Munició rondadora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Northrop AGM-136 Tacit Rainbow exposat al Museu Nacional de la Força Aèria dels EUA a Dayton, Ohio
No s'ha de confondre amb Vehicle aeri no tripulat de combat o UAV.

Una munició rondadora[1] (de l'anglès loitering munition, també coneguda com a dron suïcida[2][3][4][5] o dron kamikaze[6][7][8]) és una categoria de sistema d'armament aeri de precisió en què la munició ronda o vaga (espera passivament) al voltant de l'àrea objectiu durant un temps i ataca només un cop localitzat un objectiu.[9][10][11] La munició rondadora permet un temps de reacció més ràpid contra objectius ocults o amagats que emergeixen durant períodes curts sense col·locar plataformes de gran valor a prop de l'àrea objectiu, i també permet un objectiu més selectiu, ja que l'atac es pot avortar fàcilment.[12]

La munició rondadora s'ubica a la veta de mercat entre els míssils de creuer i els vehicles aeris de combat no tripulats (VACNT, UCAV per les inicials en anglès) i comparteix característiques a tots dos. Es distingeix dels míssils de creuer pel fet que estan dissenyats per passar un temps relativament llarg al voltant de l'àrea objectiu, i dels VACNT perquè una munició rondadora està pensada per gastar-se en un atac i té una ogiva integrada.[11][13] Com a tal, també es pot considerar una arma a distància no tradicional.[12]

La munició rondadora va sorgir per primera vegada a la dècada de 1980 per utilitzar-se en la funció de supressió de les defenses aèries enemigues (SDAE, SEAD per les inicials en anglès) contra míssils terra-aire (MTA, SAM per les inicials en anglès), i es van desplegar per a la funció de SDAE en diverses forces militars durant la dècada de 1990. A partir de la dècada de 2000, es va desenvolupar munició rondadora per a funcions addicionals que van des d'atacs de llarg abast i suport de foc d'atac fins a sistemes tàctics de camp de batalla de molt curt abast que caben en una motxilla.[14]

Història[modifica]

Primer desenvolupament i terminologia[modifica]

Inicialment, la munició rondadora no es va denominar com a tal, sinó com a "UAV suïcides" o "míssils rondadors". Diferents fonts apunten a diferents projectes com a originaris de la categoria d'armament. Algunes fonts mencionen les variants inicials del Delilah israelià de principis de la dècada de 1980[15][16] o el programa fallit AGM-136 Tacit Rainbow[17][18] dels EUA. Alternativament, l'IAI Harpy de finals de la dècada de 1980, que va ser àmpliament exportat, és considerat per alguns com el primer sistema de munició rondadora.[19] Mentre que l'Ababil-1 iranià es va produir a la dècada de 1980, però es desconeix la seva data de producció exacta.[20]

Munició rondadora de primera generació IAI Harpy per a la funció SEAD

Els primers projectes no utilitzaven la denominació de "munició rondadora" que va sorgir molt més tard, i utilitzaven terminologia existent en aquell moment. Per exemple, l'AGM-136 Tacit Rainbow es va descriure en un article de 1988:[21]

« L'avió a reacció no tripulat Tacit Rainbow que està desenvolupant Northrop per rondar en altura per tot seguit baixar cap als radars enemics podria anomenar-se un "UAV", un míssil de creuer o fins i tot una arma de parada. Però definitivament no és un vehicle pilotat a distància. »
—  Canan, James W., Air Force Magazine (octubre de 1988), pàg. 87

Funció inicial en la supressió de la defensa aèria enemiga[modifica]

