Vés al contingut

Munició rondadora: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Creada per traducció de la pàgina «Loitering munition»
(Cap diferència)

Revisió del 03:06, 3 des 2022

Una munició rondadora (de l'anglès loitering munition, també coneguda com a dron suïcida[1][2][3] [4] o dron kamikaze[5][6][7]) és una categoria de sistema d'armament aeri en què la munició ronda (espera passivament) al voltant de l'àrea objectiu durant un temps i ataca només un cop localitzat un objectiu.[8][9][10] Les municions rondadores permeten un temps de reacció més ràpid contra objectius ocults o amagats que emergeixen durant períodes curts sense col·locar plataformes de gran valor a prop de l'àrea objectiu, i també permeten un objectiu més selectiu, ja que l'atac es pot avortar fàcilment.

La munició rondadora s'ubica al nínxol entre els míssils de creuer i els vehicles aeris de combat no tripulats (VACNT, UCAV per les inicials en anglès), compartint característiques amb tots dos. Es diferencien dels míssils de creuer pel fet que estan dissenyats per passar un temps relativament llarg al voltant de l'àrea objectiu, i dels VACNT perquè una munició rondadora està pensada per gastar-se en un atac i té una ogiva integrada. Com a tals, també es poden considerar una arma a distància no tradicional.

La munició rondadora van sorgir per primera vegada a la dècada de 1980 per utilitzar-la en la funció de supressió de les defenses aèries enemigues (SDAE, SEAD per les inicials en anglès) contra míssils terra-aire (MTA, SAM per les inicials en anglès), i es van desplegar per a la funció de SDAE en diverses forces militars durant la dècada de 1990. A partir de la dècada de 2000, s'ha desenvolupat munició rondadora per a funcions addicionals que van des d'atacs de llarg abast i suport de foc d'atac fins a sistemes tàctics de camp de batalla de molt curt abast que caben en una motxilla.

Història

Primer desenvolupament i terminologia

Northrop AGM-136 Tacit Rainbow exposat al Museu Nacional de la Força Aèria dels EUA a Dayton, Ohio

Inicialment, la munició rondadora no es va denominar com a tal, sinó com a "UAV suïcides" o "míssils rondadors". Diferents fonts apunten a diferents projectes com a originaris de la categoria d'armament. Algunes fonts mencionen les variants inicials de Dalila israeliana de principis de la dècada de 1980[11][12] o el programa fallit AGM-136 Tacit Rainbow[13][14] dels EUA. Alternativament, l'IAI Harpy de finals de la dècada de 1980, que va ser àmpliament exportat, és considerat per alguns com el primer sistema de munició rondadora.[15] Mentre que l'Ababil-1 iranià es va produir a la dècada de 1980, però es desconeix la seva data de producció exacta. [16]

Munició rondadora de primera generació IAI Harpy per a la funció SEAD

Els primers projectes no utilitzaven la denominació de "munició rondadora" que va sorgir molt més tard, i utilitzaven terminologia existent en aquell moment. Per exemple, l'AGM-136 Tacit Rainbow es va descriure en un article de 1988:[17]

« L'avió a reacció no tripulat Tacit Rainbow que està desenvolupant Northrop per rondar en altura per tot seguit baixar cap als radars enemics podria anomenar-se un "UAV", un míssil de creuer o fins i tot una arma de parada. Però definitivament no és un vehicle pilotat a distància. »
—  Canan, James W., Air Force Magazine (octubre de 1988), pàg. 87

