Passaportització: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
La '''passaportització''' es defineix com una política de concessió massiva de la [[nacionalitat]], o [[ciutadania]], d'un estat a la població d'un determinat territori estranger mitjançant la distribució de [[passaport]]s, generalment en un període relativament curt.<ref>{{Cite journal|last=Nagashima|first=Toru|date=2019-05-04|title=Russia’s Passportization Policy toward Unrecognized Republics|url=https://doi.org/10.1080/10758216.2017.1388182|journal=Problems of Post-Communism|volume=66|issue=3|pages=186–199|doi=10.1080/10758216.2017.1388182|issn=1075-8216}}</ref><ref>{{Cite journal|last=Artman|first=Vincent M.|date=2013-07-01|title=Documenting Territory: Passportisation, Territory, and Exception in Abkhazia and South Ossetia|url=https://doi.org/10.1080/14650045.2013.769963|journal=Geopolitics|volume=18|issue=3|pages=682–704|doi=10.1080/14650045.2013.769963|issn=1465-0045}}</ref><ref>{{cite book |last1=Hoffmann |first1=Patrick R. |title=Völkerrechtliche Vorgaben für die Verleihung der Staatsangehörigkeit |date=2022 |publisher=Mohr Siebeck |location=Tübingen |isbn=978-3-16-161110-0 |pages=147–152}}</ref> Aquest procès ha estat utilitzat principalment per les [[Federació Russa|autoritats russes]] que han facilitat l'accés a persones, normalment titulars d'antics passaports soviètics, per a sol·licitar documents d'identitat russos. La base d'aquestes naturalitzacions és l'article 14 de la Llei de ciutadania russa, modificada el 2002, que permet la naturalització en un procediment simplificat. En particular, el requisit de residència de cinc anys al territori rus està suspès per als antics ciutadans de la [[Unió Soviètica]], al paràgraf 4 de l'esmentat article 14 de la llei. Així, a mesura que creix el nombre de titulars de passaports russos a les regions de les nacions contigües, [[Rússia]] invoca aleshores el seu interès nacional en la defensa dels seus ciutadans promovent la [[independència]] i/o l'[[annexió]] d'aquestes regions. Aquest procés ha estat més comú a [[Geòrgia]] (a partir del 2002) i [[Ucraïna]] (a partir del desembre de 2018).
La '''passaportització''' es defineix com una política de concessió massiva de la [[nacionalitat]], o [[ciutadania]], d'un estat a la població d'un determinat territori estranger mitjançant la distribució de [[passaport]]s, generalment en un període relativament curt.<ref>{{Cite journal|last=Nagashima|first=Toru|date=2019-05-04|title=Russia’s Passportization Policy toward Unrecognized Republics|url=https://doi.org/10.1080/10758216.2017.1388182|journal=Problems of Post-Communism|volume=66|issue=3|pages=186–199|doi=10.1080/10758216.2017.1388182|issn=1075-8216}}</ref><ref>{{Cite journal|last=Artman|first=Vincent M.|date=2013-07-01|title=Documenting Territory: Passportisation, Territory, and Exception in Abkhazia and South Ossetia|url=https://doi.org/10.1080/14650045.2013.769963|journal=Geopolitics|volume=18|issue=3|pages=682–704|doi=10.1080/14650045.2013.769963|issn=1465-0045}}</ref><ref>{{cite book |last1=Hoffmann |first1=Patrick R. |title=Völkerrechtliche Vorgaben für die Verleihung der Staatsangehörigkeit |date=2022 |publisher=Mohr Siebeck |location=Tübingen |isbn=978-3-16-161110-0 |pages=147–152}}</ref> Aquest procès ha estat utilitzat principalment per les [[Federació Russa|autoritats russes]] que han facilitat l'accés a persones, normalment titulars d'antics passaports soviètics, per a sol·licitar documents d'identitat russos.<ref>{{Citation|last=Ganohariti|first=Ramesh|title=Politics of Passportization and Territorial Conflicts|date=2020|url=https://doi.org/10.1007/978-3-030-11795-5_182-1|work=The Palgrave Encyclopedia of Peace and Conflict Studies|pages=1–8|place=Cham|publisher=Springer International Publishing|language=en|doi=10.1007/978-3-030-11795-5_182-1|isbn=978-3-030-11795-5|access-date=2021-06-19}}</ref> The basis for these [[Naturalization|naturalizations]] is Art. 14 [[Russian nationality law|Russian Citizenship Act]], amended in 2002, which allows naturalization in a simplified procedure.<ref>{{cite book |last1=Hoffmann |first1=Patrick R. |title=Völkerrechtliche Vorgaben für die Verleihung der Staatsangehörigkeit |date=2022 |publisher=Mohr Siebeck |location=Tübingen |isbn=978-3-16-161110-0 |pages=149}}</ref> La base d'aquestes naturalitzacions és l'article 14 de la Llei de ciutadania russa, modificada el 2002, que permet la naturalització en un procediment simplificat. En particular, el requisit de residència de cinc anys al territori rus està suspès per als antics ciutadans de la [[Unió Soviètica]], al paràgraf 4 de l'esmentat article 14 de la llei. Així, a mesura que creix el nombre de titulars de passaports russos a les regions de les nacions contigües, [[Rússia]] invoca aleshores el seu interès nacional en la defensa dels seus ciutadans promovent la [[independència]] i/o l'[[annexió]] d'aquestes regions.<ref>{{Citation|last=Ganohariti|first=Ramesh|title=Politics of Passportization and Territorial Conflicts|date=2020|url=https://doi.org/10.1007/978-3-030-11795-5_182-1|work=The Palgrave Encyclopedia of Peace and Conflict Studies|pages=1–8|place=Cham|publisher=Springer International Publishing|language=en|doi=10.1007/978-3-030-11795-5_182-1|isbn=978-3-030-11795-5|access-date=2021-06-19}}</ref> Aquest procés ha estat més comú a [[Geòrgia]] (a partir del 2002) i [[Ucraïna]] (a partir del desembre de 2018).
== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}