Munició rondadora HERO (UVision Air Ltd, Israel), DSEI 2019, Londres

La resposta a la primera generació de míssils terra-aire d'instal·lació fixa (MTA), com els S-75 i S-125, va ser el desenvolupament de míssils antiradiació com l'AGM-45 Shrike i altres mitjans per atacar les instal·lacions fixes de MTA, així com desenvolupar doctrines SDAE. La resposta soviètica va ser l'ús de MTA mòbils com el "2K12 Kub" amb l'ús intermitent del radar.[22] Per tant, la bateria MTA (coneguda amb les inicials angleses SAM) només era visible durant un petit període, durant el qual també va ser una amenaça important per als avions amb míssils antiradiació d'alt valor. El 1982, a l'operació "Mole Cricket 19" es van utilitzar diversos mitjans, inclosos els UAV i els esquers Samson llançats des de l'aire sobre àrees enemigues sospitoses de tenir MTA per saturar-les i per obligar-les a activar els seus sistemes de radar, que després eren atacats per míssils antiradiació.[23][24]

A la dècada de 1980, una sèrie de programes, com l'IAI Harpy o l'AGM-136 Tacit Rainbow, van integrar sensors antiradiació en un dron o míssils amb capacitats de comandament i control i rondallejament. Això va permetre a la força atacant col·locar municions relativament barates sobre llocs sospitosos de MTA i atacar ràpidament en el moment en què la bateria MTA era visible. Això va integrar l'ús d'un dron com a esquer amb el paper d'atac en una plataforma d'armament petita i relativament barata en comparació amb el caça alternatiu.[25][26][27][28]

Evolució vers funcions addicionals[modifica]

ZALA Lancet rus, una de les municions rondadores més reeixides en la guerra a Ucraïna

A partir de la dècada de 2000, es van desenvolupar armes rondadores per a funcions addicionals més enllà del paper inicial de SDAE, que van des d'atacs de llarg abast i suport de foc[29] fins a l'ús tàctic de camp de batalla de molt curt abast, com ara l'AeroVironment Switchblade que es desplega al nivell del pelotó i cap en una motxilla.[30][31][32][33] Un ús documentat de munició rondadora va ser el conflicte de Nagorno-Karabakh del 2016 en què es va utilitzar un Harop de l'IAI contra un autobús que funcionava com a transport de tropes per als soldats armenis.[8] Posteriorment, durant la invasió russa d'Ucraïna de 2022 es va estendre per primer cop de forma més massiva.[34]

La munició rondadora anomenada FPV (per les inicials de «First Person View», visió en primera persona) és la que més es va estendre, amb la incorporació de càmeres i control remot en temps real, treballant cada cop més en grup amb altres FPV i amb l'acompanyament a certa distància de drons d'observació i reconeixement que, volant a més altura, ajuden a ajustar els objectius i fer avaluació de danys. La relació cost-benefici va anar augmentant de forma important gràcies a les millores per iteració que va permetre la guerra.[35]

Característiques[modifica]

Munició rondadora Delilah llançada per aire, controlada per l'oficial de sistemes de combat des del seient posterior

Les municions rondadores poden ser tan senzilles com un vehicle aeri no tripulat (VANT o UAV) amb explosius connectats que s'envien en una possible missió kamikaze, i fins i tot es poden construir amb quadcopters comercials amb explosius enganxats.[36]

Les municions construïdes específicament són més elaborades en capacitats de vol i control, mida i disseny de l'ogiva i sensors a bord per localitzar objectius.[37] Algunes municions rondadores utilitzen un operador humà per localitzar objectius, mentre que altres, com l'IAI Harop, poden funcionar de manera autònoma buscant i llançant atacs sense intervenció humana.[38][39] Un altre exemple són les solucions UVision HERO: els sistemes de rondar s'accionen de forma remota, controlats en temps real per un sistema de comunicacions i equipats amb una càmera electroòptica, les imatges de la qual són rebudes per l'estació de comandament i control.[40][41]

Algunes municions rondadores poden tornar i ser recuperades per l'operador si no s'utilitzen finalment en un atac i tenen prou combustible; en particular, això és característic dels UAV amb una capacitat explosiva secundària.[42] Altres sistemes, com el Delilah[15][43][11] no tenen una opció de recuperació i s'autodestrueixen en l'avortament de la missió.

