Agonista del receptor GLP-1: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Pàgina nova, amb el contingut: «Els '''agonistes del receptor GLP-1''' són agonistes del receptor GLP-1. Aquesta classe de medicaments, uns antidiabètics, s'utilitzen per al tractament de la diabetis tipus 2.<ref name=Baggio_2008>{{cite web |url= http://www.medscape.com/viewarticle/578304 |title= Glucagon-like Peptide-1 Analogs Other Than Exenatide |year= 2008 |author= Baggio LL |work= Medscape Diabetes & Endocrinology}}</ref><ref>{{cite journal |vauthors=Ali...».
(Cap diferència)

Revisió del 23:19, 26 abr 2022

Els agonistes del receptor GLP-1 són agonistes del receptor GLP-1. Aquesta classe de medicaments, uns antidiabètics, s'utilitzen per al tractament de la diabetis tipus 2.[1][2] Un dels seus avantatges respecte als secretagogs d'insulina més antics, com les sulfonilurees o les meglitinides, és que tenen un menor risc de provocar hipoglucèmia.[3] El GLP-1 té una durada d'acció curta, de manera que per superar aquesta limitació s'estan desenvolupant diverses modificacions, sigui en el fàrmac o en les formulacions.[4]

Hi ha certa controvèrsia sobre el perfil de seguretat d'aquests fàrmacs a causa dels efectes proliferatius al pàncrees. La diabetis s'associa tant amb la pancreatitis aguda com amb el càncer de pàncrees. Tot i que alguns estudis recents no han trobat que aquests fàrmacs puguin causar ni pancreatitis ni càncer,[5] un estudi del 2017 va trobar que la recepta recent d'aquests fàrmacs es va associar amb una major detecció de càncer de pàncrees ocult respecte als fàrmacs antidiabètics no insulínics.[6][7]

Exemples d'agonista del receptor GLP-1 inclouen:[8]

Referències

  1. ↑ Baggio LL. «Glucagon-like Peptide-1 Analogs Other Than Exenatide». Medscape Diabetes & Endocrinology, 2008.
  2. ↑ «The glucagon-like peptide-1 analogue exendin-4 reverses impaired intracellular Ca2+ signalling in steatotic hepatocytes». Biochimica et Biophysica Acta (BBA) - Molecular Cell Research, vol. 1863, 9, 2016, pàg. 2135–46. DOI: 10.1016/j.bbamcr.2016.05.006. PMID: 27178543.
  3. ↑ «Standards of medical care in diabetes—2012». Diabetes Care, vol. 35 Suppl 1, 2012, pàg. S11–63. DOI: 10.2337/dc12-s011. PMC: 3632172. PMID: 22187469.
  4. ↑ Das, Anju; Geetha, K. M.; Hazarika, Iswar «Contemporary Updates on the Physiology of Glucagon like Peptide-1 and Its Agonist to Treat Type 2 Diabetes Mellitus». International Journal of Peptide Research and Therapeutics, vol. 26, 3, 29-08-2019, pàg. 1211–1221. DOI: 10.1007/s10989-019-09927-y.
  5. ↑ Forsmark, CE «Incretins, Diabetes, Pancreatitis and Pancreatic Cancer: What the GI specialist needs to know.». Pancreatology, vol. 16, 1, 2016, pàg. 10–3. DOI: 10.1016/j.pan.2015.11.009. PMID: 26795258.
  6. ↑ Boniol, Mathieu; Franchi, Matteo; Bota, Maria; Leclercq, Agnès; Guillaume, Joeri; Van Damme, Nancy; Corrao, Giovanni; Autier, Philippe; Boyle, Peter «Incretin-Based Therapies and the Short-term Risk of Pancreatic Cancer: Results from Two Retrospective Cohort Studies». Diabetes Care, vol. 41, 2, 2018, pàg. 286–292. DOI: 10.2337/dc17-0280. PMID: 29146599.
  7. ↑ Schroeder, C. «Incretin Meds Like Januvia and Victoza Again Linked to Pancreatic Cancer». DrugNews. [Consulta: 24 febrer 2018].
  8. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2016.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agonista_del_receptor_GLP-1&oldid=30108362»