Vés al contingut

Norovirus: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
diagnostic
tot genoma i proteoma
Línia 77: Línia 77:


== Estructura ==
== Estructura ==
El Norovirus es un [[virus nu]] (sense envolta). La cápside del [[virió]] té [[geometría icosaèdrica]] i té una mida d'entre 38-40nm de diàmetre, amb un [[número de triangulació]] de 3. Aquest virió té 180 proteïnes VP1.
El Norovirus es un [[virus nu]] (sense envolta). La cápside del [[virió]] té [[geometría icosaèdrica]] i té una mida d'entre 38-40nm de diàmetre, amb un [[número de triangulació]] de 3.<ref>{{Ref-publicació|article=Norovirus: an overview|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/21876931|publicació=Revista Da Associacao Medica Brasileira (1992)|data=2011-07|issn=1806-9282|pmid=21876931|pàgines=453–458|volum=57|exemplar=4|doi=10.1590/s0104-42302011000400023|nom=Simone Guadagnucci|cognom=Morillo|nom2=Maria do Carmo Sampaio Tavares|cognom2=Timenetsky}}</ref> Aquest virió té 180 proteïnes VP1.


Malgrat per a que càpiga el genoma dins del virió cal que la cápside tingui aquesta amplada, les proteïnes VP1 poden formar cápsides petites de uns 23nm de diàmetre. Aquest fet es aprofitat per intentar trobar una vacuna.<ref>{{Ref-publicació|article=Norovirus Vaccine: Priorities for Future Research and Development|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7358258/|publicació=Frontiers in Immunology|data=2020-07-07|issn=1664-3224|pmc=7358258|pmid=32733458|pàgines=1383|volum=11|doi=10.3389/fimmu.2020.01383|nom=Susanna|cognom=Esposito|nom2=Nicola|cognom2=Principi}}</ref> Aquestes partícules sense genoma es diuen [[Partícula similivírica|VLP]]<nowiki/>s (virus-like particles).
Malgrat per a que càpiga el genoma dins del virió cal que la cápside tingui aquesta amplada, les proteïnes VP1 poden formar cápsides petites de uns 23nm de diàmetre. Aquest fet es va aprofitar per intentar trobar una vacuna.<ref>{{Ref-publicació|article=Norovirus Vaccine: Priorities for Future Research and Development|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7358258/|publicació=Frontiers in Immunology|data=2020-07-07|issn=1664-3224|pmc=7358258|pmid=32733458|pàgines=1383|volum=11|doi=10.3389/fimmu.2020.01383|nom=Susanna|cognom=Esposito|nom2=Nicola|cognom2=Principi}}</ref> Aquestes partícules sense genoma es diuen [[Partícula similivírica|VLP]]<nowiki/>s (virus-like particles).


== Genoma i proteoma ==
== Genoma i proteoma ==
El '''Norovirus''' té un genoma de [[Virus d'ARN|ssRNA (+)]] d'aproximadament 7,3/8,3 Kb. Aquest RNA porta unida covalentment la proteína [[VPg]] al seu extrem 5', que té la funció de fer de primer per la replicació de aquest genoma. Al extrem 3' porta una [[cua poli-A]].
El '''Norovirus''' té un genoma de [[Virus d'ARN|ssRNA (+)]] d'aproximadament 7,3/8,3 Kb. Aquest RNA porta unida covalentment la proteína [[VPg]] al seu extrem 5', que té la funció de fer de primer per la replicació de aquest genoma. Al extrem 3' porta una [[cua poli-A]].