Contramesures (C-UAS)[modifica]

Soldats italians amb un dispositiu C-UAS d'interferència electromagnètica (Roma)

Les contramesures davant de drons de combat, conegudes per les inicials C-UAS (de l'anglès «Counter Unmanned Aerial System»), han de poder detectar d'entrada els UCAV. Això ho poden fer a través de diferents sistemes, com els detectors de radiofreqüència, actuant de manera passiva (només escolta) els dispositius que es puguin comunicar o bé amb el seu operador o bé amb els satèl·lits de serveis de posicionament. Les freqüències d'escolta més habituals són les dels drons comercials, 2.4 y 5.8 GHz. Un segon tipus de sensors són els acústics, micròfons que intenten detectar el soroll que emeten els seus motors i hèlixs, tot i que cada cop és més difícil pel baix soroll que fan i la dificultat d'haver de triangular-ne el senyal. Aquest tipus de sensors però tenen utilitat en edificis governamentals o instal·lacions civils i militars que calgui protegir. En tercer lloc, els sensors electroòptics són càmeres en l'espectre infraroig, a través de suports giratoris 360°. Finalment hi ha els radars, ja siguin 2D o 3D, la capacitat de detecció dels quals depèn de la seva potència d'emissió, el rang de freqüències en el que emetin, la velocitat d'escaneig o l'angle d'obertura del feix, entre altres.[44]

Durant la invasió russa d'Ucraïna de 2022 es va començar a debatre seriosament com combatre els atacs amb munició rondadora. Si bé els drons suïcides més grossos van poder ser abatuts, a vegades, per les bateries MTA, caces o fins i tot amb trets de fusell,[45][46] el cert és que resultaren poc efectius, i es va parar especial atenció en nous sistemes que es van anar desenvolupant els anys anteriors, com ara la captura amb inhibidors de ràdio freqüència, entre molts altres.[47] Tanmateix l'exèrcit dels EUA va llançar el 2022 una petició al sector armamentístic per desenvolupar enginys específics.[48]

La velocitat a la que es van desenvolupar els sistemes d'atac FPV durant la invasió russa d'Ucraïna no va anar acompanyada d'avenços en sistemes de contramesures o C-UAS (per les seves inicials en anglès, contramesures per a sistemes voladors autònoms). Els sistemes fixes i individuals o aïllats es van mostrar altament ineficients, tant davant de sistemes softkill (no cinètics, com els basats en interferència electromagnètica, dins l'àmbit de la guerra electrònica, ja sigui per interferir el senyal -jamming- com prendre'n el control -spoofing-) com els hardkill (basats en energia cinètica: munició llançada amb l'objectiu de la destrucció física de l'atacant, com míssils, projectils o altra munició rondadora, làser, microones,...). Va aparèixer la necessitat que els sistemes C-UAS també treballessin en equip o en eixam, de forma que la destrucció d'un d'ells no afectés a la totalitat del sistema defensiu.[35]

Preocupacions ètiques i de dret internacional humanitari[modifica]

La munició rondadora que és capaç de prendre decisions autònomes d'atac (sense intervenció humana) planteja preocupacions morals, ètiques i de dret humanitari internacional perquè un ésser humà no participa en la presa de la decisió real d'atacar i, potencialment, matar humans, com és el cas dels míssils balístics d'ús comú des de la dècada de 1960. Mentre que algunes municions guiades poden bloquejar-se després del llançament o poden ser fusionades amb el sensor, el seu temps de vol sol ser limitat i un humà les llança a una zona on es sospita fortament l'activitat de l'enemic, com en el cas dels míssils moderns convencionals i planificació dels atacs aeris. D'altra banda, una munició autònoma es pot llançar només en una zona on és probable l'activitat militar de l'enemic, i es pot rondar buscant objectius de manera autònoma durant hores després de la decisió de llançament inicial, tot i que pot requerir sol·licitar l'autorització final d'un humà per a l'atac final. L'IAI Harpy i l'IAI Harop són citats amb freqüència a la literatura rellevant, ja que estableixen un precedent per a un sistema aeri (encara que no necessàriament un precedent quan es comparen amb una mina naval moderna) en termes de longitud i qualitat de la funció autònoma, en relació amb un míssil de creuer per exemple.[49][50][51][52][53][54]

Usuaris i productors[modifica]

