua=en|data=2012-03-06}}</ref> L'èxit electoral de la Lliga va fer témer a molts pakistanesos occidentals que permetés als bengalís redactar la constitució basada en els Sis Punts i el liberalisme.<ref>{{ref-llibre |cognom1=Guha |nom1=Ramachandra |títol=India After Gandhi: The History of the World's Largest Democracy |editorial=Pan Macmillan |isbn=9780330540209 |url=https://books.google.com/books?id=8FKepYC6wzwC&q=Awami%20league%20pakistani%20constitution%20fear&pg=PR45 |access-date=23 desembre 2016 |llengua=en |data=2011-02-10}}</ref> Per a resoldre la crisi, es va formar la Missió de l'Almirall Ahsan perquè formulés recomanacions. Les seves conclusions van rebre crítiques favorables dels líders polítics del Pakistan Occidental, amb l'excepció de Zulfikar Ali Bhutto, president del Partit Popular del Pakistan.<ref>{{ref-llibre |cognom1=Ehtisham |nom1=S. Akhtar |títol=A Medical Doctor Examines Life on Three Continents: A Pakistani View |data=1998 |editorial=Algora Publishing |isbn=978087586634 5|url=https://books.google.com/books?id=IuseZxgbn8oC&q=admiral%20ahsan%20formula&pg=PA109 |access-date=9 desembre 2016}}</ref> |
||
== La guerra == |
== La guerra == |
||
La guerra va començar quan la junta militar pakistanesa, establerta al Pakistan Occidental va llançar |
La guerra va començar quan la junta militar pakistanesa, establerta al [[Pakistan Occidental]] va llançar l’[[Operació Searchlight]] la nit del 25 de març de 1971 per prendre els edificis governamentals, centres de comunicació i la detenció dels polítics que s’oposaven al govern militar i que donaven suport a la insurrecció liderada pels nacionalistes bengalins [[Mukti Bahini]] (Lluitadors per la Llibertat) del [[Pakistan Oriental]]. L'operació va perseguir l’eliminació sistemàtica de civils bengalís nacionalistes, estudiants, intel·lectualitat, minories religioses i personal armat. La junta va anul·lar els resultats de les eleccions de 1970 i va detenir el primer ministre designat [[Sheikh Mujibur Rahman]]. Al cap d'un mes, els estrategs de seguretat nacional pakistanesos van adonar-se del seu fracàs en la implementació del pla que no havia previst la resistència civil a l'Est, i de la naturalesa real de l'estratègia índia darrere del seu suport a la resistència.<ref>{{ref-llibre |títol=Pakistan Defence Journal |volum=vol 2 |pàgines=2–3 |any=1977}}</ref> |
||
Les zones rurals i urbanes del Pakistan oriental van viure intenses operacions militars i atacs aeris per suprimir la marea de desobediència civil que es va formar després de l'estancament electoral de 1970. L'exèrcit pakistanès, que va comptar amb el suport dels islamistes, va crear milícies religioses radicals - els Razakars, Al-Badr i Al-Shams - per ajudar-lo durant les incursions contra la població local. La capital de Dhaka va ser l'escenari de nombroses massacres, incloent la de la Universitat de Dhaka. |
Les zones rurals i urbanes del Pakistan oriental van viure intenses operacions militars i atacs aeris per suprimir la marea de desobediència civil que es va formar després de l'estancament electoral de 1970. L'exèrcit pakistanès, que va comptar amb el suport dels islamistes, va crear milícies religioses radicals - els Razakars, Al-Badr i Al-Shams - per ajudar-lo durant les incursions contra la població local.<ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=LQHIAAAAQBAJ&pg=PA57|title=The World's Most Threatening Terrorist Networks and Criminal Gangs|last1=Schneider|first1=B.|last2=Post|first2=J.|last3=Kindt|first3=M. |year=2009 |publisher=Springer|isbn=9780230623293|page=57|language=en}}</ref><ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=NsrfCgAAQBAJ&pg=PA168|title=Pakistan: From the Rhetoric of Democracy to the Rise of Militancy|last=Kalia|first=Ravi |year=2012 |publisher=Routledge|isbn=9781136516412|page=168|language=en}}</ref> La capital de Dhaka va ser l'escenari de nombroses massacres, incloent la de la Universitat de Dhaka. |
||
El suport [[hindú]] a la insurrecció va acabar en una guerra entre l'[[Índia]] i el [[Pakistan]] (la [[Guerra indo-pakistanesa de 1971]]), durant la qual l'exèrcit de l'Índia i els pakistanesos orientals van derrotar decisivament a les forces del Pakistan occidental desplaçades a l'oest. La guerra va acabar amb la independència del Pakistan oriental com la nova nació de [[Bangla Desh]] amb la caiguda de Dacca el 16 de desembre de 1971 quan les forces militars del Pakistan occidental que es trobaven a Bangladesh es van rendir. |
El suport [[hindú]] a la insurrecció va acabar en una guerra entre l'[[Índia]] i el [[Pakistan]] (la [[Guerra indo-pakistanesa de 1971]]), durant la qual l'exèrcit de l'Índia i els pakistanesos orientals van derrotar decisivament a les forces del Pakistan occidental desplaçades a l'oest. |
||
== Conseqüències == |
|||
La guerra va acabar amb la independència del Pakistan oriental com la nova nació de [[Bangla Desh]] amb la caiguda de Dacca el 16 de desembre de 1971 quan les forces militars del Pakistan occidental que es trobaven a Bangladesh es van rendir. |
|||
S'estima que 10 milions de refugiats bengalís van fugir a la veïna Índia, mentre que 30 milions van ser desplaçats internament. La violència sectària va esclatar entre els bengalís i els immigrants de parla urdú. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 19:58, 7 set 2021
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Guerra Freda | |||
|---|---|---|---|
 Muntatge sobre la guerra d'alliberament de Bangla Desh | |||
| Tipus | guerra  | ||
| Data | 26 de març - 16 de desembre de 1971 (8 mesos, 2 setmanes i 2 dies) | ||
| Lloc | Pakistan Oriental | ||
| Estat | Bangladesh | ||
| Causa | Bangladesh | ||
| Resultat | El Pakistan Oriental s'independitza per esdevenir Bangla Desh | ||
| Morts | 3.000.000 | ||
| govern provisional de la República Popular de Bangladesh, Índia, Pakistan, Rússia i Estats Units d'Amèrica | |||
| Bàndols | |||
| |||
La Guerra d'Alliberament de Bangladesh va ser una guerra entre el Pakistan occidental (actualment Pakistan) i el Pakistan Oriental (des del 1971 oficialment Bangla Desh), que es va desenvolupar des del 26 de març fins al 17 de desembre de 1971. Preval el consens acadèmic que les atrocitats comeses pels militars pakistanesos eren un genocidi.