El genoma té tres [[Marc obert de lectura|ORFs]], dels quals el primer (ORF-1) codifica per a sis proteïnes no estructurals (NS).<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Norovirus|url=https://journals.asm.org/doi/10.1128/CMR.00075-14|publicació=Clinical Microbiology Reviews|data=2015-01|issn=0893-8512|pmc=PMC4284304|pmid=25567225|pàgines=134–164|volum=28|exemplar=1|doi=10.1128/CMR.00075-14|llengua=en|nom=Elizabeth|cognom=Robilotti|nom2=Stan|cognom2=Deresinski|nom3=Benjamin A.|cognom3=Pinsky}}</ref> Aquest ORF es tradueix directament del RNA (+), que serveix directament com a [[ARN missatger|mRNA]], produint una poliproteína que és tallada per la proteïna Pro (NP4), que te activitat cisteïna proteinasa.
El genoma té tres [[Marc obert de lectura|ORFs]], dels quals el primer (ORF-1) codifica per a sis proteïnes no estructurals (NS).<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Norovirus|url=https://journals.asm.org/doi/10.1128/CMR.00075-14|publicació=Clinical Microbiology Reviews|data=2015-01|issn=0893-8512|pmc=PMC4284304|pmid=25567225|pàgines=134–164|volum=28|exemplar=1|doi=10.1128/CMR.00075-14|llengua=en|nom=Elizabeth|cognom=Robilotti|nom2=Stan|cognom2=Deresinski|nom3=Benjamin A.|cognom3=Pinsky}}</ref><ref name=":1">{{Ref-publicació|article=Norovírus: uma visão geral|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0104423011703712|publicació=Revista da Associação Médica Brasileira|data=2011-07|pàgines=462–467|volum=57|exemplar=4|doi=10.1590/S0104-42302011000400023|llengua=pt|nom=Simone|cognom=Guadagnucci Morillo|nom2=Maria do Carmo|cognom2=Sampaio TavaresTimenetsky}}</ref> Aquest ORF es tradueix directament del RNA (+), que serveix directament com a [[ARN missatger|mRNA]], produint una poliproteína que és tallada per la proteïna Pro (NP4), que te activitat cisteïna proteinasa.


El ORF-2 i el ORF-3 codifiquen per a proteïnes estructurals (VP-1 i VP-2 respectivament), les quals formen part de la cápside del virió.<ref name=":0" />
El ORF-2 i el ORF-3 codifiquen per a proteïnes estructurals (VP-1 i VP-2 respectivament), les quals formen part de la cápside del virió.<ref name=":0" />

'''Proteines estructurals:'''

* [https://www.uniprot.org/uniprotkb/Q83884/entry VP1]: és la principal proteïna estructural del virió, està encarregada de formar la cápside i interaccionar amb els receptors HBGA presents en las cèl·lules del epiteli gastrointestinal.<ref name=":2">{{Ref-publicació|article=Human Norovirus Proteins: Implications in the Replicative Cycle, Pathogenesis, and the Host Immune Response|url=https://www.frontiersin.org/article/10.3389/fimmu.2020.00961/full|publicació=Frontiers in Immunology|data=2020-06-16|issn=1664-3224|pmc=PMC7308418|pmid=32612600|pàgines=961|volum=11|doi=10.3389/fimmu.2020.00961|nom=Claudia P.|cognom=Campillay-Véliz|nom2=Jonatan J.|cognom2=Carvajal|nom3=Andrea M.|cognom3=Avellaneda|nom4=Darling|cognom4=Escobar|nom5=Camila|cognom5=Covián}}</ref>
* [https://www.uniprot.org/uniprotkb/Q83885/entry VP2]: es troba dins de la cápside del virió, és una de las proteïnes del virus menys estudiades. Aquesta proteïna interacciona amb la VP2 per tal de mantenir la estructura de la partícula vírica.<ref name=":2" /> Es pensa que aquesta proteïna està relacionada amb l'empaquetament del RNA del virus

'''[https://www.uniprot.org/uniprotkb/Q83883/entry Proteïnes no estructurals]''':

* p48: es pensa que la seva funció resideix en la interacció amb un complex vesicular del hoste per tal de permetre la replicació viral.
* NTPasa: té la capacitat de unir-se amb [[Nucleòtid|NTP]] i hidrolitzar. <ref name=":2" /> És pensa que aquesta activitat té a veure am la [[Replicació vírica|replicació]] del virió.
* p20: la activitat de aquesta proteïna no està del tot clara, tot i que s'ha vist que imita una senyal d'exportació per a vesícules revestides de la proteïna [[COP-II]]. <ref name=":2" />
* VPg: funciona com a primer per a la replicació del virus, però es pensa que també funciona com a senyal per a portar el RNA víric cap al [[ribosoma]] o RBS. <ref name=":2" />
* Pro: aquesta proteïna té activitat proteinasa o proteasa. La seva funció es tallar la poliproteína transcrita del ORF-1 policistrónic. <ref name=":0" /><ref name=":2" />
* RdRp: és una RNA-polimerasa dependent de RNA. La seva funció es generar copies del material genétic del virus.<ref name=":2" /><ref name=":1" />