Funció inicial en la supressió de la defensa aèria enemiga

Munició rondadora HERO (UVision Air Ltd, Israel), DSEI 2019, Londres

La resposta a la primera generació de míssils terra-aire d'instal·lació fixa (MTA), com els S-75 i S-125, va ser el desenvolupament de míssils antiradiació com l'AGM-45 Shrike i altres mitjans per atacar les instal·lacions fixes de MTA, així com desenvolupar doctrines SDAE. La resposta soviètica va ser l'ús de MTA mòbils com el "2K12 Kub" amb l'ús intermitent del radar.[18] Per tant, la bateria MTA (coneguda amb les inicials angleses SAM) només era visible durant un petit període de temps, durant el qual també va ser una amenaça important per als avions amb míssils antiradiació d'alt valor. El 1982, a l'operació "Mole Cricket 19" es van utilitzar diversos mitjans, inclosos els UAV i els esquers Samson llançats des de l'aire sobre àrees enemigues sospitoses de tenir MTA per saturar-les i per obligar-los a activar els seus sistemes de radar, que després eren atacats per míssils antiradiació.[19][20]

A la dècada de 1980, una sèrie de programes, com l'IAI Harpy o l'AGM-136 Tacit Rainbow, van integrar sensors antiradiació en un dron o míssils amb capacitats de comandament i control i rondallejament. Això va permetre a la força atacant col·locar municions relativament barates sobre llocs sospitosos de MTA i atacar ràpidament en el moment en què la bateria MTA era visible. Això va integrar l'ús d'un dron com a esquer amb el paper d'atac en una plataforma petita i relativament barata en comparació amb el caça alternatiu.[21][22][23][24]

Evolució vers funcions addicionals

Prototip nord-americà XM501 capaç de llançar munició rondadora atacant

A partir de la dècada de 2000, s'han desenvolupat armes rondadores per a funcions addicionals més enllà del paper inicial de SDAE, que van des d'atacs de llarg abast i suport de foc[25] fins a l'ús tàctic de camp de batalla de molt curt abast, com ara l'AeroVironment Switchblade que es desplega al nivell del pelotó i cap en una motxilla.[26][27][28][29] Un ús documentat de munició rondadora va ser el conflicte de Nagorno-Karabakh del 2016 en què es va utilitzar un Harop de l'IAI contra un autobús que funcionava com a transport de tropes per als soldats armenis.[7] Posteriorment, en la invasió d'Ucraïna (2022) per part de la Federació Russa es va estendre per primer cop de forma més massiva.[30]

Característiques

Munició remota Delilah llançada per aire, controlada per l'oficial de sistemes de combat des del seient posterior

Les municions rondadores poden ser tan senzilles com un vehicle aeri no tripulat (VANT o UAV) amb explosius connectats que s'envien en una possible missió kamikaze, i fins i tot es poden construir amb quadcopters comercials amb explosius enganxats.[31]

Les municions construïdes específicament són més elaborades en capacitats de vol i control, mida i disseny de l'ogiva i sensors a bord per localitzar objectius.[32] Algunes municions rondadores utilitzen un operador humà per localitzar objectius, mentre que altres, com l'IAI Harop, poden funcionar de manera autònoma buscant i llançant atacs sense intervenció humana.[33][34] Un altre exemple són les solucions UVision HERO: els sistemes de rondar s'accionen de forma remota, controlats en temps real per un sistema de comunicacions i equipats amb una càmera electroòptica, les imatges de la qual són rebudes per l'estació de comandament i control.[35][36]

Algunes municions rondadores poden tornar i ser recuperades per l'operador si no s'utilitzen en un atac i tenen prou combustible; en particular, això és característic dels UAV amb una capacitat explosiva secundària.[37] Altres sistemes, com el Delilah[11][38][10] no tenen una opció de recuperació i s'autodestrueixen en l'avortament de la missió.