A partir del 2022, les forces armades de diversos països utilitzen municions rondadores, com ara:

  • Armenia Armènia – producció domèstica HRESH, BEEB 1800[55]
  • Australia Austràlia – Drone 40[56]
  • Azerbaijan Azerbaidjan – IAI Harpy, IAI Harop, Orbiter 1K,[8] SkyStriker, STM Kargu,[57][58] Qirği, Quzgün[59]
  • Belarus Belarús – UBAK-25 Chekan[60]
  • South Korea Corea del Sud – Devil Killer,[61][62] IAI Harpy
  • UAE EAU – QX-1,[63][64] Shadow 25/50,[65][66] RW-24[67]
  • United States EUA – AeroVironment Switchblade, Phoenix Ghost, Raytheon Coyote,[68] HERO-120
  • Yemen Iemen (Houthis) – Qasef-1/2K,[69] Shahed 131, Shahed 136, Samad-2/3
  • India Índia – IAI Harpy, IAI Harop,[70][71] SkyStriker, Warmate, Trinetra, ALS-50,[72] Nagastra-1
  • Indonesia Indonèsia - Rajata[73]
  • Iran Iran – Shahed 131, HESA Shahed 136, HESA Ababil-2, Raad 85, Arash-2, Meraj-521 and possibly others[74][75][76][77]
  • Israel Israel – IAI Harpy, IAI Harop, IAI Harpy NG, IAI Green Dragon, IAI Rotem L, Orbiter 1K, Delilah, SkyStriker,[78] Spike Firefly, HERO loitering munitions series, Lanius.[79]
  • Morocco Marroc – IAI Harop
  • Poland Polònia – WB Electronics Warmate[80]
  • United Kingdom Regne Unit – Switchblade
  • Russia Rússia – KUB-BLA ("Cube"), ZALA Lancet,[81][82][83] Geran-1, Geran-2
  • Serbia Sèrbia – Gavran[84]
  • Taiwan Taiwan – NCSIST Chien Hsiang,[85] NCSIST Fire Cardinal
  • Turkmenistan Turkmenistan – SkyStriker
  • Turkey Turquia – IAI Harpy,[86] STM Kargu,[87] STM Alpagu,[88] Transvaro-Havelsan Fedai,[89] LENTATEK Kargı,[90] Roketsan-STM Alpagut[91][92]
  • Ukraine Ucraïna – RAM II, Switchblade, ST-35 Silent Thunder, Phoenix Ghost, Warmate
  • China Xina – IAI Harpy, CH-901, WS-43, ASN-301[93][94]

Referències[modifica]