== Cicle ==
== Cicle ==
Aquest virus té un tropisme pel epiteli del tracte intestinal <ref>{{Ref-publicació|article=Advances in Norovirus Biology|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1931312814001863|publicació=Cell Host & Microbe|data=2014-06|pmc=PMC4113907|pmid=24922570|pàgines=668–680|volum=15|exemplar=6|doi=10.1016/j.chom.2014.05.015|llengua=en|nom=Stephanie M.|cognom=Karst|nom2=Christiane E.|cognom2=Wobus|nom3=Ian G.|cognom3=Goodfellow|nom4=Kim Y.|cognom4=Green|nom5=Herbert W.|cognom5=Virgin}}</ref>, es pensa que els receptors de aquest virus son els [[Sistema d'agrupament sanguini ABO|antígens sanguinis ABH]] (HBGA), tot i que també s'ha vist que el virus interacciona amb el àcid siàlic. <ref>{{Ref-publicació|article=Norovirus Attachment and Entry|url=https://www.mdpi.com/1999-4915/11/6/495|publicació=Viruses|data=2019-05-30|issn=1999-4915|pmc=PMC6630345|pmid=31151248|pàgines=495|volum=11|exemplar=6|doi=10.3390/v11060495|llengua=en|nom=Vincent R.|cognom=Graziano|nom2=Jin|cognom2=Wei|nom3=Craig B.|cognom3=Wilen}}</ref>
Aquest virus té un tropisme pel epiteli del tracte intestinal, es pensa que els receptors de aquest virus son els [[Sistema d'agrupament sanguini ABO|antígens sanguinis ABH]]


== Transmissió ==
== Transmissió ==

Revisió del 23:23, 16 nov 2022

Infotaula d'ésser viuNorovirus
Norovirus Modifica el valor a Wikidata

Micrografia de transmissió d'electrons mostrant partícules de norovirus (la barra blanca representa 50 nanòmetres) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Human, mamífers
GenomaGrup IV ((+)ssRNA)
Malaltiagastroenteritis Modifica el valor a Wikidata
Mida del genoma7,3-8,3 Kb
Taxonomia
RegneOrthornavirae
FílumPisuviricota
ClassePisoniviricetes
OrdrePicornavirales
FamíliaCaliciviridae
GènereNorovirus Modifica el valor a Wikidata
Tipus taxonòmicNorwalk virus Modifica el valor a Wikidata

Norovirus és un gènere de virus ARN de la família Caliciviridae, causant aproximadament del 90% dels brots de gastroenteritis no bacteriana arreu del món,[1] i responsable del 50% dels brots de gastroenteritis per intoxicació alimentària en EUA.[2][3] Norovirus afecta a les persones de totes les edats i és transmès per aliments contaminats per aigües fecals i per contacte orofecal.[4]

Després de la infecció, la immunitat al norovirus generalment és incompleta i temporal.[5] Hi ha una predisposició hereditària a la infecció i les persones amb tipus de les quals de sang pot detectar-se en la saliva són més sovint infectats.[1][6] mentre que les persones amb grup sanguini 0 o AB[7][8]

Els brots de norovirus sovint es produïxen en comunitats tancades o semitancades, tals com hospitals, presons, residències i creuers, on una vegada que el virus s'ha introduït, la infecció es propaga molt ràpidament, ja sigui per transmissió persona a persona o a través d'aliments contaminats.[9] Molts dels brots de norovirus es deuen a la manipulació d'aliments per una persona infectada.[10]

El norovirus és fàcilment eliminat per desinfectants basats en clor, però degut al fet que les partícules de virus no tenen embolcall de lípids, és menys susceptible a alcohols i detergents.[11]

Estructura

El Norovirus es un virus nu (sense envolta). La cápside del virió té geometría icosaèdrica i té una mida d'entre 38-40nm de diàmetre, amb un número de triangulació de 3.[12] Aquest virió té 180 proteïnes VP1.