Antecedents
Les eleccions generals, celebrades en 1970, van donar com a resultat que la Lliga Awami del Pakistan Oriental obtingués 167 dels 169 escons de l'Assemblea Legislativa del Pakistan Oriental, i una majoria gairebé absoluta en l'Assemblea Nacional de 313 escons, mentre que el vot al Pakistan Occidental el va guanyar majoritàriament el socialista Partit Popular del Pakistan.[1] El líder de la Lliga Awami, Sheikh Mujibur Rahman, va subratllar la seva posició política presentant els seus Sis Punts i recolzant el dret dels bengalís a governar.[2] L'èxit electoral de la Lliga va fer témer a molts pakistanesos occidentals que permetés als bengalís redactar la constitució basada en els Sis Punts i el liberalisme.[3] Per a resoldre la crisi, es va formar la Missió de l'Almirall Ahsan perquè formulés recomanacions. Les seves conclusions van rebre crítiques favorables dels líders polítics del Pakistan Occidental, amb l'excepció de Zulfikar Ali Bhutto, president del Partit Popular del Pakistan.[4]
La guerra
La guerra va començar quan la junta militar pakistanesa, establerta al Pakistan Occidental va llançar l’Operació Searchlight la nit del 25 de març de 1971 per prendre els edificis governamentals, centres de comunicació i la detenció dels polítics que s’oposaven al govern militar i que donaven suport a la insurrecció liderada pels nacionalistes bengalins Mukti Bahini (Lluitadors per la Llibertat) del Pakistan Oriental. L'operació va perseguir l’eliminació sistemàtica de civils bengalís nacionalistes, estudiants, intel·lectualitat, minories religioses i personal armat. La junta va anul·lar els resultats de les eleccions de 1970 i va detenir el primer ministre designat Sheikh Mujibur Rahman. Al cap d'un mes, els estrategs de seguretat nacional pakistanesos van adonar-se del seu fracàs en la implementació del pla que no havia previst la resistència civil a l'Est, i de la naturalesa real de l'estratègia índia darrere del seu suport a la resistència.[5]
Les zones rurals i urbanes del Pakistan oriental van viure intenses operacions militars i atacs aeris per suprimir la marea de desobediència civil que es va formar després de l'estancament electoral de 1970. L'exèrcit pakistanès, que va comptar amb el suport dels islamistes, va crear milícies religioses radicals - els Razakars, Al-Badr i Al-Shams - per ajudar-lo durant les incursions contra la població local.[6][7] La capital de Dhaka va ser l'escenari de nombroses massacres, incloent la de la Universitat de Dhaka.
El suport hindú a la insurrecció va acabar en una guerra entre l'Índia i el Pakistan (la Guerra indo-pakistanesa de 1971), durant la qual l'exèrcit de l'Índia i els pakistanesos orientals van derrotar decisivament a les forces del Pakistan occidental desplaçades a l'oest.
Conseqüències
La guerra va acabar amb la independència del Pakistan oriental com la nova nació de Bangla Desh amb la caiguda de Dacca el 16 de desembre de 1971 quan les forces militars del Pakistan occidental que es trobaven a Bangladesh es van rendir.
S'estima que 10 milions de refugiats bengalís van fugir a la veïna Índia, mentre que 30 milions van ser desplaçats internament. La violència sectària va esclatar entre els bengalís i els immigrants de parla urdú.
Referències
- ↑ Nohlen, Dieter. Elections in Asia and the Pacific. Reprint. Oxford: Oxford Univ. Press, 2004. ISBN 978-0-19-924958-9.
- ↑ Lieven, Anatol. Pakistan: A Hard Country (en anglès). PublicAffairs, 2012-03-06. ISBN 978-1610391627.
- ↑ Guha, Ramachandra. India After Gandhi: The History of the World's Largest Democracy (en anglès). Pan Macmillan, 2011-02-10. ISBN 9780330540209.
- ↑ Ehtisham, S. Akhtar. A Medical Doctor Examines Life on Three Continents: A Pakistani View. Algora Publishing, 1998. ISBN 978087586634 5.
- ↑ Pakistan Defence Journal. vol 2, 1977, p. 2–3.
- ↑ Schneider, B.; Post, J.; Kindt, M. The World's Most Threatening Terrorist Networks and Criminal Gangs (en anglès). Springer, 2009, p. 57. ISBN 9780230623293.
- ↑ Kalia, Ravi. Pakistan: From the Rhetoric of Democracy to the Rise of Militancy (en anglès). Routledge, 2012, p. 168. ISBN 9781136516412.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra d'Alliberament de Bangladesh |