  1. ↑ Fernández, Juan José. «Els caps dels tres exèrcits demanen un pressupost estable per rearmar Espanya». El Periódico, 18-05-2023. [Consulta: 16 juliol 2023].
  2. ↑ US army may soon use Israeli-designed ‘suicide drones’, Jerusalem Post, June 2016
  3. ↑ China Unveils a Harpy-Type Loitering Munition, Israel Defense, March 2017
  4. ↑ Meet Israel’s ‘Suicide Squad’ of Self-Sacrificing Drones, The Drive, August 2016
  5. ↑ Loitering Munitions – In Focus, Center for the Study of the Drone, Feb 2017
  6. ↑ Kamikaze drone loiters above, waits for target, CNET, June 2009
  7. ↑ 'Kamikaze drones' add a new layer of lethality to remote force Arxivat 2015-09-19 a Wayback Machine., C4ISRNET, August 2015
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Israeli-made kamikaze drone spotted in Nagorno-Karabakh conflict, Washington Post, April 2016
  9. ↑ Loitering Munition Availability Expanding Internationally, Aviation Week, April 2016
  10. ↑ Loitering Weapon Systems – A Growing Demand, h-ils, December 2016
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Watch This Drone Turn Into A Missile, Popular Science, August 2015
  12. ↑ 12,0 12,1 Villanueva López, Christian D. «Municiones merodeadoras de largo alcance» (en castellà). Revista Ejércitos, 18-07-2022. [Consulta: 7 desembre 2022].
  13. ↑ «Loitering Munitions». [Consulta: 7 desembre 2022].
  14. ↑ 20minutos. «¿Bombas merodeadoras? Qué es este tipo de munición y cómo son los modelos que están desarrollando empresas españolas» (en castellà), 11-06-2022. [Consulta: 7 desembre 2022].
  15. ↑ 15,0 15,1 The Secrets of Delialah (Hebrew), IAF bulletin, issue 184, December 2008
  16. ↑ Loitering Weapons are making a Comeback, Defense Update, June 2009
  17. ↑ An Introduction to Autonomy in Weapon Systems, pages 13–14, By: Paul Scharre and Michael C. Horowitz, CNAS Working paper, Feb 2015
  18. ↑ Canan, James W. "Unmanned Aerial Vehicles." Air Force Magazine (1988)., page 87
  19. ↑ Drone Strike!: UCAVs and Aerial Warfare in the 21st Century, By Bill Yenne, ISBN 9781580072526, pages 106–107
  20. ↑ دور, موسسه پرنده های هدایت پذیر از. «چهارمین قدرت پهپادی دنیا ؛ از سینما تا جهان نما». موسسه پرنده های هدایت پذیر از دور.
  21. ↑ Canan, James W. «Unmanned Aerial Vehicles». Air Force Magazine, octubre 1988.
  22. ↑ Reedy, Edward K. «Radar ECCM Considerations and Techniques». A: Eaves. Principles of Modern Radar. Springer US, 1 gener 1987, p. 681–699. DOI 10.1007/978-1-4613-1971-9_22. ISBN 978-1-4612-9170-1. 
  23. ↑ Six Days in June (Hebrew), IAF bulletin, issue 145, June 2002
  24. ↑ Surface to Air Missile Effectiveness in Past Conflicts, Technical Report APA-TR-2010-1001, Dr Carlo Kopp, AFAIAA, SMIEEE, PEng, October 2010
  25. ↑ Meet Israel's 'Suicide Squad' of Self-Sacrificing Drones, August 2016, The Drive
  26. ↑ ADAPTIVE DISCRETE EVENT SIMULATION FOR ANALYSIS OF HARPY SWARM ATTACK Arxivat 2020-03-26 a Wayback Machine., Brandon J. Cobb, Naval Postgraduate School, Thesis, September 2011
  27. ↑ «Suminsby, Robert E. Fear no Evil: Unmanned combat air vehicles for suppression of enemy air defenses. AIR UNIV MAXWELL AFB AL AEROSPACE STUDIES INST, 2002.». Arxivat de l'original el 12 abril 2017.
  28. ↑ Loitering, Smart Cruise Missile Marketed to U.S. Navy Arxivat 2017-04-12 a Wayback Machine., National Defense, June 2001
  29. ↑ British Army Sets to Deploy Fire Shadow Loitering Weapons to Afghanistan by Early 2012 Defense Update, September 2011
  30. ↑ Military Investigates Killer Drones That Can Fit in Rucksacks Arxivat 2011-10-20 a Wayback Machine. National Defense, July 2011
  31. ↑ A Tiny Missile That Waits Overhead—Silent, Patient and Deadly, WarIsBoring, January 2014