Contramesures

Durant la invasió russa d'Ucraïna de 2022 es va començar a debatre seriosament com combatre els atacs amb munició rondadora. Si bé els drons suïcides més grossos van poder ser abatuts, a vegades, per les bateries MTA, caces o fins i tot amb trets de fusell,[39] el cert és que resultaren poc efectius, i es va parar especial atenció en nous sistemes que es van anar desarrollant els darrers anys, com la captura amb inhibidors de ràdio freqüència entre molts altres.[40] Tanmateix l'exèrcit dels EUA va llançar una petició al sector per desenvolupar enginys específics.[41]

Preocupacions ètiques i de dret internacional humanitari

La munició rondadora que és capaç de prendre decisions autònomes d'atac (sense intervenció humana) planteja preocupacions morals, ètiques i de dret humanitari internacional perquè un ésser humà no participa en la presa de la decisió real d'atacar i, potencialment, matar humans, com és el cas dels míssils balístics d'ús comú des de la dècada de 1960. Mentre que algunes municions guiades poden bloquejar-se després del llançament o poden ser fusionades amb el sensor, el seu temps de vol sol ser limitat i un humà les llança a una zona on es sospita fortament l'activitat de l'enemic, com en el cas dels míssils moderns convencionals i planificació dels atacs aeris. D'altra banda, una munició autònoma es pot llançar en una zona on només és probable l'activitat de l'enemic, i es pot rondar buscant objectius de manera autònoma durant hores després de la decisió de llançament inicial, tot i que pot sol·licitar l'autorització final d'un humà per a l'atac final. L'IAI Harpy i l'IAI Harop són citats amb freqüència a la literatura rellevant, ja que estableixen un precedent per a un sistema aeri (encara que no necessàriament un precedent quan es comparen amb una mina naval moderna) en termes de longitud i qualitat de la funció autònoma, en relació amb un míssil de creuer per exemple.[42][43][44][45][46][47]

Usuaris i productors

A partir del 2022, les forces armades de diversos països utilitzen municions rondadores, com ara:

  • Armenia Armènia – producció domèstica HRESH, BEEB 1800[48]
  • Australia Austràlia – Drone 40[49]
  • Azerbaijan Azerbadjan – IAI Harpy, IAI Harop, Orbiter 1K,[7] SkyStriker, STM Kargu,[50][51] Qirği, Quzgün[52]
  • Belarus Bielorússia – UBAK-25 Chekan[53]
  • China Xina – IAI Harpy, CH-901, WS-43, ASN-301[54][55]
  • Indonesia Indonèsia - Rajata[56]
  • India Índia – IAI Harpy, IAI Harop,[57][58] SkyStriker, Warmate, Trinetra, ALS-50,[59] Nagastra-1
  • Iran Iran – Shahed 131, Shahed 136, HESA Ababil-2, Raad 85, Arash-2, Meraj-521 and possibly others[60][61][62][63]
  • Israel Israel – IAI Harpy, IAI Harop, IAI Harpy NG, IAI Green Dragon, IAI Rotem L, Orbiter 1K, Delilah, SkyStriker,[64] Spike Firefly, HERO loitering munitions series, Lanius.[65]
  • Poland Polònia – WB Electronics Warmate[66]
  • Russia Rússia – KUB-BLA ("Cube"), ZALA Lancet,[67][68][69] Geran-1, Geran-2
  • Serbia Sèrbia – Gavran[70]
  • South Korea Corea del Sud – Devil Killer,[71][72] IAI Harpy
  • Taiwan Taiwan – NCSIST Chien Hsiang,[73] NCSIST Fire Cardinal
  • Turkey Turquia – IAI Harpy,[74] STM Kargu,[75] STM Alpagu,[76] Transvaro-Havelsan Fedai,[77] LENTATEK Kargı,[78] Roketsan-STM Alpagut[79][80]
  • Turkmenistan Turcmenistan – SkyStriker
  • UAE EAU – QX-1,[81][82] Shadow 25/50,[83][84] RW-24[85]
  • United Kingdom Regne Unit – Switchblade
  • United States EUA – AeroVironment Switchblade, Phoenix Ghost, Raytheon Coyote,[86] HERO-120
  • Ukraine Ucraïna – RAM II, Switchblade, ST-35 Silent Thunder, Phoenix Ghost, Warmate
  • Morocco Marroc – IAI Harop
  • Yemen Iemen (Houthis) – Qasef-1/2K,[87] Shahed 131, Shahed 136, Samad-2/3