Malgrat per a que càpiga el genoma dins del virió cal que la cápside tingui aquesta amplada, les proteïnes VP1 poden formar cápsides petites de uns 23nm de diàmetre. Aquest fet es va aprofitar per intentar trobar una vacuna.[13] Aquestes partícules sense genoma es diuen VLPs (virus-like particles).

Genoma i proteoma

El Norovirus té un genoma de ssRNA (+) d'aproximadament 7,3/8,3 Kb. Aquest RNA porta unida covalentment la proteína VPg al seu extrem 5', que té la funció de fer de primer per la replicació de aquest genoma. Al extrem 3' porta una cua poli-A.

El genoma té tres ORFs, dels quals el primer (ORF-1) codifica per a sis proteïnes no estructurals (NS).[14][15] Aquest ORF es tradueix directament del RNA (+), que serveix directament com a mRNA, produint una poliproteína que és tallada per la proteïna Pro (NP4), que te activitat cisteïna proteinasa.

El ORF-2 i el ORF-3 codifiquen per a proteïnes estructurals (VP-1 i VP-2 respectivament), les quals formen part de la cápside del virió.[14]

Proteines estructurals:

  • VP1: és la principal proteïna estructural del virió, està encarregada de formar la cápside i interaccionar amb els receptors HBGA presents en las cèl·lules del epiteli gastrointestinal.[16]
  • VP2: es troba dins de la cápside del virió, és una de las proteïnes del virus menys estudiades. Aquesta proteïna interacciona amb la VP2 per tal de mantenir la estructura de la partícula vírica.[16] Es pensa que aquesta proteïna està relacionada amb l'empaquetament del RNA del virus

Proteïnes no estructurals:

  • p48: es pensa que la seva funció resideix en la interacció amb un complex vesicular del hoste per tal de permetre la replicació viral.
  • NTPasa: té la capacitat de unir-se amb NTP i hidrolitzar. [16] És pensa que aquesta activitat té a veure am la replicació del virió.
  • p20: la activitat de aquesta proteïna no està del tot clara, tot i que s'ha vist que imita una senyal d'exportació per a vesícules revestides de la proteïna COP-II. [16]
  • VPg: funciona com a primer per a la replicació del virus, però es pensa que també funciona com a senyal per a portar el RNA víric cap al ribosoma o RBS. [16]
  • Pro: aquesta proteïna té activitat proteinasa o proteasa. La seva funció es tallar la poliproteína transcrita del ORF-1 policistrónic. [14][16]
  • RdRp: és una RNA-polimerasa dependent de RNA. La seva funció es generar copies del material genétic del virus.[16][15]

Cicle

Aquest virus té un tropisme pel epiteli del tracte intestinal [17], es pensa que els receptors de aquest virus son els antígens sanguinis ABH (HBGA), tot i que també s'ha vist que el virus interacciona amb el àcid siàlic. [18]

Transmissió

Les principals vies de transmissió d'aquest virus són aliments o aigües contaminades, o be a traves de persona a persona via fecal-oral.

La transmissió mitjançant aliments contaminats consisteix en:

  • Una persona infectada manipula aliments amb partícules de vòmit o femtes amb presencia de particules viriques.
  • Els aliments entren en contacte amb superfícies contaminades per restes de partícules de vòmits o femtes amb presencia de partícules víriques.
  • Contacte amb aerosols, que es transmeten per l'aire, que contenen partícules víriques.
  • L'ús d'aigües contaminades amb el virus com a font de reg per a cultius.

En aquets tipus d'infecció els genogrups més predominants son: GII.4, GI.3, GI.6, GI.7, GII.3, GII.6 i GII.12.(3)

En el cas de la transmissió per via d'aigües contaminades podem trobar els següents casos:

  • Una font d'aigua que estigui contaminada, com pot ser el cas d'un tanc que continguí aigües fecals, es filtren fins a un pou d'aigua per el consum humà o bé aigua que es fa servir per regar cultius.
  • Quan una persona infectada fa de ventre o vomita en l'aigua.
  • Quan l'aigua no té el tractament adequat, com per exemple una quantitat insuficients de cloro que no destrueix totes les partícules víriques.