Revisió del 15:24, 22 feb 2022

La passaportització es defineix com una política de concessió massiva de la nacionalitat, o ciutadania, d'un estat a la població d'un determinat territori estranger mitjançant la distribució de passaports, generalment en un període relativament curt.[1][2][3] Aquest procès ha estat utilitzat principalment per les autoritats russes que han facilitat l'accés a persones, normalment titulars d'antics passaports soviètics, per a sol·licitar documents d'identitat russos.[4] The basis for these naturalizations is Art. 14 Russian Citizenship Act, amended in 2002, which allows naturalization in a simplified procedure.[5] La base d'aquestes naturalitzacions és l'article 14 de la Llei de ciutadania russa, modificada el 2002, que permet la naturalització en un procediment simplificat. En particular, el requisit de residència de cinc anys al territori rus està suspès per als antics ciutadans de la Unió Soviètica, al paràgraf 4 de l'esmentat article 14 de la llei. Així, a mesura que creix el nombre de titulars de passaports russos a les regions de les nacions contigües, Rússia invoca aleshores el seu interès nacional en la defensa dels seus ciutadans promovent la independència i/o l'annexió d'aquestes regions.[6] Aquest procés ha estat més comú a Geòrgia (a partir del 2002) i Ucraïna (a partir del desembre de 2018).

Referències

  1. ↑ Nagashima, Toru «Russia’s Passportization Policy toward Unrecognized Republics». Problems of Post-Communism, vol. 66, 3, 04-05-2019, pàg. 186–199. DOI: 10.1080/10758216.2017.1388182. ISSN: 1075-8216.
  2. ↑ Artman, Vincent M. «Documenting Territory: Passportisation, Territory, and Exception in Abkhazia and South Ossetia». Geopolitics, vol. 18, 3, 01-07-2013, pàg. 682–704. DOI: 10.1080/14650045.2013.769963. ISSN: 1465-0045.
  3. ↑ Hoffmann, Patrick R. Völkerrechtliche Vorgaben für die Verleihung der Staatsangehörigkeit. Tübingen: Mohr Siebeck, 2022, p. 147–152. ISBN 978-3-16-161110-0. 
  4. ↑ Ganohariti, Ramesh (2020), Politics of Passportization and Territorial Conflicts, Cham: Springer International Publishing, pàg. 1–8, ISBN 978-3-030-11795-5, doi:10.1007/978-3-030-11795-5_182-1, <https://doi.org/10.1007/978-3-030-11795-5_182-1>. Consulta: 19 juny 2021
  5. ↑ Hoffmann, Patrick R. Völkerrechtliche Vorgaben für die Verleihung der Staatsangehörigkeit. Tübingen: Mohr Siebeck, 2022, p. 149. ISBN 978-3-16-161110-0. 
  6. ↑ Ganohariti, Ramesh (2020), Politics of Passportization and Territorial Conflicts, Cham: Springer International Publishing, pàg. 1–8, ISBN 978-3-030-11795-5, doi:10.1007/978-3-030-11795-5_182-1, <https://doi.org/10.1007/978-3-030-11795-5_182-1>. Consulta: 19 juny 2021
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Passaportització&oldid=29537936»