Referències

  1. ↑ US army may soon use Israeli-designed ‘suicide drones’, Jerusalem Post, June 2016
  2. ↑ China Unveils a Harpy-Type Loitering Munition, Israel Defense, March 2017
  3. ↑ Meet Israel’s ‘Suicide Squad’ of Self-Sacrificing Drones, The Drive, August 2016
  4. ↑ Loitering Munitions – In Focus, Center for the Study of the Drone, Feb 2017
  5. ↑ Kamikaze drone loiters above, waits for target, CNET, June 2009
  6. ↑ 'Kamikaze drones' add a new layer of lethality to remote force, C4ISRNET, August 2015
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Israeli-made kamikaze drone spotted in Nagorno-Karabakh conflict, Washington Post, April 2016
  8. ↑ Loitering Munition Availability Expanding Internationally, Aviation Week, April 2016
  9. ↑ Loitering Weapon Systems – A Growing Demand, h-ils, December 2016
  10. ↑ 10,0 10,1 Watch This Drone Turn Into A Missile, Popular Science, August 2015
  11. ↑ 11,0 11,1 The Secrets of Delialah (Hebrew), IAF bulletin, issue 184, December 2008
  12. ↑ Loitering Weapons are making a Comeback, Defense Update, June 2009
  13. ↑ An Introduction to Autonomy in Weapon Systems, pages 13–14, By: Paul Scharre and Michael C. Horowitz, CNAS Working paper, Feb 2015
  14. ↑ Canan, James W. "Unmanned Aerial Vehicles." Air Force Magazine (1988)., page 87
  15. ↑ Drone Strike!: UCAVs and Aerial Warfare in the 21st Century, By Bill Yenne, ISBN 9781580072526, pages 106–107
  16. ↑ دور, موسسه پرنده های هدایت پذیر از. «چهارمین قدرت پهپادی دنیا ؛ از سینما تا جهان نما». موسسه پرنده های هدایت پذیر از دور.
  17. ↑ Canan, James W. «Unmanned Aerial Vehicles». Air Force Magazine, octubre 1988.
  18. ↑ Reedy, Edward K. «Radar ECCM Considerations and Techniques». A: Eaves. Principles of Modern Radar. Springer US, 1 January 1987, p. 681–699. DOI 10.1007/978-1-4613-1971-9_22. ISBN 978-1-4612-9170-1. 
  19. ↑ Six Days in June (Hebrew), IAF bulletin, issue 145, June 2002
  20. ↑ Surface to Air Missile Effectiveness in Past Conflicts, Technical Report APA-TR-2010-1001, Dr Carlo Kopp, AFAIAA, SMIEEE, PEng, October 2010
  21. ↑ Meet Israel's 'Suicide Squad' of Self-Sacrificing Drones, August 2016, The Drive
  22. ↑ ADAPTIVE DISCRETE EVENT SIMULATION FOR ANALYSIS OF HARPY SWARM ATTACK, Brandon J. Cobb, Naval Postgraduate School, Thesis, September 2011
  23. ↑ «Suminsby, Robert E. Fear no Evil: Unmanned combat air vehicles for suppression of enemy air defenses. AIR UNIV MAXWELL AFB AL AEROSPACE STUDIES INST, 2002.». Arxivat de l'original el 12 April 2017.
  24. ↑ Loitering, Smart Cruise Missile Marketed to U.S. Navy, National Defense, June 2001
  25. ↑ British Army Sets to Deploy Fire Shadow Loitering Weapons to Afghanistan by Early 2012 Defense Update, September 2011
  26. ↑ Military Investigates Killer Drones That Can Fit in Rucksacks National Defense, July 2011
  27. ↑ A Tiny Missile That Waits Overhead—Silent, Patient and Deadly, WarIsBoring, January 2014
  28. ↑ AeroVironment producing Switchblade missiles for Army UPI, October 2016
  29. ↑ Loitering Autonomous Weapons Arxivat 2013-02-05 a Wayback Machine., Defense Update, January 2007