En el cas de la contaminació d'aigües destaquem més els genogrups GI, ja que s'ha observat que aquets tenen una major estabilitat en l'aigua que les del genogrupo GII. (3)

La transmissió de Norovirus entre persona i persona, encara que aquest tipus de transmissió no és la més habitual, es pot donar mitjançant microgotes que queden estàtiques a la tassa del wc o bé els aerosols que es formen quan una persona vomita, el que es coneix com una contaminació ambiental. En el cas del vòmits s'ha de tenir en compte la força en la que es projecten aquests, ja que segons aquesta força s'han observat aerosols amb partícules víriquies completament viables per a la infecció a més de tres metres de distància de la projecció d'aquest. (5)

Les persones que pateixen la malaltia són més contagioses quan:

  • La persona desenvolupa la malaltia simptomàtica, en aquest cas els vòmits son la via de transmissió més freqüent, encara que no la única.
  • Uns dies després de desaparixer el simptomes de la malaltia.

Encara que aquests dos períodes és quan s'ha vist que les persones tenen una major transmissibilitat del virus, en estudis recents s'ha observat que unes setmanes després, o inclus mesos després, de la desaparició dels símptomes aquestes persones són capaces de transmetre la malatía, és a dir que encara trobem les suficients partícules virals infectives. (1)

En aquests tipus de transmissió cal destacar el genogrup GII.4, que es el que s'ha observat com més estable sobretot durant la temporada d'hivern en les zones temperades, ja que les baixes temperatures i la baixa quantitat d'humitat en l'ambient afavoreixen una bona viabilitat de les partícules víriques en els aerosols. Tot i que el genogrup GII.4, es el causant de la gran majoria dels brots (80-90%), hi ha d'altres genotips com els del GI y GIV que també poden causar patologia quan hi ha la transmissió persona a persona (2).

Clínica

En el cas de les infeccions per Norovirus, es pot observar que un gran número d'elles no arriba a presentar ningun símptoma o signe que porti a pensar a la persona que esta infectada, el que es coneix com infecció asimptomàtica, en canvi hi ha altres casos que si que es presenta un quadre clínic que pot ser lleu i en alguns pocs casos pot derivar a quadres més greus e inclús la mort.

En les infeccions asimptomàtiques, la persona infectada no pateix ninguna conseqüència fisiològica, però això no vol dir que aquella persona no pugui transmetre el virus, ja que s'ha observat que, sobretot recen nascuts i nadons, tenen una gran quantitat de partícules víriques capaces d'infectar.

El període d'incubació sol ser curt, aproximadament entre 12-48 hores, i en el cas de patir simptomatologia té una durada d'entre 1 i 3 dies en els casos lleus, podent-se allargar fins a períodes superiors a una setmana en els casos més greus, que solen ser persones hospitalitzades, nens amb una edat inferior a un any, persones grans i persones inmunocompromeses.

La simptomatologia clàssica d'aquesta infecció cursa amb diarrea autolimitada, nàusees, vòmits, dolor abdominal, sensació de malestar general, febrícula i dolor muscular. Aquets son tots els símptomes que pot presentar la infecció, però no vol dir que una persona amb una infecció per Norovirus els presenti tots, ja que hi ha casos en que la febrícula no esta present. També s'ha de tenir en compte l'edat dels pacients, ja que s'ha observat que en els lactants aquesta infecció solo cursar nomes amb diarrea, en canvi en pacients majors d'un any son més freqüents els vòmits, sempre i quan la infecció pressenti simptomatologia greu.

L'edat avançada és un factor de risc per patir una infecció per Norovirus amb simptomatologia greu, ja que aquesta en un petit percentatge dels casos pot derivar en enterocolitis necrosant y aquesta pot portar al pacient fins la mort. El mateix passa amb els recents nascuts i els nadons, que en el cas de patir una simptomatologia greu presenten tots els símptomes clàssics d'una infecció aguda causada per Norovirus i també pot derivar en enterocolitis necrosant i la mort, encara que son molt pocs els casos que arriben a aquesta simptomatologia tan greu.