  32. ↑ AeroVironment producing Switchblade missiles for Army UPI, October 2016
  33. ↑ Loitering Autonomous Weapons Arxivat 2013-02-05 a Wayback Machine., Defense Update, January 2007
  34. ↑ «Russia and Ukraine are fighting the first full-scale drone war» (en anglès). The Wall Street Journal, 02-12-2022. [Consulta: 3 desembre 2022].
  35. ↑ 35,0 35,1 «Guerra de Ucrania - Día 508» (en castellà). Revista Ejércitos, 16-07-2023. [Consulta: 16 juliol 2023].
  36. ↑ ISIS Using Kamikaze Drones in Iraq, Popular Mechanics, October 2016
  37. ↑ iClean – Loitering Attack UCAV, Artzi Dror, Technion Institute of Technology, 2012
  38. ↑ Israel Unveils Loitering Anti-Missile Drone Arxivat 2018-03-15 a Wayback Machine., Defense Update, 2009
  39. ↑ Harpy Air Defense Suppression System Arxivat 2017-12-11 a Wayback Machine., Defense Update, 2006
  40. ↑ «Loitering Munitions – High Precision Systems» (en anglès americà). UVision. Arxivat de l'original el 2022-05-06. [Consulta: 1r setembre 2021].
  41. ↑ «Unmanned Aerial Loitering Systems for Various Missions» (en anglès americà). UVision. [Consulta: 1r setembre 2021].
  42. ↑ IAI's ROTEM – Tactical Multirotor Killer Drone, Defense Update, 2016
  43. ↑ Delilah – The IAF Loitering Missile, Defense Update, June 2009
  44. ↑ «Guerra de Ucrania - Día 536» (en castellà). Revista Ejércitos, 13-08-2023. [Consulta: 13 agost 2023].
  45. ↑ «Video: así derriban los drones 'suicidas' rusos en Ucrania» (en castellà). Casa Editorial El Tiempo, 18-10-2022. [Consulta: 3 desembre 2022].
  46. ↑ «Así son los drones suicidas iraníes que Rusia lanza sobre Ucrania» (en castellà), 14-10-2022. [Consulta: 3 desembre 2022].
  47. ↑ Insights, StartUs. «30 Innovative Systems to Counter Drones & Loitering Munitions» (en anglès americà), 22-11-2022. [Consulta: 3 desembre 2022].
  48. ↑ «The U.S. Army asked defense industry for countering loitering munition ideas» (en anglès americà). [Consulta: 3 desembre 2022].
  49. ↑ Garcia, Denise. "Killer robots: Why the US should lead the ban." Global Policy 6.1 (2015): 57–63.
  50. ↑ Sharkey, Noel. "Saying 'no!' to lethal autonomous targeting." Journal of Military Ethics 9.4 (2010): 369–383.
  51. ↑ «Mortensen, Erika Steinholt. Autonomous weapon systems that decide whom to kill. How international humanitarian law and international human rights law regulate the development and use of offensive autonomous weapon systems during international armed conflicts. MS thesis. UiT Norges arktiske universitet, 2016.».
  52. ↑ Alston, Philip. "Lethal robotic technologies: the implications for human rights and international humanitarian law." JL Inf. & Sci. 21 (2011): 35.
  53. ↑ «Crootof, Rebecca. "The Varied Law of Autonomous Weapon Systems." (2015).».[Enllaç no actiu]
  54. ↑ Evan Wallach and Erik Thomas «Còpia arxivada». Yale Journal of Law & Technology, 18, 2016, pàg. 1–25. Arxivat de l'original el 2017-04-10 [Consulta: 3 desembre 2022].
  55. ↑ «Armenian manufacturer boasts cutting-edge multifunctional combat UAVs and loitering munitions» (en anglès). armenpress.am. [Consulta: 19 juliol 2020].
  56. ↑ A drone with a can-doom attitude. C4ISRNET. 5 June 2019.
  57. ↑ «STM'nin yerli kamikaze İHA'sı KARGU Azerbaycan'da görüldü» (en turc), 29-10-2020.
  58. ↑ «İlk kez Libya'da kullanılmıştı! Bu kez Azerbaycan'da görüntülendi» (en turc). CNN Türk, 28-09-2020.
  59. ↑ «ADEX 2022: Smart Point unveils 'attack' UAVs». Janes Information Services, 10-09-2022. Arxivat de l'original el 11 setembre 2022.
  60. ↑ «Belarus-made armed drone shot down in Ukraine». defence-blog.com, 11-07-2022.
  61. ↑ South Korea's Kamikaze UAV Could Scare the Ojom Out of Kim Jong-un, Gizmodo, October 2012