  30. ↑ «Russia and Ukraine are fighting the first full-scale drone war» (en anglès). The Wall Street Journal, 02-12-2022. [Consulta: 3 desembre 2022].
  31. ↑ ISIS Using Kamikaze Drones in Iraq, Popular Mechanics, October 2016
  32. ↑ iClean – Loitering Attack UCAV, Artzi Dror, Technion Institute of Technology, 2012
  33. ↑ Israel Unveils Loitering Anti-Missile Drone Arxivat 2018-03-15 a Wayback Machine., Defense Update, 2009
  34. ↑ Harpy Air Defense Suppression System Arxivat 2017-12-11 a Wayback Machine., Defense Update, 2006
  35. ↑ «Loitering Munitions – High Precision Systems» (en anglès americà). UVision. [Consulta: 1r setembre 2021].
  36. ↑ «Unmanned Aerial Loitering Systems for Various Missions» (en anglès americà). UVision. [Consulta: 1r setembre 2021].
  37. ↑ IAI's ROTEM – Tactical Multirotor Killer Drone, Defense Update, 2016
  38. ↑ Delilah – The IAF Loitering Missile, Defense Update, June 2009
  39. ↑ «Video: así derriban los drones 'suicidas' rusos en Ucrania» (en castellà). Casa Editorial El Tiempo, 18-10-2022. [Consulta: 3 desembre 2022].
  40. ↑ Insights, StartUs. «30 Innovative Systems to Counter Drones & Loitering Munitions» (en anglès americà), 22-11-2022. [Consulta: 3 desembre 2022].
  41. ↑ «The U.S. Army asked defense industry for countering loitering munition ideas» (en anglès americà). [Consulta: 3 desembre 2022].
  42. ↑ Garcia, Denise. "Killer robots: Why the US should lead the ban." Global Policy 6.1 (2015): 57–63.
  43. ↑ Sharkey, Noel. "Saying 'no!' to lethal autonomous targeting." Journal of Military Ethics 9.4 (2010): 369–383.
  44. ↑ «Mortensen, Erika Steinholt. Autonomous weapon systems that decide whom to kill. How international humanitarian law and international human rights law regulate the development and use of offensive autonomous weapon systems during international armed conflicts. MS thesis. UiT Norges arktiske universitet, 2016.».
  45. ↑ Alston, Philip. "Lethal robotic technologies: the implications for human rights and international humanitarian law." JL Inf. & Sci. 21 (2011): 35.
  46. ↑ «Crootof, Rebecca. "The Varied Law of Autonomous Weapon Systems." (2015).».[Enllaç no actiu]
  47. ↑ Evan Wallach and Erik Thomas Yale Journal of Law & Technology, 18, 2016, pàg. 1–25.
  48. ↑ «Armenian manufacturer boasts cutting-edge multifunctional combat UAVs and loitering munitions» (en anglès). armenpress.am. [Consulta: 19 juliol 2020].
  49. ↑ A drone with a can-doom attitude. C4ISRNET. 5 June 2019.
  50. ↑ «STM'nin yerli kamikaze İHA'sı KARGU Azerbaycan'da görüldü» (en turc), 29-10-2020.
  51. ↑ «İlk kez Libya'da kullanılmıştı! Bu kez Azerbaycan'da görüntülendi» (en turc). CNN Türk, 28-09-2020.
  52. ↑ «ADEX 2022: Smart Point unveils 'attack' UAVs». Janes Information Services, 10-09-2022. Arxivat de l'original el 11 September 2022.
  53. ↑ «Belarus-made armed drone shot down in Ukraine». defence-blog.com, 11-07-2022.
  54. ↑ DSA 2016: China details CH-901 UAV and loitering munition, Janes, April 2016
  55. ↑ IDEX 2017: CATIC reveals details about Harpy-type loitering munition, Janes, March 2017
  56. ↑ «.: Dahana».
  57. ↑ Harop Loitering Munitions System for the IAF, India Defence Review, January 2014
  58. ↑ «Laser weapons, swarm drones on DRDO menu» (en Indian English). , 12-08-2019.
