Basta

Basta

Localització
Entitat territorial administrativa	Jordània
30° 14′ 00″ N, 35° 32′ 00″ E
Història
Tipus	Jaciment arqueològic
Període	Neolític preceràmic B
Activitat
Creació	mil·lenni VII aC

Basta (àrab: بسطة) és un jaciment arqueològic d'època prehistòrica situat a la governació de Ma'an, Jordània, a 36 quilòmetres al sud-est de Petra. Rep el nom del poble proper de Basta, que va acollir una important guarnició otomana durant la Primera Guerra Mundial i la Gran Revolta Àrab de 1916-1918. Igual que el jaciment proper de Ba'ja, Basta es va construir vers el 7000 aC i pertany al període Neolític preceràmic B (PPNB segons les sigles en anglès).

Basta és un dels primers llocs coneguts al món en haver tingut una població assentada que cultivava conreus i vivia amb bestiar domesticat.

Basta es troba a una altitud d'uns 1.460 metres s. n. m.. Al poble modern hi viuen 1.491 persones.

Història

L'aparició del poblat de Basta remunta a l'època en què van aparèixer els primers assentaments humans i de l'ús de conreus agrícoles com a forma de sostenir els seus habitants. Juntament amb l'ús de conreus, Basta també es troba entre els jaciments arqueològics que marquen el primer ús de la domesticació animal.

Les cases de Basta es van construir de forma circular. Van fer servir pedra calcària per a construir-les amb pisos fets de fusta, tant d'arbres de la zona com, fins i tot, importats d'altres contrades.

No hi ha cementiris associats al jaciment ja que els seus habitants enterraven els seus difunts sota el terra de les seves cases. Els arqueòlegs creuen que la intenció d'aquesta pràctica seria la de recordar a les generacions successives la relació de les famílies i els individus amb els seus habitatges, que després esdevingué un concepte bàsic de propietat per als seus habitants.

En ser una civilització anterior a la invenció de la ceràmica, els objectes d'ús quotidià que s'hi han trobat són fets de pedra i os, amb els que es feien eines de mòlta i molins, mentre que el sílex s'utilitzava per fer puntes de fletxa. També s'hi han trobat ninots d'animals com el d'un cérvol assegut, el cap d'un toro o de vaca, el cap d'un ós i el cap d'un moltó, que podrien haver tingut algun significat religiós.

En el seu punt més àlgit, Basta es va convertir en un centre regional de comerç i producció "industrial" d'eines fetes a mà. Gràcies a la domesticació, el comerç i l'agricultura, Basta va arribar a tenir una població d'almenys 1000 persones, que la van convertir en un dels assentaments més poblats d'aquella època a la regió, juntament amb l'antic assentament de Beidha, que es troba a prop.

No hi ha consens sobre la decadència de Basta, tot i que els investigadors creuen que el ràpid creixement de l'assentament, un terratrèmol i el consum excessiu dels recursos naturals de la zona van ser els factors que van provocar la davallada i, en conseqüència, la desaparició de la ciutat cap al 5000 aC.

Bibliografia

• Becker, Cornelia «The Analysis of Mammalian bones from Basta, a Pre-Pottery Neolithic site in Jordan : problems and potential». Paléorient, 17, 1, 1991, pàg. 59-75. DOI: 10.3406/paleo.1991.4539.
• Finlayson, Bill. «The First Villages. The Neolithic Period (10,000-4500 BC)». A: Atlas of Jordan : History, Territories and Society. Beirut: Presses de l’Ifpo, 2014. ISBN 978-2-35159-438-4. 
• VVAA «Earliest Evidence for Social Endogamy in the 9,000-Year-Old-Population of Basta, Jordan». PLOS ONE, 8, 6, 2013. Bibcode: 2013PLoSO...865649A. DOI: 10.1371/journal.pone.0065649. PMC: 3679157. PMID: 23776517.