Diagnòstic

Normalment no es sol fer un diagnòstic personalitzat d'una infecció per Norovirus, ja que normalment es fa un diagnstic etiològic amb els símptomes i signes que el pacient presenta quan acudeix a l'hospital. El diagnòstic generalitzat se sol fer quan hi ha brots locals o de major afectació que puguin ser sospitosos de Norovirus, el problema es que aquets brots es poden confondre amb altres patògens (com per exemple bacteries) que cursen amb un quadre clìnic molt similar, per això es van establir els criteris de Kaplan, que descriuen que més del 50% dels casos simptomàtics han de tenir presencia de vòmits, la infecció ha de tenir un période d'incubació mitjà de 24-48 hores, la duració mitjana de la malaltia ha de ser d'entre 12-60 hores i que després de la realització de cultius en femtes dels pacients no hem de trobar ninguna bacterià patògena que pugui cursar amb la mateixa simptomatologia. la especificitat d'aquets criteris per diferenciar entre una gastroenteritis aguda causada per una bacterià y una causada per Norovirus es molt alta (99%), encara que la seva sensibilitat és moderada (68%). Aquets criteris són útils quan la obtenció de mostres per fer proves més especifiques en el laboratori resulta complicat.

El pas del temps i l'aparició de les tècniques serològiques i les tècniques de biologia molecular ens han donat noves eines que ens permeten fer un diagnòstic més precís i ràpid d'aquets brots causats per Norovirus com poden ser les PCR y les RT-qPCR que no nomes ens permeten determinar a partir d'una mostra de femtes o vomits la presencia de Norovirus, sinó que també ens permeten fer una discriminació entre quin genogrup (GI, GII, GIV) és el causant del brot. Encara que es un dels mètodes més utilitzats, també es poden fer altres proves com un ELISA per detectar la presencia d'antígens de Norovirus presents en les mostres, també podem fer altres proves com immunoassajos enzimàtics (EIA) i assajos immunocromatogràfics ràpids. Aquets sistemes no nomes ens permeten detectar la presencia de Norovirus en mostres de persones amb la malaltia, sinó que ens serveixen per poder analitzar mostres d'aliments i/o aigües contaminades i determinar la presència de partícules víriques en mostres preses de superfícies.