  59. ↑ «Indigenous loitering munition successfully hits target at Pokhran». , 22-09-2022.
  60. ↑ Iran's navy touts 'suicide drone', USA Today, October 2016
  61. ↑ Iran Tests 'Kamikaze' Suicide Drone, The National Interest,Papers Offer a Peek at ISIS' Drones, Lethal and Largely Off-the-Shelf, New York Times, January 2017
  62. ↑ Portable Attack Drones or Loitering Munitions, SP'S Landforces, September 2016
  63. ↑ US Switchblade Drone ‘Knock Off’ Meraj-521 Unveiled By Iran; Comes After Grand Success Of Its UAVs In Ukraine. EurAsian Times. 21 October 2022.
  64. ↑ Elbit announces new SkyStriker loitering munition Yaakov Lappin, Tel Aviv – IHS Jane's Defence Weekly 8 September 2016
  65. ↑ AI-driven combat drone can search buildings and execute suicide attacks. New Atlas. 20 November 2022.
  66. ↑ Warmate expendable UAV in production for two customers, Flight Global, April 2016
  67. ↑ Под крышей дрона: ВМФ усиливается БПЛА-камикадзе, Izvestia, 20 October 2021
  68. ↑ Russian Naval Ships to Be Armed With Kamikaze Drones, The Defense Post, 2 November 2021
  69. ↑ «Russia Attacked U.S. Supplied Howitzers in Ukraine With Kamikaze Drones and Rockets», 19-05-2022.
  70. ↑ Serbia may become biggest operator of military drones in Balkans. Defense News. 21 November 2022.
  71. ↑ South Korea's Kamikaze UAV Could Scare the Ojom Out of Kim Jong-un, Gizmodo, October 2012
  72. ↑ South Korea developing 'kamikaze' attack drone, Fox News, October 2012
  73. ↑ Wong, Kelvin. «TADTE 2019: Taiwan's NCSIST rolls out indigenous anti-radiation loitering munition». www.janes.com. Janes. [Consulta: 21 octubre 2019].
  74. ↑ IAI Gets $100 Million Contract for HAROP Killer Drones, Defense Update, 2009
  75. ↑ «Turkey's STM delivering Kargu loitering munitions to TSK | Jane's 360». www.janes.com. [Consulta: 23 març 2020].
  76. ↑ «ALPAGU® Fixed Wing Loitering Munition System». stm.com.tr.
  77. ↑ «Turkish firms develop kamikaze drone designed to neutralise drone-borne threats». unmannedairspace.info, 29-10-2021.
  78. ↑ «LENTATEK Unveils KARGI Anti-Radiation UAV For the First Time». turkishdefencenews.com, 06-06-2022.
  79. ↑ «STM and Roketsan from Türkiye unveil new Alpagut loitering munition». armyrecognition.com, 28-10-2022.
  80. ↑ Turkish firms unveil a new loitering munition. Defense News. 28 October 2022.
  81. ↑ ADASI EDGE presents QX-1 new loitering munition fully developed in UAE. Army Recognition. 9 April 2021.
  82. ↑ Edge Group unveils kamikaze drones at IDEX. Defense News. 22 February 2021.
  83. ↑ HALCON EDGE from UAE has designed Shadow jet-engine powered UAVs loitering munitions. Army Recognition. 9 April 2021.
  84. ↑ As UAV tech spreads, Gulf firms bet on upgrades with drone-to-satellite links. Breaking Defense. 3 June 2022.
  85. ↑ HALCON from UAE unveils RW-24 Smart Loitering Precision Attack munitions. Army Recognition. 10 May 2021.
  86. ↑ Surface Navy 2017: Coyote earmarked for ISR and offensive roles, Janes, January 2017
  87. ↑ Suicide Drones Have Migrated To The Conflict In Yemen, The Warzone, March 2017
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Munició_rondadora&oldid=31003164»