  62. ↑ South Korea developing 'kamikaze' attack drone, Fox News, October 2012
  63. ↑ ADASI EDGE presents QX-1 new loitering munition fully developed in UAE. Army Recognition. 9 April 2021.
  64. ↑ Edge Group unveils kamikaze drones at IDEX. Defense News. 22 February 2021.
  65. ↑ HALCON EDGE from UAE has designed Shadow jet-engine powered UAVs loitering munitions. Army Recognition. 9 April 2021.
  66. ↑ As UAV tech spreads, Gulf firms bet on upgrades with drone-to-satellite links. Breaking Defense. 3 June 2022.
  67. ↑ HALCON from UAE unveils RW-24 Smart Loitering Precision Attack munitions. Army Recognition. 10 May 2021.
  68. ↑ Surface Navy 2017: Coyote earmarked for ISR and offensive roles, Janes, January 2017
  69. ↑ Suicide Drones Have Migrated To The Conflict In Yemen, The Warzone, March 2017
  70. ↑ Harop Loitering Munitions System for the IAF, India Defence Review, January 2014
  71. ↑ «Laser weapons, swarm drones on DRDO menu» (en Indian English). , 12-08-2019 [Consulta: 11 agost 2020].
  72. ↑ «Indigenous loitering munition successfully hits target at Pokhran». , 22-09-2022 [Consulta: 23 setembre 2022].
  73. ↑ «.: Dahana». Arxivat de l'original el 2023-03-20. [Consulta: 3 desembre 2022].
  74. ↑ Iran's navy touts 'suicide drone', USA Today, October 2016
  75. ↑ Iran Tests 'Kamikaze' Suicide Drone, The National Interest,Papers Offer a Peek at ISIS' Drones, Lethal and Largely Off-the-Shelf, New York Times, January 2017
  76. ↑ Portable Attack Drones or Loitering Munitions, SP'S Landforces, September 2016
  77. ↑ US Switchblade Drone ‘Knock Off’ Meraj-521 Unveiled By Iran; Comes After Grand Success Of Its UAVs In Ukraine. EurAsian Times. 21 October 2022.
  78. ↑ Elbit announces new SkyStriker loitering munition Yaakov Lappin, Tel Aviv – IHS Jane's Defence Weekly 8 September 2016
  79. ↑ AI-driven combat drone can search buildings and execute suicide attacks. New Atlas. 20 November 2022.
  80. ↑ Warmate expendable UAV in production for two customers, Flight Global, April 2016
  81. ↑ Под крышей дрона: ВМФ усиливается БПЛА-камикадзе, Izvestia, 20 October 2021
  82. ↑ Russian Naval Ships to Be Armed With Kamikaze Drones, The Defense Post, 2 November 2021
  83. ↑ «Russia Attacked U.S. Supplied Howitzers in Ukraine With Kamikaze Drones and Rockets», 19-05-2022.
  84. ↑ Serbia may become biggest operator of military drones in Balkans. Defense News. 21 November 2022.
  85. ↑ Wong, Kelvin. «TADTE 2019: Taiwan's NCSIST rolls out indigenous anti-radiation loitering munition». www.janes.com. Janes. [Consulta: 21 octubre 2019].
  86. ↑ IAI Gets $100 Million Contract for HAROP Killer Drones Arxivat 2017-07-20 a Wayback Machine., Defense Update, 2009
  87. ↑ «Turkey's STM delivering Kargu loitering munitions to TSK | Jane's 360». www.janes.com. [Consulta: 23 març 2020].
  88. ↑ «ALPAGU® Fixed Wing Loitering Munition System». stm.com.tr.
  89. ↑ «Turkish firms develop kamikaze drone designed to neutralise drone-borne threats». unmannedairspace.info, 29-10-2021.
  90. ↑ «LENTATEK Unveils KARGI Anti-Radiation UAV For the First Time». turkishdefencenews.com, 06-06-2022.
  91. ↑ «STM and Roketsan from Türkiye unveil new Alpagut loitering munition». armyrecognition.com, 28-10-2022.
  92. ↑ Turkish firms unveil a new loitering munition. Defense News. 28 October 2022.
  93. ↑ DSA 2016: China details CH-901 UAV and loitering munition, Janes, April 2016
  94. ↑ IDEX 2017: CATIC reveals details about Harpy-type loitering munition, Janes, March 2017
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Munició rondadora
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Munició_rondadora&oldid=33381038»