Tractament

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Lindesmith L, Moe C, Marionneau S, et al. «Human susceptibility and resistance to Norwalk virus infection». Nat. Med., 9, 5, 2003, pàg. 548–53. DOI: 10.1038/nm860. PMID: 12692541.
  2. ↑ Widdowson MA, Sulka A, Bulens SN, et al. «Norovirus and foodborne disease, United States, 1991–2000». Emerging Infect. Dis., 11, 1, 2005, pàg. 95–102. PMID: 15705329.
  3. ↑ «Norovirus: Technical Fact Sheet». National Center for Infectious Diseases, CDC.
  4. ↑ Goodgame R «Norovirus gastroenteritis». Curr Gastroenterol Rep, 8, 5, 2006, pàg. 401–8. DOI: 10.1007/s11894-006-0026-4. PMID: 16968608.
  5. ↑ Lindesmith L, Moe C, Lependu J, Frelinger JA, Treanor J, Baric RS «Cellular and Humoral Immunity following Snow Mountain Virus Challenge». J. Virol., 79, 5, 2005, pàg. 2900–9. DOI: 10.1128/JVI.79.5.2900-2909.2005. PMC: 548455. PMID: 15709009.
  6. ↑ Hutson, AM; Atmar RL, Graham DY, Estes MK «Norwalk virus infection and disease is associated with ABO histo-blood group type». J. Infect. Dis., 188, 1, juliol 2003, pàg. 176–7. DOI: 10.1086/375829. PMID: 12825190.
  7. ↑ Le Guyader FS, Krol J, Ambert-Balay K, Ruvoen-Clouet N, Desaubliaux B, Parnaudeau S, Le Saux JC, Ponge A, Pothier P, Atmar RL, Le Pendu J «Comprehensive Analysis of a Norovirus-Associated Gastroenteritis Outbreak, from the Environment to the Consumer». Journal of Clinical Microbiology, 48, 3, març 2010, pàg. 915–20. DOI: 10.1128/JCM.01664-09. PMC: 2832421. PMID: 20053852.
  8. ↑ «Binding of Norwalk Virus-Like Particles to ABH Histo-Blood Group Antigens Is Blocked by Antisera from Infected Human Volunteers or Experimentally Vaccinated Mice». Journal of Virology.
  9. ↑ Noda M, Fukuda S, Nishio O «Statistical analysis of attack rate in norovirus foodborne outbreaks». Int J Food Microbiol, 122, 1–2, 2007, pàg. 216–20. DOI: 10.1016/j.ijfoodmicro.2007.11.073. PMID: 18177970.
  10. ↑ Koopmans M, Duizer E «Foodborne viruses: an emerging problem». Int. J. Food Microbiol., 90, 1, 2004, pàg. 23–41. DOI: 10.1016/S0168-1605(03)00169-7. PMID: 14672828.
  11. ↑ Jimenez L, Chiang M «Virucidal activity of a quaternary ammonium compound disinfectant against feline calicivirus: a surrogate for norovirus». Am J Infect Control, 34, 5, 2006, pàg. 269–73. DOI: 10.1016/j.ajic.2005.11.009. PMID: 16765204.
  12. ↑ Morillo, Simone Guadagnucci; Timenetsky, Maria do Carmo Sampaio Tavares «Norovirus: an overview». Revista Da Associacao Medica Brasileira (1992), 57, 4, 2011-07, pàg. 453–458. DOI: 10.1590/s0104-42302011000400023. ISSN: 1806-9282. PMID: 21876931.
  13. ↑ Esposito, Susanna; Principi, Nicola «Norovirus Vaccine: Priorities for Future Research and Development». Frontiers in Immunology, 11, 07-07-2020, pàg. 1383. DOI: 10.3389/fimmu.2020.01383. ISSN: 1664-3224. PMC: 7358258. PMID: 32733458.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Robilotti, Elizabeth; Deresinski, Stan; Pinsky, Benjamin A. «Norovirus» (en anglès). Clinical Microbiology Reviews, 28, 1, 2015-01, pàg. 134–164. DOI: 10.1128/CMR.00075-14. ISSN: 0893-8512. PMC: PMC4284304. PMID: 25567225.
  15. ↑ 15,0 15,1 Guadagnucci Morillo, Simone; Sampaio TavaresTimenetsky, Maria do Carmo «Norovírus: uma visão geral» (en portuguès). Revista da Associação Médica Brasileira, 57, 4, 2011-07, pàg. 462–467. DOI: 10.1590/S0104-42302011000400023.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 Campillay-Véliz, Claudia P.; Carvajal, Jonatan J.; Avellaneda, Andrea M.; Escobar, Darling; Covián, Camila «Human Norovirus Proteins: Implications in the Replicative Cycle, Pathogenesis, and the Host Immune Response». Frontiers in Immunology, 11, 16-06-2020, pàg. 961. DOI: 10.3389/fimmu.2020.00961. ISSN: 1664-3224. PMC: PMC7308418. PMID: 32612600.
  17. ↑ Karst, Stephanie M.; Wobus, Christiane E.; Goodfellow, Ian G.; Green, Kim Y.; Virgin, Herbert W. «Advances in Norovirus Biology» (en anglès). Cell Host & Microbe, 15, 6, 2014-06, pàg. 668–680. DOI: 10.1016/j.chom.2014.05.015. PMC: PMC4113907. PMID: 24922570.
  18. ↑ Graziano, Vincent R.; Wei, Jin; Wilen, Craig B. «Norovirus Attachment and Entry» (en anglès). Viruses, 11, 6, 30-05-2019, pàg. 495. DOI: 10.3390/v11060495. ISSN: 1999-4915. PMC: PMC6630345. PMID: 31151248.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Norovirus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Norovirus&oldid=30934330»